Bicicleta

De Viquip??dia

Bicicleta

Bicicleta de viatge

Bicicleta dels EUA de 1896, amb part del quadre de bamb??

La bicicleta ??s un vehicle de dues rodes que normalment s??n de la mateixa tossa. Serveix pel transport d'una o dues persones, degut a la for??a que es fa sobre els pedals, transmesa al piny?? de la roda de darrera per una cadena circular. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle s??n anomenades ciclisme. Estan constru??des en ferro, alumini, fibra de carboni, de bamb?? o de Rotang.

Introdu??da en el segle XIX a Europa, va tenir un impacte considerable en la hist??ria, tant en la cultura com en la ind??stria. En l'actualitat hi ha al voltant d'uns mil milions de bicicletes rodant, b?? com mitj?? de transport principal, b?? com vehicle d'oci. ??s un mitj?? de transport sa, ecol??gic, sostenible i molt econ??mic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ??s est?? generalitzat en gaireb?? tota Europa, sent en pa??sos com Holanda, Su??ssa, Alemanya, algunes zones de Pol??nia i els pa??sos escandinaus un dels principals mitjans de transport. A ??sia, especialment a Xina i l'??ndia, ??s el principal mitj?? de transport.

Taula de continguts

1 Historia
2 Activisme pro bicicleta
- 2.1 Protestes
3 Enlla??os externs
4 Articles relacionats
5 Refer??ncies

[edita] Historia

Els avantpassats de la bicicleta es remunten molt enrere en la hist??ria. Ja entre els egipcis trobem una m??quina rudiment??ria composta per dues rodes unides per una barra. Tamb?? a Xina vam trobar una m??quina molt similar, per?? amb les rodes de bamb??. Segles m??s tard apareix una aut??ntica bicicleta entre els dibuixos de Leonardo da Vinci. La veritable hist??ria de la dues-rodes comen??a a Par??s en 1790, any en que el comte de Sivrac inventa el "celer??fero", al que tamb?? es diu "cavall de rodes". Consisteix en un llist?? de fusta, acabat en un cap de lle??, de drac o de c??rvol, i muntat sobre dues rodes. No t?? articulaci?? alguna i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura. Posteriorment, en 1813, aquest celer??fero va sofrir una gran metamorfosi, gr??cies a que el bar?? Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, d'Alemanya, va inventar el vehicle d'una sola via, al que va cridar "m??quina errant", precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va comen??ar per introduir uns ressorts sota sell?? i despr??s va crear el manillar. Aquesta "m??quina errant", consistia en una esp??cie de carret?? de dues rodes, col??locades una darrere d'una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col??locada en el centre d'un petit marc de fusta. Per a moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap a endavant, en forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gaireb?? id??ntica a la d'un cotxe. Els seus bra??os descansaven sobre recolza-bra??os de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en l'adre??a cap a la qual volia anar el conductor.

Aquest invent, estava basat en la idea que una persona al caminar desaprofita molta for??a per haver de despla??ar el seu pes en forma alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va assolir crear aquest senzill vehicle que li va permetre a l'home evitar aquest treball. Aquesta m??quina, denominada "draisiana" en honor al seu inventor, va evolucionar r??pidament. Les primeres not??cies que es tenen sobre una bicicleta daten de l'any 1490 aproximadament, en l'obra "Codez Atlanticus" de Leonardo da Vinci. En ells pot veure's un esb??s d'una bicicleta amb transmissi?? de cadena impulsada per uns pedals, mateix m??tode emprat per les actuals. La construcci?? de la primera bicicleta amb pedals s'atribu??x a Macmill??n Kirkpatrick, en l'any 1839. Macmill??n mai va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow, qui ho va difondre tan ??mpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l'inventor de la bicicleta. Una c??pia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix en el Museu de Ci??ncies a Londres, Anglaterra. Prop de 1890, l'angl??s Dunlop (afeccionat al ciclisme i creador de l'empresa hom??nima) va inventar una cambra de tela i cautx??, que s'inflava amb aire i es col??locava en la llanda. Per a evitar punxades, Dunlop va inventar a m??s una coberta tamb?? de cautx??. Aquests invents de Dunlop gaireb?? no han sofert cap variaci?? des de la seva invenci??.

[edita] Activisme pro bicicleta

Hi ha associacions de ciclistes amb diferents interessos espec??fics (obrir rutes, mantenir camins, planificaci?? urban??stica, clubs de competici??, clubs de turisme, etc.) i altres amb objectius m??s globals (estalvi energ??tic, reducci?? de la pol??luci??, promoci?? de la bona forma f??sica).

A banda del lobby ciclista esportiu o tur??stic, l'activisme pro bicicleta inclou un corrent d'opini?? obertament pol??tic i sovint relacionat amb el moviment ecologista. Aquests grups promocionen la bicicleta com un mitj?? de transport alternatiu pel seu potencial per a l'estalvi d'energia i els seus beneficis per a la salut.

Els activistes de tots dos corrents solen promoure una millora dels transports p??blics locals i interurbans, especialment el tren, i la disponibilitat per a dur bicicletes amb aquests mitjans.

Hi ha activistes pro bicicleta i algunes autoritats de control del tr??nsit que promouen la construcci?? de carrils bici segregats per a viatges de llarga dist??ncia. La tradici?? de l'activisme pro bicicleta sol preferir solucions basades en la millora de la planificaci?? i el disseny dels camins, l'educaci?? vial, i l'aplicaci?? de les regles de tr??nsit que ja existeixen.

Un tema pol??mic a Europa ??s l'oposici?? dels grups ciclistes a la legislaci?? que obliga a portar casc.

[edita] Protestes

La Massa Cr??tica ??s un moviment global de protesta que promou manifestacions massives amb bicicleta per prendre lloc als cotxes als carrers de les ciutats.

A Barcelona es munta cada primer divendres de mes a les 20:00 a la Pla??a Universitat. Durant els anys 2004/2005 la participaci?? a la Massa Cr??tica de Barcelona ha estat entre 10 i 40 bicicletes aproximadament.
A la ciutat de Val??ncia es convoca tamb?? el primer divendres de cada mes a les 19:30 h a la pla??a de la Mare de D??u, una de les entitats convocants ??s Val??ncia en Bici ^[1]
A la ciutat de Matar?? la trobada ??s el darrer divendres de cada mes a les 19:00 h a la Pla??a de les Tereses. La convoca el col??lectiu "Bicia't" ^[2].