Badalona

Badalona ??s una ciutat que assol?? tal condici?? el 1897. Avui pertany a la comarca del Barcelon??s. A m??s a m??s, ??s la capital de l'ens popular format pel conjunt de ciutats integrades per Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri?? de Bes??s (amb les que limita a l'oest) i la pr??pia Badalona, ens que rep el nom de Barcelon??s Nord. El municipi badalon??, doncs, se situa a l'extrem nord de la comarca del Barcelon??s i resta a la riba esquerra del Riu Bes??s, en tant que junt amb d'altres poblacions, forma part de l'??rea Metropolitana de Barcelona i tamb?? de la Diputaci?? de Barcelona.

Les restes que se situen als barris de Llefi?? i de Sistrells n'indiquen habitants ja al neol??tic, per?? s???acostuma a datar a partir de la seva fundaci??, que volta l'any 100 aC. Aix??, actualment, aquest municipi s???ext??n al llarg dels seus 21,17 quil??metres quadrats i 4,8 de platja banyada per la Mar Mediterr??nia (incloent-hi la platja nudista de la Mora i de la Barca Maria), tot limitant amb les poblacions abans esmentades, a m??s a m??s de Tiana i Montgat (Maresme) a l'est i de Sant Fost de Campsentelles (Vall??s Oriental) i Montcada i Reixac (Vall??s Occidental) al nord. Segons dades del 2006, la poblaci?? se situa als 221.520 habitants.

[edita] Hist??ria

Vegeu l'article principal d'Hist??ria de Badalona

[edita] Prehist??ria

Tot i que es creu que per Badalona haurien passat comunitats prehist??riques, que es podrien haver establert en abrics o coves naturals, no s???han pogut trobar restes humanes, ja que aquests llocs han estat reutilitzats per l'home posteriorment, de manera que les restes han anat desapareixent, per?? la pres??ncia de trossos de s??lex treballat acredita l'habitament.

S?? que hi ha const??ncia contrastada de la pres??ncia humana des dels anys 3500 a 2500 aC, ??s a dir, l'??poca de sedentaritzaci?? al neol??tic mig-recent. Hi ha restes en coves al barri del Manres?? i el Tur?? d'en Seriol, com tamb?? a Sistrells i Llefi?? (B??bila d'en Seret).

[edita] Hist??ria Antiga

Des dels seus or??gens, doncs, Badalona comen??ar?? a datar cada vegada m??s restes fins l'arribada de la seva fundaci?? oficial amb els romans. Badalona va ser el territori de poblament de la primera cultura hist??rica peninsular dels ibers, que van ocupar el tur?? de les Maleses i el d'en Bosc?? a partir del segle VII aC. Va ser zona de laietans i avui al propi tur?? d'en Bosc?? hi ha el jaciment amb les restes ib??riques. La branca laietana dels ibers sembla que hauria caigut en declivi vers el segle I aC, tot abandonant el poblat del tur?? d'en Bosc?? per sempre m??s.

La causa directa d'aix?? ??s l'arribada dels romans, en guerra amb els cartaginesos, que arribaren a Catalunya el 218 aC, a Emp??ries. Un cop els derrotaren, es van quedar amb les terres que havien anat ocupant fins acabar fent-se amb tota la pen??nsula. Aix??, l'arribada dels romans i tota la nova cultura agr??cola a les terres laietanes, vers els segles II i I aC, feren abandonar els poblats preexistents.

[edita] La fundaci?? de Baetulo

Badalona fou una ciutat fundada de nova planta i amb una pr??via planificaci?? del territori (ex novo) amb la intencionalitat de vertebrar els territoris laietans que anaven ocupant. La data no est?? clara i, sempre dintre del segle I aC, hi ha disputes per saber si en una part o en una altra de la cent??ria. Els romans aplicaren el model de ciutat quadr??cula en una plan??ria una mica elevada, com ??s el tur?? d'en Ros??s, prop del mar i amb possibilitats agr??coles i ben comunicada amb els pobles ve??ns. Era una ciutat emmurallada i tingu?? la seva entrada per la Via Augusta (abans via litoral). Badalona, doncs, amb una superf??cie d'unes 11 ha, es complet?? amb un tra??at de 413 metres per 261. La seva configuraci?? interna tenia uns atributs molt similars als d'altres ciutats romanes de l'??poca.

