Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Babil??nia - Viquip??dia

Babil??nia

De Viquip??dia

Aquest article ??s sobre l'estat de Babil??nia. Per a informaci?? sobre la ciutat vegeu: Babilim

Babil??nia era un antic estat localitzat a Mesopot??mia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats d'Acc??dia i Sumer. La tradici?? la fa fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui tamb?? va construir la famosa Torre de Babel. La llengua ac??dia va evolucionar per formar la llengua babil??nica, mentre que la llengua sum??ria va desapar??ixer.

Taula de continguts

[edita] Ciutat estat

La ciutat era un petit poder local que va estar sotm??s a tribut per Umma, Akkad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que es va independitzar vers el 1894 aC, sota governants d'origen amorita.

[edita] Primera Dinastia de Babil??nia

La Babil??nia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC
La Babil??nia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babil??nia que va aprofitar h??bilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vergada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) despr??s d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babil??nia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babil??nia, va poder iniciar l'expansi??. Hammurabi de Babil??nia es va posar al front d'una coalici?? amb Elam, Assur (Ass??ria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Despr??s es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regi?? del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Ass??ria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quant Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els seg??ents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). La plana mesopot??mica fou anomenada "Pa??s d'Akkad" (Mat Akkadi) per?? convencionalment se l'anomena Babil??nia.

A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns per?? encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.

Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle XVIII aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abra??ava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos prov??ncies al est del Tigris.

El hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babil??nia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anat??lia. Babil??nia fou disputada per diversos poders (Cassites, Pa??s del Mar...) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguir?? un llarg per??ode de domini cassita.

[edita] I i II Dinasties cassita (II i III de Babil??nia)

El cassites van comen??ar les seves incursions des la M??dia el 1741 aC i des llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regi?? d l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer rei Gandash portava el pomp??s titol de "rei dels cassites, de Sumer, Acc??dia, i Babil??nia"; Babil??nia despr??s es transformar?? en Karduniash equivalent a Mesopot??mia.

La dinastia, poderosa al comen??ament, es va anar descomponent lentament. La intervenci?? elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el cam?? a la renovada Ass??ria per ocupar Babil??nia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, per?? despr??s fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi.

Per raons din??stiques pocs clares (ja que no es coneix la legitimat din??stica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babil??nia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berl??n) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopot??mia. Per les inscripcions es sap que va saquejar Akkad, Babil??nia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les est??tues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col??locar al tron de Babil??nia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El pr??ncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resist??ncia, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la fam??lia real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak, germ?? de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopot??mia i recordant el temples constru??ts o restaurats, doncs un poder rival volia tamb?? el tron de Babil??nia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del pa??s. Com a molt tard el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babil??nia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babil??nia.

[edita] Quarta dinastia de Babil??nia (II d'Isin)

La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Ass??ria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babil??nia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babil??nia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar despr??s del saqueig i la fam es va abatre sobre el pa??s, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys despr??s un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del Pa??s del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un per??ode de caos pol??tic. Babil??nia ja no dominava altres ciutats. Al segle XI va comen??ar la infiltraci?? dels arameus. Aquest per??ode de debilitat i anarquia, que tamb?? va afectar Ass??ria, fins vers el 800 aC, fou anomenat "l'??poca fosca".

[edita] Dinastia del Pa??s del Mar (V de Babil??nia)

  • Shimmashshiku (rei del Pa??s del Mar) 1024-1007 aC
  • Eamukinshumi 1007-1006 aC
  • Kashshunadin 1006-1003 aC

[edita] Dinastia de Bazu (VI de Babil??nia)

  • Eulmashakinshumi 1003-987 aC
  • Ninurta-Kudurshusur 987-985 aC
  • Shiriqtishuqamunu 985-984 aC

[edita] Dinastia elamita (VII de Babil??nia)

  • Marbitiapalusur 984-979

[edita] Vuitena dinastia de Babil??nia

La d??bil dinastia vuitena de Babil??nia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Ass??ria, que des el 800 aC havia comen??ar la recuperaci??, va ocupar el pa??s i el va convertir en un regne separat per?? unit a la corona ass??ria.

  • Nabumukinapli 979-943 aC
  • Ninurta-Kudurriusur II 943-942 aC
  • Marbitiakh-Iddin 942- ? aC
  • Shamash-Mudammik
  • Nabushumukin I
  • Nabuapaliddin I
  • Marduk-Belusate
  • Marduk-Zakirshum I
  • Marduk-Balatsuikbi
  • Bau-Akhiddin
  • 4 reis desconeguts
  • Adad-Shumibai
  • Marduk-Belzeri vers 800 aC
  • Marduk-Apalusur
  • Eriba-Marduk
  • Nabu-Shumukin II vers 760-747 aC
  • Nabu-Nasir 747-734 aC
  • Nabu-Nadinzer 734-732 aC
  • Nabu-Shumukin III 732 aC

