B??lgica

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Eendracht maakt macht
L'union fait la force
(??La Uni?? fa la for??a?? en neerland??s i franc??s respectivament)

Idiomes oficials holand??s i franc??s

Capital Brussel??les
50??50' N, 4??20' E

Ciutat m??s gran Brussel??les

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
parlament??ria
Albert II
Yves Leterme

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 30.528 km?? (136??)
0,82% (250km??)

Poblaci??
- Estimaci?? juliol 2006
- Cens juliol 2006
- Densitat 10.541.893 (77??)
10.541.893??
345,32 hab/km?? (17??)

Moneda Euro?? (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independ??ncia
Declarada
Reconeguda dels Pa??sos Baixos
el 1830
el 1839

Himne nacional

La Braban??onne

Domini internet .be

Codi telef??nic +32

Gentilici Belga (mascul?? i femen??)

¹ Direcci?? General d'Estad??stica (franc??s)

² Francs belgues fins el 2002.

B??lgica (Belgi?? en neerland??s, Beldjike en val??, Belgique en franc??s, Belgien en alemany) ??s un pa??s de l'Europa occidental, membre de la Uni?? Europea des de la fundaci?? d'aquesta. Limita al nord amb els Pa??sos Baixos, a l'est amb Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg, al sud amb Fran??a i a l'oest amb el Mar del Nord. Els seus habitants s'anomenen belgues i culturalment hi podem distingir els flamencs, (+/- 60% de la poblaci??, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes ), els franc??fons (+/- 40% de la poblaci??, dels quals un 80% s??n valons i un 20% brussel??lencs franc??fons), els de parla alemanya (menys d'un 1% de la poblaci??, a la prov??ncia de Lieja, a la frontera amb Alemanya) i els de parla valona.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria de B??lgica

La hist??ria de B??lgica comen??a el 1830 quan la part meridional del Regne Unit dels Pa??sos Baixos va decidir despr??s de la revoluci?? belga d'expulsar les tropes neerlandesos i de declarar la independ??ncia. Abans, aquest territori mai no va estar un estat. El territori geogr??fic feia part de v??ries feus, comtats, ducats, i altres senyories que a poc a poc es van reunir en una uni?? personal de les Disset Prov??ncies, els Pa??sos Baixos espanyols, els Pa??sos Baixos austr??acs, possessions successives - amb fronteres molt variables - del ducat de Borgonya, d'Espanya i d'??ustria. Aquesta federaci?? pol??tica no era l'expressi?? de la voluntat del poble, per?? el resultat de matrimonis estrat??gics dels sobirans.

Les fronteres actuals van comen??ar a tra??ar-se al segle XVI despr??s de la Guerra dels Vuitanta Anys, l'adveniment del protestantisme i la independ??ncia d'Espanya de la Rep??blica de les Set Prov??ncies Unides. Sociol??gicament, les Terres de la Generalitat cat??liques, feien part del 'sud', la Rep??blica les va ocupar per a protegir-se contra els espanyols i els francesos. Fins al 1795, la Rep??blica sempre va mantenir ciutats fortificades al territori espanyol i despr??s austr??ac. Era durant segles un territori de ning?? i de tothom, camp de batalla preferit de gaireb?? totes les cases reials d'Europa.

Abans 1830 els mots Belgium, b??lgic, b??lgica van tenir v??ries significacions de vegades molt allunyades del territori actual (vegeu Pa??sos Baixos (Top??nim)).

Les fronteres definitives es van fixar el 1839 amb el tractat de Londres (1839) i el 1919 amb el Tractat de Versalles quan els cantons d'Eupen, Malmedy i Sankt-Vith es van annexar de l'Imperi alemany.

Com que no es pot parlar de B??lgica en el sentit contemporani abans 1831, la hist??ria anterior ??s troba la hist??ria dels estats que posse??en el territori.

L'estat de 1830 era unitari, segons el model jacob?? franc??s. A poc a poc, els belgues de parla neerlandesa - i despr??s del 1919 - els de parla alemanya es van emancipar. El moviment val??, per raons econ??miques, tamb?? va demanar m??s autonomia. Despr??s de v??ries reformes d'estat, l'esta va evolucionar fins a l'estat federal contemporani, tres nivells de govern: federal, comunitari i regional. En tra??ar la frontera ling????stica del 1963, es va crear una nova frontera pol??tica, a trav??s de les fronteres hist??riques dels comtats i ducats antics.

[edita] Pol??tica

Article principal: Pol??tica de B??lgica

B??lgica ??s un estat federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n?????s rei en l'actualitat.

