Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Basc - Viquip??dia

Basc

De Viquip??dia

Engranatges
Article en proc??s de redacci?? o millora.

??s possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col??laboraci?? i us preguen paci??ncia mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquip??dia.

Aquesta plantilla fou afegida a aquest article el dia data.


Basc
'Euskara'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions: ??uscar
Parlat a: Euskadi i Navarra (Estat Espanyol) i Pa??s Basc franc??s (Estat Franc??s)
Regi??: Europa Occidental
Parlants: 1.033.900 (Materna: 700.000)
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:  ?
estatus oficial
Llengua oficial de: Comunitat Aut??noma Basca i municipis de Navarra
Regulat per: Euskaltzaindia
codis de la llengua
ISO 639-1 eu
ISO 639-2 baq/eus
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL eus
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua
Distribuci?? dels parlants de basc al Pa??s Basc
Distribuci?? dels parlants de basc al Pa??s Basc
Dialectes del basc, amb els seus noms bascos
Dialectes del basc, amb els seus noms bascos

El basc, o ??uscar (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o ??skara), ??s una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part de la Comunitat aut??noma del Pa??s Basc i part de Navarra, a Espanya, i al Pa??s Basc Franc??s (departament de Pirineus Atl??ntics, Aquit??nia, a Fran??a). Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap fam??lia ling????stica coneguda, i antigament el seu ??mbit ling????stic abast?? tota Aquit??nia, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li s??n pr??pies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz "pedra", per exemple:

aizto o ainzto "ganivet"
aizkora "destral"

D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple del mot aizkora sol ser contestat amb el fet que tamb?? ??s probable que provingui del llat?? asciola 'destral petita'.

Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) ??s anterior a l'aparici?? de les lleng??es indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la Pen??nsula Ib??rica, i per tot Europa.

Encara que fins no fa molt es trobava en una situaci?? cr??tica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta milloria. No obstant aix??, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals est?? en regressi??.

Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relaci??, tant lingu??stica com gen??tica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort a??llament d'aquestes dues poblacions. El m??s probable ??s poder relacionar el basc amb el grup de les lleng??es ib??riques, per comparaci?? fon??tica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ib??ric d'Ullastret.

Taula de continguts

[edita] Aspectes hist??rics, socials i culturals

[edita] Origen i hist??ria de la llengua

[edita] Desenvolupament del basc a la Pen??nsula Ib??rica

El basc ??s una llengua de tipologia aglutinant i gen??ticament a??llada, ??s a dir, no mostra un origen com?? clar amb altres lleng??es, la qual cosa ha portat a diverses hip??tesis, algunes cient??fiques i d'altres m??s aviat fant??stiques.

Estesa inicialment m??s enll?? dels territoris que ocupa avui, ha anat retrocedint per la pressi?? inicial del llat?? a l'??poca romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el gasc?? i el navarro-aragon??s, i posteriorment per l'empenta del castell?? i del franc??s.

Per exemple, el 1349, a la ciutat d'Osca es promulga un decret que sanciona els qui parlen en el mercat en ??rab, hebreu o "basquen??" amb 30 sols de multa.

[edita] La unificaci?? del basc

Article principal: Euskera batua

L'euskara batua (en catal?? "basc unificat") va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre culte, atesa la inviabilitat de publicar en cada un dels dialectes. ??s una barreja de tots el dialectes, especialment el de Guip??scoa, el m??s central.

Tot i que s'havia estat discutint sobre la normalitzaci?? gaireb?? des dels inicis de la literatura basca, va ser en la d??cada del 1950 quan hom va voler abordar la q??esti?? definitivament, en considerar aix?? necessari si es volia garantir la superviv??ncia de l'idioma.

Al Congr??s d'Arantzazu, celebrat el 1968 i convocat per lEuskaltzaindia (Reial Acad??mia de la Llengua Basca), es van establir les l??nies mestres d'all?? que despr??s seria leuskara batua, que actualment ??s la versi?? normalitzada de l'idioma, la m??s usada en l'ensenyament, l'administraci?? p??blica, els mitjans de comunicaci?? i en la major part de la producci?? escrita en aquesta llengua.

