B??squet

De Viquip??dia

El b??squet (o basquetbol) ??s un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir m??s punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 El B??squet a Catalunya 3 Marc del joc 3.1 Principals regles del joc 3.1.1 Els cinc principis 3.1.2 Definicions 3.1.3 Equips 3.1.4 Altres regles relacionades amb temps m??xims 3.1.5 Temps de joc 3.1.6 Sistema d'anotaci?? 3.1.7 Caracter??stiques dels jugadors en les seves diferents posicions 3.1.8 Gestions t??cniques b??siques 3.1.9 Defensa 3.1.9.1 Defensa individual 3.1.9.2 Defensa en zona 4 La pista, la cistella i la pilota de b??squet 4.1 La pista de joc 4.2 La pilota de b??squet 4.3 La cistella de b??squet 5 Competicions 5.1 Entre seleccions estatals 5.2 Entre clubs 6 Vegeu tamb?? 7 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Les primeres manifestacions d'activitats semblants al basquetbol les trobem el segle X aC a Am??rica, on els olmeques jugaven un joc semblant al basquetbol anomenat pok-ta-pok. Al segle XVI els asteques jugaven una variaci?? del joc anomenada ollamalizli o ichlachil.

El basquetbol, que probablement t?? la base en el joc alemany "korbball", neix el desembre de 1891. El nord-americ?? de la Universitat d'Springfield, Massachusetts, James A. Naismith ??s considerat com el pare i l'inventor del b??squet. Aquest professor d'educaci?? f??sica, es va inventar un joc que consistia en fer passar una pilota per dintre un c??rcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l'any 1891.

R??pidament s'estengu?? per tota l'Am??rica del Nord i aviat es professionalitz??. El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilv??nia. El primer partit considerat professional es jug?? a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el 1946 la NBA (amb el nom de BAA). La FIBA es funda el 1932.

Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 va ser ja adm??s com a esport ol??mpic.

[edita] El B??squet a Catalunya

L'escolapi Eusebi Mill??n, coneixedor d'aquest esport arrel de la seva estada a Cuba fou l'introductor del b??squet a Catalunya l'any 1922. El 1924 es cre?? la Federaci?? Catalana de Basquetbol.

El primer campionat de Catalunya, format per una lliga de 8 equips disputada el 1923 la va guanyar Societe Patrie. El 1924 va guanyar l'Europa. El 1925 va guanyar el Futbol Club Martinenc. El 1926 va tornar a guanyar l'Europa. El 1927 torna a guanyar el Martinenc i el 1928 el Laiet?? per primera vegada.

La selecci?? catalana disputa el seu primer partit el 25 de mar?? de 1927 al camp de futbol del FC Gr??cia, contra l'equip argent?? de l'Hind?? de Buenos Aires. Aquests ??ltims es van emportar la vict??ria per 16-50 en un encontre on el resultat va ser el menys important, puix en realitat el partit va significar un moment clau en el coneixement del b??squet a Catalunya

Badalona es va convertir ben aviat en la localitat catalana on m??s popularitat i tirada obtingu?? el b??squet. El primer equip catal?? de renom conegut fou el Club Esportiu Laiet?? i posteriorment altres equips com el Joventut de Badalona, el Picadero J.C. de Barcelona i la secci?? de b??squet del Futbol Club Barcelona foren els principals equips catalans que disputaren els primers campionats de lliga espanyol enfrontant-se a conjunts com el Real Madrid, l'Estudiantes del col??legi Ramiro de Maeztu de Madrid o la Societat Deportiva Kas de Bilbao.

Posteriorment, el Sant Josep de Badalona, el C??rcol Cat??lic de Badalona, la Uni?? Deportiva Recreativa de Pineda, el B??squet Manresa, el Club B??squet Granollers i, m??s recentment, el Club B??squet Girona i el Club Esportiu Lleida Basquetbol han estat tamb?? equips d'??lit del b??squet espanyol competint aquests ??ltims en la Lliga ACB (Associaci?? de Clubs de B??squet).

En la m??xima competici?? europea cal destacar que dos equips catalans han aconseguit ser-ne campions: el Joventut de Badalona el 1994 i la secci?? de b??squet del FC Barcelona el 2003.

