Barroc

De Viquip??dia

Hist??ria universal
Prehist??ria
Edat antiga Mesopot??mia Antic Egipte Antiguitat cl??ssica
Edat mitjana Alta edat mitjana Baixa edat mitjana Imperi Bizant??
Edat moderna Era de l'exploraci?? Renaixement Barroc Il??lustraci??
Edat contempor??nia La Revoluci?? Francesa La Revoluci?? industrial La 1a Guerra Mundial La 2a Guerra Mundial La Guerra Freda La Globalitzaci??

L???art Barroc, a m??s d???un per??ode de la hist??ria de l???art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la m??sica des del 1600 fins 1750 aproximadament. L???estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, despr??s del Concili de Trent (1545-1563) a It??lia. D???ac?? es va estendre cap a la major part d???Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil art??stic que es dirig??s no nom??s a les elits, sin?? al poble illetrat. Ax??, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tend??ncia a una abund??ncia d???ornamentaci??. Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme ???barroc??? va tenir un sentit pejoratiu, sin??nim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX per Jacob Burckhardt i despr??s per Benedetto Croce i Eugeni d???Ors.

Fa??ana barroca de la catedral de Santiago de Compostela

La rendici?? de Breda de Vel??zquez

[edita] El terme barroc

La paraula ???barroc??? com la majoria de les designacions d???un per??ode, ??poca o d???un estil, fou inventada pels cr??tics posteriors, i no pas pels practicants de l???art als segles XVII i principis del segle XVIII. El terme ???barroc??? prov?? de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de ???perla imprefecta??? o, per extensi?? de joia falsa. Benvenuto Cellini l???aplic?? per primera vegada com a sin??nim d???extravagant. La literatura francesa i la italiana del segle XVIII l???emprenen per a qualificar el que ??s enfarfegat, afectat, rid??cul. Aquest ??s despectiu es feia per a posar en evid??ncia l???exc??s d?????mfasi i abund??ncia d???ornamentaci??, a difer??ncia de la racionalitat clara i s??bria de la Il???lustraci?? (segle XVIII). Finalment el terme fou rehabilitat pel historiador alemany d???art Heinrich W??lfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferent dins de l???art ???elaborat???. El per??ode del Barroc es situa entre els per??odes del Renaixement i el Neocl??ssic. S???emmarca dins d???un temps al qual l???esgl??sia Cat??lica va haver de reaccionar contra els nombrosos moviments revolucionaris culturals que van produir una nova ci??ncia i noves formes de religi?? com la reforma protestant.

[edita] ??poca barroca

Hist??ricament, el Barroc t?? l'origen a la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econ??mica, pol??tica, social i cultural. En mig de la crisi, per??, s'inici?? un proc??s de transformaci??:

En l'??mbit de l'Esgl??sia Cat??lica, es produ?? la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).
El triomf de la ??????ci??ncia nova?????? (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) signific?? l'esfondrament complet de la filosofia i de la ci??ncia aristot??liques.
En el pla internacional, la conc??rdia superficial de la Pau de Vervins (1598) i l'edicte de Nantes (1598), fou seguida per la Guerra dels Trenta Anys (1618). En el 1619 el barroc va arribar a una gran crisi, una crisi on tots gairebe van tenir una mort.

Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengu?? trets for??a semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, per?? des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i Fran??a aparegueren com a grans pot??ncies colonials. Per contra, l'absolutisme triomf?? a Fran??a, que proporcion?? un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experiment?? l'atracci?? de Par??s i dels salons burgesos.

[edita] El barroc com moviment cultural

El Barroc realment va expressar nous valors; a la literatura es molt abundant l?????s de la met??fora i la al???legoria. Representa un estat d?????nim diferent, m??s prop del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns pa??sos.

El dolor psicol??gic de l???home, que busca ancoratges s??lids, es pot encontrar a l???art barroc en general. La virtuositat fou investigada pels artistes d???aquesta ??poca juntament amb el realisme. La fantasia i la imaginaci?? foren evocades entorn de l???Home individual, com una relaci?? directa entre l???artista i el seu client. Llavors, l???art es feia menys distant de les persones perqu?? solucion?? el buit cultural que abans guardava.

Totes les arts tenen representants a aquest moviment:

A la m??sica poden ser: Antonio Vivaldi i Johann Sebastian Bach.
A la literatura espanyola trobem a Luis de G??ngora i Francismo de Quevedo y Villegas.
De la literatura mexicana d???aquesta ??poca cal mencionar a Sor Juana In??s de la Cruz.
Dels pintors italians destaquem Pietro da Cortona, Caravaggio i els Carracci.
A l???escultura italiana trobem l???exponent m??s c??lebre del barroc: Bernini.
L???escultura mexicana est?? representada per Jer??nimo Balb??s.

