Blade Runner

De Viquip??dia

**Blade Runner**
Blade Runner
Blade Runner
Fitxa t??cnica
Direcci??	Ridley Scott

Producci??	Michael Deeley, Hampton Fancher, Brian Kelly, Jerry Perenchio, Ivor Powell, Run Run Shaw, Bud Yorkin

Gui??	Philip K. Dick (novel??la original) Hampton Fancher David Peoples (adaptaci?? cinematogr??fica)

M??sica	Vangelis

Fotografia	Jordan Cronenweth

Repartiment	Harrison Ford Rutger Hauer Sean Young Edward James Olmos Daryl Hannah Joanna Cassidy M. Emmet Walsh William Sanderson Brion James Joe Turkel James Hong Morgan Paull Kevin Thompson John Edward Allen Hy Pike Ben Astar Kimiko Hiroshige Bob Okazaki Carolyn DeMirjian Judith Burnett Leo Gorcey Jr. Sharon Hesky Kelly Hine Tom Hutchinson Charles Knapp Rose Mascari Jiro Okazaki Steve Pope Robert Reiter Alexis Rhee
Dades i xifres
Pa??sos	Estats Units
Any	1982
G??nere	Thriller, cyberpunk
Duraci??	117 minuts
Idioma	Angl??s
Companyies
Distribuci??	Warner Bros
Pressupost	28.000.000 de d??lars

Fitxa a IMDb

Blade Runner ??s una pel??l??cula nord-americana dirigida per Ridley Scott l'any 1982. Es tracta d'un dels films de ci??ncia ficci?? m??s importants de la hist??ria, fins al punt que ha entrat en el redu??t grup de films de culte d'aquest g??nere com poden ser Star Wars o Star Trek.

El film va representar la consagraci?? del seu director Ridley Scott i de l'actor Harrison Ford.

El gui??, escrit per Hampton Fancher i David Peoples, s'inspira lliurement en la novel??la Somien els androides amb ovelles el??ctriques? de Philip K. Dick. El repartiment es compon de Harrison Ford, Rutger Hauer, Siguin Young, Edward James Olmos, M. Emmet Walsh, Daryl Hannah, William Sanderson, Brion James, Joe Turkel i Joanna Cassidy; el dissenyador principal va ser Syd Mead i la m??sica original va ser composta per Vangelis.

La pel??l??cula descriu un futur en el qual ??ssers fabricats a trav??s de l'enginyeria gen??tica, als quals es denomina replicantes, s??n emprats en treballs perillosos i degradants en les "col??nies exteriors" de la Terra. Aquests replicantes, fabricats per Tyrell Corporation para ser "m??s humans que els humans", especialment els models Nexus-6, s'assemblen f??sicament als humans ??? encara que tenen major agilitat i for??a f??sica ??? per?? manquen de la mateixa resposta emocional i de empatia. Els replicantes van ser declarats il??legals en el planeta Terra despr??s d'un sagnant mot??. Un cos especial de la policia ??? els blade runners ??? s'encarrega de rastrejar i matar als replicantes fugitius que es troben en la Terra. Amb un grup de replicantes particularment brutal i h??bil solt a Los ??ngeles, un dubitatiu Deckard ??s invocat des del seu semirretiro perqu?? usi una mica de "la vella m??gia blade runner".

En principi, Blade Runner va rebre cr??tiques contradict??ries de part de la premsa especialitzada. Uns es van mostrar confosos i decebuts que no tingu??s el ritme narratiu que s'esperava d'una pel??l??cula d'acci??, mentre uns altres apreciaven la seva complexitat tem??tica. La pel??l??cula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes nord-americans, per?? va assolir un gran ??xit en la resta del m??n. La pel??l??cula es va convertir en la favorita dels cin??fils i el m??n acad??mic i va guanyar r??pidament el t??tol de pel??l??cula de culte. Va ser tal el seu ??xit com cinta de lloguer en els videoclubs, ??xit degut parcialment que la pel??l??cula s'enriquia al veure-la m??s d'una vegada, que la hi va triar com una de les primeres pel??l??cules a ser llan??ades en format DVD. Blade Runner ha estat ??mpliament aclamada com un cl??ssic modern per l'ambientaci?? assolida amb els seus efectes especials i per avan??ar-se a plantejar temes i preocupacions fonamentals per a el segle XXI. La hi ha elogiat com una de les pel??l??cules m??s influents de tots els temps, a causa de la seva ambientaci?? detallada i original, que serveix com una fita visual postmoderno amb la seva descripci?? realista d'un futur en decad??ncia. Blade Runner tamb?? va permetre posar a Philip K. Dick en la mira de Hollywood i des de llavors moltes pel??l??cules s'han inspirat en la seva obra liter??ria.