Pel que fa a jugadors catalans cal destacar-ne tres per sobre de la resta per haver jugat en la NBA, es tracta de Pau Gasol (escollit n??mero 3 del draft de la NBA), Ra??l L??pez i Joan Carles Navarro.

En b??squet femen?? caldria destacar l'equip Universitari, ara anomenat UB Bar??a despr??s d'un acord de col??laboraci?? amb el FC Barcelona. L'UB Bar??a ha estat un referent de la lliga femenina espanyola aconseguint diverses copes de la reina i diverses lligues.

• M??s informaci?? a l'article: Hist??ria del basquetbol a Catalunya.
• Llista de clubs de b??squet de la prov??ncia de Girona

[edita] Marc del joc

• Durada: encara que varia amb la competici?? de la qual es tracti, la principal ??s la de la FIBA, segons el seu reglament el partit est?? compost per quatre per??odes de 10 minuts cadascun. En la NBA la durada de cada per??ode ??s de 12 minuts, i en la NCAA es juguen dos per??odes de 20 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haur?? de jugar-se una pr??rroga de 5 minuts m??s. I aix?? successivament fins que un equip guanyi el partit.

• Jugadors: l'equip presentat al partit est?? format per 12 jugadors com m??xim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podr?? canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant interrupcions en el joc.

• Inici del partit: ha de col??locar-se un jugador de cada equip dintre del cercle central amb un peu prop de la l??nia que divideix el terreny de joc en dues meitats, situat cadascun d'ells en el seu camp. Els altres jugadors han d'estar fora del cercle. L'??rbitre llan??a la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per a intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company del seu equip.

• ??rbitres: per a la majoria de competicions solen ser dos ??rbitres els encarregats de dirigir el partit. Encara que para moltes lligues professionals n'existeixin tres i per a unes altres amb molt baix pressupost un.

• Taula d'anotadors: la taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de la llei de 24 segons i, si cal, comissari) controla totes les incid??ncies del partit (tanteig, temps morts, temps de joc, faltes, canvis...etc.) i elabora l'acta del partit.

[edita] Principals regles del joc

[edita] Els cinc principis

Els 5 principis, segons James Naismith s??n:

1. Pilota lleugera que es controla amb les mans.
2. Cal botar la pilota per a poder despla??ar-se.
3. No hi ha restriccions de possessi?? a un jugador.
4. No ha d'haver-hi contacte personal.
5. S'assoleixen punts a l'introduir la pilota en una cistella col??locada horitzontalment i elevada.

[edita] Definicions

• Passes: despr??s d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar m??s de dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se est??tic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. Tamb?? es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freq??ents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de comen??ar a botar la pilota.
• Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llen??ar per?? no tornar a botar-la.
• Pivotar:??s el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.
• Zona: no es pot romandre m??s de 3 segons seguits a la zona, que ??s l'??rea restringida de l'equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp.
• Treure de banda o de fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passar?? a possessi?? de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracci??.
• Temps de possessi??: el temps l??mit de possessi?? que t?? cada equip per a llan??ar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella ??s de 24 segons.
• Camp enrere: l'equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podr?? retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada.
• Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge, entrant en contacte amb el jugador. Al fer-ho, ser?? castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en la NBA) el jugador ser?? eliminat.
• Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el f??sic de l'adversari.
• Falta t??cnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de b??squet.
• Falta desqualificant: falta personal o t??cnica que comporta l'expulsi?? del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives tamb?? equivalen a una falta desqualificant.
• Tirs lliures: si un equip comet quatre faltes defensives en un per??ode, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest per??ode seran castigades amb dos tirs des de la l??nia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de la NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. Tamb?? s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acci?? de tir i despr??s de les faltes t??cniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es d??na per v??lida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta al intentar llen??ar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
• Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessi?? de la pilota passa a ser de l'equip contrari .

[edita] Equips

• Jugadors: Nom??s hi poden jugar un m??xim de 5 jugadors alhora per equip. ??s freq??ent que entre aquest 5 jugadors hi acostumin a haver dos pivots, dos alers i un base.

• Suplents: En un equip poden haver un m??xim de 12 jugadors convocats, 5 jugadors juguen a la pista i un altres 7 romanen la banqueta.