Des de la seva fundaci??, Badalona, Baetulo, esdevingu?? una ciutat molt emprenedora que r??pidament es consolid??. La seva principal prosperitat va raure en el comer?? de vi, una activitat ben pr??pia dels pobles mediterranis. Tot aix?? tamb?? es degu?? als successos de finals del segle II aC a Roma, amb cont??nues crisis. Aquesta ser?? l'??poca m??s esplendorosa de la ciutat en l'antiguitat i ??s quan s'hi daten restes cabdals com ara les termes p??bliques, la Venus de Badalona o el m??n urb?? dom??stic. L?????ltim fet destacable fou la concessi?? del Ius Latii per a les terres laietanes a merc?? de l'emperador Vespasi?? (segle II aC). Badalona esdevenia municipi i els seus habitants ciutadans romans de ple dret.

[edita] El declivi rom??

Amb la davallada de l'Imperi totes les terres que hi pertanyien entraran en decad??ncia. Hi haur?? un proc??s de ruralitzaci?? que afectar?? la configuraci?? dels nuclis urbans, tot despoblant-se. ??s un per??ode que Badalona recull amb poca documentaci??; se sap que vers el segle VI Badalona va viure la part final d'un intens proc??s de reformes urban??stiques a la zona propera al f??rum. La necr??poli de Can Peixau tamb?? es cre?? en aquests segles, no abans del segle IV ni m??s tard del VI.

Des del segle IV, Badalona importava cer??mica africana i encara al segle VII se'n troba. Aquesta ??poca de foscor documental fou progressiva, aix?? fins el ???nou ren??ixer??? (en refer??ncia a les restes) de la ciutat, Badalona, com altres ciutats afectades per l'??xode, passar?? desapercebudament.

[edita] L???Edat Mitjana

Ens trobem, doncs, al tombant del nou mil??leni, una vil??la que t?? diversos nuclis dispersos, amb les seves torres defensives, a m??s a m??s d'un nucli ben distingit vers l'antic f??rum rom??, que ara era un cementiri. La Badalona medieval defin?? aix?? la seva delimitaci??: del Bes??s al mar, el tur?? de Montgat i la Serralada Litoral. El nucli urb?? que s???havia anat desarticulant finalment es recompondr?? al segle XII al voltant de la sagrera amb l'acta de consagraci?? de l'esgl??sia de Santa Maria (1112). Aquest ja era l'antic nucli fundacional de la Baetulo romana, a Dalt de la Vila. Aquest, doncs, ser?? l'eix de formaci?? de l'actual Badalona. El 1382, assoliria el r??gim municipal i all?? tamb?? s???implant?? el sistema de sach e sort, ??s a dir, la insaculaci?? per escollir a parts iguals el govern.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (fundat el 1416), ja agafaria rellev??ncia en aquella ??poca; es diu que van estar a punt de celebrar-s'hi corts el 1472, en el marc de la guerra vers Joan II, on el rei venia a refugiar-se, car Badalona n???era ciutat partid??ria.

La Vila seria fustigada per plagues i pestes a m??s a m??s de les r??tzies que arribaven de pirates tunisians pel mar. La Baixa Edat Mitjana ser?? un per??ode de recessi??, per?? de consolidaci?? com a nucli urb?? que en aquell moment nom??s podia produir de cara a la pr??pia subsist??ncia.

[edita] L???Edat Moderna

Badalona tornar?? a agafar un impuls econ??mic i demogr??fic progressiu altre cop a trav??s de la vinya (potenciada per la rabassa morta) i ara amb l'agricultura extensiva i intensiva (blat, grans, c??nem). L'activitat pesquera tamb?? inici?? una puixan??a ja al segle XVII. El punt d'inflexi?? comercial fou el propi 1492, quan la tend??ncia es comen???? a capgirar favorablement.

Atenent-nos als fogatges, era la Sagrera, el nucli de Dalt de la Vila, l'indret m??s poblat del municipi. Aquella seria la zona per exemple que va patir m??s canvis el segle XVIII.