[edita] Primers escrits

Els textos m??s antics d'aquesta llengua trobats fins ara s??n diverses paraules aparegudes en epitafis del segle II d.C. a Aquit??nia, investigades per primera vegada per Achille Luchaire, despr??s per Julio Caro Baroja i Koldo Mitxelena, i en ??poques m??s recents per Joaqu??n Gorrotxategi. Al municipi navarr??s de Lerga (Estela de Lerga) es va trobar una estela funer??ria hispano-romana amb antrop??nims ind??genes, datada en el segle I. Mitxelena troba coincid??ncies entre la inscripci?? de Lerga i alguns noms trobats a Aquit??nia.

Recentment han aparegut unes pol??miques inscripcions suposadament datades entre els segles III i V al jaciment alav??s d'Iru??a-Veleia. Els arque??legs del jaciment van anunciar el descobriment de les que podrien ser les primeres paraules comunes documentades en basc. Entre elles hi ha "zuri urdin gori" (els colors blanc, blau i roig); "urdin isar" (gris/blau estrella), encara que els fil??legs creuen que probablement les paraules no anirien juntes sin?? separades (gris i estrella); "edan ian lo" (beure, menjar, dormir); "ian ta edan" (menjar i beure), i "iaun" (senyor). Unes altres que s??n religioses: "geure ata zutan" (el nostre pare en vosaltres), que ??s la salutaci?? que utilitzaven els antics cristians, i "iehsus, ioshe ata ta mirian ama" (Jes??s, el pare Josep i la mare Maria, la qual cosa s'interpreta com la Sagrada Fam??lia). A la espera de su publicaci??n oficial, fuentes aparentemente bien informadas han dado a conocer m??s detalles sobre las inscripciones amb paraules dif??cils que en els comunicats haurien estat suprimides: ian ta edan deno, veleian iaun, beta zuri urdin gori; aix?? com una menci?? a una altra inscripci??, marcus lagun.

[edita] Literatura cl??ssica

Deixant de banda aquests antecedents, juntament amb altres manuscrits trobats al segle XX, el que hom podria considerar el primer cl??ssic de la literatura en basc va ser l'obra asc??tica Gero (Despr??s) del tamb?? sacerdot Pedro de Agerre Azpilikueta, impresa per primera vegada l'any 1643 a Pau. La seua prosa es va prendre com a exemple del bon escriure entre els escriptors tant al nord com al sud del Pirineu. Manuel de Larramendi es refereix a Axular com a mestre i en el segle XX es va proposar el dialecte en qu?? es va escriure (labort?? cl??ssic) com a model per a l'euskara batua o basc unificat, per la qual cosa el labort?? compliria la mateixa funci?? que el tosc?? en la unificaci?? de la llengua italiana. A les d??cades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d'aquest model i va ser seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Per b?? que en els inicios va guanyar suports, finalment la proposta va acabar sent rebutjada per la majoria dels escriptors i estudiosos perqu?? es trobava massa allunyada de la base sociol??gica de la llengua.

Fins a molt tard els escriptors laics van ser una excepci?? i la majoria de les obres publicades van ser de tem??tica religiosa, limitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teologicofilos??fics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gram??tiques, apologies (que pretenien demostrar la puresa i perfecci?? de la llengua dels bascos, per b?? que quasi totes les obres d'aquest tipus van ser escrites en castell??), antologies de refranys i poemes, a m??s d'obres del teatre tradicional basc o pastorals.

En el segle XVIII, un dels grans dinamitzadors culturals i pol??tics de Basc??nia va ser el pare jesu??ta Manuel Larramendi (1690-1766), qui va ser l'autor d'una gram??tica i d'un diccionari bascongat. La seua influ??ncia va marcar un abans i un despr??s en la literatura basca. S'ocupava de corregir els manuscrits de molts escriptors de la seua ??poca abans d'imprimir-los, i hom el pot considerar un dels l??ders o referents del seu temps.