El federalisme ??s aplicat a B??lgica sota una forma molt espec??fica, havent tanmateix certes caracter??stiques de confederaci??, com les dobles majories necess??ries per als canvis constitucionals. Per contra, tamb?? posseeix car??cters unitaris com la just??cia, la defensa, les finances p??bliques encara compet??ncia de l'Estat en m??s d'un 80%, o l'organitzaci?? de la Seguretat Social (excepte alguns aspectes organitzats per a les comunitats).

El sistema pol??tic belga ??s sovint presentat com una ???particr??cia???, on els caps de les tres fam??lies tradicionals (socialistes, lliberals i cat??lics) mantenen una gran influ??ncia en la gesti?? del pa??s i de les entitats federades (Regions i Comunitats) malgrat l'escissi?? que van experimentar als anys 60 les tres fam??lies en dues vessants ling????stiques i de l'ascens de partits Verds (Groen i Ecolo) i d'Ultradreta (Front Nacional, Vlaams Blok) durant el darrer decenni. Les tensions de l'??ltim mig segle entre la poblaci?? flamenca (de parla neerlandesa) al nord, i la franc??fona (Val??nia i Brussel??les) al sud, han comportat nombroses modificacions de la Constituci?? atorgant a les Regions i Comunitats un major reconeixement i una autonomia creixent.

Aquestes modificacions de la Constituci?? han comportat la creaci?? d'un gran nombre d'entitats governamentals:

Estat federal
Comunitats de B??lgica
- Comunitat Flamenca (Vlaamse Gemeenschap) posteriorment fusionada amb la resta d'institucions de la regi?? flamenca
- Comunitat Francesa de B??lgica (Communaut?? fran??aise de Belgique ou Communat?? Wallonie-Bruxelles)
- Comunitat German??fona de B??lgica (Deutschsprachige Gemeinschaft), amb compet??ncies als cantons de l'est de Val??nia
Regions de B??lgica
- Regi?? de Brussel??les-Capital ( R??gion de Bruxelles Capitale - Brussels hoofdstedelijk Gewest), incloent Brussel??les i comunes adjacents
- Regi?? Flamenca (Vlaams Gewest)
- Regi?? Valona (R??gion Wallone)

La regi?? Flamenca no es correspon gaire al Comtat de Flandes de l'edat mitjana, que inclo??a territoris actualment a Fran??a (Flandes franc??s) i als Pa??sos Baixos (Flandes zeland??s). A m??s la Regi?? Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat de Brabant i les bones viles de parla neerlandesa del Principat de Lieja. Per la seva part la Regi?? Valona incorpora les bones viles de parla francesa del Principat de Lieja, els comtat de Namur i la part septentrionala del comtat d'Hainaut, el Brabant val?? i la part septentrional del Luxemburg. La regi?? brussel??lenca es limita a la ciutat de Brussel??les (majorit??riament franc??fona) i les 18 municipis de l'aglomeraci??. Tota la regi?? s'assenta al centre de l'antic ducat de Brabant.

Els flamencs que preferien la simplicitat, van immediatament fusionar les seves institucions. Paradoxalment la seu de la regi??-comunitat flamenca ??s a Brussel??les, fora de la Regi?? Flamenca (per?? amb compet??ncies ???comunit??ries??? sobre el 20% de poblaci?? neerland??fona) com reivindicaci?? de Brussel??les com a territori flamenc.

Els franc??fons mantenen ambdues institucions, amb certes friccions entre elles i entre els valons i els brussel??lencs franc??fons. Els membres del parlament de la Comunitat francesa de B??lgica s??n directament triats entre els parlamentaris valons i capitalins franc??fons reduint aix?? el nombre global de parlamentaris, per alleujament del contribuent.

El poder federal ??s en mans del Primer ministre i el seu govern. Hi ha gran tradici?? de pactes i coalicions, donada la dispersi?? de partits en fam??lies i comunitats ling????stiques. Actualment Guy Verhofstadt encap??ala una amplia coalici?? de lliberals flamencs (VLD) i valons (MR) i socialistes flamencs (SP.A) i valons (PS) des de les eleccions de juny de 2003. Anteriorment la coalici?? de govern la formaven fins a sis partits, incloent els Verds valons (??colo) i flamencs (Agalev), deixant a la fam??lia cristiana d'ambd??s costats (CVP i PSC) sola a l'oposici??. El 2001, el CVP va canviar-se el nom per a esdevenir CD&V (Dem??crates cristians i flamencs) mentrestant l'any 2002 el PSC va tombar la c de cristiana per esdevenir CDH (Centre democr??tic i humanista). Era la primera vegada d??s dels or??gens de l'estat que al sud no havia cap partit oficialment religi??s.