El bar?? de Mald??, en el seu Calaix de Sastre, explica la vida badalonina d'inicis del segle XIX, reflectint com Badalona havia passat a comerciar els seus excedents al gran mercat emergent barcelon??, que comen??ava a mirar cap a la industrialitzaci??. Administrativament, Badalona segu?? funcionant amb la insaculaci?? fins que es vei?? afectada pel decret de Nova Planta, que imprim?? l'estructura provinciana borb??nica del nou monarca. Badalona no va rebre b?? els canvis governamentals que primaren els destacats en la guerra. La vida del municipi a poc a poc s'an?? dirigint cap a l'inexorable proc??s d'industrialitzaci?? i l'??xode rural que catapultaren l'economia catalana del segle XIX.

[edita] L???Edat Contempor??nia

Badalona comen??ar?? a cr??ixer vers el mar tot apareixent els populars badius o naixent un dels eixos comercials actuals, el carrer de Mar. La pesca i l'agricultura foren els puntals econ??mics de la Badalona d'inicis del XIX. La marina mercant i de cabotatge prengueren suficient rellev??ncia, fins que a mitjans segle XIX, Badalona viu un proc??s d'immigraci?? des de la Catalunya interior, conseq????ncia de l'??xode rural, que augmenta la poblaci?? del municipi a 12.060 habitants el 1860. Aquests foren els que protagonitzaren el creixement demogr??fic, per?? tamb?? urban??stic badalon??, inaugurant tot de nous carrers fins que comen??aren a establir-s???hi les primeres f??briques de teixits de primera m??, i despr??s les de vapor. L???arribada del tren a la ciutat en la l??nia Barcelona-Matar??, la primera de l'estat, fou l'arrencada definitiva. La ind??stria arribava de la m?? de Barcelona i a Barcelona retia la seva subordinaci?? els primers temps, a canvi de produir la ind??stria aliment??ria a la zona industrial de la capital catalana.

El 1897 la reina Maria Cristina, la regent, atorgava el t??tol de ciutat a Badalona. Una ciutat que ja a inicis del segle XX dispos?? d'una immensa varietat industrial que a poc a poc comen???? a despla??ar els nuclis tradicionals vinculats amb la pesca. A finals del segle XIX neix el moviment obrer a Badalona amb figures distingides del moviment, com ara Joan Peir?? o Sim?? Piera. Culturalment, Badalona tamb?? rebria l'impuls renaixentista al teatre amb Enric Borr??s (1863-1957) i la construcci?? del Teatre Zorrilla (1868), i amb la premsa, amb publicacions com ara l'Eco de Badalona (1868) o Acci?? (1910-1919). El 1921 queda fundat l'Orfe?? Badalon?? mentre comencen a prendre for??a iniciatives esportives com el Club Joventut de Badalona o el Club Nataci?? Badalona, entre moltes d'altres.

Badalona patir?? tant la dictadura de Primo de Rivera com la guerra civil (Badalona fou diversament bombardejada per raids aeris italians, per exemple) i la posterior dictadura de Francisco Franco. Fou, per??, de llarg la dictadura la que marc?? el fre de l'efervesc??ncia cultural de Badalona, com de la resta de Catalunya, amb la posterior repres??lia i l'??poca de clandestinitat de la cultura. L???inici ??s significat en aquest municipi, amb l'assassinat de l'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya, Frederic Xifr?? (1940), el mateix any que el propi President de la Generalitat, Llu??s Companys. La dictadura ser?? el gran moment d'expansi?? de la ciutat, que rebr?? un flux d'immigraci?? de diverses regions d'Espanya i que no podr?? digerir o absorbir degut a la pr??pia estructura del poder, donant lloc a fen??mens barraquistes i la creaci?? de barris de condicions insalubres, avui for??a degradats.

La f?? de la dictadura, amb la represa, marcaria l'intent de restaurar l'esperit democr??tic que s???havia vist per ??ltima vegada durant la II Rep??blica. Impulsors foren centres com ara l'Orfe?? Badalon??, el C??rcol Cat??lic, el Centre Excursionista de Badalona??? Les vagues i la lluita pol??tica m??s intensa, tamb?? arribaran amb la influ??ncia de l'Assemblea de Catalunya de 1976. Aquest impuls s???estengu?? fins a finals dels anys vuitanta. Badalona, doncs, s'immersa avui, despr??s de ser subseu dels Jocs Ol??mpics de 1992, en un proc??s convuls de transformacions urban??stiques i l'arribada de nous immigrants que fan d'aix??, els nous reptes del segle XXI.

