Bielorússia

De Viquipèdia

Рэспу́бліка Белару́сь
(Respúblika Bielarús)
Респу́блика Белару́сь
(Respúblika Bielarús)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Bielorús i rus (només el rus de facto)
Capital	Minsk 53° 55' N, 27° 33' E
Ciutat més gran	Minsk
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Aleksandr Lukaixenko Serguei Sidorski
Superfície  - Total  - Aigua (%)	207.600 km² (84è) —
Població  - Estimació 2004  - Cens  - Densitat	10.310.520 (78è) — 50 hab/km² (149è)
Moneda	Ruble (BYR)
Fus horari  - Estiu (DST)	Únic (UTC+2) Sí (UTC+3)
Sobirania de la Unió Soviètica	27 de juliol de 1990
Himne nacional	Мы, беларусы (La meva Bielorússia)
Domini internet	.by
Codi telefònic	+375
Gentilici	Bielorús, bielorussa

Bielorússia (bielorús Белару́сь) és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk.

Antiga república de la Unió Soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica de Bielorússia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i això, és la república exsoviètica que més lligams polítics i econòmics manté encara amb Rússia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'unió el 8 de desembre de 1999. Bielorússia és coneguda internacionalment amb el nom de Belarus.

Taula de continguts 1 Història 2 Política 3 Subdivisió administrativa 4 Geografia 5 Etnografia 6 Economia

[edita] Història

• República Nacional Bielorussa
• Partit Bielorús de la Llibertat

[edita] Política

Antigament formava una de les 15 Repúbliques Socialistes Soviètiques de la URSS fins l'any 1991. Gaudia d'un Soviet Suprem de 421 diputats, dels quals 319 eren bielorussos, 69 russos, 13 ucraïnesos, 4 polonesos i dos jueus; d'ells, 292 eren membres del PCUS, i 153 eren dones.

El 24 d'agost del 1991 es proclamà república independent, i el 17 de setembre va prendre el nom de Belarus. Adoptà una constitució democràtica el 1994 pel que establia la forma de govern republicana presidencialista amb un parlament de 360 diputats (reduïts el 1995 a 198). La llengua oficial és el bielorús, almenys sobre el paper, ja que el rus és cooficial novament des del 1995; és una incògnita el paper oficial de les altres llengües parlades al territori (com el polonès). També tenen una moneda pròpia, el rubel.

El 14 de maig de 1995 un referèndum atorgà poders al president Alyaksandr Lukašenka per a dissoldre el parlament i augmentar el grau d'integració econòmica amb Rússia. Un nou referèndum, el 24 de novembre de 1996, permetia una nova constitució que incrementava encara més els poders presidencials. Des d'aleshores ha exercit un poder dictatorial que persegueix els opositors, només reconegut per Rússia i condemnat per la Unió Europea, EUA i l'OSCE.

El 1999 Siamon Xaretski, expresident del Parlament de Bielorússia dissolt el 1996 i resident a Lituània, és proclamà president de Bielorússia a l'exili, però no ha obtingut suport internacional, malgrat la condemna i l'ostracisme internacional a què està sotmès el règim bielorús.

[edita] Subdivisió administrativa

Es divideix en sis províncies ("vóblasts") més la ciutat de Minsk, que té un estatus especial:

Minsk (capital) Província de Brest Província de Hómiel Província de Hrodna Província de Mahiliou Província de Minsk Província de Vítsiebsk

[edita] Geografia

El país forma una gran planada aixecada al Nord per les muntanyes Dzherzhinsky, ara Belarusskaja Grad'a, l'alçària principal de les quals és el Majak, amb 326 metres. També destaquen l'altiplà de Mienskaja i el pla de de Berezinskaja.

Com a regió diferenciada destac a la Palyessye (Polèsia), fronterera amb Ucraïna i plena de boscos. Allí hi és el bosc de Bielowieza, que té 1.500 km² d'extensió i és considerat com a parc nacional, ja que és la reserva dels darrers exemplars de Bison bonasus, el bisó europeu.

El 70 % del sòl és podzòlic i cal adobar-lo, el 12 % són torberes, el 21,6 % són terres palustres el 16,4 % són pastures i només el 30 % de la terra és arable. Endemés, un terç del país és cobert de boscos, dels quals el 68 % són coníferes, facilitat per la gran humitat existent.

Els principals rius que circulen pel país són el Dniopr, Prip’at, Berezina, Dzvina, Nyoman, Sozh, Ubort, Gorun’, Viliha, Jaselda, Lan’, Ptic’, Disna, Stir i Zapadnaja Zvida. Els principals llacs són els Naroch, Chernovoye, Osveyskoye i l'embassament de Zaslavl'.

[edita] Etnografia

Segons els darrers censos, el 77,9 % són bielorussos, el 13,2 % russos, el 4,1 % polonesos, el 2,9 % ucraïnesos, l'1,4 % jueus i el 0,1 % tàtars de Belarus

[edita] Economia

Article principal: Economia de Bielorússia.

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan