Barcelona

De Viquip??dia

Barcelona ??s la capital de Catalunya, la comarca del Barcelon??s i la prov??ncia de Barcelona. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern m??s importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. ??s el nucli principal de la regi?? metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.856.579 habitants^[1]. Amb una poblaci?? de 1.595.110 habitants (INE 2007), Barcelona es la segona ciutat de l'Estat m??s poblada i la desena de la Uni?? Europea. L?????rea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, t?? una poblaci?? de 3.150.380 habitants i una superf??cie de 633 km??. Segons un estudi pel departament d'Afers Socials i Econ??mics de la ONU de l'any 2005 situen a Barcelona en la posici?? 51 del r??nking de les poblacions amb m??s nombre d'habitants del m??n.^[2]

Taula de continguts 1 Empla??ament geogr??fic 2 Hist??ria 2.1 Evoluci?? demogr??fica 2.2 Pol??tica 2.3 Esdeveniments 3 Districtes i barris 4 Llocs d'inter??s 4.1 Barri antic 4.2 Montju??c 4.3 Ciutadella 4.4 Port Ol??mpic 4.5 L'Eixample 4.6 Passeig de Gr??cia 4.7 Parc G??ell 5 El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona 6 Esport 7 Transport 8 Ciutats agermanades i convenis de col??laboraci?? 9 Refer??ncies 10 Galeria fotogr??fica 11 P??gines relacionades 12 Enlla??os externs

[edita] Empla??ament geogr??fic

Situada a la costa de la mar Mediterr??nia, entre les desembocadures dels rius Llobregat, al sud, i Bes??s, al nord-est, limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis d'El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vall??s, Cerdanyola del Vall??s, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri?? de Bes??s.

El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt m??s alt), el pla, i els deltes dels rius Bes??s i Llobregat, que, juntament amb el litoral mar??tim, tanquen els l??mits de la ciutat.

La part del pla de Barcelona m??s propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (265,6 metres), Monterols (127,3 metres), el Putget (182,7 metres), la Rovira (206,8 metres) i la Peira (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'aixeca la muntanya de Montju??c (184,8 metres).^[3]

[edita] Hist??ria

Els primers vestigis de poblaci?? humana a Barcelona es remunten a finals del neol??tic (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'est?? documentada l'exist??ncia de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta ??poca tamb?? hi hagu?? una col??nia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrep??ncies entre els historiadors sobre l'empla??ament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra p??nica i despr??s s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ib??ric anterior, on ja s'havien instal??lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificaci?? militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevaci?? on avui es troba el barri de la catedral i la pla??a de Sant Jaume. Al segle II fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcci?? de la muralla va c??rrer a c??rrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montju??c al segle XIX. A principis del segle III la poblaci?? de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades augmentant el seu gruix i al??ada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliaci?? de Jaume I.

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ata??lf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal??lar la cort per un breu per??ode de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel val?? Al-Hurr ath-Thaqaf?? i s'inici?? un per??ode de gaireb?? un segle de domini musulm??, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hisp??nica. La pot??ncia econ??mica de la ciutat i la seva situaci?? estrat??gica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocup?? durant uns mesos Posteriorment Borrell II emprengu?? la reconstrucci?? (985) i don?? pas al per??ode comtal

Diversos pergamins medievals del segle X, parlen d'Ardena, una poblaci?? situada a l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarri??.

A partir del segle XIV la ciutat inici?? una etapa de decad??ncia que es perllongaria durant els segles seg??ents. La Uni?? dels Regnes de Castella i Arag??, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Arag?? i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment m??s cr??tic amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successi?? (de 1706 a 1714), que comport?? el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolici?? de les institucions pr??pies de Catalunya i la destrucci?? de bona part del Barri de la Ribera i la construcci?? de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inici?? una recuperaci?? econ??mica que fa afavorir la progressiva industrialitzaci?? al seg??ent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona. Aix?? es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gr??cia, Sarri??, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Mart?? de Proven??als, aix?? va permetre a la ciutat poder aplicar llurs projectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes torn?? a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la Rep??blica i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Despr??s d'una postguerra dura Barcelona inici?? una fase de desenvolupisme compulsiu i especulaci?? exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, aix?? va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa her??ncia del seu passat agr??cola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels immigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democr??cia amb la mort de Franco emprengu?? un nou desenvolupament cultural i urban??stic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infraestructures consolidant una metr??poli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Ol??mpics de 1992 i el F??rum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Evoluci?? demogr??fica

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

El cens del 1787 incorpora Vallbona; el 1860, la Barceloneta; el 1897, les Corts, Gr??cia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Mart?? de Proven??als, Sants i Vallvidrera; el 1904, Horta; i el 1930, Sarri?? que pr??viament (el 1920) ja havia incorporat part de Santa Creu d'Olorda. Les dades anteriors s??n la suma dels antics municipis.