[edita] Morfologia urbana

Badalona, en poblaci?? es considera avui la tercera ciutat de Catalunya. L???expansi?? brutal de l'??ltim segle en el marc d'una dictadura poc dedicada al disseny de models urban??stics sostenibles, han fet del creixement de la vila, una subdivisi?? en ??rees, les diferents badalones, que a banda de diferenciar realitats socials i provocar desigualtats, ha perdut en interconnexi?? (s???ha de baixar al centre per accedir a d'altres barris perif??rics) i ha arribat a provocar amb l'irrupci?? de l'autopista C-31 l'expressi?? dels badalonins ???baixem a Badalona???. Aix?? avui la ciutat afronta els reptes del segle XXI.

[edita] Orografia de l'interior badalon??

Badalona ??s una ciutat tant de mar com de muntanya. La serralada de Marina, passa per la part nord i oest del terme municipal. Podem destacar les muntanyes de l'Amig??, amb el tur?? de la Coscollada, de 466 metres d'altitud, el tur?? de les Maleses, amb 462 metres, el tur?? de Fra Rafael, amb 414 metres entre d'altres. Tamb?? la serra de Mosques d'Ase, amb una altitud de fins 131 metres, la serra de Montigal??, prop dels 150 metres, la serra Mediterr??nia amb un m??xim de 171 metres, la serra d'en Bosc??, fins als 206 metres i la serra d'en Caritg, amb turons de prop de 80 metres d'altitud. Tamb?? cal remarcar les rieres, abundants a la ciutat. La riera de Canyet, la riera de Sant Joan, la riera Matamoros i la riera de Canyad?? s??n algunes de les m??s importants. A part, hidrogr??ficament parlant, hi ha fonts en la part de muntanya que reguen les rieres.

[edita] La Badalona hist??rica i mar??tima

Estesa per la fa??ana mar??tima del mateix municipi, ocupa una part dels contraforts de la Serralada Litoral Catalana. Els inicis de la seva fundaci?? romana, la famosa Baetulo, es reflecteix avui en el barri de Dalt de la Vila tot just a la falda d'un petit tur??, motiu pel qual trobem camins estrets i costeruts. En aquest barri, avui degradat, trobem les restes de la ciutat romana i ??s all?? on s???empla??a el Museu de Badalona. Aquest sector de la ciutat de places medievalitzants, connecta amb el sector de Baix a Mar on podem trobar l'eix comercial i administratiu principal de la ciutat: La casa de la ciutat del 1877 a la Pla??a de la Vila. D???all?? parteix el carrer de Mar eix comercial badalon?? que desemboca a la Rambla de la ciutat, un sector pl?? de bars i restaurants amb una pres??ncia de palmeres al llarg de la via i, al mur que suposa el pas de la hist??rica l??nia de tren de rodalies que data de 1848.

Un passeig mar??tim escap??at al pas de la l??nia ferrovi??ria d??na lloc a una de les platges m??s problem??tiques del litoral que es subdivideix en nou: la Platja de la Barca Maria (670 metres), la Platja del Cristall (300 m), la Platja del Pont d'en Botifarreta (620 m), la Platja dels Pescadors (420 m), la Platja dels Patins a Vela (150 m), la Platja de l'Estaci?? (390 m), la Platja del Pont del Petroli(370 m), la Platja del Coco (250 m) i la Platja de la Mora (385 m)-, on fins i tot es va prohibir banyar-s???hi per contaminaci?? l'any 1979. El problema parteix de la doble vessant de la ciutat: com a vila marinera (facultat avui en extinci??) i com a vila industrial, on durant anys s???hi abocaren les aig??es residuals que van contaminar la zona i afectaren el propi Riu Bes??s. Amb la construcci?? del passeig mar??tim a la pen??ltima d??cada del segle XX, i la intenci?? de connectar-lo amb el Port de Badalona, inaugurat el 2005; la zona s???ha revitalitzat i poc a poc ha anat despla??ant les restes de l'antiga Badalona industrial, substitu??da per una zona residencial. Eixos del centre de la vila, a banda del carrer de Mar o la pr??pia pla??a de la Vila, passen pel carrer de Francesc Layret, la Via Augusta que, efectivament, segueix el tra??at de l'antiga via romana.

