Ball de diables

De Viquip??dia

S'ha proposat retirar la distinci?? d'aquest article com a Article de Qualitat. Seguiu la votaci?? corresponent en aquest enlla??. Podeu treballar en millorar l'article i resoldre'n els defectes perqu?? compleixi els criteris de qualitat i pugui mantenir la distinci??.

Si sou vosaltres qui heu posat aquesta plantilla, seguiu aquest enlla?? per crear la corresponent p??gina de votaci??.

Diables en una actuaci??.

El ball de Diables ??s una de les tradicions m??s arrelades inicialment a Catalunya, i posteriorment al Pa??s Valenci?? i a les Illes Balears. Actualment, la seva participaci?? en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s'han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.

[edita] Or??gens

L'origen dels balls parlats ??s incert i arriscat de precisar, per?? sembla ser que deriva del teatre medieval de carrer. B??sicament, la via de transmissi?? del ball popular (balls parlats o amb parlaments, danses, etc.) ha estat la via oral. Aix?? doncs, ??s l??gic que en aquest trasp??s hagin arribat alterats respecte a la seva versi?? original.

La primera not??cia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l???any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentaci?? de la participaci?? dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc.

Pel que fa al ball de diables, malgrat que se'l reconeix popularment com a "ball", cal considerar-lo un entrem??s ja que aquest tipus d'actuaci?? es feia entre plat i plat en els ??pats de la noblesa a l'Edat Mitjana.

La s??ntesi del ball de diables ??s una representaci?? teatral de la lluita del B?? contra el Mal. El seu context esc??nic tamb?? va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus, a les processons eclesi??stiques com a acompanyament per donar un aspecte m??s cerimoni??s i espectacular. Els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el p??blic assistent obrint pas a la process??.

Dimonis en un ball de diables.

De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. ??s un personatge que no t?? a veure amb l'obra que es representa, per?? que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots sat??rics relacionats amb la vida pol??tica o p??blica de la poblaci?? on es representa, i que tothom espera amb delit.

Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre m??s protagonisme i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, qued?? la part del diable com la m??s popular.

La primera not??cia escrita sobre un ball de diables, segons Joan Amades, data de l'any 1150. L'acte va ??sser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei d'Arag??. La cr??nica ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l'Arc??ngel Sant Miquel i una colla d'??ngels.

La segona refer??ncia escrita que coneixem, citada en el Llibre de Solemnitats de Barcelona, ??s per les festes de 1423 rememorant la vinguda a Barcelona del rei Alfons V d'Arag??, procedent de N??pols.

Tamb?? a Cervera hi participen els diables per les festes de Corpus de l'any 1426. Altre cop a Barcelona, amb motiu de l'arribada del duc de Cal??bria el setembre de 1467, s'organitzen unes festes on els diables tamb?? van ser presents.

A principis del segle XV, a les processons del Corpus de Barcelona es clausurava la comitiva amb un entrem??s, format per una colla d'??ngels i una altra de diables.

[edita] Hist??ria

Una b??stia treu el cap enmig d'un ball de diables.

En la tradici?? del Ball de Diables es poden diferenciar tres ??poques. En un primer per??ode, des de principi del segle XV fins a la fi de la invasi?? francesa l'any 1814, el ball tenia un marc eclesi??stic, ja fossin processons, diades o festivals de Corpus, o en actuacions pol??tics o estatals.

Una segona fase abra??aria des de finals de la guerra del franc??s fins a mitjans del segle XX. En aquest segon moment, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes, tot i que continuen assistint als actes pol??tico-religiosos que els donaren origen. Aquests actes civils els podem veure paganament, amb els coneguts versots de diables, on aquests es mofaven de la situaci?? pol??tica de la seva regi?? o incl??s de la gent que els envoltaven.

Durant aquest per??ode hi ha antecedents de l'aparici?? de grups o colles de diables com: el 1850 a Terrassa, el 1861 a Riudoms, el 1865 a Hostafrancs i el 1869 a Porrera. Amb el curs del temps algunes d'aquestes colles s'han esva??t per sempre i d'altres han reaparegut despr??s de m??s d'un segle d'eclipsi des de la seva formaci??.