[edita] Pol??tica

Resultats electorals de Barcelona, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Jordi Hereu	182.104	14
	Converg??ncia i Uni??	Xavier Trias	154.620	12
	Partit Popular	Alberto Fern??ndez	95.114	7
	ICV-EUiA-EPM	Imma Mayol	56.855	4
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jordi Portabella	53.463	4
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		23.606	-
	Altres		17.953	-
	Vot en blanc		24.754	-
Total		611.941		41

Vegeu-ne tamb?? la llista d'alcaldes de Barcelona.

[edita] Esdeveniments

• 1258 Tribunal de la Carta Consular [1] de Barcelona.
• 1265 Creaci?? del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
• 1283 Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podr?? imposar nous impostos sense aprovaci?? de les Corts.
• 1391 Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decad??ncia econ??mica de la ciutat.
• 1412 Comprom??s de Casp. Nova dinastia reial: els Trast??mara, d'origen castell??. S'allunyar?? la Cort de la ciutat i es crear?? la figura del Virrei o Lloctinent.
• 1462 Comen??a la Guerra Civil entre els partidaris de la "Busca" i la "Biga".
• 1493 Arribada a Barcelona de Crist??for Colom. Rebut pels Reis d'Arag?? i Castella a Palau. La Corona d'Arag?? queda exclosa de l'explotaci?? econ??mica directa de les Am??riques.
• 1519 Reuni?? dels cavallers de l'Orde del Tois?? d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I.
• 1640 Comen??a la Guerra dels Segadors.
• 1714 11 de setembre. Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significar?? la p??rdua dels furs de Catalunya significant aix?? l'annexi?? completa de Catalunya per part de Castella.
• 1716 Construcci?? de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera.
• 1753 S'inicia la construcci?? del barri de la Barceloneta
• 1835 Proclamaci?? de la Llei de Desamortitzaci?? de Mendiz??bal. Fets del "Tor??n". Crema de convents i enderroc dels m??s importants per donar lloc a places i mercats.
• 1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
• 1859 S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerd??, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament.
• 1868 En motiu de la Revoluci?? Gloriosa la Ciutadella de Barcelona ??s destru??da. Conservant-ne nom??s els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Aix?? s'acaba amb el s??mbol de la repressi?? espanyola constru??t despr??s de la derrota de 1714.
• 1888 Exposici?? Universal de 1888
• 1893 Atemptat anarquista al Liceu.
• 1905 Fets del ??Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari sat??ric ??Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creaci?? de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol susp??n les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
• 1909 La Setmana Tr??gica - Reacci?? popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montju??c de Ferrer i Gu??rdia i de quatre persones m??s.
• 1929 Exposici?? Universal de 1929
• 1931 Francesc Maci?? proclama la Rep??blica Catalana i aconsegueix que...
• 1931 El govern provisional de la rep??blica restauri la Generalitat de Catalunya.
• 1934 Llu??s Companys proclama l'Estat Catal??.
• 1936 Olimp??ada Popular, anul??lada a causa de la Guerra Civil Espanyola.
• 1940 El President de la Generalitat Llu??s Companys ??s capturat a Fran??a pel govern de Hitler i executat per Franco a Castell de Montju??c.
• 1952 Congr??s Eucar??stic
• 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vall??s, el Barcelon??s i el Baix Llobregat
• 1987 el 19 de juny, l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus.
• 1992 Jocs Ol??mpics del 92
• 1995 Comencen les confer??ncies euromediterr??nies
• 2004 F??rum Universal de les Cultures
• 12 de febrer Santa Eul??lia, copatrona de Barcelona
• 24 de setembre Festa de la Mare de D??u de la Merc??, patrona de Barcelona

[edita] Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis ve??ns que s??n avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportaci?? fonamental d'Ildefons Cerd?? en l'ordenaci?? urban??stica.

