Biafra

De Viquip??dia

Biafra

Extensi??

76 364 km2

Capital

Enugu

Creaci??

30 de maig de 1967

Dissoluci??

9 de gener de 1970

Llengua oficial

angl??s (l'ibo era el m??s com??)

Biafra fou el nom que va prendre l'antiga regi?? Oriental de Nig??ria (76 364 km2), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967. En el rerefons de la secessi?? i de la guerra hi havia els enfrontaments inter??tnics entre els hausa, ??tnia musulmana que ocupa especialment el nord de Nig??ria i que detenia el control de l'estat, i els ibo, ??tnia predominantment cat??lica que es concentrava a la regi?? litoral Est, i que s'aguditzaren des de la independ??ncia de Nig??ria el 1960.

[edita] La Guerra de Biafra

El conflicte es desencaden?? amb el cop d'estat del general Yakubu Gowon el juliol del 1966, i la negativa del governador de la regi?? Oriental, general Chukwerneka O. Ojukwu, a recon??ixer el nou govern. Les posteriors matances de poblaci?? ibo al nord (setembre) i la nova divisi?? territorial de Nig??ria en dotze estats que fraccionaven la regi?? Oriental en tres comportaren el trencament amb la federaci?? i la declaraci?? d'independ??ncia.

El 30 de maig de 1967 la regi?? Oriental es declar?? independent amb el nom de Biafra; com a tel?? de fons del conflicte hi havia les disputes entre les empreses brit??niques, italianes, franceses i nord-americanes, en litigi pel monopoli de les activitats extractives del petroli. Despr??s de l'ultim??tum del govern de Lagos (2 de juliol), les tropes federals iniciaren la invasi?? de Biafra el 6 de juliol i arribaren fins prop de la capital, Enugu.

La internacionalitzaci?? del conflicte, per??, fou immediata; mentre la Gran Bretanya i l'URSS ajudaven Nig??ria, Portugal, Rhod??sia, la Rep??blica de Sud-??frica, Israel i, m??s veladament, EUA i Fran??a, sostenien el r??gim biafr??s.

La internacionalitzaci?? fou una de les causes de la llarga durada de la guerra; la principal, per??, fou el car??cter de genocidi que arrib?? a prendre, cosa que provoc?? la preocupaci?? de les pot??ncies, fins i tot de les que hi intervenien. A les massacres perpetrades per les forces federals cal afegir-hi les morts per fam de la poblaci?? ibo a causa de l'assetjament a qu?? fou sotmesa. Davant d'aquests fets, l'ONU mantingu?? una actitud d'inhibici??. D'altra banda, el 16 de setembre de 1967 l'Organitzaci?? de la Unitat Africana condemn?? la secessi?? de Biafra, qualificant-la d'intent de balcanitzaci??.

En el transcurs de la guerra, foren les tropes federals les que portaren la iniciativa; gradualment anaren ocupant el territori biafr??s: el 10 d'octubre caigu?? Enugu; el 23 de mar?? de 1968, Onitsha; el 18 de maig, Port Harcourt; el 24 d'agost, Aba; el 23 d'abril de l'any 1969, Umuahia. Malgrat aix??, Biafra intent?? de consolidar la seva exist??ncia com a rep??blica: el 30 de gener de 1968 comen???? a emetre moneda pr??pia. Uns pocs estats reconegueren oficialment Biafra (Tanz??nia, el Gabon, Costa d'Ivori, Z??mbia i Hait??).

Paral??lelament, hi hagu?? intents de negociaci?? (a Kampala, Niamey i Addis-Abeba, durant el 1968, i a Addis-Abeba el 1969). Cap a la fi del 1969 la situaci?? dels biafresos era insostenible; el territori que encara era independent consistia en una franja de 114 km de llargada per 64 d'amplada, amb capital a Owerri, la qual solament podia ??sser abastada per l'aire. El 9 de gener de 1970 el general Phillip Effiong i el jutge suprem Louis N. Mbanefo exigiren a Ojukwu la rendici??, per?? aquest s'hi neg?? i hagu?? d'abandonar el pa??s. Finalment, el dia 11 de gener Effiong anunci?? a Lagos la capitulaci?? de Biafra i la fi de la seva independp??ncia.

[edita] Lectures

Requiem Biafra per Joe O.G. Achuzia, ISBN 9781562560
Surviving in Biafra: The Story of the Nigerian Civil War per Alfred Obiora Uzokwe, ISBN 0595263666
The Ship's Cat per Jock Brandis, ISBN 0595129978 - a fictional account of the Oxfam Air Relief flights that penetrated the military blockade around Biafra. As a young man, the author participated in the effort.
The Last Adventurer per Rolf Steiner - Steiner fou un mercenari a les forces de Biafra.
The Biafra Story per Frederick Forsyth, ISBN 0850528542.
Article de Gary Brecher
Biafra: A People Betrayed by Kurt Vonnegut trobat a Wampeters, Foma and Granfalloons, ISBN 0385333811