[edita] ??poca moderna

En la segona meitat del segle XIX, la derrota en les Guerres Carlistes i els canvis que s'estaven donant en la societat van originar una certa preocupaci?? sobre el futur de la llengua, la qual cosa va motivar la fundaci?? d'associacions com la Sociedad Euskara de Navarra, la celebraci?? de cert??mens literaris i jocs florals i l'aparici?? de les primeres publicacions en basc. La ling????stica europea va comen??ar a interessar-se per ella i va es comen??ar a estudiar la llengua de manera cient??fica. Van florir la literatura i els folkloristes i music??legs es van interessar per recuperar la tradici?? oral. El 1918 es va fundar l'Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos) amb el patrocini de les quatre diputacions basconavarres i un any despr??s l'Euskaltzaindia (Acad??mia de la Llengua Basca).

Per contra, alguns intel??lectuals bascos de l'??poca com Miguel de Unamuno cridaven a acceptar amb dolor i resignaci?? la mort del basc, llengua amb la qual -segons ell- no podien transmetre's idees abstractes. El fil??sof arribava a afirmar en moments de pessimismo depressiu ??ntim que els bascos havien d'abandonar la seua llengua i tradicions per tal de poder entrar, aix??, en la modernitat espanyola. Essent aquesta postura, amb algunes excepcions, la majorit??ria entre l'esquerra i el liberalisme bascos d'aquell moment, tant a Espanya com a Fran??a, els majors defensors de la llengua van ser els sectors furistes, tradicionalistes i nacionalistes.

Entre el 1848 i el 1936 es va produir l'anomenat euskal pizkundea o renaixement basc, quan hom troba la poesia cultista d'autors com Nicol??s Ormaetxea Orixe, Xabier Lizardi o Esteban Urkiaga Lauaxeta, impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. Tanmateix, la Guerra d'Espanya i el seu desenlla?? van posposar aquella etapa de maduraci?? liter??ria i social.

La identificaci?? del basc amb la vida rural i per tant amb una idealitzada Arc??dia basca, tan atractiva per a molts bascos, va haver de durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i seixanta. ??s llavors quan, en un ambient d'efervesc??ncia cultural i pol??tica, el basc es va comen??ar a escoltar a la boca dels joves universitaris i ambients urbans.

[edita] Nombres

Cardinals
0 zero, o huts
1 bat
2 bi
3 hiru
4 lau
5 bost
6 sei
7 zazpi
8 zortzi
9 bederatzi
10 hamar
11 hamaika
12 hamabi
13 hamahiru
14 hamalau
15 hamabost
16 hamasei
17 hamazazpi
18 hemezortzi
19 hemeretzi
20 hogei
21 hogeita bat
22 hogeita bi
23 hogeita hiru
30 hogeita hamar (hogei-ta-hamar = vint-i-deu = 20+10)
31 hogeita hamaika (hogei-ta-hamaika = vint-i-onze = 20+11)
40 berrogei (ber-hogei = dos cops-vint = 2??20)
50 berrogeita hamar (ber-hogei-ta-hamar = dos cops-vint-i-deu = 2??20+10)
60 hirurogei (hirur-hogei = tres cops-vint = 3??20)
70 hirurogeita hamar (hirur-hogei-ta-hamar = tres cops-vint-i-deu = 3??20+10)
80 laurogei (laur-hogei = quatre cops-vint = 4??20)
90 laurogeita hamar (laur-hogei-ta-hamar = quatre cops-vint-i-deu = 4??20+10)
100 ehun
200 berrehun
300 hirurehun
1000 mila
2000 bi mila
1000000 milioi bat
mig erdi
menor gutxiago
m??s gehiago
Ordinals
  • 1r: lehena, o aurrena
  • 2n: bigarrena
  • 3r: hirugarrena
  • 4t: laugarrena
  • ...: nombre+garrena
Distributius
  • 1 per cadascun: bana
  • 2 per cadascun: bina
  • 3 per cadascun: hiruna
  • ... per cadascun: nombre+na

[edita] El substrat basc a Catalunya

Extensi?? possible del protobasc a l'any zero.
Extensi?? possible del protobasc a l'any zero.

Segons el fil??leg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup ling????stic bascoide, es conserv?? parlada a l'Alt Pallars fins els volts de l'any 1000.