Barcelona est?? dividida en deu districtes (s'enumeren els barris oficials i alguns no reconeguts oficialment):

• Ciutat Vella: el Raval, el G??tic, Antics Palaus (format pels barris no-oficials de Sant Pere, Santa Caterina, el Born i la Ribera) i la Barceloneta.
• L'Eixample: Sant Antoni, Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample (els dos ??ltims formen una unitat coneguda com Esquerra de l'Eixample, contraposada a la Dreta de l'Eixample), Dreta de l'Eixample, la Sagrada Fam??lia i el Fort Pienc.
• Sants-Montju??c: La Marina del Prat Vermell, La Marina del Port, La Font de la Guatlla, el Poble Sec, Hostafrancs, la Bordeta, Sants i Sants-Badal (m??s conegut com Badal). Tant Montju??c com la Zona Franca no constitueixen barris per si mateixos, sin?? que s??n territoris especials del districte de Sants-Montju??c
• Les Corts: les Corts, Pedralbes i La Maternitat i Sant Ramon (m??s conegut com Sant Ramon).
• Sarri?? - Sant Gervasi: Sarri??, Sant Gervasi - Galvany (o simplement Galvany), Sant Gervasi - La Bonanova (o simplement la Bonanova), Putget - Farr?? , Les Tres Torres i Vallvidrera - Tibidabo - Les Planes (que engloba els territoris de Vallvidrera i de Les Planes, enmig de Collserola, aix?? com la zona al voltant del Tibidabo, el cim de la ciutat. Els barris de Sant Gervasi - Galvany i Sant Gervasi - La Bonanova constitueixen el vell nucli de Sant Gervasi de Cassoles.
• Gr??cia: Vila de Gr??cia, Camp d'en Grassot i Gr??cia Nova (o simplement el Camp d'en Grassot), la Salut, El Coll i Vallcarca i Els Penitents (que, en realitat, engloba dos barris diferents: Vallcarca i Els Penitents).
• Horta-Guinard??: Horta, la Clota, la Vall d'Hebron, el Montbau, Sant Gen??s dels Agudells, la Teixonera, el Carmel, la Font d'en Fargas, Can Bar??, el Guinard?? i el Baix Guinard??.
• Nou Barris: Vallbona, la Ciutat Meridiana, Torre Bar??, Canyelles, les Roquetes, la Trinitat Nova, Can Peguera, la Guineueta, el Verdum, la Prosperitat, el Tur?? de la Peira, Porta i Vilapicina - Torre Llobeta (que, en realitat, engloba els barris de Vilapicina i de la Torre Llobeta).
• Sant Andreu: Sant Andreu, la Trinitat Vella, Bar?? de Viver, el Congr??s i Els Indians (m??s conegut com el Congr??s), La Sagrera, Navas i el Bon Pastor.
• Sant Mart??: Sant Mart?? de Proven??als, El Clot, El Camp de l'Arpa del Clot, la Verneda i La Pau, el Fort Pienc, el Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, la Vila Ol??mpica del Poblenou, els Proven??als del Poblenou, El Bes??s i el Maresme, Diagonal Mar i Front mar??tim del Poblenou (que inclou el barri m??s nou de la ciutat, Diagonal Mar)

La divisi?? dels barris oficials fou proposada per l'ajuntament de Barcelona a finals del 2006 i ratificada i aprovada pel consistori barcelon?? a comen??aments del 2007. Encara despr??s de l'aprovaci?? definitiva hi ha queixes de ve??ns sobre els noms donats a alguns barris (com, per exemple, Antics Palaus) aix?? com als l??mits dels mateixos.

[edita] Llocs d'inter??s

[edita] Barri antic

El nucli hist??ric conserva les edificacions m??s antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subs??l (integrades dins el Museu d'Hist??ria de la Ciutat) o les antigues muralles. Tamb?? guarda testimonis rom??nics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marc??s i un important patrimoni g??tic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'esgl??sia de Santa Maria del Mar i la Llotja de Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta ??poca. La pla??a de Sant Jaume alberga dos dels edificis m??s emblem??tics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.

Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaud?? com ara el Palau G??ell o els fanals de la pla??a Reial. L'edifici modernista m??s emblem??tic del barri antic ??s, sense cap mena de dubte, el Palau de la M??sica Catalana, obra de Llu??s Dom??nech i Montaner, constru??t l'any 1908 com a seu de l'Orfe?? Catal??. ??s una de les obres mestres del modernisme arquitect??nic.

La Rambla ??s el carrer m??s visitat de la ciutat; on es troben edificis emblem??tics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.

[edita] Montju??c

La muntanya de Montju??c, avui gaireb?? tota ella convertida en parc urb??, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montju??c) i cont?? diversos jardins tem??tics i singulars: Moss??n Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulb??cies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal??lacions esportives com l'Estadi Ol??mpic de Montju??c seu central dels Jocs Ol??mpics de 1992??de Barcelona, despr??s rebatejat com Estadi Llu??s Companys, aix?? com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. Tamb?? compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundaci?? Joan Mir??, CaixaF??rum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al l??mit amb el barri del Poble Sec).

[edita] Ciutadella

El parc de la Ciutadella ??s l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposici?? Universal.

El parc es va construir sobre els terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, constru??da per Felip V el 1716, d'on li ve el nom. D'aquesta en resten edificis com ara la Capella castrense, el Palau del Governador (actual Institut) i el Polvor?? (Parlament de Catalunya). La Ciutadella va ser enderrocada a partir del 1868.

D'aquella ??poca es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el caf??-restaurant.

[edita] Port Ol??mpic

Constru??t amb motiu dels Jocs Ol??mpics de 1992, s'ha convertit en un espai l??dic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

• Hotel Arts
• Torre Mapfre
• Casino de Barcelona

[edita] L'Eixample

Es tracta del barri que es va comen??ar a construir a partir del 1860 a partir del projecte d'Ildefons Cerd??, per tal d'eixamplar la ciutat cap al Pla de Barcelona.

L'Eixample ??s l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No ??s estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una fa??ana, un comer?? o un vest??bul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Fam??lia, obra inacabada d'Antoni Gaud??, est?? situada a l'Eixample.

[edita] Passeig de Gr??cia

Al Passeig de Gr??cia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

• La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
• La Casa Batll?? d'Antoni Gaud??.
• La Casa Lle?? Morera de Llu??s Dom??nech i Montaner.
• La m??s coneguda, per??, ??s la Casa Mil?? d'Antoni Gaud??, anomenada popularment "La Pedrera".

[edita] Parc G??ell

El Parc G??ell va ser un enc??rrec del Comte G??ell a Antoni Gaud??. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les fam??lies benestants de la ciutat. Per?? nom??s es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

[edita] El Patrimoni de la Humanitat a Barcelona

Llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a Barcelona:

• Casa Mil?? (la Pedrera)
• Hospital de Sant Pau
• Palau G??ell
• Palau de la M??sica Catalana
• Parc G??ell
• Casa Vicens
• Casa Batll??
• Sagrada Fam??lia (fa??ana de la nativitat i cripta)

[edita] Esport

• Vegeu l'article principal Esport a Barcelona

Barcelona ??s la casa del FC Barcelona, conegut com a Bar??a, un dels clubs de futbol m??s famosos al m??n. El Museu del FC Barcelona ??s el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme catal?? i t?? un dels estadis m??s grans d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, com l'hist??ric Sant Andreu, l'Europa, el J??piter i l'Espanyol, el nom complet del qual ??s Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi ol??mpic Llu??s Companys, situat a la muntanya de Montju??c, que d'aqu?? poc situar?? el seu estadi a Cornell??.

[edita] Transport

A m??s del seu port, de gran import??ncia comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior i que ??s conegut amb les sigles IATA BCN.

Barcelona ??s un centre molt important de Renfe Operadora (la xarxa ferrovi??ria estatal espanyola), i la seva estaci?? de rodalies principal ??s l'estaci?? de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des del febrer de 2008 Madrid i Barcelona. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'est??s servei de trens de rodalies. Barcelona tamb?? ??s l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a m??s de 80 quil??metres de dist??ncia, incloent-hi les altres tres capitals de prov??ncia. La companyia de tr??nsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambes??s.

[edita] Ciutats agermanades i convenis de col??laboraci??

