Bes??s
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 17,7 km | |||
| Altitud del naixement | ? m | |||
| Cabal mitj?? | 4,33 m??/s | |||
| ??rea conca | 1.039,0 km?? | |||
| Naixement | aiguabarreig del Mogent i el Congost |
|||
| Desembocadura | al Mediterrani a Sant Adri?? de Bes??s |
|||
| Territoris de la conca | Osona, Vall??s Oriental, Vall??s Occidental i Barcelon??s |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del m??n | ||||
El Bes??s ??s un riu catal??, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vall??s Oriental de la uni?? dels rius Mogent i Congost i desemboca al Barcelon??s, al terme municipal de Sant Adri?? de Bes??s.
La seva conca travessa els municipis d'Aiguafreda, la Garriga, les Franqueses del Vall??s, Canovelles, Granollers, Montmel??, Mollet del Vall??s, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri?? de Bes??s i Barcelona.
El cabal del Bes??s es t??pic de la Mediterr??nia, molt irregular al llarg de l'any.
Taula de continguts |
[edita] Afluents
El riu Bes??s t?? cinc afluents principals:
- el Mogent
- el Congost
- el Tenes
- la riera de Caldes
- el Ripoll
[edita] Conca Hidrogr??fica
La conca del Bes??s, amb una superf??cie de 1038 Km??, es troba emmarcada entre les serralades Pre-litoral i Litoral, encara que la major part de la seva superf??cie es desenvolupa dins de la depressi?? del Vall??s. Els punts culminants de la divis??ria d???aig??es s??n: el Pla de la Calma (1350 m) i el Tagamanent (1055 m) al Montseny; La Mola (1100 m) i el Montcau (1035 m) a Sant Lloren?? de Munt; Tibidabo (512 m) a Collserola i el Corredor (634 m).
La major part dels cursos de la Conca del Bes??s neixen a la part meridional de la serralada Pre-litoral configurant una xarxa de drenatge asim??trica, l???eix principal de la qual est?? format pels cursos fluvials del Congost i Bes??s, al que s'hi uneix per el marge esquerra el Mogent i per el marge dret el Tenes, la Riera de Caldes i el Ripoll. La longitud acumulada dels rius i rieres m??s importants de la conca ??s de 530 Km.
La conca t?? un r??gim hidrol??gic t??picament mediterrani amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2m??/seg. a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar m??s de 1.000 vegades amb les tormentes de tardor.
La conca ??s deficit??ria en recursos h??drics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l???aigua que consumeix.
S'hi troben dos aq????fers importants: La cubeta de la Llagosta i el Delta del Bes??s amb una capacitat aproximada de 110 Hm??.
Tot i ser una conca petita presenta una gran diversitat d???h??bitats, amb tres ambients clarament diferenciats:
la muntanya, que envolta la conca amb espais d???inter??s natural (Collserola, Sant Lloren?? de Munt, els Cingles de Bert??, el Montseny i la Serra de Marina). les planes del Vall??s, amb una important i continuadament creixent implantaci?? urbana i industrial, i la desembocadura, que t?? un caire totalment urb?? dins l?????rea metropolitana de Barcelona.
L???activitat agr??cola que va ser predominant fins la d??cada dels 60, ocupant la major part del s??l disponible, ha deixat pas a la ind??stria, que poc a poc ha anat ocupant el s??l dedicat a l???agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat prop dels rius.
El tipus d???ind??stria instal??lada a la conca ??s molt variat, hi s??n representants gaireb?? tots els sectors, en particular el qu??mic, metal??l??rgic, pl??stics, pell, t??xtil, materials de construcci??, paper, alimentaci??, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors.
??s lloc de pas d???importants vies de comunicaci?? que es situen vora els rius, amb les l??nies de tren Barcelona-Puigcerd?? i Barcelona-La Jonquera, l???autovia C-17 i l???autopista A-7.
La Conca del Bes??s ??s la m??s habitada de Catalunya, amb m??s de 2 milions d???habitants que en s??n tributaris.
[edita] Hist??ria
Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicaci?? entre la costa catalana i l'interior.
Les seves aig??es s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; ??s per aix?? que, el segle X, es constru?? el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'Edat Mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.
A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament fam??s pel fet de ser el riu m??s contaminat d'Europa. Des de mitjan la d??cada del 1990 ha estat netejat, i les seves aig??es depurades. Aprofitant la remodelaci?? urban??stica del F??rum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugur?? el Parc Fluvial del Bes??s, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri?? de Bes??s.
[edita] Galeria fotogr??fica
 El tram final del riu en direcci?? a la mar |
 La desembocadura |
[edita] Enlla??os externs
| Unitats hidrol??giques de les Conques Internes de Catalunya |
| Cap de Creus - Madral - Muga - Sirvent - Fluvi?? - Montgr??-Emp??ries - Ter - Dar?? - Cap de Begur-Blanes - Tordera - Maresme - Bes??s - Pla de Barcelona - Llobregat - Pla del Llobregat - Garraf - Foix - Calafell-Torredembarra - Gai?? - Punta de la M??ra - Francol?? - Baix Camp - Riudecanyes - Llaberia-Vandell??s - Calafat-Golf de Sant Jordi - Serra de Montsi?? |
