[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Basc - Viquipèdia

Basc

De Viquipèdia

Engranatges
Article en procés de redacció o millora.

És possible, per tant, que aquest article tingui defectes de contingut o de forma. Els viquipedistes que hi estan treballant us agraeixen la col·laboració i us preguen paciència mentre es resolen aquests defectes i s'adecua l'article a les normes de la Viquipèdia.

Aquesta plantilla fou afegida a aquest article el dia data.


Basc
'Euskara'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: Èuscar
Parlat a: Euskadi i Navarra (Estat Espanyol) i País Basc francès (Estat Francès)
Regió: Europa Occidental
Parlants: 1.033.900 (Materna: 700.000)
Rànquing:
Classificació genètica:  ?
estatus oficial
Llengua oficial de: Comunitat Autònoma Basca i municipis de Navarra
Regulat per: Euskaltzaindia
codis de la llengua
ISO 639-1 eu
ISO 639-2 baq/eus
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL eus
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua
Distribució dels parlants de basc al País Basc
Distribució dels parlants de basc al País Basc
Dialectes del basc, amb els seus noms bascos
Dialectes del basc, amb els seus noms bascos

El basc, o èuscar (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc Francés (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França). Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap família lingüística coneguda, i antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz "pedra", per exemple:

aizto o ainzto "ganivet"
aizkora "destral"

D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple del mot aizkora sol ser contestat amb el fet que també és probable que provingui del llatí asciola 'destral petita'.

Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la Península Ibèrica, i per tot Europa.

Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta milloria. No obstant això, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals està en regressió.

Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relació, tant linguística com genètica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aïllament d'aquestes dues poblacions. El més probable és poder relacionar el basc amb el grup de les llengües ibèriques, per comparació fonètica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibèric d'Ullastret.

Taula de continguts

[edita] Aspectes històrics, socials i culturals

[edita] Origen i història de la llengua

[edita] Desenvolupament del basc a la Península Ibèrica

El basc és una llengua de tipologia aglutinant i genèticament aïllada, és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha portat a diverses hipòtesis, algunes científiques i d'altres més aviat fantàstiques.

Estesa inicialment més enllà dels territoris que ocupa avui, ha anat retrocedint per la pressió inicial del llatí a l'època romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el gascó i el navarro-aragonés, i posteriorment per l'empenta del castellà i del francès.

Per exemple, el 1349, a la ciutat d'Osca es promulga un decret que sanciona els qui parlen en el mercat en àrab, hebreu o "basquenç" amb 30 sols de multa.

[edita] La unificació del basc

Article principal: Euskera batua

L'euskara batua (en català "basc unificat") va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre culte, atesa la inviabilitat de publicar en cada un dels dialectes. És una barreja de tots el dialectes, especialment el de Guipúscoa, el més central.

Tot i que s'havia estat discutint sobre la normalització gairebé des dels inicis de la literatura basca, va ser en la dècada del 1950 quan hom va voler abordar la qüestió definitivament, en considerar això necessari si es volia garantir la supervivència de l'idioma.

Al Congrés d'Arantzazu, celebrat el 1968 i convocat per lEuskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), es van establir les línies mestres d'allò que després seria leuskara batua, que actualment és la versió normalitzada de l'idioma, la més usada en l'ensenyament, l'administració pública, els mitjans de comunicació i en la major part de la producció escrita en aquesta llengua.

[edita] Primers escrits

Els textos més antics d'aquesta llengua trobats fins ara són diverses paraules aparegudes en epitafis del segle II d.C. a Aquitània, investigades per primera vegada per Achille Luchaire, després per Julio Caro Baroja i Koldo Mitxelena, i en èpoques més recents per Joaquín Gorrotxategi. Al municipi navarrés de Lerga (Estela de Lerga) es va trobar una estela funerària hispano-romana amb antropònims indígenes, datada en el segle I. Mitxelena troba coincidències entre la inscripció de Lerga i alguns noms trobats a Aquitània.

Recentment han aparegut unes polèmiques inscripcions suposadament datades entre els segles III i V al jaciment alavés d'Iruña-Veleia. Els arqueòlegs del jaciment van anunciar el descobriment de les que podrien ser les primeres paraules comunes documentades en basc. Entre elles hi ha "zuri urdin gori" (els colors blanc, blau i roig); "urdin isar" (gris/blau estrella), encara que els filòlegs creuen que probablement les paraules no anirien juntes sinó separades (gris i estrella); "edan ian lo" (beure, menjar, dormir); "ian ta edan" (menjar i beure), i "iaun" (senyor). Unes altres que són religioses: "geure ata zutan" (el nostre pare en vosaltres), que és la salutació que utilitzaven els antics cristians, i "iehsus, ioshe ata ta mirian ama" (Jesús, el pare Josep i la mare Maria, la qual cosa s'interpreta com la Sagrada Família). A la espera de su publicación oficial, fuentes aparentemente bien informadas han dado a conocer más detalles sobre las inscripciones amb paraules difícils que en els comunicats haurien estat suprimides: ian ta edan deno, veleian iaun, beta zuri urdin gori; així com una menció a una altra inscripció, marcus lagun.

