Bacteri

De Viquip??dia

Un bacteri ??s un organisme unicel??lular que no disposa d'un nucli vertader, ??s a dir el seu material gen??tic no est?? envoltat per membranes com ??s el cas dels eucariotes o eucarions. Filogen??ticament es divideixen en dos grups: arqueobacteris i eubacteris.

Els bacteris s??n els organismes m??s abundants del planeta. S??n presents arreu, en el s??l, l'aigua i com a simbionts d'altres ??ssers vius. Molts patogens, inclosos la majoria dels agents responsables de malalties no heredit??ries, s??n bacteris. La majoria s??n diminuts, al voltant de 0.1-5.0 ??m en mida, tot i que exemplars del g??nere Thiomargarita poden arribar a mesurar 0.3 mm. Normalment presenten paret cel??lular com les plantes i els fongs. Molts es mouen utilitzant flagels, tot i que aquests s??n estructuralment diferents als d'altres grups d'organismes.

Taula de continguts 1 Nomenclatura 2 Hist??ria i taxonomia 3 Estructura 4 Reproducci?? 5 Metabolisme 6 Motilitat 7 Grups i identificaci?? 8 Miscel??l??nia

[edita] Nomenclatura

Actualment el mot bacteri refereix a dues definicions parcialment sobreposades per?? no id??ntiques.

Segons la classificaci?? dels ??ssers vius en cinc regnes (moneres, protistes, fongs, plantes i animals), els bacteris formarien el primer regne i la divisi?? entre eucariotes (la resta de regnes) i procariotes, ??s a dir, els bacteris, es considera de tipus superregne.

En canvi segons les teories filogen??tiques basades en la seq????ncia de l'ARN ribos??mic, existiria una classificaci?? que dividiria els anomenats monera, o bacteris en dos diferents dominis, i deixaria els eucariotes en un altre d'aquests dominis.

Aix?? en aquest segon cas, els bacteris, o anomenats tamb?? eubacteris, formarien un dels dominis separats dels arqueobacteris o arqueons. Aquests ??ltims presenten a m??s de grans difer??ncies en les seq????ncies de l'ARN ribos??mic d'altres de caire bioqu??mic i ecol??gic.

[edita] Hist??ria i taxonomia

Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el 1683 usant un microscopi d'una sola lent que ell mateix disseny??. Per?? el mot bacteri no va ser emprat fins molt m??s tard quan el 1828 Ehrenberg, el propos?? usant la paraula grega ?????????????????? que vol dir "petit bast??". Louis Pasteur (1822-1895) and Robert Koch (1843-1910) van descriure la relaci?? existent entre els bacteris i les malalties, assigant-los correctament el paper de patogens.

En un principi els bacteris es consideraren fongs microsc??pics, agrupant-los amb els esquizomicets, a excepci?? dels cianobacteris fotosint??tics que es consideraren algues verdes (cian??fits). Nom??s quan va ser possible estudiar la seva estructura cel??lular van ??sser classificats com a un grup totalment separat de la resta d'organismes. El 1956 Copeland els agrup?? en un regne propi anomenat primer Micota, despr??s conegut com Monera, Procariota o Bacteria. Durant la d??cada dels 1960 el concepte bacteri va ser refinat i passa a ser un grup a la mateixa al??ada dels eucariotes.

L'adveniment de la sistem??tica molecular va alterar aquesta postura. El 1977, Woese va dividir els procariotes en dos grups basant-se en les seq????ncies de ARN ribos??mic 16S, i els anomen?? els regnes dels eubacteris i arqueobacteris. Va arg??ir que cadascun d'aquests grups havia evolucionat separadament i el 1990 encara ho va afirmar amb m??s contund??ncia creant un sistema de de tres dominis, que reanomen?? Bacteria, Archaea i Eucarya. Aquesta redefinici?? est?? acceptada pels bi??legs moleculars mentre que d'altres cient??fics mantenen que d??na massa import??ncia a les difer??ncies gen??tiques i que arqueobacteris i eucariotes van evolucionar a partir dels eubacteris.

[edita] Estructura

• A : pilli
• B : ribosomes
• C : c??psula
• D : paret cel??lular
• E : flagels
• F : citoplasma
• G : vac??ols (subst??ncia de reserva)
• H : plasmidi
• I : ??cid nucleic
• J : membrana plasm??tica

[edita] Reproducci??