Durant els segles XIV fins al segle XVIII trobem que els diables apareixen majorit??riament en actes religiosos, per?? m??s cap al segle XIX

Durant els anys que segueixen i fins les primeres recuperacions que culminen cap a 1978, cal parlar de dos moments:

En un primer moment que aniria dels anys vint fins a la Guerra Civil, la tradici?? del ball de diables es va conservar per in??rcia i poc a poc va anar decaient. En acabar la guerra, i malgrat els antagonismes, ja fossin personals, pol??tics o religiosos, s'inici?? una reposici?? del ball dins la recuperaci?? global de les festes a finals dels setanta.

El tercer per??ode s'inicia en la d??cada dels anys vuitanta i coincideix amb l'??poca de reivindicaci?? i recuperaci?? de les antigues festes populars, arreu de Catalunya.

Al finalitzar la dictadura franquista, els balls de diables i els correfocs es van recuperar, tal com va passar amb altres s??mbols de la cultura catalana, com els castells, els balls de bastons, els trabucaires, els gegants, etc.

L'??nim en la recerca i l'estudi de les tradicions popular, afavorida per les administracions locals, fomenta la creaci?? de nous grups dinamitzadors, donant a la festa p??blica de carrer un protagonisme cultural i social quasi b?? perdut fins aleshores.

L'organitzaci?? del "correfoc" per la festa major de la Merc?? a Barcelona, dugu?? a la cercavila de la ciutat nombroses colles tradicionals de diables. Per a una part del p??blic, va ??sser un record complaent i entranyable; per a molts d'altres fou un esdeveniment nou, fant??stic i engrescador. Tot plegat un succ??s suficientment incitador i encoratjador per forjar nous grups.

Un correfoc a Mallorca.

D'altra banda, la iniciativa per part d'una hist??rica colla del ball de diables, la de l'Arbo?? del Pened??s, en constituir la primera Trobada de Diables de Catalunya, per Sant Joan de 1981, ??s un altre motiu que contribueix a fomentar noves colles.

En aquest i ja ??ltim per??ode, que es pot considerar una ??poca plet??rica pel que fa al ball de diables, apareixen arreu de Catalunya un nombre for??a important de noves colles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiraci?? en els models hist??rics.

Avui dia no ??s gens estrany que en una mateixa localitat hi hagi m??s d'una colla de diables, dracs i d'altre bestiari.

Pel que fa a les caracter??stiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuraci?? i una din??mica ben diferenciades:

Per una banda hi ha un model amb estructura teatral. ??s el cas del ball de diables amb parlaments, caracter??stic del Pened??s, Garraf i el Camp de Tarragona, en qu?? hi ha una personificaci?? dram??tica representant la rivalitat del b?? i del mal amb uns personatges ben definits com Llucifer, la Diablessa, l'Arc??ngel Sant Miquel i altres diables que nom??s reciten arengues cr??tiques i versots sat??rics dels esdeveniments socials i pol??tics contemporanis de la localitat.

D'altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments com ??s el cas del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l'abs??ncia per complet d'una representaci?? de ball parlat, aix?? com tamb?? d'un nombre estable i concret dels seus components. El seu ??mbit preferent ??s el de les celebracions c??viques, alguna process?? religiosa o tamb?? en els solemnes trasllats d'algunes mareded??us, com la Mare de D??u de Miseric??rdia de Reus o b?? la Mare de D??u de la Riera de les Borges del Camp.

Actualment trobem que hi ha com a m??nim una colla de diables a cada comarca catalana. On podem trobar m??s quantitat de colles de diables ??s per la zona del litoral i prelitoral catal??.

Vegeu tamb??: Diable

[edita] Festa de foc i gresca

Pluja de guspires sortint de les carretilles dels dimonis.

El foc, com a s??mbol remot, sempre ha estat un element universal i estrany que ha suscitat inquietud. Tamb?? ??s extraordinari perqu?? genera esverament, i aix?? mateix ??s ins??lit, ja que produeix il??lusi?? en un m??n quim??ric.

El foc ha format part des de temps immemorials de la nostra cultura. Tenim focs diversos i ben diferents. Alguns s??n de car??cter esot??ric; el foc purificador (el del purgatori), el castigador (el de l'infern). D'altres, menys repressius i censurables, encara que igual d'incandescents, resulten per?? molt m??s fant??stics, populars i divertits. Senzillament s??n els Focs Festius. Aquests tipus de focs s??n un exponent protagonista en la projecci?? de mites, creences i rituals de nombroses llegendes folkl??riques. Arreu de Catalunya hi ha diversitat de festes populars i tradicionals on el foc assoleix el protagonisme expressiu de la celebraci??.