[edita] Literatura clàssica

Deixant de banda aquests antecedents, juntament amb altres manuscrits trobats al segle XX, el que hom podria considerar el primer clàssic de la literatura en basc va ser l'obra ascètica Gero (Després) del també sacerdot Pedro de Agerre Azpilikueta, impresa per primera vegada l'any 1643 a Pau. La seua prosa es va prendre com a exemple del bon escriure entre els escriptors tant al nord com al sud del Pirineu. Manuel de Larramendi es refereix a Axular com a mestre i en el segle XX es va proposar el dialecte en què es va escriure (labortà clàssic) com a model per a l'euskara batua o basc unificat, per la qual cosa el labortà compliria la mateixa funció que el toscà en la unificació de la llengua italiana. A les dècades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d'aquest model i va ser seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Per bé que en els inicios va guanyar suports, finalment la proposta va acabar sent rebutjada per la majoria dels escriptors i estudiosos perquè es trobava massa allunyada de la base sociològica de la llengua.

Fins a molt tard els escriptors laics van ser una excepció i la majoria de les obres publicades van ser de temàtica religiosa, limitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teologicofilosòfics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gramàtiques, apologies (que pretenien demostrar la puresa i perfecció de la llengua dels bascos, per bé que quasi totes les obres d'aquest tipus van ser escrites en castellà), antologies de refranys i poemes, a més d'obres del teatre tradicional basc o pastorals.

En el segle XVIII, un dels grans dinamitzadors culturals i polítics de Bascònia va ser el pare jesuïta Manuel Larramendi (1690-1766), qui va ser l'autor d'una gramàtica i d'un diccionari bascongat. La seua influència va marcar un abans i un després en la literatura basca. S'ocupava de corregir els manuscrits de molts escriptors de la seua època abans d'imprimir-los, i hom el pot considerar un dels líders o referents del seu temps.

[edita] Època moderna

En la segona meitat del segle XIX, la derrota en les Guerres Carlistes i els canvis que s'estaven donant en la societat van originar una certa preocupació sobre el futur de la llengua, la qual cosa va motivar la fundació d'associacions com la Sociedad Euskara de Navarra, la celebració de certàmens literaris i jocs florals i l'aparició de les primeres publicacions en basc. La lingüística europea va començar a interessar-se per ella i va es començar a estudiar la llengua de manera científica. Van florir la literatura i els folkloristes i musicòlegs es van interessar per recuperar la tradició oral. El 1918 es va fundar l'Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos) amb el patrocini de les quatre diputacions basconavarres i un any després l'Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca).

Per contra, alguns intel·lectuals bascos de l'època com Miguel de Unamuno cridaven a acceptar amb dolor i resignació la mort del basc, llengua amb la qual -segons ell- no podien transmetre's idees abstractes. El filòsof arribava a afirmar en moments de pessimismo depressiu íntim que els bascos havien d'abandonar la seua llengua i tradicions per tal de poder entrar, així, en la modernitat espanyola. Essent aquesta postura, amb algunes excepcions, la majoritària entre l'esquerra i el liberalisme bascos d'aquell moment, tant a Espanya com a França, els majors defensors de la llengua van ser els sectors furistes, tradicionalistes i nacionalistes.

Entre el 1848 i el 1936 es va produir l'anomenat euskal pizkundea o renaixement basc, quan hom troba la poesia cultista d'autors com Nicolás Ormaetxea Orixe, Xabier Lizardi o Esteban Urkiaga Lauaxeta, impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. Tanmateix, la Guerra d'Espanya i el seu desenllaç van posposar aquella etapa de maduració literèria i social.

La identificació del basc amb la vida rural i per tant amb una idealitzada Arcàdia basca, tan atractiva per a molts bascos, va haver de durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i seixanta. És llavors quan, en un ambient d'efervescència cultural i política, el basc es va començar a escoltar a la boca dels joves universitaris i ambients urbans.