[edita] Producci??

Philip K. Dick va morir abans de l'estrena de la pel??l??cula, per?? va poder veure una cinta de prova de quaranta minuts. El gui??, escrit per Hampton Fancher, va atreure al productor Michael Deeley (qui va assegurar finan??ament per al projecte amb diverses fonts, les quals m??s tard van resultar problem??tiques quan una d'elles va retardar el llan??ament de l'edici?? especial de la pel??l??cula) i aquest, al seu torn, va conv??ncer al director Ridley Scott de crear la seva primera pel??l??cula en els EUA; Scott estava disconforme amb el gui?? i va sol??licitar a David Webb Peoples reescriure-ho.

El t??tol de la pel??l??cula ve de la novel??la The Bladerunner, de Alan I. Nourse, el protagonista de la qual contrabandea instruments quir??rgics en el mercat negre i de Bladerunner, A Movie, un tractat de cinema escrit per William S. Burroughs; per?? m??s enll?? del t??tol, cap de les obres abans esmentades resulta rellevant per a la pel??l??cula. Fancher va trobar casualment una c??pia de Bladerunner, A Movie mentre Scott estava buscant un t??tol comercial per a la seva pel??l??cula; a Scott li va agradar el t??tol, i va obtenir els drets sobre ell, per?? no sobre la novel??la (Nota: algunes de les edicions del tractat-novel??la de Burroughs empren el t??tol separat en dues paraules: Blade Runner).

Blade Runner t?? molt a Metr??polis de Fritz Lang.Bukatman, Scott. (1997) Blade Runner: BFI Modern Classics. ISBN 0-85170-623-1 Scott d??na cr??dit al quadro Nighthawks, de Edward Hopper, i a la historieta breu The Long Tomorrow, escrita per Donen O'Bannon i dibuixada per Moebius (alies de Jean Giraud), com fonts estil??stiques per a l'ambientaci??. Scott va contractar a Syd Mead com artista conceptual, i ambd??s van rebre gran influ??ncia de la revista francesa de ci??ncia ficci?? M??tal Hurlant (Heavy Metall), en la qual Moebius contribu??a.Sammon, Paul. (1996) Future Noir: the Making of Blade Runner. ISBN 0-06-105314-7 Moebius va rebre l'oferta de treballar en la preproducci??n de Blade Runner, a la qual va declinar per a poder treballar amb Ren?? Laloux en la pel??l??cula animada Els M??itres du temps - decisi?? de la qual Moebius m??s tard es va penedir.Giraud, Jean. (1988) The Long Tomorrow & Other SF Stories. ISBN 0-87135-281-8 Lawrence G. Paull (dissenyador de producci??) i David Snyder (director d'art) van fer realitat els esbossosesb??ssos de Scott i Mead. Jim Burns va treballar breument en el disseny dels vehicles spinner; Douglas Trumbull i Richard Yuricich van supervisar els efectes especials de la pel??l??cula.

Abans que s'inici??s la filmaci?? de la pel??l??cula, Paul M. Sammon va rebre l'enc??rrec de la revista Cinefantastique d'escriure un article sobre Blade Runner. Les seves detallades observaci?? i investigaci?? van servir per a publicar, m??s tard, el lliuro Future Noir: The Making of Blade Runner, conegut tamb?? com La B??blia de Blade Runner pels fan??tics de la pel??l??cula. El llibre no nom??s descriu l'evoluci?? de Blade Runner, sin?? tamb?? les pol??tiques i dificultats en el plat??; particularment respecte a les expectatives de Scott amb el seu equip dels EUA (considerant que Scott ??s brit??nic). Juntament amb l'anterior, el seu estil com director d'actors va crear friccions amb el repartiment, i va contribuir amb el posterior mutisme de Harrison Ford sobre la pel??l??cula.