• Entrenadors: Hi acostuma a haver un sol entrenador en un equip, que decideix tot qui juga i qui no juga, les jugades, etc.

[edita] Altres regles relacionades amb temps m??xims

• Tres segons: Aquesta regla es compleix quan un equip est?? atacant i entra a la zona de l'altre equip; no est?? perm??s que cap jugador hi estigui m??s de tres segons. En cas contrari l'arbitre ha d'assenyalar la infracci?? i la pilota passa a l'equip contrari.

• Cinc segons: Aquesta norma es dona quan la pilota surt fora de banda. El jugador que ha de fer la sacada de banda nom??s t?? cinc segons per passar-la, sin?? la pilota passa a l'equip contrari.

• Vuit segons: Aquesta norma es compleix quan despr??s d'una cistella de l'equip contrari, en la sacada de fons es disposen de deu segons per a passar de mig camp.

• Vint-i-quatre segons: Aquesta norma ??s el temps m??xim per a fer una jugada i tenir la possesi?? de la pilota, un cops exhaurits aquests vint-i-quatre segons la pilota passa a l'equip contrari.

[edita] Temps de joc

El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cadascuna en l'??mbit del b??squet FIBA, en quatre quarts de 12 minuts en la NBA i en dues parts de 20 minuts en la NCAA. Un partit consta de quatre quarts, i aix?? vol dir que son quaranta minuts, de partit, m??s els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.

[edita] Sistema d'anotaci??

Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que s??n:

• 2 punts si la cistella est?? feta en temps de joc des d'una distancia interior de la l??nia de 6,25 m.

• 3 punts si est?? feta a trav??s d'un llan??ament de m??s enll?? de la l??nia de 6,25 m.

• 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la l??nea de tirs lliures.

[edita] Caracter??stiques dels jugadors en les seves diferents posicions

• Base: ??s l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Est?? situat davant de la l??nia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.

• Escorta: Son encarregats d'anotar des del per??metre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i tamb?? son els que mes passades tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la l??nia de 6,25.

• Alers: S??n els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la l??nia de tir. Estan situats un a cada banda de la l??nia de 6'25, una mica m??s endins que els bases.

• Aler pivot

• Pivots: S??n els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la l??nia de tir. Estan situats un a cada costat de la botella, gaireb?? sota la cistella.

[edita] Gestions t??cniques b??siques

[edita] Defensa

• Posici?? b??sica:

??s fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena (el tronc), inclinat cap al davant i el cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visi?? dels teus companys i el teu adversari.

• Anticipaci??:

Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir r??pidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.

[edita] Defensa individual

??s una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o b?? pugui fer alguna jugada. Nom??s el pot deixa quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien.

[edita] Defensa en zona

Cada jugador, t?? un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. ??s una de les defenses mes bones que hi ha, perqu?? hi col??laboren m??s d'un jugador i costa mes que un contrari penetri en el camp contrari.

Tipus:

Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:

• 2-1-2 : Un sistema for??a ofensiu, com mostra deixar dos jugadors avan??ats.

• 2-3 : Sistema mig ofensiu, deixant 2 homes a sota, i amb 3 mig avan??ats.

• 1-2-2 : Un sistema molt ofensiu, nomes deixant 1 home darrera amb 4 avan??ats (clarament per sortir al contracop).

• 3-2 : Un sistema clarament defensiu, perqu?? posa 3 homes darrera i 2 mig avan??ats.

• 1-3-1 : Un sistema neutre, deixant 1 home abaix, 1 avan??at, i els altres tres en el mig.