Badalona, encara eixampla una mica m??s el centre al pas de l'antiga riera de Canyet o d'en Folc: el carrer de Mart?? Pujol, l'avinguda President Companys, que tanquen la Via Augusta a banda i banda, i despr??s el carrer d'en Prim; la riera Matamoros, que havia estat el per??metre del primer eixample badalon?? o la zona ja dels barris de Casagemes Canyad??, Sant Crist, amb el Cementiri Vell a tocar de Can Solei, i el Manres??, zones m??s industrials a tocar del l??mit de la ciutat cap a Montgat i Tiana amb el Pol??gon Industrial de Les Guixeres tamb?? pl?? de zones d'oci. El barri de Canyad??, compr??n un dels pulmons m??s importants de la ciutat: el Parc de Can Solei, que properament s???unir?? al Parc de Ca l'Arn??s, un cop s???obri al p??blic. A ponent, hom allargassa el centre badalon?? fins la zona de la Plana i la futura Illa Central o Can Fradera, on hi ha previst allargar la pr??pia l??nia 2 del metro de Barcelona i en un futur fer una estaci?? intermodal o pugui arribar un hipot??tic trasllat ferroviari que donaria ??s a m??s ciutadans, i enlla??os amb diverses l??nies d'autobusos. ??s una enlla?? perfecte amb l'antic barri industrial del Progr??s. D???aquest sector cal destacar la zona de l'hist??ric Mercat Maignon

[edita] La Badalona post-industrial

Aquesta zona ja entra de ple a barris com el de Progr??s, connectat precisament amb una de les vies m??s llargues de la ciutat en paral??lel a la via ferrovi??ria: el carrer Ind??stria. Arriba fins al barri de Gorg i toca amb el Port de Badalona. Una de les places m??s c??ntriques d'aquesta zona ??s la Pla??a de Pep Ventura, fins ara on arriba la l??nia 2 del metro limitant amb el barri del Raval. El carrer de Guifr??, Eduard Maristany, el carrer del Progr??s o l'Avinguda del Marqu??s de Mont-Roig, que desemboca a Pep Ventura i desemboca a Francesc Maci??, s??n una s??rie d'eixos paral??lels al mar, que connecta el centre badalon?? amb els barris m??s perim??trics de la ciutat com ara Gorg, Sant Roc o ja Llefi?? i Artigues. El m??s important d'aquests ??s el d'Alfons XIII que ve de Sant Adri?? del Bes??s i tra??a una diagonal fins que troba una connexi?? a Pep Ventura amb Marqu??s de Mont-Roig esdevenint tots dos Francesc Maci??.

L???extensi?? del carrer Ind??stria, va ser ocupada per tot un seguit de cases baixes ben caracter??stiques on els obrers que treballaven a f??briques desaparegudes com ara Can Cros varen viure. La zona, bombardejada durant la Guerra Civil, compr??n tamb?? d'altres f??briques hist??riques com ara la Cristalleria, desapareguda com l'anterior, o b?? la f??brica d'An??s el Mono encara activa.

[edita] La Badalona nord

Si b?? la via del tren actualment suposa una barrera per accedir a la platja, m??s problem??tica ??s encara l'anella geogr??ficament m??s exterior de la vila, que queda separada de les dues zones abans tractades pel pas de l'autopista C-31 i ve de Barcelona en direcci?? a Matar??. El problema principal, a m??s a m??s que travessa la ciutat pel bell mig, ??s l'escassetat de passos subterranis que dificulta encara m??s la connexi?? entre els barris m??s separats del centre administratiu de la ciutat, que a la vegada, s??n els m??s poblats.

La Salut, Sant Mori de Llefi??, Sant Antoni de Llefi?? i Artigas, els barris lim??trofs amb Santa Coloma i Sant Adri?? s??n els primers que trobem a ponent. Aquesta ??s la zona m??s habitada de la ciutat tot i les seves dimensions, i la seva expansi?? s???atribueix a dues onades d'immigraci??: la de diferents zones d'Espanya durant el franquisme i avui en dia, l'immigraci?? que ve de l'exterior, principalment del Magreb, Europa de l'Est, Pakistan i l'Am??rica Llatina. L???eix comercial d'aquesta zona ben b?? se situa al Passeig de La Salut, el carrer P??rez Gald??s i els mercats de Llefi?? i de La Salut.