Despr??s del recel que hi va haver al Renaixement, i del retorciment est??tic del Manierisme, a la Roma dels papes s???adverteix la necessitat d???un art nou. La independ??ncia de les rep??bliques italianes no ??s la mateixa a la d???antany, despr??s de dos segles de lluites entre les pot??ncies europees per controlar el seu mercat en expansi?? i centrat a la mar Mediterr??nia. D???un altre costat, el descobriment de Am??rica va augmentar les zones de comer??, les quals hi eren dominades per espanyols, portuguesos i anglesos. A???? provoc?? que les rep??bliques italianes s???agruparen a les ordres d'un poder fort perqu?? sin?? queien al control estranger (Espanya i Fran??a) es sotmetrien a la influ??ncia majorit??ria de Roma, ??s a dir els Estats Vaticans, a l???estil d???una teocr??cia.

[edita] Arquitectura

Vegeu l'article: Arquitectura barroca

[edita] Escultura

[edita] M??sica

Article principal: M??sica barroca

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Aquest article o secci?? no cita fonts o refer??ncies.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.

La m??sica barroca t?? una gran riquesa est??tica, tant en la instrumental con en la vocal. Generalment els m??sics estaven al servei de la cort. Havien de satisfer els seus amos i tenien limitacions t??cniques. El pas del renaixement al barroc es deu als compositors de la bas??lica de San Marco. Durant el barroc sorgeixen la cantata, l???oratori, el concert i l?????pera. Neix l???orquestra i els grups de m??sica de cambra es perfeccionen.

Hi ha molta m??sica instrumental. Claudio Monteverdi marca el pas definitiu del barroc al renaixement. La m??sica barroca t?? tend??ncia cap a l???expressionisme, el dramatisme i magnificant tots els aspectes, produint un gran contrast. Neix l???estil de la cosa composta recarregada a una cosa m??s simple i delicada. Aconsegueixen donar un aspecte de grandiositat a la m??sica.

M??sica instrumental amb llenguatge propi.

Es contraposen diverses melodies. Surgeixen els tempos. Contrast d???intensitats. M??sica molt viva. Els int??rprets tenen molta cosa a dir.

S???intensifica la for??a musical de les paraules: l?????ria i el recitatiu. Moltes notes d???ornamentaci?? Ritme mec??nic. Tractats i m??todes de m??sica instrumentals. Neix l???estil galant a finals del barroc: reacci?? de la cosa composta recarregada a una cosa m??s simple i delicada. Apareixen els luthiers. La m??sica ??s c??vica(la profana). M??sica profana molt important.

La societat estava familiaritzada a la cultura. Grans obres locals religioses. Estil homof??nic i monodia. La monodia estava acomanyada. Les altres veus la acompanyaven amb un baix continu. Tenia molta import??ncia. Estructura amb m??s d???una veu per?? una m??s important. El baix era la base i n???hi havia d???altres al mig. La polifonia era la veu m??s important. Independitzaci?? vocal i instrumental.

Compositors amb molta atenci?? a l???acord: l???harmonia neix (tamb?? s???utilitza molt el contrapunt). Els compositors abandonen els modes antics.A mesura que avan??a el barroc i se???n van cap als actuals Major i menor. Aquest predomini de l???harmonia crea el baix continu: succeci?? de notes sense categoria musical que fa l???instrument m??s greu. El baix continu neix i mor al barroc.

L???emissi?? d??na amplitud a l???orgue i crea l???harmonia. Els acords no s???escribien, es xifraven i ho improvitz??ven els int??rprets.

[edita] Pintura

Vars??via

Les caracter??stiques b??siques de l'art barroc s??n les seg??ents:

Us de la l??nia corba.
Gran decoraci??.
Grandiositat de les construccions.
Gest exaltat i gran moviment.
Predomini del color sobre el dibuix.
L??nies en diagonal.
L'obra continua m??s enll?? del quadre.
Import??ncia de la llum
En pintura, aparici?? de nous temes, i noves obres.
- Paisatge.
- Bodeg??

Melk, ??ustria

Art??sticament, el Barroc constitu?? una reacci?? contra la serenitat i l'equilibri dels c??nons del Renaixement, els quals ja havien estat superats per l'expressivitat del manierisme. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per b?? que no tingu?? uniformitat, at??s que al segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats en el que es refereix a la producci?? art??stica: la c??ria romana, la cort reial de Versalles, l'Holanda calvinista i burgesa....