[edita] La pista, la cistella i la pilota de b??squet

[edita] La pista de joc

Una pista de b??squet ??s un rectangle de superf??cie dura, que t?? entre 12,8 m a 15,2 m en el seu costat m??s curt i d'entre 22,5 m a 28,6 en el llarg. L'altura del sostre o de l'obstacle m??s baix ha de ser, de, com a m??nim, 7 m. El camp est?? dividit en dues meitats iguals separats per la l??nia denominada de mig camp. Per a cada equip, el mig camp que cont?? la cistella que es defensa es denomina mig camp defensiu i el mig camp que cont?? la cistella en la qual es pret??n anotar es denomina mig camp ofensiu. El cercle central mesura 1,83 m i dintre d'aquest es troba una altra circumfer??ncia de 61 cm de di??metre on se situa un jugador de cada equip a l'hora del comen??ament del partit. En els costats menors se situen els cercles que estan a 3,05 m d'altura i s'introdueixen 1,20 m dintre del rectangle de joc. Paral??lela a la l??nia de fons trobem la l??nia de tirs lliures, que es troba a 5,80 m de la l??nia de fons i a 4,60 de la cistella. La l??nia de tres punts es troba situada a 6,25 m de dist??ncia de la cistella. El cercle on es troba la l??nia de tirs lliures t?? una circumfer??ncia de 1,80 m.

[edita] La pilota de b??squet

La pilota de b??squet ha de ser, evidentment, esf??rica, de cuir o pell rugosa, o material sint??tic, que faciliti agafar-la pels jugadors amb les mans suades. Tradicionalment ??s de color taronja, amb l??nies negres, per?? hi ha moltes variants. Les pilotes d'indoor (pavell?? cobert) i doutdoor (exterior) es diferencien en el material del qual estan recobertes.

A partir de la temporada 2004-05 la FIBA ha adoptat per a les seves competicions una pilota amb bandes clares grogues sobre el cl??ssic color de fons taronja, per a millorar la visibilitat de la pilota tant per part dels jugadors com pel p??blic.

Des de l'any 2007 a Espanya s'utilitza una pilota amb franges negres, sobre el qual es discuteix la seva durada ja que rellisca en exc??s.

• Circumfer??ncia: 68 - 73 cm
• Di??metre: 23-24 cm
• Circunfer??ncia: 74,9 a 78 cm
• Pes: 567 - 629 g

S'utilitzen pilotes de tres denominacions diferents corresponents a tres grand??ries i pesos diferents segons les categories: el nombre "7", utilitzat per a b??squet mascul??, el "6" per a b??squet femen??, i el "5" per a minib??squet i pre-infantils (nens de 8 a 12 anys generalment).

[edita] La cistella de b??squet

El tauler de la cistella ??s 1.05m d'alt i 1.80m d'ample. En la part central inferior, es troba un rectangle de 0.59m d'ample i 0.45m d'alt i que est?? elevat del tauler per la part baixa 0.15m, en l'interior del rectangle es troba el que sost?? la cistella que mesura 0.45m, la cistella s'agafa del rectangle interior en el seu centre. El cercle de la cistella ha de tenir un di??metre de 45,7 cm, el rectangle interior s'utilitza per a calcular el tir, i que al xocar amb ell la pilota s'introdueixi en la cistella.

[edita] Competicions

La primera vegada que el basquetbol va apar??ixer en els jocs ol??mpics va ser a Berl??n'36. El seu inventor, James Naismith, va estar present, sense el seu cistella de bresquilles, en els partits. En la final, Estats Units va batre a Canad?? per 18-8. Eixe s?? que va ser un marcador de mini-basket.

Les principals competicions del m??n del b??squet s??n:

[edita] Entre seleccions estatals

• Campionat del M??n de b??squet mascul??
• Campionat del M??n de b??squet femen??
• Campionat d'Europa de b??squet mascul??
• Campionat d'Europa de b??squet femen??
• Torneig de les Am??riques mascul??
• Torneig de les Am??riques femen??

[edita] Entre clubs

• NBA
• WNBA
• Eurolliga de b??squet
• Copa ULEB
• FIBA EuroCup
• FIBA EuroCup Challenge
• Copa Korac (desapareguda)
• Recopa d'Europa de b??squet (desapareguda)
• Lliga ACB de b??squet
• Lliga italiana de b??squet
• Lliga grega de b??squet
• Lliga francesa de b??squet
• Lliga Catalana de B??squet
• Campionat de Catalunya de b??squet (desaparegut)

Per a m??s informaci?? vegeu: Llista de competicions de basquetbol

[edita] Vegeu tamb??

• Minib??squet
• B??squet als Jocs Ol??mpics

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: B??squet

• http://www.basquetcatala.com/ B??squet Catal??