Despla??ant-nos via Matar??, trobarem un segon punt de poblament dens, que compr??n principalment els barris de Sistrells i Lloreda com tamb?? Nova Lloreda, zones de les quals destaca el Tur?? d'en Caritg d'uns 80 metres d'al??ada, on s???hi pret??n fer arribar un canal esportiu i el Parc de Lloreda, que r??pidament connecta amb Sant Crist i el seg??ent nucli comercial de la ciutat, el que s???anomena l'altre centre, pel volum de consum que mouen els grans magatzems de la zona: Montigal?? i Puigfred. S??n aquestes zones en expansi?? que donen pas a la Morera i Bufal??, d'on parteixen les antigues rieres que baixen a Mart?? Pujol o a President Companys. Aqu?? hi ha la zona m??s boscosa i de m??s valor ecol??gic de Badalona, residencial i amb poca densitat, on la principal atracci?? ??s el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, ??s la serralada litoral, on tamb?? trobem camins que parteixen de la Creu de Montigal?? o la Pedrera de la Vallensana. El particular barri de Pomar i la urbanitzaci?? del Mas-Ram, s??n els ??ltims barris, en aquest cas abans d'agafar la carretera de La Conreria, que duu a Sant Fost de Campsentelles.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
105	104	88	739	3.474	10.485	13.758	15.974	19.240

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
20.957	29.361	44.291	48.284	61.654	92.257	162.888	227.744	225.207

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
218.319	219.340	210.987	209.606	208.944	210.370	214.874	221.520	-

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

El 1553 incorpora Llefi??, i el 1717, el Canyet i el Pomar (abans Quadre de Blanes).

[edita] Pol??tica

**Resultats electorals de Badalona, 2007**
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Maite Arqu?? i Ferrer	21.328	9
	Partit Popular	Xavier Garc??a Albiol	16.304	7
	Converg??ncia i Uni??	Ferran Falc?? i Isern	12.198	5
	ICV-EUiA-EPM	Carles Sagu??s i Baixeras	10.933	5
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Jaume Vives i Sobrino	4.272	1
Total		74.529		27

[edita] Economia

[edita] L???economia tradicional

Fins l'arribada de la primera l??nia de ferrocarril de l'Estat espanyol el 1848, Badalona ha estat una vila d'activitat tant agr??cola i ramadera com marinera. Resulta evident l'??ltim factor posat que pertany a la fa??ana mediterr??nia del litoral catal??, per?? l'agricultura mai ha quedat en un segon pla. De fet, des de l'??poca de la Baetulo romana, el municipi va destacar pel comer?? i la producci?? de vi en un moment de prosperitat als inicis de l'era cristiana. Aix??, aquesta ciutat segu?? una esp??cie de pauta comuna amb molts d'altres pobles de la mediterr??nia de l'??poca. El comer?? amb l'exportaci?? de la vinya a llocs com la Laietania ja des de temps pre-romans, va ser la principal font de benefici derivada del cultiu vin??cola. Tot i ser-hi presents, han quedat en un segon pl?? les activitats ramaderes i el cultiu d'altres productes com ara l'ordi, el blat de moro, faves, c??nem, hortalisses, la patata???

La revoluci?? industrial al seu pas per la ciutat, i el creixement demogr??fic i urban??stic, van anar despla??ant aquestes activitats avui residuals donada ja la manca de territori f??sic per a portar-les a terme. Pel que fa a la ramaderia, sobretot va destacar la cria ovina i de cavalls, la primera per la llana i la segona de cara a esdevenir for??a tractora per treballar les terres dels grans terratinents tant de Badalona, Sant Adri?? com Santa Coloma, sempre aprofitant les aig??es del Bes??s.

Residual ??s en l'actualitat l'activitat pesquera a Badalona, tot i la seva vinculaci?? tradicional amb el mar. La manca fins avui d'un projecte de port sostenible, ha provocat un ??xode des de mitjans segle XX, dels pescadors aut??ctons, que han passat a engreixar les files d'altres ports com ara el de Barcelona, Vilanova, i Blanes. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessi?? per la gesti?? i administraci?? d'un port esportiu i pesquer, dins el projecte de la construcci?? d'un canal esportiu en el futur molt a prop d'un altre gran projecte urban??stic local com ??s del de la Capital europea del B??squet. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara prec??ries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal??lacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els propis pescadors que resten.