[edita] Nombres

Cardinals
0 zero, o huts
1 bat
2 bi
3 hiru
4 lau
5 bost
6 sei
7 zazpi
8 zortzi
9 bederatzi
10 hamar
11 hamaika
12 hamabi
13 hamahiru
14 hamalau
15 hamabost
16 hamasei
17 hamazazpi
18 hemezortzi
19 hemeretzi
20 hogei
21 hogeita bat
22 hogeita bi
23 hogeita hiru
30 hogeita hamar (hogei-ta-hamar = vint-i-deu = 20+10)
31 hogeita hamaika (hogei-ta-hamaika = vint-i-onze = 20+11)
40 berrogei (ber-hogei = dos cops-vint = 2×20)
50 berrogeita hamar (ber-hogei-ta-hamar = dos cops-vint-i-deu = 2×20+10)
60 hirurogei (hirur-hogei = tres cops-vint = 3×20)
70 hirurogeita hamar (hirur-hogei-ta-hamar = tres cops-vint-i-deu = 3×20+10)
80 laurogei (laur-hogei = quatre cops-vint = 4×20)
90 laurogeita hamar (laur-hogei-ta-hamar = quatre cops-vint-i-deu = 4×20+10)
100 ehun
200 berrehun
300 hirurehun
1000 mila
2000 bi mila
1000000 milioi bat
mig erdi
menor gutxiago
més gehiago
Ordinals
  • 1r: lehena, o aurrena
  • 2n: bigarrena
  • 3r: hirugarrena
  • 4t: laugarrena
  • ...: nombre+garrena
Distributius
  • 1 per cadascun: bana
  • 2 per cadascun: bina
  • 3 per cadascun: hiruna
  • ... per cadascun: nombre+na

[edita] El substrat basc a Catalunya

Extensió possible del protobasc a l'any zero.
Extensió possible del protobasc a l'any zero.

Segons el filòleg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup lingüístic bascoide, es conservà parlada a l'Alt Pallars fins els volts de l'any 1000.

La toponímia del Pirineu català s'explica fàcilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven d'herri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules bizi berri amb el significat de vida nova.

Urgell és possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.

Un cas molt clar és el de la Vall d'Aran (aran en el basc actual vol dir 'vall').

A més la llengua aranesa és un subdialecte del gascó dins la llengua occitana, el qual, (com el castellà) per haver-se originat en contacte amb el basc, té algunes característiques on ha influït un substrat basc. Aquest és el cas de la fonètica, en especial el vocalisme, en les cinc vocals bàsiques i l'emmudiment de la "f". Així, en aranès, "festa" es diu hèsta i "farina" haria. El basc, en no tenir el fonema "f", o l'emmudia o el convertia en una altra lletra; així la "figa", en llatí clàssic ficus, passa a figo en llatí vulgar i en basc a pigo.

La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra.

També la samarra o samarreta és una paraula d'origen basc.

Una de les maneres de dir ganivet en basc és precisament ganibet, però en aquest cas tant en català com en basc és tracta d'una derivació de la paraula germànica. Com en anglès knife amb transformació de les consonants k,n,f en g,n,b.

[edita] Ús i distribució

[edita] Distribució geogràfica

Dins l'estat espanyol es parla a les tres províncies del País Basc (Àlava, Biscaia i Guipúscoa) i a la Comunitat Foral de Navarra. Dins l'estat francés Francia es parla en una zona integrada dintre del departament de Pirineus Atlàntics, als territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; aquests tres últims habitualment hom els denomina País Basc francés (Iparralde en basc, "Nord").

El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants històriques abans de la industrialització. Segons les dades del 1867 que maneja Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 biscaïns (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de Balmaseda-Encartaciones, on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Basc francés.

[edita] Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca)

Article principal: Euskaltzaindia

Creada el 1919. Des de la dècada del 1960 coordina un esforç de normalització basant-se en la tradició escrita d'aquest idioma i en els elements comuns als diversos dialectes, donant com a resultat l'euskara batua (basc unificat). El seu lema és Ekin eta jarrai ("Començar i continuar").

Llengua cooficial des del 1982 al País Basc. A Navarra, la seva situació està regulada per la Llei del Basc, que divideix la Comunitat Foral en tres regions (bascòfona, on és oficial, no bascòfona i mixta). A França, el basc, com altres llengües minoritàries, no ha estat reconegut de manera oficial fins fa molt poc.

