Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bacteri??fag - Viquip??dia

Bacteri??fag

De Viquip??dia

Tres tipus de virus: un bacteri??fag (a l'esquerra), un virus animal (a dalt a la dreta), i un retrovirus (baix a la dreta). Els virus depenen de la c??l??lula hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una c??l??lula hosta, els virus consisteixen d'??cid nucl??ics (en blau), envoltats per una protecci?? prot??ica, o c??psida.
Tres tipus de virus: un bacteri??fag (a l'esquerra), un virus animal (a dalt a la dreta), i un retrovirus (baix a la dreta). Els virus depenen de la c??l??lula hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una c??l??lula hosta, els virus consisteixen d'??cid nucl??ics (en blau), envoltats per una protecci?? prot??ica, o c??psida.

Un bacteri??fag (o tamb?? fag) ??s un mena de virus que sols infecta a bacteris. Paral??lelament als virus, que infecten eucariotes, els fags consisteixen en un recobriment extern proteic que cont?? el material gen??tic, el qual consisteix en una doble h??lix d'ADN en el 95% dels fags coneguts. El material gen??tic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de kilobases), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material gen??tic dins de l'hosta. Els fags van ser descoberts de manera independent per Frederick Twort en 1915 i F??lix d'Herelle en 1917.

Els fags infecten solament a bacteris espec??fics. Alguns fags s??n virulents, ??s a dir que despr??s d'infectar la c??l??lula comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant aix?? nous fags. Alguns fags (tamb?? coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material gen??tic en l'ADN de l'hostatger (com els retrovirus endogenis en animals) o establint-se a si mateixos com a plasmidis. Aquests fags end??gens, tamb?? profags (vegeu provirus), s??n copiats en cada divisi?? cel??lular junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la c??l??lula, per?? monitoritzen el seu estat. Quan la c??l??lula hosta mostra signes d'estr??s (volent dir que potser pot morir prompte), els fags end??gens passen a ser actius altre cop i comencen el seu cicle reproductiu, donant lloc a la mort cel??lular, per exemple el Fag ?? d' E. coli. Alguns altres cops, els profags incl??s poden aportar un benefici per l'hostatger, afegint noves funcionalitats al genoma del bacteri, un fen??men conegut com conversi?? lisog??nica. Un exemple fam??s ??s el bacteri Vibrio, que ??s convertit a Vibrio choleare per un fag, causant la c??lera.

Els fags juguen un important paper en la biologia molecular, com a vectors de clonaci?? per inserir ADN dins dels bacteris. La ter??pia de fags ha estat utilitzada des dels anys 1940 del segle passat, a l'antiga Uni?? Sovi??tica com a alternativa als antibi??tics pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparici?? de noves soques de bacteris resistents als antibi??tics ha condu??t a re-avaluar els fags com a alternatives a aquests f??rmacs.

La Phage display (Phage significa en angl??s fag) ??s una t??cnica usada per mostrar interaccions entre prote??nes.

[edita] Fags comuns

Segueix una llista dels fags m??s comuns:

  • Fag ?? - Lisog??nic
  • Fag T4 (169 fins a 170 kbp, 200 nm llarg)
  • Fag T7
  • Fag R17
  • Fag M13 - Fag??mid