Els bacteris ??s reprodueixen asexualment. Una c??l??lula bacteriana es divideix en dues en el que coneix com a divisi?? bin??ria. Durant aquest proc??s, una c??l??lula mare es divideix en dues c??l??lules filla mitjan??ant la formaci?? d'una paret cel??lular transversal i donant lloc a dos individus gen??ticament id??ntics. Tot i aix??, i de forma deslligada de la reproducci??, un bacteri pot experimentar variaci?? gen??tica merc??s a esdeveniments de recombinaci?? com ara mutacions (canvis aleatoris en el material gen??tic), transformaci?? (la transfer??ncia d'ADN lliure de prote??nes des d'una c??l??lula bacteriana a una altra que es troben en soluci??), transducci?? (la transfer??ncia d'ADN v??ric, bacteri?? o d'ambd??s conjuntament mitjan??ant bacteri??fags i conjugaci?? bacteriana (la transfer??ncia d'ADN entre dos bacteris usant una estructura proteica especial anomenada pilus sexual. Aquells bacteris que hagin adquirit nous ADN poden aleshores dividir-se i transmetre'ls a la seva prog??nie. Molts bacteris contenen ADN extracromos??mic circular, anomenats plasmidis, i que s??n d'extrema import??ncia per a la biologia molecular aix?? com en l'aparici?? de resist??ncies als antibi??tics.

En condicions favorables, els bacteris poden multiplicar-se formant agregats visibles a ull nu, com en el cas de les biopel??l??cules.

[edita] Metabolisme

Els bacteris posseeixen una gran varietat de vies metab??liques. Alguns bacteris depenen d'una font de carboni org??nic i s??n anomenats heter??trofs, mentre que d'altres nom??s requereixen de di??xid de carboni, anomenats aut??trofs. Si obtenen energia oxidant compostos qu??mics es classifiquen com a quimi??trofs mentre que aquells que obtenen energia de la llum merc??s fotos??ntesi s??n aut??trofs. Aquestes dues categories poden combinar-se entre si, per exemple fotoautotrofs, etc. A m??s a m??s els bacteris es diferencien en segons l'origen dels equivalents reductors que utilitzen. Aquells que usen compostos inorg??nics com ara l'aigua, hidrogen, amon??ac, s'anomenen lit??trofs, la resta usen compostos org??nics i s'anomenen organ??trofs. El tipus de metabolisme energ??tic, l'origen dels equivalents reductors usats i la font de carboni poden combinar-se de diferent manera en distints organisme, fins i tot, poden canviar en un mateix organisme depenent de les condicions externes.

Els fotolitoautotrofs inclouen els cianobacteris, que s??n dels organismes m??s antics que es troben en el registre f??ssil i que a m??s a m??s varen jugar probablement un paper molt important en la formaci?? de l'oxigen de l'atmosfera terrestre. Sembla ser que varen ??sser els primers organismes en usar l'aigua (lit??trofs) com a font d'electrons i desenvolupar el complex fotosint??tic. D'altres bacteris fotosint??tics empren d'altres fonts d'electrons i per tant no produeixen oxigen (anoxifotosint??tics). Aquests fot??trofs anoxig??nics s??n els bacteris verds del sofre, els bacteris verds no del sofre, els bacteris vermells del sofre, els vermells no del sofre i els heliobacteris.

Els bacteris necessiten d'altres requeriments nutricionals per a mantenir un desenvolupament normal, entre els quals s'inclouen nitrogen, sofre, f??sfor, vitamines i elements met??l??lics com ara sodi, potassi, calci, magnesi, mangan??s, ferro, zinc, cobalt, coure i n??quel. Algunes esp??cies tamb?? requereixen traces d'altres elements: seleni, tungst??, vanadi o bor.

Molts bacteris poden classificar-se en tres grups diferents depenent de la seva resposta a l'oxigen:

• Bacteris que nom??s poden cr??ixer en pres??ncia d'oxigen. S'anomenen aer??bics.
• Bacteris que nom??s creixen en abs??ncia d'oxigen. S??n els bacteris anaer??bics.
• Bacteris que poden desenvolupar-se tant amb pres??ncia com en abs??ncia d'oxigen. S??n els anaer??bics facultatius.