La topon??mia del Pirineu catal?? s'explica f??cilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven d'herri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules bizi berri amb el significat de vida nova.

Urgell ??s possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.

Un cas molt clar ??s el de la Vall d'Aran (aran en el basc actual vol dir 'vall').

A m??s la llengua aranesa ??s un subdialecte del gasc?? dins la llengua occitana, el qual, (com el castell??) per haver-se originat en contacte amb el basc, t?? algunes caracter??stiques on ha influ??t un substrat basc. Aquest ??s el cas de la fon??tica, en especial el vocalisme, en les cinc vocals b??siques i l'emmudiment de la "f". Aix??, en aran??s, "festa" es diu h??sta i "farina" haria. El basc, en no tenir el fonema "f", o l'emmudia o el convertia en una altra lletra; aix?? la "figa", en llat?? cl??ssic ficus, passa a figo en llat?? vulgar i en basc a pigo.

La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra.

Tamb?? la samarra o samarreta ??s una paraula d'origen basc.

Una de les maneres de dir ganivet en basc ??s precisament ganibet, per?? en aquest cas tant en catal?? com en basc ??s tracta d'una derivaci?? de la paraula germ??nica. Com en angl??s knife amb transformaci?? de les consonants k,n,f en g,n,b.

[edita] ??s i distribuci??

[edita] Distribuci?? geogr??fica

Dins l'estat espanyol es parla a les tres prov??ncies del Pa??s Basc (??lava, Biscaia i Guip??scoa) i a la Comunitat Foral de Navarra. Dins l'estat franc??s Francia es parla en una zona integrada dintre del departament de Pirineus Atl??ntics, als territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; aquests tres ??ltims habitualment hom els denomina Pa??s Basc franc??s (Iparralde en basc, "Nord").

El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants hist??riques abans de la industrialitzaci??. Segons les dades del 1867 que maneja Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guip??scoa, 149.000 dels 183.000 bisca??ns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de Balmaseda-Encartaciones, on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del Pa??s Basc franc??s.

[edita] Euskaltzaindia (Reial Acad??mia de la Llengua Basca)

Article principal: Euskaltzaindia

Creada el 1919. Des de la d??cada del 1960 coordina un esfor?? de normalitzaci?? basant-se en la tradici?? escrita d'aquest idioma i en els elements comuns als diversos dialectes, donant com a resultat l'euskara batua (basc unificat). El seu lema ??s Ekin eta jarrai ("Comen??ar i continuar").

Llengua cooficial des del 1982 al Pa??s Basc. A Navarra, la seva situaci?? est?? regulada per la Llei del Basc, que divideix la Comunitat Foral en tres regions (basc??fona, on ??s oficial, no basc??fona i mixta). A Fran??a, el basc, com altres lleng??es minorit??ries, no ha estat reconegut de manera oficial fins fa molt poc.