[edita] Novena dinastia de Babil??nia

  • Ukinzer 732-729 aC

[edita] Sisena dinastia d'Ass??ria (X de Babil??nia)

  • Tiglatpileser Pulu (d'Ass??ria 745-727 aC) 729-727 aC
  • Salmanasar Ululai (d'Ass??ria 727-722 aC) 727-722 aC

[edita] Dinastia Aramea (XI de babil??nia)

  • Mardukapaliddin II 722-710 aC (Merodacbaladan)

[edita] Setena dinastia d'Ass??ria (XII de Babil??nia)

Conquerida Babil??nia i establerta la corona ass??ria com a dirigent del pa??s, es van produir revoltes que finalment van portar a la independ??ncia sota Mardukapaliddin, el b??blic Merodacbaladan.

  • Sargon (II d'Ass??ria 722-705 aC) 710-705 aC
  • Senaquerib (d'Ass??ria 705-681 aC) 705-703 aC

[edita] Dinastia tretzena de Babil??nia

  • Marduk-Zakirshum II 703 aC

[edita] Dinastia Aramea (XI de Babil??nia), restaurada

  • Mardukapaliddin II 703-702 aC (Merodacbaladan)
  • Bel Ibni 702-700 aC
  • Ashur-Nadinshum 700-694 aC
  • Nergal-Ushezib 694-693 aC
  • Mushezib-Marduk 693-689 aC

[edita] VII Dinastia d'Ass??ria, reinstaurada

Senaquerib va dominar la rebel??li??, i va conquerir i destruir Babil??nia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un c??stig dels d??us. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la pol??tica i va reconstruir la ciutat esperant el perd?? dels d??us. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, per?? aquest es va acabar revoltant. Es suposa que Senaquerib va conquerir Babil??nia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, per?? es sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib es del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'ex??rcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC).

  • Senaquerib (d'Ass??ria 705-681 aC) 689-688 aC
  • Assurnadinshumi (fill) virrei 688-681 aC (Assarhaddon), rei 681-669 aC
  • Shamashshumaukin 669-647 aC
  • Kandalanu 647-626 aC
  • Sinshumlishir i Sinsharishkun 626 aC

[edita] Dinastia Dakkuri (XIV de Babil??nia)

El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babil??nia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Ass??ria, la seva principal amena??a. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Ass??ria i les seves possessions occidentals. Per?? Egipte va intervenir en favor d'Ass??ria, i l'ex??rcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Ass??ria pr??pia i va assetjar Assur la capital religiosa del pa??s, per?? fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altipl?? irani??, que van atacar Assur i la van ocupar el hivern del 614-614 aC. Quant Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida per?? es va signar un tractat d'alian??a amb el rei Ciaxares de M??dia refor??at per un enlla?? reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.

Despr??s d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar N??nive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat ef??mer governador de Babil??nia, es va su??cidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Harran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar als assiris i els fara?? Neco va enviar un ex??rcit. Josies de Jud??, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resist??ncia, per?? fou derrotat i mort a Megiddo. Per?? els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions ass??ries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sina??. Els jueus, rebel??lats contra Ass??ria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Jud?? va romandre un temps com a tributaria, per?? quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la poblaci?? deportada a Babil??nia (l'anomenada "captivitat de Babil??nia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva pol??tica casi 40 anys despr??s. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.

Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i ef??mera dinastia

  • Nabopolasar 626-605 aC
  • Nabucodonosor II el gran 605-562 aC
  • Amel-Marduk 562-560 aC

[edita] Dinastia Caldea (XV de Babil??nia)

Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anat??lia, triomfant a Cil??cia i arribant al Taure. Una revolta a Harran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nab??nides que va assolir la corona.

  • Nergalsharusur 560-556 aC (Neriglissar)

[edita] Dinastia d'Harran (XVI de Babil??nia)

  • Labashi-Marduk 556 aC

[edita] Darreres lluites

Nab??nides fou un governat extravagant. Va deixar al seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Harran i despr??s al oasi de Tayma a Ar??bia (va incorporar una part d'Ar??bia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk. El 539 aC Cir II el gran, despr??s de derrotar als medes (550 aC) i conquerir L??dia (547 aC), va fer presoner a Baltasar a Sippar, i va conquerir la ciutat. Mesopot??mia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises, fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota l??ders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps

  • Nab??nides 556-539 aC
  • Baltasar (Belazar) 553-539 aC
  • Nidintu-Bel (Nabucodonosor III) 522 aC
  • Arakha o Nabucodonosor IV 521 aC
  • Bel-Shimanni 484 aC
  • Shamasheriba 484 aC
  • Nidin-Bel 336-335 aC

[edita] Vegeu tamb??

  • Babilim, que es la ciutat de Babil??nia sota el seu nom acadi?? (Bab-Ilim o Bab-Ilu), tamb?? esmentada a la B??blia com a Babel.
  • Torre de Babel