L'Estat federal t?? les compet??ncies dels afers d'inter??s nacional, com la defensa i part dels afers internacionals, la seguretat social, l'economia, les telecomunicacions i nombroses compet??ncies federalitzades parcialment, com la recerca cient??fica o l'ensenyament (fixa edat de educaci?? obligat??ria, homologaci?? de t??tols, etc.)

Els governs de cada comunitat - francesa, flamenca o german??fona - s??n responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. S??n responsables de la cultura, l'educaci?? (escoles, biblioteques, teatres, audiovisual...), la recerca i formaci??, la sanitat (nom??s medicina preventiva), la joventut, l'esport i les relacions internacionals culturals (des de 1996)

Els governs regionals - Flandes, Val??nia i Brussel??les-Capital - s'ocupen en exclusiva d'afers territorials i econ??mics com transports, sanitat, pol??tica territorial, medi ambient, energia, habitatge, agricultura, ind??stria, turisme i comer?? exterior.

Les Comunitats i les Regions duen tamb?? a terme les Relacions Internacionals en les mat??ries de la seva compet??ncia (excepte en el cap??tol d'ajuda al tercer m??n) representant-se fins i tot als consells de ministres de la Uni?? Europea.

A m??s, brussel??lencs de parla francesa i neerlandesa tenen les seves respectives institucions pol??tiques i administratives, la COCOF (Comissi?? Comunit??ria Franc??fona) i la VGC (Vlaamse Gemeenschapscommisie). Les mat??ries culturals bi-comunit??ries, ??s a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat ling????stica (com el Teatre de la Moneda, el Museu d'Art Modern i Contemporani, el Jard?? Bot??nic de Meise) s??n gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie).

D'aquesta manera, una escola de Brussel??les, com a instituci?? pedag??gica, dependr?? de la Comunitat Francesa si l'escola ??s franc??fona, o de la Flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris com dels programes educatius. ??s un comprom??s complex, per?? que permet una cohabitaci?? pac??fica de les dues cultures principals del pa??s. Evidentment es produeixen paradoxes com l'exist??ncia d'un ministre d'agricultura a la Regi?? de Brussel??les, amb compet??ncies sobre nom??s 17 explotacions.

[edita] Prov??ncies

Article principal: prov??ncies de B??lgica

Les prov??ncies representen un nivell pol??tic intermedi poc conegut per la mateixa poblaci??. B??lgica, a excepci?? de la regi?? de Brussel??les, que no disposa d'institucions provincials tret d'un governador ???sense prov??ncia???, es divideix en deu prov??ncies, que depenen directament de les regions:

Flandes
- Anvers (Antwerpen), amb capital a Anvers
- Brabant Flamenc (Vlaams Brabant), amb capital a Lovaina (Leuven)
- Flandes Oriental (Oost Vlaanderen), amb capital a Gant (Gent)
- Flandes Occidental (West Vlaanderen), amb capital a Bruges (Brugge)
- Limburg, amb capital a Hasselt
Val??nia
- Brabant Val?? (Brabant Wallon), amb capital a Wavre
- Hainaut, amb capital a Mons
- Lieja (Li??ge), amb capital a Lieja
- Luxemburg (Luxembourg), amb capital a Arlon
- Namur, amb capital a Namur

[edita] Geografia

Article principal: Geografia de B??lgica

Mapa de B??lgica (en angl??s)

Fronteres terrestres : 1 385 km (Fran??a 620 km; Pa??sos Baixos 450 km; Alemanya 167 km; Luxemburg 148 km)
Litoral : 66 km
Extrems d'altitud : 0 m > + 694 m

Tot i ??sser majorit??riament pla, el territori esdev?? r??pidament for??a ondulat i forestal a mida que ens apropem a la meitat sud del pa??s (les Ardenes) Els rius principals de pa??s, tots desembocant a la Mar del Nord que drenen el pa??s s??n:

el Mosa (Meuse / Maas) i els seus afluents com l'Ourthe o la Sambre a l'est, on es desenvolup?? la ind??stria pesada i les conques carbon??feres. El Mosa i la Sambre s??n navegables i una de les principals vies de comunicaci?? de Val??nia amb el mar, via el canal Albert, que duu de Lieja a Anvers o directament Mosa avall per territori neerland??s.

l'Escalda (Escaut / Schelde) drenant l'oest de B??lgica, en l'estuari del qual se situa el port d'Anvers, el segon m??s important d'Europa darrera Rotterdam.

L'IJzer, riu curt amb una conca d' ??nicament el 5% del territori, a Flandes Oriental. ??s l'??nic que desemboca a la costa belga.