La p??lvora, invent xin??s que data del s. XII, portada a Europa pels ??rabs, ??s el suport pirot??cnic dels focs d'artifici. Aquests, concebuts inicialment per celebrar qualsevol motiu solemne, donaven, i encara donen, un caire majestu??s i espectacular a tot fa??ment, acte o festivitat, que es vulgui commemorar.

El foc ??s un vincle fermament associat al m??n del dimoni. El tirar foc ??s un fet caracter??stic, d'indiscutible lligam, en les colles de Ball de Diables. Aquest col??lectiu, entusiasta, divertit i amb gresca com cap altre, ??s el sobir?? d'una festa que est?? plena d'olor a p??lvora, de sinuoses boirades de fum nom??s dilu??des per una llumin??ria d'espurnes incandescents. L'esclat del tro, la lluentor del foc, el fum i el remoreig dels tabals creen un ambient ensordidor i acceleren les vibracions fins a tal punt que ens trobem immersos i atrapats en una sensaci?? que domina, que emborratxa i acoquina. La ignici?? dels petards fa sentir r??pides i fulgurants emocions; ef??mers instants visuals de foc, torbats nom??s pel fort espetec de les carretilles i pel persistent so dels tabals. L'escena s'imposa per ella mateixa, l'efecte ??s indescriptible. En la foscor, siluetes amb banyes dansen i salten enmig d'un diluvi de foc en un ambient irrespirable de suor i p??lvora cremada.

Tanmateix el diable est?? emparat de la ignici?? pirot??cnica per un vestit. Aquest, confeccionat amb roba de sac o b?? d'un teixit gruixut de cot??, protegeix dels esquitxos incandescents. Aix?? mateix du uns ornaments, cosits uns i puntats altres segons l'??s de cada colla, que representen figures infernals, animals o vegetals. Antigament la indument??ria era de lloguer; avui dia alguns s??n de propietat consistorial i altres, particulars de cadascun dels components de la colla.

En ess??ncia, quan a la festa dels diables no existeix cap interpretaci?? teatral del ball parlat, hi ha altres formes de representaci?? conegudes pels noms de: Cercavila - Correfoc - Carretillada i per ??ltim l'Encesa Conjunta.

Grup de diables en el moment de l'encesa conjunta.

Pel que fa a la cercavila , direm que ??s una actuaci?? pels carrers de la Vila de les colles de Diables. En el recorregut, els dimonis que avancen en formaci?? de marxa disparen carretilles enmig d'un p??blic passiu que davant del poder??s tro de la carretilla encongeix el cor fent un saltir??, o b?? emmudeix de sobte el xivarri i l'aldarull d'un auditori que observa bocabadat el pas de la comitiva clausurada pels diables tabalers de la colla.

En el correfoc, com en la cercavila, pot actuar pels carrers de la vila una sola colla o b?? d'altres colles convidades. El p??blic, majorit??riament jove, participa en la festa de manera molt m??s activa. La detonaci?? de la carretilla i el plugim de roents guspires encoratgen amb ??nim a saltar i a ballar l'excitada concurr??ncia, compartint amb els banyuts diables la xerinola enmig de xiscles, trons i focs d'artifici.

La carretillada ??s una encesa conjunta de tots els diables; aquests es disposen en cercle amb les maces carregades al m??xim de la seva capacitat, fent una roda de paraig??es de foc que gira de forma continuada, produint amb la desc??rrega de les seves carretilles un n??vol llampegant i soroll??s.

Per acabar, l'encesa conjunta, que ??s el punt culminant de l'actuaci??. Els diables s'apinyen al voltant del punt d'encesa i a la veu de Foc!!! encenen els seus sortidors mentre obren la rotllana fins a restar en cercle. Llavors el cel s'omple d'una llum blanca i vertical amb mil esquitxos incandescents, ressaltant en la foscor de la nit una cortina pirot??cnica i una forta tronada "dimonial" que, units al repicar seguit i en??rgic dels tabals com a m??sica de fons, d??na a la cloenda una aparen??a espl??ndida i vistosa.

