Batasuna
De Viquip??dia
Batasuna (Unitat en euskera) ??s un partit pol??tic basc independentista i d???esquerres, amb pres??ncia a la Comunitat Aut??noma Basca, a la Comunitat Foral de Navarra i als territoris que conformen el Pa??s Basc Franc??s, el que es coneix com Iparralde i que constitueixen els territoris d'Euskal Herria.
Forma part de l???esquerra abertzale i del Moviment d???Alliberament Nacional Basc (MANB). Des de l???any 2003 va ser declarada il??legal a Espanya, ja que segons la just??cia d???aquest Estat el partit pertanyia a l'entramat pol??tic i financer de ETA. Al tractar-se d???un partit pol??tic il??legal, no va poder presentar-se als processos electorals celebrats al territori espanyol en???? d???aquell any, aix?? com tampoc pot convocar actes institucionals. Ha estat inclosa per la UE a la llista europea d???organitzacions terroristes[1], decisi?? que el Consell Europeu de ministres de just??cia i interior va prendre per unanimitat al juny de l'any 2003. Tamb?? forma part de la llita d'organitzacions terroristes dels Estats Units[2]. Pel contrari, a Fran??a ??s una organitzaci?? pol??tica legal, tot i que amb un esc??s ??xit electoral.
Batasuna defensa la independ??ncia d' Euskal Herria respecte els estats espanyol i franc??s, aix?? com el desenvolupament d'una societat socialista que respecti els principis socials, culturals i pol??tics caracter??stics del poble basc. Defensen el principi de revoluci?? social per aconseguir aquest objectiu, i l'esdeveniment d'aquesta societat basada en els principis de just??cia social i de cohesi?? nacional pel qu?? fa el territori d' Euskal Herria.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Batasuna ??s un partit pol??tic creat principalment pels membres de Herri Batasuna i de part de las forces del Pa??s Basc franc??s amb les que HB ja havia coincidit a Euskal Herritarrok. En el replantejament de projecte pol??tic i canvi de nom va influir, a m??s de la ampliaci?? de l?????mbit d???actuaci??, l???amena??a de qu?? fossin declarades il??legals HB i EH. En tot aquest proc??s va escindir-se la corrent interna Aralar, encap??alada per Patxi Zabaleta, per les seves discrep??ncies amb la l??nia oficial de no rebuig als actes violents d'ETA. Aralar posteriorment es constituiria en un partit independent.
Al llarg de l'hivern i la primavera de l???any 2003 Batasuna va ser proscrita en un proc??s que va iniciar-se despr??s d???un atemptat perpetrat por ETA a Santa Pola on varen morir dues persones. La no condemna d'aquest atemptat per part de Batasuna va permetre il??legalitzar la formaci?? basant-se en la recent aprovada Llei de Partits de l'Estat Espanyol. El Tribunal Suprem va declarar que el partit era il??legal un mes abans de les eleccions municipals, forals i al Parlament de Navarra de l???any 2003. De la mateixa forma, el 26 de agost de 2003, el Jutge de la Audi??ncia Nacional Baltasar Garz??n va ordenar el tancament de les seus pol??tiques de Batasuna.
Davant d???aquest escenari es varen crear plataformes electorals d?????mbit local per a poder presentar-se a les eleccions municipals i una plataforma per l'autodeterminaci?? Autodeterminazioaren Bilgunea (AuB) a les eleccions a les diputacions foral.
La gran majoria de les plataformes van ser considerades pels tribunals com una continuaci?? de Batasuna, i es va impedir la inscripci?? a les llistes electorals a totes aquelles persones que anteriorment havien estat membres d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Batasuna o Sozialista Abertzaleak. En aquelles eleccions aquest conjunt d'associacions va fer una crida perqu?? es vot??s en nul, interpretant posteriorment l'augment del vot nul com la mostra del seu pes electoral. Es van aconseguir aproximadament 150.000 vots nuls. En alguns municipis van aconseguir presentar-se de manera legal, obtenint prop de 20 alcaldies.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2004, la llista electoral Herritarren Zerrenda tamb?? fou proscrita a l'Estat Espanyol per les relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna, tot i que va poder presentar-se legalment a Fran??a. Batasuna va demanar als votants d???ambd??s estats que utilitzessin la papereta francesa. Els vots nuls a l'Estat Espanyol no van suposar un descens respecte els aconseguits per Euskal Herritarrok a les anteriors eleccions.
