Baixk??ria

De Viquip??dia

?????????????????????? ?????????????????????????? (Resp??blika Baixkortostan) ???????????????????????? ???????????????????????? (Baixqortostan Respublikahi)
Informaci??
Capital:	Uf??
Poblaci??  - Total  - Densitat de poblaci??	4.104.136 h. (2005) 28,6 hab/km??
Superf??cie	143.600 km??
Governador	Mortaza Gh??b??ydulla uly R??ximev
Idioma oficial	Rus i baixkir
Lloc web	Govern

Baixk??ria (en rus ??????????????????), oficialment Baixkortostan (en rus ?????????????????????? ??????????????????????????, Resp??blika Baixkortostan; en baixkir ???????????????????????? ????????????????????????, Baixqortostan Respublikahi; en t??tar Ba??qortostan Respublikas??), ??s un subjecte federal (rep??blica) de la Federaci?? Russa des del 31 de mar?? de 1992. El 2002 comptava amb 4.104.336 habitants en 143.600 km??. La capital ??s Uf??. Limita al nord amb el territori de Perm i la prov??ncia de Sverdlovsk, a l'est amb la de Txeli??binsk, al sud i a l'oest amb la d'Orenburg, a l'oest amb la rep??blica de Tat??ria i al nord-oest amb la d'Udm??rtia.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Demografia 3.1 Evoluci?? de la poblaci?? 4 Hist??ria 5 Personatges 6 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Baixk??ria cont?? una part dels Urals meridionals i les planes adjacents; la m??xima altitud n'??s el mont Iamantau (1.638 m). La m??xima dist??ncia de nord a sud ??s de 550 km, i d'est a oest ??s de m??s de 430 km. Hi ha m??s de 13.000 rius a la rep??blica, els principals dels quals s??n el Belaia o A??idel (1.430 km) i el seu afluent l'Uf?? o ??f?? (918 km).

[edita] Economia

Baixk??ria ??s rica en reserves petrolieres; de fet, era un dels centres d'extracci?? de petroli m??s importants de l'antiga URSS. Altres recursos naturals s??n el gas natural, el carb??, el mineral de ferro, l'or, el guix, etc. La ind??stria gira principalment entorn del petroli, i est?? ubicada a Uf?? i la rodalia.

[edita] Demografia

• Poblaci??: 4,104,336 (2002)
  • Urbana: 2,626,613 (70.8%)
  • Rural: 1,477,723 (29.2%)
  • Masculina: 1,923,233 (46.9%)
  • Femenina: 2,181,103 (53.1%)

• Grups ??tnics

Segons el Cens de 2002, els russos ??tnics eren el 36.3% de la poblaci??, mentre que els Baixkirs ??tnics eren el 29.8%. Altres grups eren els t??tars (24.1%), txuvaixos (117,317, o 2.9%), mari (2.6%), ucra??nesos (55,249, o 1.4%), mordovians (26,020, o 0.6%), udmurts (22,625, o 0.6%), i altres grups m??s petits.

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Baixkirs	671,188 (21.2%)	737,744 (22.1%)	892,248 (23.4%)	935,880 (24.3%)	863,808 (21.9%)	1,221,302 (29.8%)
Russos	1,281,347 (40.6%)	1,418,147 (42.4%)	1,546,304 (40.5%)	1,547,893 (40.3%)	1,548,291 (39.3%)	1,490,715 (36.3%)
T??tars	777,230 (24.6%)	768,566 (23.0%)	944,505 (24.7%)	940,436 (24.5%)	1,120,702 (28.4%)	990,702 (24.1%)
Mari	90,163 (2.9%)	93,902 (2.8%)	109,638 (2.9%)	106,793 (2.8%)	105,768 (2.7%)	105,829 (2.6%)
Altres	339,041 (10.7%)	323,250 (9.7%)	325,380 (8.5%)	313,278 (8.1%)	304,544 (7.7%)	295,788 (7.2%)

Lleng??es parlades: rus (~100%), t??tar (~30%), baixkir (~20%). Hom suggereix que alguns t??tars que el cens de 2002 minva el nombre de t??tars en favor del de baixkirs [1]. Tanmateix, el resultat dels darrers tres cens (1979, 1989, 2002) suggereix que molts baixkirs foren comptats com a t??tars al cens del 1989.

[edita] Evoluci?? de la poblaci??

Any	Poblaci??
1897	1,991,000
1913	2,811,000
1926	2,547,000
1939	3,158,000
1959	3,340,000
1970	3,818,000
1979	3,849,000
1989	3,950,000
2002	4,104,000
2005	4,078,800

[edita] Hist??ria

Amb l'arribada de la perestroika comen??aren les primers demandes nacionals dels baiskirs, que de seguida reberen el suport del Mufti de la Regi?? Eurosiberiana resident a Ufa, Talgat Tadjuddin. Aquest, per??, passaria a ser mufti dels t??tars, i des del 1992 Muhammed Nigmatulin ser?? el mufti dels baixkirs.