[edita] Vocabulari i frases

  • dreta: eskuin, eskuma, eskubi
  • esquerra: ezker
  • sota: behera (cap a baix), behean (a sota)
  • pedra: harri
  • b??: ongi, ondo, hunki, ontsa
  • mal: gaizki, txarto, txar (dolent), gaizto (mala persona)
  • al costat: ondoan
  • Hola: Kaixo!. Tamb?? es fan servir de manera col??loquial Apa!, Epa!, Aupa! o Ieup!
  • Bon dia: Egun on
  • Bona tarda: Arratsalde on, Arrasti on
  • Bona nit: Gabon
  • Ad??u: Agur, Aio, Arillo, Adio (dialectes del nord)
  • saludar / acomiadar-se: agurtu,
  • A reveure!: Hurren arte!, Hurrengoa arte!, Ikusi arte!
  • Fins despr??s!: gero arte!
  • Per favor: mesedez, arren, otoi, faborez
  • Com va?: Zer moduz?. Tamb?? s'usa vulgarment zelan?
  • Com est??s?: Nola zira?, Nola zaude?, Zelan zagoz?
  • B??, i tu?: Ongi / Ondo, eta zu?
  • Em sap greu, perd??: Barkatu, Sentitzen dut
  • Quina hora ??s?: Zer ordu da?, Zer oren da?
  • Ets molt guapo/guapa: Oso polita zara
  • Moltes gr??cies: Eskerrik asko, Milesker, Esker mila, Esker aunitz
  • De res: Ez horregatik, Ez dago zergatik, Ez da deus
  • T'estimo: Maite zaitut
  • feli??: pozik, alai, kontent
  • trist: goibel, triste
  • enutjat/da: haserre
  • avorrit/a: aspertuta, asperturik
  • s??: bai
  • no: ez
  • No entenc: Ez dut ulertzen / Eztet ulertzen, eztet entenditzen (guipusco??) / Eztot ulertuten, Eztot entenditzen (bisca??) / Eztot entenditzen (altnavarr??s) / Ez dut entelegatzen (baixnavarr??s) / Ezt??t konprenitzen (sulet??)
  • No fumeu: Ez erre
  • forat: zulo
  • caseriu: baserri
  • ratolinet: sagutxo, sagutxu (bisca??)
  • gos: txakur, zakur (perro grande)
  • gat: katu
  • bascoparlant: euskaldun
  • bascoparlant de bressol: euskaldun zahar
  • bascoparlant que ha apr??s aquesta llengua d'adult: euskaldun berri
  • no bascoparlant: erdaldun
  • pa: ogi
  • forn de pa: okindegi
  • dinar: jaki, janari
  • desdejuni: gosari
  • esmorzar: bazkari, berendu
  • berenar: askari
  • sopar: afari
  • carrer: kale, karrika
  • llibertat: askatasuna
  • festa: jai, festa, besta
  • boina: txapel
  • Enhorabona!: Zorionak!
  • amic / amiga: lagun, adiskide
  • mare: ama
  • pare: aita
  • pares: gurasoak
  • avi: aitona, aitaita, aititxa, aitxitxe, aitite,atxuna
  • ??via: amona, amama, amatxi, amuna
  • fill: seme
  • hija: alaba
  • germ?? (respecte del seu germ??): anaia
  • germana (respecte del seu germ??): arreba
  • germ?? (respecte de la seva germana): neba
  • germana (respecte de la seva germana): ahizpa
  • oncle: osaba
  • tia: izeko, izeba
  • cos??: lehengusu
  • cosina: lehengusina
  • casa: etxe
  • diners: diru, sos (col??loquialment, en plural diruak/diruk)
  • esports: kirol
  • nou: berri, barri
  • vell / anci??: zahar
  • nom: izen
  • cognom: deitura, abizen
  • pa??s - poble: herri
  • ciutat: hiri, uri
  • muntanya: mendi, bort??
  • plan??ria: lautada, ordoki
  • vall: haran, ibar
  • ribera: erribera, ibar
  • mar: itsaso
  • riu: ibai, erreka (riachuelo)
  • sol: eguzki, eki
  • n??vol: hodei
  • vent: haize
  • cel: zeru, ortzi
  • estrella: izar
  • Mart: Marte, Martitz
  • Venus: Artizar
  • Lluna: Ilargi
  • pluja: euri, ebi
  • neu: elur
  • calamarsa: txingor, kazkabar, abasuse
  • flor: lore, lora, lili
  • dilluns: astelehen
  • dimarts: astearte (en vizca??no: martitzen)
  • dimecres: asteazken (en vizca??no: eguezten)
  • dijous: ostegun (en vizca??no: eguen)
  • divendres: ostiral (en los dialectos orientales ortziral y en vizca??no: bariku)
  • dissabte: larunbata(en vizca??no zapatu; en suletino neskeneg??n)
  • diumenge: igande (en vizca??no: domeka)
  • setmana: aste
  • mes: hilabete, hil
  • gener: urtarril
  • febrer: otsail
  • mar??: martxo
  • abril: apiril
  • maig: maiatz
  • juny: ekain
  • juliol: uztail
  • agost: abuztu
  • setembre: irail
  • octubre: urri
  • novembre: azaro
  • desembre: abendu
  • primavera: udaberri
  • estiu: uda
  • tardor: udazken
  • hivern: negu

[edita] Articles relacionats

Viquip??dia
Existeix una edici?? en basc de la Viquip??dia