[edita] Sinopsi

En un futur no molt lluny?? al temps actual (2019), els homes ja s??n capa??os de crear robots f??sicament id??ntics a les persones; amb for??a sobrehumana i falta de sentiments, aix?? s??. Tot i aix??, la seva gran similitud amb els humans respecte la intel???lig??ncia, fa que en un per??ode de 4 anys, aquests "replicants" (nom amb el que es coneixen els robots) arriben a assolir sentiments. Aquest factor, ??s un problema per l???home perqu?? la intenci?? en fer aquests "replicants", ??s fer-los servir com esclaus en les feines m??s dif??cils de les col??nies estel???lars. Aix?? doncs, la pres??ncia de sentiments podria portar-los a la rebel??li??.

La hist??ria comen??a quan, tot i portar aquest xip, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel???len perqu?? volen viure les seves pr??pies vides en llibertat i no volen que alg?? determini la seva edat com una data de caducitat, perqu?? han comen??at a desenvolupar sentiments que no poden controlar i volen ser, perqu?? aix?? ho senten, humans.

La pel???l??cula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel???li?? d???un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" quedarien prohibits a la terra. A partir d???aix?? van sortir els "Blade Runners": una patrulla policial que s???ocupa de "retirar" aquests replicants "enemics". A un antic membre d???aquest grup, Deckard, se li encarrega la missi?? de "retirar" aquests "Nexus 6" que han vingut a la Terra.

Durant tota la pel??l??cula i a mesura que es va desfent dels "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d???entendre la realitat, ja que s???enamora d???una "replicant", Rachel, i perqu?? al cap i a la fi, qui li diu a ell, que no ??s tamb?? un replicant?

