Bloqueig de Berl??n

De Viquip??dia

El bloqueig de Berl??n (en alemany, Berlin-Blockade) ??s el bloqueig que la Uni?? Sovi??tica va imposar a Berl??n Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949. El bloqueig fou la reacci?? sovi??tica a la reforma monet??ria de les zones d'ocupaci?? occidentals (Berl??n Oest incl??s) i va provocar que la ciutat s'hagu??s d'abastir per aire mitjan??ant el pont aeri de Berl??n.

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Inici del bloqueig 3 Durant el bloqueig 4 Pont aeri de Berl??n 5 Fi i conseq????ncies del bloqueig

[edita] Antecedents

Despr??s del final de la Segona Guerra Mundial, Alemanya havia estat dividida en quatre zones d'ocupaci??. Berl??n, que tenia un estatus especial, tamb?? va ser dividida en quatre sectors i es trobava enmig de la zona d'ocupaci?? sovi??tica. Tant Alemanya com Berl??n havien de ser administrades conjuntament per la Comand??ncia Aliada, composta per les quatre pot??ncies vencedores de la guerra. Tanmateix, segons el punt de vista sovi??tic, Berl??n formava part de la seva zona d'ocupaci??.

Quan es van delimitar els sectors, no es va establir cap reglamentaci?? concreta sobre carreteres o trens, en canvi si que es va acordar la creaci?? de tres corredors aeris permanents entre la capital i les zones d'ocupaci?? occidentals d'Alemanya: Berl??n-Hamburg, Berl??n-Hannover i Berl??n-Frankfurt.

Poc despr??s del final de la guerra ja van comen??ar els conflictes entre el bloc capitalista i el bloc comunista. Les tensions entre els EUA, el Regne Unit i Fran??a, per un costat, i l'URSS per l'altre van provocar una crisi a principis de 1948. Com a protesta contra les decisions de la Confer??ncia de les Sis Pot??ncies de Londres, la Uni?? Sovi??tica va abandonar la Comand??ncia Aliada el 20 de mar?? i el 16 de juny va sortir tamb?? de l'administraci?? berlinesa.

El 20 de juny es va introduir a les tres zones occidentals una reforma monet??ria, que va substituir el vell Reichsmark pel Marc alemany. Aquesta reforma es va dur a terme sense l'aprovaci?? de l'URSS, que el 23 de juny es va veure obligada a introduir una altra reforma monet??ria al seu sector, per evitar que la moneda antiga inund??s la seva zona d'ocupaci?? i provoqu??s una hiperinflaci??. Aquesta segona moneda -aix?? ho van fer p??blic- havia de ser de curs legal a Berl??n Oest. Sorpreses, les pot??ncies occidentals van anul??lar immediatament aquesta decisi?? i van fer comen??ar a fer circular marcs alemanys tamb?? a Berl??n occidental. La Uni?? Sovi??tica va decretar, en aquell moment, el bloqueig de Berl??n.

[edita] Inici del bloqueig

Durant la nit del 23 al 24 de juny de 1948, es van apagar tots els llums de Berl??n Oest. La central el??ctrica de Golpa-Zschornewitz, que abastia d'electricitat Berl??n des de feia d??cades, va ser desconnectada. A primera hora del dia 24, despr??s que hi hagu??s hagut alguns problemes amb el tr??nsit de vehicles, l'administraci?? sovi??tica va tallar tots els carrers i les vies de tren que portessin cap a Berl??n Oest, i va suspendre tamb?? la circulaci?? fluvial i mar??tima entre la ciutat i l'Alemanya Occidental. La intenci?? de l'URSS era obligar les pot??ncies occidentals a abandonar els seus sectors de Berl??n.

Els governs occidentals ja comptaven amb reaccions sovi??tiques a la reforma monet??ria, que el que buscava era evitar que l'URSS es fes amb tota la ciutat, per?? el bloqueig els va agafar desprevinguts. A m??s, les relacions entre Washington, Londres i Par??s no es trobaven en el seu millor moment, ja que no aconseguien posar-se d'acord en una pol??tica ??nica per a Berl??n.