A les eleccions al Parlament Basc de l???any 2005, Batasuna no va poder presentar-se com a partit pol??tic. No es va permetre a Aukera Guztiak presentar candidats per les suposades relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna.
El Partit Comunista de les Terres Basques (un partit pol??tic legal escassament conegut, fundat i registrat l???any 2002 per membres del sindicat LAB i que no havia obtingut representaci?? parlament??ria fins el moment) va anunciar aleshores la seva voluntat de representar els programes de Batasuna i Aukera Guztiak. Membres de Batasuna com Arnaldo Otegi van demanar el vot pel PCTB, que va obtenir el 12,5% dels vots (150.188), aconseguint d???aquesta manera nou actes de diputats al Parlament Basc.
L???any 2006 s'intensificaren els processos judicials contra els dirigents de Batasuna que segons la just??cia espanyola van fer apologia del terrorisme al participar en homenatges a activistes d'ETA empresonats, que van morir a les presons espanyoles, fet que ha suposat una condemna a Arnaldo Otegi. Amb la declaraci?? d'ETA del 22 de mar?? de 2006 on declarava un alto el foc permanent es va obrir la possibilitat d'iniciar un proc??s de pau per trobar una soluci?? pol??tica i pacifica al conflicte basc, plantejant-se la necessitat des d'alguns sectors de tornar a declarar legal a Batasuna, esdevenint aix?? l'interlocutor de l'independentisme basc abertzale en una hipot??tica taula de partits amb Espanya i Fran??a. Tot i aix??, ETA comunic?? la fi de l'alto el foc permanent el juny de 2007.
[edita] Il??legalitzaci?? a l'Estat Espanyol
La Llei Org??nica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Pol??tics, va ser aprovada al Parlament Espanyol amb el suport dels dos partits majoritaris, el Partit Popular (aleshores al govern) i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Pels seus impulsors; PP i PSOE, aix?? com organitzacions com la Associaci?? de V??ctimes del Terrorisme o el Foro de Ermua??? la Llei de Partits ha estat la fi del bra?? pol??tic de ETA. A les eleccions al Parlament de la Comunitat Aut??noma Basca de 2005, els partits contraris a la prohibici?? obtingueren la majoria parlament??ria.
Pel nacionalisme basc (formacions com el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna o Aralar) i Izquierda Unida al Pa??s Basc (Ezker Batua), l???aplicaci?? que s'est?? fent d???aquesta llei suposa la privaci?? dels drets civils d???una part de la poblaci?? i suposa prolongar mesures pr??pies d???un estat d???excepci??. Tamb?? des d???alguns sectors pol??tics es creu que aquesta prohibici?? impedeix qualsevol acord entre ETA i els governs espanyol i franc??s.
Amnistia Internacional va expressar la seva condemna a la Llei de Partits, anunciant la seva preocupaci?? perqu??, mitjan??ant l???ambig??itat i la imprecisi?? d???alguns articles del projecte de llei, es podrien encetar processos per declarar il??legals aquells partits pol??tics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pac??fica"[3].
[edita] Refer??ncies
- ??? Council Common Position 2003/482/CFSP of 27 June 2003 updating Common Position 2001/931/CFSP on the application of specific measures to combat terrorism and repealing Common Position 2003/402/CFSP (angl??s)
- ??? Executive Order 13224 blocking Terrorist Property and a summary of the Terrorism Sanctions Regulations, Terrorism List Governments Sanctions Regulations, and Foreign Terrorist Organizations Sanctions Regulatios (angl??s)
- ??? AI pide al Parlamento que revise las conductas estipuladas para la ilegalizaci??n de partidos pol??ticos en la nueva ley de partidos (castell??)