[edita] Bibliografia

Bukatman, Scott (1997). Blade Runner. BFI Modern Classics. ISBN 0851706231
Cain, Christine (1998). Blade Runner Al L??mite. ??Vive la aventura hasta el final! Libro oficial de pistas. Anaya Multimedia. ISBN 8441505233
??? (1997). Blade Runner Official Strategy Guide. BradyGames Strategy Guides. ISBN 1566867282
Campos, Juan (1998). Blade Runner. Cine Negro Futurista. ISBN 84-89240-47-7
Coco, Donna (1997). Creating Humans for Games. Art??culo en Computer Graphics World, Vol 20, n??mero 10, Octubre 1997. ISBN 074470782939-10
Davis, Mike (2001). Control urbano: la ecolog??a del miedo. Virus Editorial. ISBN 84-88455-89-5
Davies, Mike (2006). Au-del?? de Blade Runner. Los Angeles et l'imagination du d??sastre. ??ditions Allia. ISBN 9782844852045
De Kantzow, Megan (2001). HSC English Study Guide. Brave New World and Blade Runner The Director's Cut. Pascal Press. ISBN 1-74020-134-5
De Lucas, Javier (2002). Blade Runner. El Derecho, Guard??an de la Diferencia. Tirant lo Blanch. ISBN 84-8442-724-2
De Miguel, Agust?? (1998). Harrison Ford. Cineman??a 6. Edimat Libros. ISBN 8495002671
Dick, Philip K. (1976). Blade Runner. J'ai Lu. ISBN 2290314943
??? (2002). Blade Runner. Wilhem Heyne Verlag. ISBN 9783453217287
??? (2001). Do androids dream of electric sheep?. Gollancz. ISBN 1857988132
??? (2000). Do androids dream of electric sheep?. Oxford University Press. ISBN 0194230635
??? (2008). Blade Runner. ??Sue??an los androides con ovejas el??ctricas?, traducci??n C??sar Terr??n. Colecci??n Pocket, Diamante y Nebulae. Barcelona: Editorial Edhasa. ISBN 9788435015950 / ISBN 9788435034777 / ISBN 9788435020909
??? (1989). Blade Runner. Els androides somien xais el??ctrics?. Proa. ISBN 8484372839
Evans, Chris (1984). The guide to fantasy art techniques. Martyn Dean. ISBN 0905895525
Gruzinski, Serge (1990). La guerra de las im??genes. De Crist??bal Col??n a Blade Runner (1492-2019). Fondo de Cultura Econ??mica. ISBN 9681644468
Hauer, Rutger (2007). All those moments. Harper Collins. ISBN 978-0-06-113389-3
Iglesias Sim??n, Pablo (2005). ???Aproximaciones a un an??lisis sonoro del discurso cinematogr??fico: Blade Runner de Ridley Scott???, ??rea Abierta N?? 11. ISSN 4891-2482.
Jenkins, Garry (1998). Harrison Ford. Imperfect Hero. Replica Books. ISBN 0735100896
Jetter, K.W. (1995). Blade Runner 2. El l??mite de lo humano. Mart??nez Roca. ISBN 8427022808
??? (1995). Blade Runner 2. The Edge of Human. Bantam. ISBN 0553099795
??? (1996). Blade Runner 3. La noche de los replicantes. Mart??nez Roca. ISBN 8427023073
??? (1996). Blade Runner 3. Replicant night. Bantam. ISBN 0553099833
??? (2000). Blade Runner 4. Eye and Talon. Orion Books. ISBN 0575068655
Latorre, Jos?? Mar??a (1994). Blade Runner. Amarcord. Libros Dirigido. ISBN 84-87270-09-3
Martin, Les (1982). Blade Runner. A Story of the Future. Random House. ISBN 394853032
Marzal Felici, Jos?? Javier y Rubio Marco, Salvador (1999). Gu??a para ver Blade Runner. ISBN 84-7642-566-X
Mead, Syd (1996). Oblagon. Oblagon Inc. ISBN 4062015250
??? (2001). Sentury. Oblagon Inc. ISBN 0929463099
Perea, Juan Miguel (1992). Ridley Scott. Ediciones JC. ISBN 84-85741-74-9
P??rez Rasetti, Carlos (1997). Epistemolog??a para vigilantes. A prop??sito de Blade Runner. Ediciones Episteme SL. ISBN 8489447624
Prieto, Miguel ??ngel (2005). Blade Runner. Colecci??n Making of. T&B Editores. ISBN 84-95602-81-4
Redmon, Sean (2003). Studying Blade Runner. Auteur Publishing. ISBN 1903663245
Roberts, Nick y otros (1997). Prima's Unauthorized Guide to Blade Runner. Prima Publishing. ISBN 0761513035
Sammon, Paul M. (1982). Blade Runner. Art??culo en Cinefatastique, Vol 12 N??mero 5 y 6 (n??mero doble)
??? (2005). C??mo se hizo Blade Runner. Futuro en negro. Alberto Santos Editor. ISBN 8495070324
??? (1996). Future Noir. The Making of Blade Runner. Harper Prism. ISBN 0061053147
??? (1993). Seven versions of Blade Runner. Art??culo en Video Watchdog, n??mero 20, Nov/Dic 1993. ISBN 742401615901-11
Scroggy, David. (1982) Blade Runner Sketchbook. Blue Dolphin. ISBN 0943128021
??? (1982). The Blade Runner Portfolio. Blue Dolphin. ISBN 094312803X
??? (1982). The Illustrated Blade Runner. Blue Dolphin. ISBN 0943128013
Shay, Don (2003). Blade Runner: The Inside Story. Cinefex. ISBN 1840232102
Struzan, Drew (2004). Oeuvre. Dreamwave Productions. ISBN 0-9732786-7-6
VV.AA. (2001). A Student's Guide To Blade Runner. Wizard Books. ISBN 1876367946
??? (1996). Blade Runner. ISBN 84-8310-504-7
??? (1982). Blade Runner. American Cinematographer, Julio 1982
??? (1988). Blade Runner. AA.VV.. Cuadernos ??nfimos. Tusquets. ISBN 8483105047
??? (1982). Blade Runner Souvenir Magazine. ISBN 07189649107-01
??? (1991). Retrofitting Blade Runner. Popular Press. ISBN 0879725109
??? (2002). Ridley Scott. Blade Runner. Paid??s Pel??culas. ISBN 8449312108
??? (1999). Spinner Dokuhon Final. TVC-Publishing.
??? (2005). The Blade Runner Experience. Wallflower. ISBN 1904764304