[edita] Durant el bloqueig

La Uni?? Sovi??tica va intensificar durant el bloqueig la divisi?? de Berl??n. El govern municipal, a causa de les mol??sties que els causaven els sovi??tics, va haver de traslladar-se al sector occidental de la ciutat la tardor de 1948. L'alcalde Ernst Reuter es va convertir en un s??mbol de la resist??ncia de la ciutadania berlinesa. El 20 de novembre, l'alcalde reescollit va iniciar el seu mandat a l'ajuntament occidental, el Rathaus Sch??neberg. El 2 de desembre s'escull un nou alcalde per a la part oriental, Friedrich Ebert, que comen??a el seu mandat en el nou ajuntament oriental, el Rotes Rathaus.

El bloqueig va impedir la circulaci?? de mercaderies entre Berl??n Oest i l'Alemanya occidental, no aix?? la circulaci?? de persones. El metro va seguir circulant sense problemes entre les dues parts de la ciutat. Durant el bloqueig, les empreses i els ciutadans occidentals podien seguir comprant al sector oriental i obtenir aliments, combustible per a la calefacci??, etc. La Uni?? Sovi??tica va intentar que els ciutadans occidentals canviessin les seves cartilles de racionament per unes altres d'orientals, per?? aquesta oferta no va tenir gaire ??xit.

[edita] Pont aeri de Berl??n

Els governs occidentals es van trobar davant la disjuntiva d'abandonar Berl??n o romandre a la ciutat. El governador militar de la zona americana, el general Lucius D. Clay, era un dels partidaris m??s ferms de quedar-se a Berl??n. Opinava que a la retirada de la ciutat seguirien altres amenaces sovi??tiques, i comptava en tot cas amb el suport de la doctrina Truman, que assegurava ajut en la lluita contra el comunisme. Va proposar d'enviar un comboi militar per trencar el bloqueig, per?? el president americ?? Harry Truman no rebutj?? per evitar un conflicte armat.

El 25 de juny el general Clay orden?? la posada en marxa d'un pont aeri. El 26 de juny el primer avi?? de l'ex??rcit va aterrar a l'aeroport de Tempelhof de Berl??n, comen??ant l'Operaci?? Vittles. Dos dies despr??s els brit??nics van comen??ar una operaci?? similar, anomenada Plain Fare.

[edita] Fi i conseq????ncies del bloqueig

Com que la Uni?? Sovi??tica va adonar-se que el pont aeri garantia l'abastiment de Berl??n i que podia ser portat a terme indefinidament, el 12 de maig de 1949 va posar fi al bloqueig.

Com a conseq????ncia del bloqueig, es va ordenar la creaci?? d'una reserva p??blica d'aliments, mat??ries primeres i altres b??ns de primera necessitat per a Berl??n Oest, coneguda com a Senatsreserve.

El bloqueig va ser el primer punt ??lgid de la Guerra freda, i aquest comportament dels sovi??tics va intensificar la lluita contra el comunisme al bloc capitalista. El suport que els americans van oferir als berlinesos de l'oest, si b?? no desinteressadament, va generar en els alemanys un sentiment d'agra??ment. Els EUA, fins ara "forces d'ocupaci??" (Besatzungsmacht) van passar a con??ixer-se popularment com "forces de protecci??" (Schutzmacht), i les relacions entre l'RFA i els EUA van millorar enormement.

Berl??n va ser escenari una altra vegada d'un conflicte a la Guerra freda. El 1958, el president de l'URSS Nikita Khruixtxov va llan??ar el seu Ultim??tum de Berl??n, en qu?? exigia que Berl??n es convert??s en una ciutat lliure i desmilitaritzada. El 1961, finalment, es constru?? el mur de Berl??n.