El clima ??s suau, temperat i humit, amb temperatures mitjanes de 25??C a l'estiu i de 7,2??C a l'hivern. Les temperatures extremes s??n -12,2??C i +32,2??C.

[edita] Economia

Article principal: Economia de B??lgica

Forma part juntament amb els Pa??sos Baixos i Luxemburg del Benelux.

[edita] Demografia

Article principal: Llista de municipis de B??lgica per poblaci??

Poblaci??: 10 541 893 habitants (juliol de 2006). 0-19 anys: 23,11 %; 20-64 anys: 59,68 %; + 65 anys: 17,21 %
Densitat: 345,32 hab/km²
Esperan??a de vida dels homes: 76,47 anys (2004)
Esperan??a de vida de les dones 82,36 anys (2004)
Taxa de creixement de la pob.: 0,66 % (juliol de 2006)
Taxa de natalitat: 10,74 ??? (2001)
Taxa de mortalitat: 10,25 ??? (2002)
Taxa de mortalitat infantil: 4,7 ??? (2001)
Taxa de fecunditat: 1,6 fills/dona (2001)
Taxa de migraci??: 0,97 ??? (2001)

La poblaci?? es composa de tres grups ling????stics:

els flamencs de parla neerlandesa (+/- 60% de la poblaci??, vivint a les regions flamenca i de Brussel??les.
els franc??fons (valons i brussel??lencs franc??fons, junts +/- 40%)
els german??fons (unes 70.000 persones, menys de 1%), molt localitzats a els cantons fronterers amb Alemanya (Eupen, Malm??dy, Saint-Vith)

Independentment d'aquesta difer??ncia ling????stica, es troben petites minories com els jueu que s'instal??laren fa m??s de cinc segles a Anvers i que continuen essent una comunitat fonamental de la ciutat pel seu tracte amb els diamants, malgrat que actualment s'en trobin m??s a Brussel??les.

Geogr??ficament i culturalment, B??lgica se situa al centre d'Europa, i durant els ??ltims mil??lenis, ha rebut les influ??ncies del tots els pobles i cultures que hi han passat, esdevenint una barreja de cultures celta, romana, francesa, neerlandesa, espanyola i austr??aca

T?? la segona densitat de poblaci?? m??s gran d'Europa, despr??s de la dels Pa??sos Baixos, for??a dispersa per tot el pa??s, especialment a la rodalia de Brussel??les i a la plana flamenca. Per contra la regi?? sud-est, les Ardenes, ??s poc poblada.

B??lgica compta amb tres lleng??es oficials: el neerland??s, el franc??s i l'alemany. L'angl??s ??s una llengua for??a utilitzada sobretot al m??n dels negocis, les comunicacions i les institucions p??bliques i seus d'organismes internacionals. Brussel??les, amb un estatus oficial de biling??isme, ??s majorit??riament franc??fona (80%), malgrat la llengua original ??s el ???patu??s??? brussel??lenc (d'arrel germ??nica). El franc??s ha estat la llengua de l'administraci??, noblesa i burgesia des dels temps dels espanyols i els Habsburg. Des de la independ??ncia belga, el franc??s tamb?? ??s parlat pels flamencs ???afrancesats???, dels valons i francesos que hi anaren a viure, i m??s recentment dels barris sorgits de la immigraci?? (especialment de Fran??a, Espanya, el Magrib i Turquia). A l'inici, els fundadors del 1830 volien ???un pa??s, una religi??, una llengua??? - la francesa - per?? aquest projecte monoling??istic no va reeixir. Els flamencs van comen??ar poc despr??s a reivindicar m??s drets i poc a poc van obtindre nous equilibratges que van conduir a l'actual estat federal. La primera universitat neerlandesa nom??s va obrir a Gant al 1930, 100 anys despr??s de l'independ??ncia.

Un gran nombre de flamencs es descriuen primer com a flamencs, despr??s com a belgues i per ??ltim com europeus. Pels brussel??lencs franc??fons, el sentiment ???belga en primer lloc??? sembla ser majoritari. Mentre que entre els valons, el sentiment ???belga??? sembla recular en profit del sentiment ???val?????, degut als problemes comunitaris recurrents que ha experimentat B??lgica durant els ??ltims quaranta anys malgrat la progressiva federalitzaci??. El rei proposa cada any un ???federalisme d'uni????? que ??s lluny d'acomplir-se ja que els problemes perduren.