[edita] Primeres refer??ncies escrites

Un diable arrencant a c??rrer just despr??s d'encendre una carretilla.

Existeix documentaci?? que acredita actuacions o b?? sortides de les colles de diables a molts indrets de Catalunya. Les sortides en les localitats de Catalunya que es detallen a continuaci?? per ordre cronol??gic, tenen (en la majoria dels casos) antecedents que no s'han pogut documentar fins a l'actualitat. No es tracta d'una relaci?? de totes les actuacions de cada colla. ??s per aix?? que se'n detallen nom??s les primeres refer??ncies escrites:

[edita] 1426 a Cervera

1426, a les ordinacions de la process?? de Corpus.

Les primeres not??cies dels diables a Cervera, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya, els podem trobar en l???ordenaci?? de la process?? de Corpus de l???any 1426, publicades en edici?? de bibli??fil per Faust de Dalmases, ???Ceremonial statu??t per los honorables pahers de la insigne vila de Cervera per rah?? de la festa e profess?? del cors de Jhu. Xpt. en l???any M.CCCC.XXVI???:

??	Los entremesos. Primo vagen lo joch de luciffer e los diables fahent lur Joch. Apr??s vagen los trompadors e la tamor. En apr??s vage la Senyera de la vila, la qual porte en Bernat Armengou, prevera, ab un cavall ben aparellat. Apr??s lo ball de les spases. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria del Sant sperit fa, los lauradors, la caterva, Geremies profeta e lo drach. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria de sant Johan fa, la ??guila e sant Johan. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria de sant Ffrancesch e de la sancta Trinitat fa. En apr??s...	??

[edita] 1426 a Tarragona

La tradici?? del ball de diables a Tarragona sempre ha estat molt arrelada, i es conserva una nombrosa documentaci?? de les seves actuacions; algunes d'elles daten de:

1426, ??s l'any del que es t?? not??cia del primer entrem??s de l'Arc??ngel Sant Miquel.
Entre els anys 1444 i el 1448, consten actuacions dels diables i de l'??ngel Sant Miquel en el Consell Municipal.
1531, commemorant l'entrada de l'arquebisbe Llu??s de Cardona.

1577, commemorant l'entrada de l'arquebisbe Antoni Agust??n.
1617, celebrant l'arribada del nou arquebisbe Joan de Montcada.
1633, amb l'arribada del rei Felip IV coincidint amb les festes de Santa Tecla.
1695, en ocasi?? del nou arquebisbe Josep Llin??s.
1706, amb motiu de l'entrada del rei Carles III.
Reiteradament, anys 1722, 1729, 1755, 1765, 1785, la ciutat celebra amb representacions del Ball de Diables els canvis eclesi??stics de l'arxidi??cesi de Tarragona.
1841, per la festa de Santa Tecla.
1846, amb motiu dels casament de la reina Isabel II.
1861, en ocasi?? de l'enterrament del Carnestoltes.
1891, amb l'arribada de l'aigua de Sant Mag??.

Una b??stia escopint foc en el correfoc de Barcelona.

[edita] 1451 a Igualada

Documentaci?? trobada, i datada al 1451, fa refer??ncies a l'entrem??s de Sant Miquel i els diables.
1453, esdeveniments d'aquesta ??poca donen testimoni del "Castell de l'Infern".
1474, altre cop hi ha indicis d'actuacions del diables.
1489, participaci?? dels diables per les festes de Corpus.

[edita] 1460 al Vendrell

Apareix en les cr??niques de 1460, per la process?? de Corpus, un ball anomenat "Diablura". En aquesta actuaci?? teatral, representada enmig d'una pla??a, els components del ball duien camals, picarols i carotes.
1460, en refer??ncia als balls, la confraria del Sant??ssim Sagrament menciona en el llibre de comptes els cost invertit en p??lvora i en els m??sics.
1717, en el llibre de visites Pastorals hi consten diversos comentaris dels "balls".
1784, la congregaci?? de Sant Salvador cita en el seu llibre d'Entrades el cost de la p??lvora utilitzada durant les festes.
En el curs del segle XIX diverses publicacions de premsa (Diari de Barcelona, Diari de Reus o Diari de Vilanova entre altres) divulguen actuacions del Ball de Diables a la Festa Major.