Barcelona mant?? una relaci?? d'agermanament amb les seg??ents ciutats:^[4]

D'altra banda, des de mitjan anys noranta, Barcelona ha optat per minimitzar els nous acords d???agermanament i posar l?????mfasi en la signatura de convenis d???amistat i cooperaci??, amb objectius concrets i mesurables. Les seg??ents ciutats compten amb convenis de col??laboraci??:^[5]

[edita] Refer??ncies

1. ??? Nombre d'habitants de la regi?? metropolitana segons l'IDESCAT
2. ??? Font: Nacions Unides, Departament d'Afers Socials i Econ??mics, Divisi?? de Poblaci?? (2006). World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations. Consulta
3. ??? Institut Cartogr??fic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogr??fic de Catalunya 1:10.000
4. ??? Ciutats agermanades, al web de l'Ajuntament.
5. ??? Convenis de col??laboraci??, al web de l'Ajuntament.

[edita] Galeria fotogr??fica

Pla??a Reial.	Els Castellers de Barcelona	Esgrafiat de Picasso sobre formig??, a la fa??ana del Col??legi d'Arquitectes	La Rambla.
Parc G??ell.	Fa??ana del Naixement de la Sagrada Fam??lia	Fa??ana de la Passi?? de la Sagrada Fam??lia.	Platja de la Barceloneta
Festes de la Merc??.	Ball de la Sardana.	Vista exterior del mirador del Parc G??ell.	Vista panor??mica des Parc G??ell.

[edita] P??gines relacionades

• ??mbit Metropolit?? de Barcelona
• ??rea Metropolitana de Barcelona
• Comtat de Barcelona
• Llista d'alcaldes de Barcelona

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• P??gina web de l'Ajuntament
• guiabcn.cat - Directori de la ciutat
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya

Districtes i Barris de Barcelona

Ciutat Vella: La Barceloneta ??? El G??tic ??? Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera ??? El Raval

Eixample: Esquerra de l'Eixample ??? Dreta de l'Eixample ??? Sant Antoni ??? Fort Pienc ??? Sagrada Fam??lia

Sants-Montju??c: Hostafrancs ??? La Bordeta ??? Montju??c ??? Poble-Sec ??? Font de la Guatlla ??? Sants ??? La Marina del Prat Vermell

Les Corts: Les Corts ??? Pedralbes ??? Sant Ramon - Maternitat

Sarri??-Sant Gervasi: Vallvidrera ??? El Tibidabo ??? Les Planes ??? El Putget i Farr?? ??? Sant Gervasi - Galvany ??? Sant Gervasi - La Bonanova ??? Les Tres Torres ??? Sarri??

Gr??cia: El Camp d'en Grassot i Gr??cia Nova ??? Vila de Gr??cia??? El Coll ??? La Salut ??? Vallcarca i els Penitents

Horta-Guinard??: Baix Guinard?? ??? Can Bar?? ??? El Carmel ??? La Font d'en Fargues ??? Font del Gos ??? El Guinard?? ??? Horta ??? La Clota ??? Montbau ??? Sant Gen??s dels Agudells ??? La Teixonera ??? La Vall d'Hebron

Nou Barris: Vallbona ??? Can Peguera ??? Canyelles ??? Ciutat Meridiana ??? La Guineueta ??? Porta ??? La Prosperitat ??? Les Roquetes ??? Torre Bar?? ??? Torre Llobeta ??? La Trinitat Nova ??? El Tur?? de la Peira ??? Verdum ??? Vilapicina

Sant Andreu: Bar?? de Viver ??? El Bon Pastor ??? El Congr??s i els Indians ??? La Sagrera ??? Navas ??? Sant Andreu ??? La Trinitat Vella

Sant Mart??: El Bes??s i el Maresme ??? El Clot ??? El Camp de l'Arpa del Clot ??? La Verneda i la Pau ??? El Poblenou ??? Sant Mart?? de Proven??als ??? Proven??als del Poblenou ??? Diagonal Mar??? La Vila Ol??mpica ??? El Parc i la Llacuna