[edita] Vocabulari i frases

  • dreta: eskuin, eskuma, eskubi
  • esquerra: ezker
  • sota: behera (cap a baix), behean (a sota)
  • pedra: harri
  • bé: ongi, ondo, hunki, ontsa
  • mal: gaizki, txarto, txar (dolent), gaizto (mala persona)
  • al costat: ondoan
  • Hola: Kaixo!. També es fan servir de manera col·loquial Apa!, Epa!, Aupa! o Ieup!
  • Bon dia: Egun on
  • Bona tarda: Arratsalde on, Arrasti on
  • Bona nit: Gabon
  • Adéu: Agur, Aio, Arillo, Adio (dialectes del nord)
  • saludar / acomiadar-se: agurtu,
  • A reveure!: Hurren arte!, Hurrengoa arte!, Ikusi arte!
  • Fins després!: gero arte!
  • Per favor: mesedez, arren, otoi, faborez
  • Com va?: Zer moduz?. També s'usa vulgarment zelan?
  • Com estàs?: Nola zira?, Nola zaude?, Zelan zagoz?
  • Bé, i tu?: Ongi / Ondo, eta zu?
  • Em sap greu, perdó: Barkatu, Sentitzen dut
  • Quina hora és?: Zer ordu da?, Zer oren da?
  • Ets molt guapo/guapa: Oso polita zara
  • Moltes gràcies: Eskerrik asko, Milesker, Esker mila, Esker aunitz
  • De res: Ez horregatik, Ez dago zergatik, Ez da deus
  • T'estimo: Maite zaitut
  • feliç: pozik, alai, kontent
  • trist: goibel, triste
  • enutjat/da: haserre
  • avorrit/a: aspertuta, asperturik
  • sí: bai
  • no: ez
  • No entenc: Ez dut ulertzen / Eztet ulertzen, eztet entenditzen (guipuscoà) / Eztot ulertuten, Eztot entenditzen (biscaí) / Eztot entenditzen (altnavarrés) / Ez dut entelegatzen (baixnavarrés) / Eztüt konprenitzen (suletí)
  • No fumeu: Ez erre
  • forat: zulo
  • caseriu: baserri
  • ratolinet: sagutxo, sagutxu (biscaí)
  • gos: txakur, zakur (perro grande)
  • gat: katu
  • bascoparlant: euskaldun
  • bascoparlant de bressol: euskaldun zahar
  • bascoparlant que ha après aquesta llengua d'adult: euskaldun berri
  • no bascoparlant: erdaldun
  • pa: ogi
  • forn de pa: okindegi
  • dinar: jaki, janari
  • desdejuni: gosari
  • esmorzar: bazkari, berendu
  • berenar: askari
  • sopar: afari
  • carrer: kale, karrika
  • llibertat: askatasuna
  • festa: jai, festa, besta
  • boina: txapel
  • Enhorabona!: Zorionak!
  • amic / amiga: lagun, adiskide
  • mare: ama
  • pare: aita
  • pares: gurasoak
  • avi: aitona, aitaita, aititxa, aitxitxe, aitite,atxuna
  • àvia: amona, amama, amatxi, amuna
  • fill: seme
  • hija: alaba
  • germà (respecte del seu germà): anaia
  • germana (respecte del seu germà): arreba
  • germà (respecte de la seva germana): neba
  • germana (respecte de la seva germana): ahizpa
  • oncle: osaba
  • tia: izeko, izeba
  • cosí: lehengusu
  • cosina: lehengusina
  • casa: etxe
  • diners: diru, sos (col·loquialment, en plural diruak/diruk)
  • esports: kirol
  • nou: berri, barri
  • vell / ancià: zahar
  • nom: izen
  • cognom: deitura, abizen
  • país - poble: herri
  • ciutat: hiri, uri
  • muntanya: mendi, bortü
  • planúria: lautada, ordoki
  • vall: haran, ibar
  • ribera: erribera, ibar
  • mar: itsaso
  • riu: ibai, erreka (riachuelo)
  • sol: eguzki, eki
  • núvol: hodei
  • vent: haize
  • cel: zeru, ortzi
  • estrella: izar
  • Mart: Marte, Martitz
  • Venus: Artizar
  • Lluna: Ilargi
  • pluja: euri, ebi
  • neu: elur
  • calamarsa: txingor, kazkabar, abasuse
  • flor: lore, lora, lili
  • dilluns: astelehen
  • dimarts: astearte (en vizcaíno: martitzen)
  • dimecres: asteazken (en vizcaíno: eguezten)
  • dijous: ostegun (en vizcaíno: eguen)
  • divendres: ostiral (en los dialectos orientales ortziral y en vizcaíno: bariku)
  • dissabte: larunbata(en vizcaíno zapatu; en suletino neskenegün)
  • diumenge: igande (en vizcaíno: domeka)
  • setmana: aste
  • mes: hilabete, hil
  • gener: urtarril
  • febrer: otsail
  • març: martxo
  • abril: apiril
  • maig: maiatz
  • juny: ekain
  • juliol: uztail
  • agost: abuztu
  • setembre: irail
  • octubre: urri
  • novembre: azaro
  • desembre: abendu
  • primavera: udaberri
  • estiu: uda
  • tardor: udazken
  • hivern: negu

[edita] Articles relacionats

Viquipèdia
Existeix una edició en basc de la Viquipèdia