A Badalona, per?? la Confraria, ja funciona des del segle XVIII i va tenir el per??ode de m??xima expansi?? a la segona meitat del segle XIX, quan el 1870 es registraven 150 barques i prop de 96 a inicis del segle seg??ent. Actualment, ??s dif??cil de saber quina ??s l'activitat pesquera restant, ja que els ??ltims pescadors de l'era pre-port, varen anar a vendre el peix als ports de Barcelona i El Masnou. Per?? la xifra no arriba a la desena de persones que visquin de l'ofici tot i disposar avui d'unes m??nimes instal??lacions en el port del municipi.

[edita] L???economia des de l'era industrial

Badalona contempla com a data i fet clau, l'arribada del ferrocarril a la ciutat el 1848 per a explicar l'origen del modus vivendi que despla??aria les activitats tradicionals: l'ind??stria. Amb la construcci?? i l'augment demogr??fic conseq??ent, nom??s la pesca pogu?? allargar la seva etapa de major rendiment.

Aix??, des dels primers immigrants que s???establiren, anomenats canareus, Badalona, ja practicava abans del tren i des de principis de segle, la manufactura tant t??xtil, del ram de la corderia (de la que podem destacar Can Rib??, per exemple, de 1826), com l'activitat qu??mica, fins 1840 aproximadament. A partir d'aqu??, la irrupci?? de la m??quina de vapor (Carb?? i Vi??as per exemple, de 1840), don?? una predomin??ncia major al sector t??xtil (filatura, els teixits de cot??, la f??brica de tints???) per sobre per exemple de l'alimentari. Aix?? culmin?? la segona meitat de la d??cada dels 1860, amb l'aparici?? de les grans ind??stries, no nom??s t??xtils (T??xtil Funoses, 1866), sin?? que de la refineria el sucre o el gran negoci de l'an??s, que port?? a Bosch i Grau el 1868 a fundar l'empresa vull vigent d'An??s del Mono.

Encara f??briques, les runes de les quals encara han perdurat fins finals del segle XX, tan emblem??tiques per a la ciutat com ara la d'adobs qu??mics Can Cros (aquesta, va haver d'??sser evacuada a causa de la forta contaminaci??), Can Canyelles, Can Mercader o Canals i Cia s???havien d'inaugurar, ja a les darreries de segle. Tot aix?? duria a Badalona a situar-se en aquest per??ode, entre les ciutats puntals de la ind??stria catalana. De totes, les ind??stries que m??s varen destacar ja fins gaireb?? mitjans segle XX, fou l'activitat t??xtil, la qu??mica, cordera i metal??l??rgica.

Passada, doncs, l'era industrial, Badalona ha seguit la l??nia dels municipis que han optat per potencialitzar el sector terciari i el turisme com a principal font econ??mica de la ciutat, sense deixar de banda la reconversi?? del sector industrial del que avui destaca el sector del Pol??gon de Montigal??-Batll??ria o Les Guixeres. En aquest ??ltim, Badalona hi ha edificat el Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN), que des de 1995, es destina a millorar la comunicaci?? de les empreses de Badalona sobretot amb el mercat americ?? i europeu. La microelectr??nica, la ind??stria dels envasament, el t??xtil i el sector de motlles industrials, apareixen com els principals sectors industrials que exporten als mercats esmentats. Badalona, no oblida, per??, el comer?? interior, l'economia tradicional de tota la vida que avui es tradueix en sis mercats municipals i diversos carrers comercials plens de comer?? de proximitat. Destaquen el carrer de Mar i el passeig de la Salut; per?? tamb?? compta amb Canonge Baranera i el carrer Xile.

[edita] L???Esport a la ciutat

Pendents de les ??ltimes excavacions al barri hist??ric de Dalt de la Vila, sembla ser que l'esport a Badalona, doncs, es fonamenta en els antics jocs, que com en molts d'altres indrets anirien evolucionant, creant-se de nous i quedant en des??s d'altres. Naturalment, l'implantaci?? dels esports avui de masses, no arribarien fins l'??poca contempor??nia i amb for??a.

Aix??, a Badalona resten documentats quatre jocs ben arrelats des del segle XVIII i que es practicaven tamb?? en altres indrets amb les pertinents variants. Hom els considera com a ???jocs???, per?? en alguns sembla ser que la viol??ncia ??s factor com??. Tanmateix, aquests jocs s??n: la vara, l'espardenyeta, el joc de la pilota i l'ascensi?? a la corda.