Els bacteris que no usen oxigen per a la respiraci?? per?? que poden sobreviure en la seva pres??ncia s'anomenen aerotolerants. Els bacteris que ocupen ambients considerats extrems per als humans formen els extrem??fils. Algunes esp??cies habiten aig??es a alta temperatura (term??fils) o gelades (psicr??fils), d'altres llacs hipersalins (hal??fils), medis molt ??cids (acid??fils) o b??sics (alcal??fils).

[edita] Motilitat

Els bacteris m??tils poden despla??ar-se, b?? mitjan??ant flagels, lliscament bacteri??, o canvis en la flotabilitat. Un grup especial de bacteris, les espiroquetes, posseeixen estructures molt semblants als flagels situades en l'espai peripl??smic (entre les dues membranes externes) anomenades filaments axials. Les espiroquetes es caracteritzen pel seu cos helico??dal que gira mentre es mou.

Els flagels bacterians poden disposar-se de distintes maneres, per exemple, poden posseir en un dels extrems un ??nic flagel (anomenat flagel polar) o b?? d'un grup compost per molts flagels. Els bacteris peritrics tenen flagels escampats per tota la superf??cie cel??lular.

Els bacteris m??bils s??n atrets o repel??lits per distints est??muls, aquests comportaments es nomen taxis - per exemple, quimiotaxi, fototaxi, mecanotaxi i magnetotaxi. En un cas en particular, els mixobacteris, c??l??lules individuals s'agrupen formant eixams i poden acabar formant cossos fruct??fers.

[edita] Grups i identificaci??

Existeixen bacteris de m??ltiples formes. Molts s??n esf??rics, en forma de bastonet o helico??dals: aquestes morfologies reben els noms espec??fics de bacils, cocs, i espirils. Un grup addicional els vibris tenen forma de coma. Tot i que actualment la forma no ??s considera un factor decisiu a l'hora de classificar els bacteris, molts g??neres van ser anomenats segons la seva morfologia, per exemple: Bacillus, Streptococcus, Staphylococcus) i aquesta continua essent important en la seva identificaci??.

Un altra eina important ??s la tinci?? Gram, batejada aix?? en honor de Hans Christian Gram que va desenvolupar aquesta t??cnica. Segons el resultat d'aquest m??tode de tinci?? els bacteris es divideixen en gram positius (quan s??n tenyits mitjan??ant tinci?? Gram) o b?? gram negatius (quan no ho s??n). El fet que els bacteris siguin positius o no per a la tinci?? gram dep??n de la composici?? de la seva paret cel??lular. La primera divisi?? en f??lums dels bacteris va ser desenvolupada basant-se b??sicament en aquest test:

• Gracilicutes - bacteris amb una segona membrana cel??lular que cont?? lipids, i que els d??na tinci?? gram negativa.
• Firmicutes - bacteris amb una ??nica membrana cel??lular i una paret cel??lular gruixuda formada per peptidoglic??, amb la resultant tinci?? gram positiva.
• Mollicutes - bacteris sense segona membrana cel??lular ni paret cel??lular i per tant amb tinci?? gram negativa.

Els arquebacteris van incloure's originalment com a Mendosicutes. Tot i aix?? aquests phyla ja no s??n considerats com a grups monofil??tics. Els Gracilicutes han estat dividits en molts grups diferents, mentre que els bacteris gram positius es troben en els grups Firmicutes i Actinobacteria, que estan relacionats estretament. Emper??, els Firmicutes han estat redefinits per tal d'incloure els micoplasmes (Mollicutes) i certs bacteris gram negatius.

[edita] Miscel??l??nia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Bacteri

Pel qu?? fa a l'escala evolutiva, es considera que els bacteris s??n organismes molt antics, ja que es data la seva aparici?? fa 3,7 milers de milions d'anys.

Dos org??nuls cel??lulars, el mitocondri i el cloroplast, es pensa que provenen d'antics bacteris teoria endosimbi??tica.

Els microorganismes tenen una ampl??ssima distribuci?? i s??n m??s abundants en pres??ncia d'aliment, d'humitat i la temperatura correcta per a la seva multiplicaci?? i creixement. El cos hum?? ??s la llar de milers de milions de microorganismes; podem trobar-ne a les superf??cies de la pell, en el tracte intestinal, en la boca, el nas i altres obertures corporals. N'hi ha en l'aire que respirem, l'aigua que bevem i el menjar que ingerim.

• element A
• element B
• element C
• element A
• element B
• element C