[edita] Cultura

Article principal: Cultura de B??lgica

B??lgica ??s reconeguda principalment per:

la pintura : primitius flamencs(Jan Van Eyck, Petrus Christus), Van der Weyden, surrealisme (Magritte)
la m??sica: els polifonistes flamencs (Adriaan Willaert, Pierre Phal??se, Orlando Lasso, Tielman Susato???), els cantautors contemporanis Will Tura, Pierre Rapsat, Clouseau, Claude Semal i la m??sica Dance/Techno.
l'arquitectura: ???Art Nouveau??? (Victor Horta, Paul Hankar)
el c??mic: Herg?? (Tintin), Andr?? Franquin (Spirou), Jig?? (Valhardi), Morris (Lucky Luck) i molts d'altres
literatura francesa: el g??nere fant??stic (Georges Eekhoud, Franz Hellens, Thomas Owen, Jean Ray, Marcel Thiry, Jacques Sternberg)
literatura neerlandesa: Joost van den Vondel, Hendrik Conscience, Stijn Streuvels, Willem Elsschot, Hugo Claus i Tom Lanoye
la cervesa : m??s de 400 tipus diferents, com les famoses cerveses d'abadia ???trappistes???, blanques o de fermentaci?? natural (gueuze) i cerveses de temporada (Nadal???)
la gastronomia: els musclos amb patates fregides, el conill amb prunes i a la cervesa, les croquettes (de patata), les frites (t??piques patates, fregides dos cops), els esparrecs blancs ???a la flamenca???, el waterzooi???
la prestigiosa xocolata (pralines): Neuhaus, Galler, Godiva, L??onidas i petits artesans
els esportistes: Tennis(Kim Clijsters,Justine Henin-Hardenne,Sabine Appelmans), Tennis de taula, Equitaci??, Hoquei sobre herba, Ciclisme (Eddie Merckx,Philippe Thys)

[edita] Festes i dies festius

Data	Nom	Comentaris
1 de gener	Cap d'any
Data m??bil	Setmana Santa
Data m??bil	Dilluns de Pasqua
1 de maig	Dia del Treball
6?? dijous despr??s de Pasqua	Ascensi??
7?? diumenge despr??s de Pasqua	Pentecostes
7?? dilluns despr??s de Pasqua.	Dilluns de Pentecostes
11 de juliol	Commemoraci?? de la Batalla dels Esperons d'or	Festa de la Comunitat Flamenca
21 de juliol	Diada nacional	Jurament i discurs de Leopold I^er al 1831
15 d'agost	Assumpci??
27 de setembre	Commemoraci?? dels Dies de Setembre de 1830	Festa de la Comunitat Francesa
1 de novembre	Tots Sants
11 de novembre	Armistici	Armistici de 1918 (Primera Guerra Mundial)
15 de novembre	Dia de la dinastia	Dia de Sant Leopold (primer rei dels belgues)
25 de desembre	Nadal

[edita] Ensenyament

Principals universitats belgues (oferint la major part d'especialitats):

Universitats franc??fones
- UCL, Universit?? Catolique de Louvain (Ottignies - Louvain-la-Neuve)
- ULB, Universit?? Libre de Bruxelles(Brussel??les)
- ULg, Universit?? de Li??ge(Lieja)
- FUSAGx, Facult??s Universitaires Agronomes de Gembloux Gembloux
Universitats flamenques
- VUB, Vrije Universiteit Brussel(Brussel??les)
- KUL, Katholieke Universiteit Leuven(Lovaina)
- UGent, Universiteit Gent(Gant)
- UA, Universiteit Antwerpen(Anvers)
- UH, Universiteit Hasselt(Diepenbeek)

[edita] Altres Dades

L??nies de tel??fon : 4,769 milions (1997) ;
Tel??fons m??bils : 974 km²494 (1997) ;
Aparells de r??dio : 8,075 milions (1997) ;
Aparells de televisi?? : 4,72 milions (1997) ;
Usuaris d'Internet : 2,7 milions (2000) ;
Carreteres: 145 774 km (116 182 km asfaltades) (1999) ;
Ferrocarril : 3 437 km (1998)
Vies navegables : 2 043 km
Aeroports: 42 (24 amb pistes asfaltades) (2000).

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
B??lgica

Portals de les institucions

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| ??ustria \| B??lgica \| Bulg??ria \| Dinamarca \| Eslov??quia \| Eslov??nia \| Espanya \| Est??nia \| Finl??ndia \| Fran??a \| Gr??cia \| Hongria \| Irlanda \| It??lia \| Let??nia \| Litu??nia \| Luxemburg \| Malta \| Pa??sos Baixos \| Pol??nia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Su??cia \| Rep??blica Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia \| B??snia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| S??rbia