[edita] 1512 a Val??ncia

A Val??ncia, ja havien aparegut per primera vegada les roques ???carros triomfals amb motius al??leg??rics- en 1407. En 1512 s???incorpora al grup la roca de l???infern o lo infernal anomenada des de 1542 roca diablera i m??s tard la roca de Plut??. Portava la dansa de la Moma (la virtut) i els momos (diablets que representen els pecats capitals), i sovint anava ben guarnida de pirot??cnia:

???Mem??ria dels focs que se han de fer lodia del Corpus.

Diables de Vilafranca pels carrers de Vilafranca.

[edita] 1602 a Vilafranca del Pened??s

Les primeres refer??ncies del Diables de Vilafranca daten de comen??aments del segle XVII. La not??cia consta en el Llibre Verd de la vila que detalla les cerim??nies de les festes de Corpus.
1618, a la process?? de les festes de la Immaculada, la comitiva estava precedida per un m??sic, el Drac i diables.
1816, amb motiu de la Festa Major de la Vila.
Origin??riament els versots del ball eren en castell??; m??s tard van afegir-s'hi fragments en catal??.

[edita] 1710 a Vilanova i la Geltr??

Diablots que acompanyaren la Mulassa: S??n detallats en el Llibre de Comptes de l'esgl??sia de Sant Antoni diversos rebuts amb el preu de coets per la Mulassa i per uns diablots que la acompanyaven.
1722, per la Festa Major de Sant Antoni.
Successivament i fins 1778, per les festes de Sant Antoni i per la celebraci?? del Corpus, hi ha refer??ncies d'actuacions de la Mulassa i del Diablots.
1779, una disposici?? reial va prohibir que la Mulassa tir??s foc.

Espectacular pluja de foc enmig d'un correfoc.

[edita] 1715 a Berga, La Patum de Berga

Segons documents del segle XVIII, la Patum, inicialment era coneguda amb el nom de Bulla. La data exacta en qu?? comen???? a commemorar-se es desconeix; consta en l'arxiu berguerd?? que en l'any 1725 el notari Jos?? Altarriba posse??a un certificat de la celebraci?? de la Bulla de l'any 1715.
La Patum nom??s es celebra per Corpus, i ocasionalment per algun motiu rellevant.

[edita] 1602 a Reus

1602, en el trasllat de la Mare de D??u de Miseric??rdia.
Hi ha refer??ncies del diables de Reus del desembre de 1771 per les festes en honor a la Mare de D??u de la Miseric??rdia; aix?? mateix succeeix el maig de 1788.
1792, en el trasllat de la Mare de D??u de la Miseric??rdia.
1816, en honor de la Mare de D??u de Miseric??rdia, coincidint amb la Festa Major de Sant Pere.
1825, en acci?? de gr??cies a la Verge per salvar a la ciutat d'una epid??mia.
1843, per les festes en honor de la reina Isabel II.
1845, acompanyant a la process?? de trasllat de la Mare de D??u.
1850, per les festes en honor a la Mare de D??u de Miseric??rdia i Sant Pere.
1852, celebraci?? pel feli?? part de la reina.
1854, en agra??ment per haver-se lliurat la ciutat d'una epid??mia de c??lera.
1860, participen els diables en les festes del Carnestoltes.
1861, [???] despu??s habr?? unos 40 hombres que con traje de diablo ir??n disparando un extraordinario y vivo fuego. (Reus, 1861)
1880, commemorant les festes del barri de Jes??s.
1885, en ocasi?? del trasllat de la Mare de D??u de Miseric??rdia al seu santuari.
1885, per motivacions pol??tiques, segons el Diario de Reus ???recorri?? algunas calles atronando los aires con el incesante disparo de carretillas y ca??onazos y su correspondiente acompa??amiento de m??sica. Suponemos que deb??a ser tanta algazara con motivo de haber sido llamado a formar gabinete el se??or Sagasta???.
1892, glorificant els 300 anys de l'Aparici?? de la Mare de D??u de Miseric??rdia.
1893, en ocasi?? de l'enterrament del Carnestoltes.
1916, en les festes de carnaval

[edita] 1803 a Valls

Documentacions diverses citen durant el maig de 1803 el Ball de Diables a Valls amb motiu de les festes de Sant Francesc.