Ja amb l'arribada dels esports de masses al segle XX, Badalona s???ha caracteritzat per reunir diverses activitats esportives ja hist??riques a la ciutat. Les pistes d'atletisme de Can Ferrater, l'escola de vela avui ubicada dins el projecte del port esportiu de Marina Badalona; Badalona tamb?? practica la nataci?? amb l'hist??ric Club Nataci?? Badalona, el corfbol que ha assolit cert arrelament a la ciutat, el futbol, amb el Club de Futbol Badalona ja amb cent anys de tradici?? i el m??s internacional, que ??s el basquetbol llur m??xim exponent ??s el Club Joventut de Badalona ja amb 75 anys d'antiguitat. La Penya, que ??s com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'??ltima d??cada del segle XX. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavell?? Ol??mpic Municipal d'Esports, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavell?? dels Pa??sos Catalans i acollir tamb?? la subseu ol??mpica de b??squet per l'olimp??ada de Barcelona 1992. Barcelona, va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, per?? l'argumentaci?? badalonina va acabar prevalent i aix?? es disput?? la totalitat del torneig. A m??s a m??s, la integraci?? d'aquest esport a la ciutat ??s for??a elevat en el que es coneix com a b??squet base. Hi ha una gran multitud, doncs d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen.

Lligat al Club Joventut de Badalona, durant els propers anys Badalona es vol projectar esportivament i tur??sticament a nivell internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, un projecte que pret??n reformar l'??rea propera al Pavell?? Ol??mpic, i dissenyar un complex l??dic i esportiu que conduiria a una revitalitzaci?? de la zona tamb?? a nivell urban??stic. Aquesta idea es lligaria al projecte de canal esportiu que des del port, arribaria a la mateixa zona.

A nivell m??s popular, Badalona t?? repartides en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats a pr??ctiques de jocs de carrer a banda dels que es dediquen a la pr??ctica del futbol o el b??squet base; la m??s destacada i estesa ??s la pr??ctica de la petanca. A banda d'aix??, Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i amb tres piscines importants, la Piscina Municipal, la Piscina de Llefi?? i la Piscina de Sistrells, l'??ltima modernitzada recentment i transformada en un centre f??sic important. El rugbi (amb els Badalona Dracs), el tennis taula (CE Badalona Tennis Taula), el voleibol platja, les arts marcials, les excursions a peu o els circuits f??sics costaners completen perfectament l'activitat esportiva del municipi.

[edita] Tradicions culturals a Badalona

La festa major de Badalona, se celebra el 15 d'agost (Mare de D??u d'Agost). Tanmateix, Badalona ha deixat pas al maig, on celebra realment la festivitat m??s caracter??stica de la ciutat; aix?? les Festes de Maig, tenen com a eix central l'11 de maig dia del patr?? de la ciutat i festiu, Sant Anastasi. La nit anterior, el 10 de maig, Badalona la festa de la Cremada del Dimoni a la platja, on es crema un dimoni de fusta ancorat a la sorra, mentre es llencen focs artificials. Aquesta jornada, ??s plena d'activitats: correfocs, el ball de l'??liga, havaneres, cremats, la sardinada, balls de carrer i arran de la seva fundaci?? el 1998 les actuacions dels Castellers de Badalona i els Gegants de Badalona. Aquesta festivitat de maig fou declarada B?? Cultural d'Inter??s Tur??stic el 1990. A m??s a m??s, sembla ser que ja es troben datades de 1635, i en propi bar?? de Mald?? les descrigu?? en el seu Calaix de Sastre.

Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebasti?? (patr?? escollit pel poble), Sant Pere (patr?? dels pescadors), o la Passada de Sant Antoni (patr?? del bestiar de peu rod??). Aix?? Badalona celebra la process?? del Corpus, la del Carme, la Process?? dels Misteris documentada al segle XVII i caracteritzada pel silenci; a m??s a m??s de la Nit de Reis on aquests arriben des de la platja. Naturalment, a aquestes s???hi sumen les festivitats t??piques arreu de Catalunya com ara el Carnestoltes, la Diada, Sant Jordi o la Nit de Sant Joan.