El 17 de juny del 1991 adopt?? el nom de Bashqortostan i decid?? de signar per separat de R??ssia el tratat de la Uni??, cosa que provoca disturbis estudiantils a Ufa el 15 de novembre, amb 5 ferits.

El 25 d'abril del 1993 introdu?? una cinquena pregunta en el refer??ndum de la nova constituci?? russa, referent a la independ??ncia econ??mica. Murtaza Rakhimov (1934), president baixkir, Mikhail Zaitsev, cap de l'assemblea, Rim Bakiyev, primer ministre i Marad Abuzarov, portantveu presidencial, acussaren Jeltsin de violar els tractats federals i decidiren entregar al pressupost federal nom??s el 10 % del que entregaven fins ara. Marat Mirgazyamov (1942) fou nomenat cap del consell de ministres amb l'enc??rrec de dur a terme reformes econ??miques.

El resultat del refer??ndum a Baixkortostan fou d'un 63,2 % a favor de la independ??ncia econ??mica, d'un 34,7 % a favor de Boris Ieltsin i un 54,1 % en contra. Poc despr??s, el mufti d'Ufa i Murad Zarguishiyev, vicepresident del comit?? de Llibertat de Conci??ncia del Parlament Baixkir, denunciaren la premin??ncia de la religi?? ortodoxa en la pol??tica russa, per?? alhora rebutjaren l'integrisme isl??mic. Alguns activistes baixkirs proposaren la creaci?? d'una Confederaci?? del Volga amb Tatarstan i unir-se a Kazakhstan. El govern baixkir, per??, advoc?? per l'adopci?? d'un r??gim tributari unificat i l'exig??ncia d'un estatut especial, similar al de Tatarstan. Amb els t??tars tamb?? signaren un conveni de cooperaci?? tot oferint-los el petroli que els manca a canvi d'excedents agr??coles.

[edita] Personatges

• Salavat Iul??iev

[edita] Enlla??os externs

• (rus) P??gina oficial de Bashkortostan.
• (angl??s) P??gina oficial de Bashkortostan.
• (angl??s) "Bashinform" not??fices.
• (angl??s) Enlla??s en angal??s sobre Bashkortostan i Ufa.
• (angl??s) P??gina oficial del 450?? aniversari de la uni?? volunt??ria de Bashkortostan a R??ssia.
• (angl??s) Ministeri de relacions econ??miques i comer?? de la Rep??blica de Bashkortostan.
• (angl??s) (rus) Bashkortostan Export Portal

Subdivisi?? administrativa de R??ssia
Subjectes federals
Rep??bliques Adigu??sia | Altai | Baixk??ria | Buri??tia | Calm??quia | Car??lia | Daguestan | Ing??ixia | Kabardino-Balk??ria | Karatxai-Txerk??ssia | Khak??ssia | Komi | Mar?? El | Mord??via | Oss??tia del Nord - Al??nia | Sakh?? | Tatarstan | Tuv?? | Txetx??nia | Txuv??ixia | Udm??rtia Territoris o krais Altai | Khab??rovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Prim??rie | St??vropol Prov??ncies o ??blasts Amur | Arkh??nguelsk | ??strakhan | B??lgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Iv??novo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | K??merovo | K??rov | Kostrom?? | Kurgan | Kursk | Leningrad | L??petsk | Magadan | Moscou | M??rmansk | Nijni N??vgorod | N??vgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhal??n | Samara | Sar??tov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tium??n | Tomsk | Tula | Tver | Txeli??binsk | Txit??3 | Uli??novsk | Vlad??mir | Volgograd | V??logda | Vor??nej | Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg Prov??ncia aut??noma Hebreus Districtes aut??noms Aga Buri??tia3 | Iam??lia | Kh??ntia-M??nsia | Kori??kia2 | Nen??tsia | Txukotka | Ust-Orda Buri??tia1
L'1 de gener del 2008, el districte aut??nom d'Ust-Orda Buri??tia s'incorporar?? a la prov??ncia d'Irkutsk. L'1 de juliol del 2007, la prov??ncia de Kamtxatka i el districte aut??nom de Kori??kia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka. L'11 de mar?? del 2007 se celebrar?? un refer??ndum per a determinar la possible fusi?? entre la prov??ncia de Txit?? i el districte aut??nom d'Aga Buri??tia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sib??ria |Urals | Volga