 

v ??? d ??? e Llocs d'inter??s tur??stic de Barcelona

Edificis i llocs singulars {{{contingut-t??tol}}} Arc de Triomf ?? Bellesguard ?? Biblioteca de Catalunya ?? La Boqueria ?? Casa Amatller ?? Casa Batll?? ?? Casa Calvet ?? Casa Fuster ?? Casa Lle??-Morera ?? Casa Mil?? ?? Casa Terrades ?? Casa Vicens ?? Castell dels Tres Dragons ?? Catedral ?? Casa de l'Ardiaca ?? Casa de la Ciutat . ???Est??tua de Colom ?? Drassanes Reials . Dona i Ocell ?? Estaci?? de Fran??a ?? Observatori Fabra ?? Edifici F??rum ?? Fundaci?? Joan Mir?? ?? Hospital de Sant Pau ?? Hospital de la Santa Creu ?? Hotel Arts ?? Monestir de Jonqueres ?? Monestir de Pedralbes ?? Font m??gica ?? Castell de Montju??c ?? Torre de Comunicacions de Montju??c ?? Port Ol??mpic ?? Anella Ol??mpica ?? Palau del Bar?? de Quadras ?? Palau Episcopal ?? Palau G??ell ?? Palau de la Generalitat ?? Palau de la Virreina ?? Palau Reial Major ?? Parlament de Catalunya ?? Pavell?? de Barcelona ?? Poble Espanyol ?? Sagrada Fam??lia ?? Sala de les Cent Columnes ?? Santa Maria del Mar ?? Torre Agbar ?? Torre de Collserola ?? Vapor Vell      Places i carrers {{{contingut-t??tol}}} Carrer d'Aviny?? ?? Carrer Ferran ?? Diagonal ?? Fossar de les Moreres ?? El Call ?? La Rambla ?? Gran Via de les Corts Catalanes ?? Passeig de Gr??cia ?? Pla??a de Catalunya ?? Pla??a d'Espanya ?? Pla??a Reial ?? Rambla de Catalunya      Museus {{{contingut-t??tol}}} Museu Arqueol??gic ?? Casa Museu Gaud?? .CCCB ?? Cosmocaixa ?? Fundaci?? Antoni T??pies ?? Fundaci?? Joan Mir?? ?? Institut Bot??nic ?? Jard?? Bot??nic ?? MACBA ?? Museu de les Arts Decoratives ?? Museu Castell de Montju??c i Museu Militar ?? Museu de Cera ?? Museu de Cer??mica ?? Museu de la Ci??ncia ?? Museu Egipci ?? Museu de l'Er??tica ?? Museu Etnol??gic ?? Museu Frederic Mar??s ?? Museu del FC Barcelona ?? Museu d'Hist??ria de Catalunya ?? Museu d'Hist??ria de la Ciutat ?? Museu Mar??tim ?? Museu de la M??sica ?? Museu Nacional d'Art de Catalunya ?? Museu del Perfum ?? Museu Picasso ?? Museu T??xtil i d'Indument??ria ?? Museu de la Xocolata      Estadis {{{contingut-t??tol}}} Camp Municipal Narc??s Sala ?? Camp Nou ?? Camp de Les Corts ?? Estadi de Sarri?? ?? Estadi Ol??mpic Llu??s Companys ?? Mini Estadi ?? Palau Blaugrana ?? Palau Sant Jordi      Arts Esc??niques {{{contingut-t??tol}}} Gran Teatre del Liceu ?? L'Auditori ?? Palau de la M??sica Catalana ?? Teatre Apolo ?? Teatre Grec ?? Teatre Lliure ?? Teatre Poliorama ?? Teatre Romea      Parcs {{{contingut-t??tol}}} Jardins Moss??n Costa i Llobera ?? Laberint d'Horta ?? Parc de les Aig??es ?? Parc de la Ciutadella ?? Parc de l'Espanya Industrial ?? Parc del Clot ?? Parc G??ell      Zoos {{{contingut-t??tol}}} Aquari de Barcelona ?? Parc Zool??gic de Barcelona      Platges {{{contingut-t??tol}}} Platja de la Barceloneta ?? Platja del Bogatell ?? Platja de la Mar Bella ?? Platja de la Nova Ic??ria ?? Platja de la Nova Mar Bella ?? Platja de Sant Sebasti??

editar	Municipis del Barcelon??s
Badalona | Barcelona | l'Hospitalet de Llobregat | Sant Adri?? de Bes??s | Santa Coloma de Gramenet