Hom assenyala dues mentalitats contraposades:

Una basada en el lliurecanvisme, representada per la societat burgesa, comerciant i pr??spera que promogu?? un art basat en temes seculars, en la pintura de costums, en el retrat i que tingu?? com a seus principals N??pols, G??nova, Val??ncia, Sevilla, Amsterdam i Londres.
I una altra basada en el mercantilisme, es caracteritz?? per un fort ideal absolutista que maldava per la centralitzaci?? i que gener?? un art de jardins geom??trics, urbanisme r??gid de grans avingudes i places subordinades sempre a un punt de concentraci?? i que tenia com a centre dos nuclis diferenciats, Roma, on la renovaci?? de la iconografia religiosa i el gust per les composicions triomfalistes responien als ideals de l'Esgl??sia Cat??lica de la Contrareforma i Versalles, on l'orgull d'esplendor Cesarista era pal??s en la magnific??ncia de les decoracions.

A Fran??a, pot??ncia pol??tica i cultural dominant a Europa, es dictaren durant aquesta ??poca els c??nons d'un nou corrent est??tic, el Classicisme franc??s, antiindividualista i regit pels principis de la monarquia absolutista de Llu??s XIV. A Flandes es produ?? un art m??s espontani que el franc??s i m??s alegre que el rom??. Mentrestant, als pa??sos alemanys, la societat protestant es refugi?? sobretot en la m??sica com a mitj?? ideal d'expressi??.

L'antecedent m??s immediat del Barroc ??s la portada, bastida per G. della Porta (1575), de l'esgl??sia renaixentista del Ges??, a Roma. A trav??s de Carlo Maderno s'arriba a la generaci?? de Bernini, Borromini i Pietro da Cortona que f??u triomfar l'art barroc a Roma. A Tor?? assol?? gran originalitat l'obra de Guarino Guarini. L'escola pict??rica flamenca excel??l?? en Rubens i l'holandesa en Rembrandt, Franz Hals i Veermer.

El Barroc s'estengu?? per l'??rea cat??lica m??s addicta a Roma (Baviera, ??ustria, Boh??mia, Flandes, els Pa??sos Catalans, Castella, Portugal, etc) i, a trav??s dels pa??sos ib??rics, a Am??rica i a ??sia on es conjug?? amb l'art aut??cton i don?? lloc a variants espec??fiques. Arrib?? tamb?? a Alemanya, on marc?? el tr??nsit vers el Rococ??. D'altra banda, l'ascetisme de la Contrareforma promogu?? un realisme que, en pintura, fou dif??s pel tenebrisme de Caravaggio. Durant el Barroc ??s constant, per??, la interrelaci?? de diversos estils, de la qual s??n bons exemples els Carracci, el Barroc austr??ac i figures com Vel??zquez, Vald??s Leal o Murillo.

[edita] El Barroc als Pa??sos Catalans

Als Pa??sos Catalans l'??poca barroca fou un per??ode d'irregular desenvolupament cultural, sota el signe, sobretot, de la influ??ncia castellana. ??s el temps de la Guerra dels Segadors (1640) al Principat (fet que convert?? Val??ncia en el gran port de la Corona catalanoaragonesa). L'expulsi?? dels moriscs (1609) a Val??ncia, la proliferaci?? del bandolerisme arreu i les accions de la monarquia per reduir l'autonomia dels territoris de la corona catalanoaragonesa marquen aquesta ??poca.

L'art barroc als Pa??sos Catalans prengu?? les caracter??stiques dels nuclis mediterranis de domini burg??s. Es manifesta en arquitectura als cambrils de la Mare de D??u dels Desemparats, de Val??ncia (1652) i de la capella de la Cinta, a Tortosa, a les esgl??sies de Sant Nicolau (1673) de Val??ncia i a la de Betlem (1680-1730) de Barcelona, a les fa??anes de Sant Francesc i de la Seu de Palma de Mallorca, a les catedrals de Girona i Tortosa i a la Seu de Val??ncia entre altres obres. Pel que fa a l'escultura, excel??liren Agust?? Pujol, Llu??s Bonifa??, els Tramulles i Josep Sim?? Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serv?? per a denominar el Barroc castell?? (xoriguerisme). Dins el tenebrisme (pintura) destac?? sobretot Josep Ribera, un dels pintors m??s importants del segle XVI europeu, per?? la pintura catalana barroca conre??, sobretot, l'idealisme ecl??ctic.

La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del pa??s. La influ??ncia dels temes castellans comport?? tamb?? una considerable influ??ncia en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comedi??graf Francesc Vicen?? Garcia, d'obra molt desigual; Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'inter??s de les seves dues peces teatrals; i Josep Romaguera, autor de l'??nic llibre d'emblemes en catal??, l'Atheneo de grandesa.

Als Pa??sos Catalans, el Barroc musical t?? un caire exclusivament religi??s, destacant l'Abadia de Montserrat, la Seu de Val??ncia i el col??legi del Patriarca, com a centres de formaci?? musical.