Bioesp??cie

De Viquip??dia

Una bioesp??cie ??s una esp??cie en el sentit biol??gic, com a comunitat reproductiva tancada que comparteix un "pool" gen??tic tancat. La bioesp??cie mant?? la seva cohesi?? mitjan??ant mecanismes d'aparellament i reproducci?? comuns, i se separa d'altres bioesp??cies mitjan??ant mecanismes d'a??llament reproductiu. Per tant, el concepte en si mateix no ??s aplicable a organismes uniparenterals ( o agamoesp??cies).

El concepte tradicional de bioesp??cie ??s "adimensional", en el sentit de que nom??s permet dir si dos organismes pertanyen a la mateixa bioesp??cie si apareixen al mateix temps i al mateix lloc. En canvi, no podem dir si poblacions al??locr??niques (separades en el temps) o poblacions al??lop??triques (separades en l'espai) s??n o no coespec??fiques.

[edita] Bioesp??cie i Filog??nia Sistem??tica

En filog??nia sistem??tica el concepte de bioesp??cie es considera no com a definici?? feta per l'home (classe l??gica) sin?? com a veritable entitat biol??gica individual existent en la natura (individu l??gic), i com a tal, ha de tenir l??mits espai-temporals. Els l??mits espacials s??n els purament derivats de la distribuci?? geogr??fica d'una determinada bioesp??cie; els temporals representen el "naixement" i la "mort" d'aquesta.

En la filog??nia sistem??tica una esp??cie nom??s pot n??ixer per un proc??s d'especiaci??, ??s a dir, la divisi?? d'una "esp??cie-tija" original en dues o m??s bioesp??cies diferents. Una esp??cie mai s'origina per un proc??s de canvi fenot??pic progressiu d'una ??nica l??nia evolutiva. Aix?? vol dir que una esp??cie no es pot originar per transformaci?? fenot??pica gradual sense que hi hagi divisi?? del "pool" gen??tic, de la mateixa manera que l'eruga i la papallona a la que d??na lloc s??n de fet el mateix individu, la individualitat de la qual es mant?? al llarg de tot el seu cicle vital tot i que pateix un canvi dr??stic de forma.

Una esp??cie mor quan s'extingeixen totes les seves poblacions, o b?? quan la seva individualitat desapareix degut a un proc??s d'especiaci?? (dividint-se en dues o m??s esp??cies), de la mateixa manera que una c??l??lula en divisi?? perd la seva individualitat per a donar lloc a dos nous individus.

Una esp??cie-tija ??s per tant, la porci?? de l'arbre filogen??tic compr??s entre dos esdeveniments successius d'especiaci??. Les esp??cies que no s??n esp??cies-tija s??n o b?? esp??cies extingides abans de que poguessin donar lloc a noves esp??cies descendents o b?? esp??cies actuals que encara no han tingut temps d'extingir-se o de desintegrar-se per especiaci??. Segons aquest punt de vista, les anomenades "esp??cies-tija supervivents" (esp??cies que encara mantenen la seva individualitat despr??s de l'esdeveniment d'especiaci??) queden excloses per definici??.

Degut al fet que les esp??cies, segons aquesta visi??, esdevenen entitats individuals espai-temporals, llur estatus ontol??gic esdev?? independent de qualsevol car??cter emprat per al seu reconeixement o distinci??. No t?? sentit, per tant, agrupar esp??cies simplement degut a la seva semblan??a, de la mateixa manera que dos bessons univitelins no s??n el mateix individu simplement pel fet que s'assemblen. D'igual manera que una c??l??lula que es divideix, una esp??cie-tija viu en les seves esp??cies descendents independentment de la seva aparen??a. Donat que una esp??cie-tija no pot mantenir la seva individualitat i alhora ??sser id??ntica amb les esp??cies filles la seva pr??pia exist??ncia a d'acabar en el proc??s de separaci??. Noteu que el proc??s de divisi?? d'"esp??cies-tija" en esp??cies descendents ??s un proc??s continu: la separaci?? i subseq??ent diverg??ncia evolutiva t?? lloc al llarg del temps, i per tant hi ha una zona grisa en qu?? ??s dif??cil de dir si dues poblacions pertanent a la mateixa esp??cie com a subesp??cies o s??n efectivament dues esp??cies diferents. La decisi?? ??s per tant arbitr??ria. No es tracta d'un punt feble de la teoria, sin?? d'una conseq????ncia derivada de tot proc??s natural continu.

Un problema similar apareix en la separaci?? espacial entre subpoblacions dins d'una mateixa esp??cie. Parlem de subesp??cies quan tenim poblacions al??lop??triques que varen estar separades durant un temps, de forma que van adquirir caracter??stiques diferents, per?? que despr??s han entrat de nou en contacte i es barregen en una zona de contacte limitada (zona d'hibridaci??). En altres casos les poblacions mantenen la capacitat de reproducci?? creuada, per?? de fet no ho fan. Parlem aleshores de semiesp??cies. L'agrupaci?? monofil??tica directament superordinada ??s aleshores la superesp??cie. Les superesp??cies s??n doncs, agrupacions monofil??tiques de semiesp??cies, tot i que podem tamb?? incloure aut??ntiques bioesp??cies. Aquests termes addicionals s??n ??tils per a distingir diferents fases en el proc??s de separaci?? d'esp??cies. Una morfoclina cont??nua per a un car??cter entre poblacions d'una bioesp??cie geogr??ficament o temporalment distants no hauria de ser arbitrariament dividida en "pseudo-subesp??cies", encara que s'hagi fet sovint en el passat (com ara en el cas de les cronoesp??cies de la paleontologia).