[edita] 1832 a la 1a Festa Major de Vilanova i la Geltr??

Fins el 1832, els diables vilanovins custodiaven el Drac; per la Festa Major d'aquest any, apareixen ja organitzats en forma de Ball de Diables amb parlaments.
Posteriorment els diables van actuar de forma constant i regular tret d'algun cas ins??lit, ja fossin epid??mies del c??lera (1854), o b?? per manca de carretilles, el 1855, o tamb?? a causa de la guerra de Cuba, l'any 1870.

[edita] 1846 a l'Arbo??

Les anotacions hist??riques en l'Arxiu arbocenc de la Vila ens aporten refer??ncies que acrediten l'exist??ncia de diables des de l'any 1846, malgrat que el seu origen ??s molt anterior, ateses les declaracions d'Agust?? Romagosa i Plana, ve?? de l'Arbo??.
1876, en el programa de les festes es cita el ball de diables, entre altres balls i danses que efectuaven les seves actuacions davant de l'Ajuntament.
1887, consta en l'Arxiu Municipal la participaci?? dels diables per la Festa Major d'aquell any.

[edita] 1849 a Torredembarra

Diferents publicacions period??stiques acrediten el Ball de Diables en aquestes dates.
El Diario de Barcelona anuncia la participaci?? dels diables per les Festes Major de 1849 i de 1853.
El Diario de Tarragona informa de l'actuaci?? del ball de diables per la Festa Major de 1883.

[edita] 1850 a les Borges del Camp

La tradici?? d'anar a buscar la Verge a l'ermita est?? documentada per primer cop l'any 1850, malgrat se sospita que la tradici?? ??s de molt abans.
Per la coronaci?? de la Mare de D??u de la Riera, l'any 1916, es ratifica la sortida del ball amb la participaci?? de la colla del Ball de Diables de Reus.

Una gran lluminositat apareix en el moment de l'encesa conjunta.

[edita] 1850 a la Selva del Camp

[???] precedian los vulgarmente llamados diablos, que en n??mero de unos cuarenta disparaban profusamente carretillas de modo que cuando acompa??aron el Ayuntamiento con el Rdo. cura-ec??nomo a la iglesia para asistir a las Completas, ocupaban aquellos todo el espacio de la calle Mayor [???] que parec??a aquello una lluvia de fuego. As?? es que en cuatro d??as se quemaron m??s de 25.000 carretillas.

[edita] 1853 a Sitges

En els comptes de la Festa Major d'aquest any es troba la primera refer??ncia escrita del Ball de Diables de Sitges. M??s tard, en diverses anotacions consistorials es detalla el cost de posteriors actuacions, algunes de les quals daten de:

1858, hi ha un pagament de 12 duros i 10 rals per la sortida dels diables.
1860, la colla va llogar els vestits a la localitat de Vilafranca del Pened??s, amb un cost de 4 duros i 4 rals.
1861, van participar en la process?? per la nova ermita de Sant Sebasti??.

[edita] 1861 a Falset

En el programa de la Festa Major d'aquest any apareix la intervenci?? del ball de diables.
1862, participaci?? a les festes celebrades en honor a Santa C??ndia.
1880, altre cop en el programa d'actes s'anuncia l'assist??ncia dels diables entre altres.
1887, actuaci?? del ball de diables commemorant les festes de Santa C??ndia.

[edita] 1863 a Sant Quint?? de Mediona

La primera menci?? que es coneix dels diables d'aquesta localitat ??s de l'any 1863. En els comptes de la Festa Major consta la despesa de carretilles i el cost de vestits per als diables.
Se sap que a l'any 1799 ja es celebrava la Festa Major, per?? es desconeix el tipus d'actes, balls i danses que s'hi feien.

[edita] 1850 a Terrassa

[edita] 1861 a Riudoms

1886, [???] numerosas comparsas de diablos las cuales nos consta que tienen encargadas 30.000 carretillas. (Riudoms, 1886)
1899, Pera la profess??, s??han adquirit totas las carretillas que s??han trobat y han pogut fer los pirot??cnichs d??aquesta ciutat [Reus] y??m consta que la Comissi?? ha donat la veu que??s comprarian totas las que s??hi presentessin. Las carretillas las aviar??n uns cinc cents diables durant lo curs de la solempne profess??. (Riudoms, 1899)