Atletisme

De Viquip??dia

L'atletisme ??s un esport que consisteix en la realitzaci?? de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llan??aments) i proves combinades (heptatl?? i decatl??) reglamentats per la Federaci?? Internacional d'Atletisme Amateur.

El mot atletisme prov?? de la paraula grega "athlon" que significa lluita, compet??ncia, combat...

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Proves 2.1 Curses 2.2 Concursos 2.3 Combinades 3 Pista 3.1 Pista descoberta 3.1.1 Curses 3.1.2 Salts 3.1.3 Llan??aments 3.2 Pista coberta 3.3 Exteriors 4 Equipament i material 5 Entrenament 6 Categories 7 Proves m??s importants 8 Els millors medallistes de la hist??ria 9 Clubs dels Pa??sos Catalans 9.1 Catalunya 9.2 Pa??s Valenci?? 9.3 Illes Balears 10 Atletes dels Pa??sos Catalans 10.1 Catalunya 10.2 Pa??s Valenci?? 10.3 Illes Balears 11 Fonts 12 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que ??s considera l'esport m??s antic del planeta. Deixant de banda esports prehist??rics sense regles ni normativa es troben, com a refer??ncia m??s antiga, els Jocs Ol??mpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici de l'esport (per obra del reu de l'Elida, Ifitos, i en honor al d??u Zeus), per?? la teoria m??s acceptada ??s la del 776 aC perqu?? s??n els primers jocs dels quals s'han trobat escriptures que ho demostren: Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres.

El 468 aC els jocs ol??mpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatl??, cursa o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres (entre estats o ciutats gregues), d'aix?? s'anomenava treva ol??mpica.

Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs ol??mpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebraci?? del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els estadis d'aquella ??poca, nom??s feien uns 333 metres (unes 300 vares d'aquella ??poca). Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus d??us: els atletes no rebien cap premi valu??s, com podrien ser joies, or... sin?? que nom??s rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els m??s r??pids, els que saltaven m??s... Els atletes anaven nuus durant tot el per??ode, ja que all?? era una representaci?? de la bellesa masculina i intentaven imitar als d??us, les dones tenien l'acc??s prohibit.

Els atletes comen??aven als 12 anys l'entrament i la preparaci?? f??sica a la pista. A m??s hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s'hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinaci?? de les dues anteriors), carreres de qu??drigues... d'altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llan??aments de disc i javelina (en aquestes dues i havia una modalitat de llan??ament vertical i una altra d'horitzontal), curses de velocitat, salt de llargada...

Al 394 aC ja s'havien disputat 293 Jocs Ol??mpics, tots ells a la Vall Olimpia.

Despr??s de conquistar Gr??cia al 146 aC, els romans els van continuar. Amb l'arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent inter??s. L'any 394 dC l'emperador rom?? Teodosi I el Gran els va abolir perqu?? eren considerats pagans.

Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l'inter??s pels esdeveniments esportius, i per tant, tamb?? per l'atletisme. El 1834 un grup d'anglesos van decidir els m??nims exigibles per participar en determinades proves. Les primeres reunions atl??tiques van ser de la m?? de les universitats d'Oxford i Cambridge (1864). El primer m??ting nacional a Londres va tenir lloc el 1866 i el primer m??ting amateur a pista coberta, celebrat als Estats Units al 1868, l'any en el que es va fundar el primer club d'atletisme. Aix?? va desfermar l'inter??s per aquest esport tant a Europa com a Am??rica.

Poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme, al 1896 es van celebrar els Jocs Ol??mpics a Gr??cia impulsats per Bar?? Pierre de Coubertin i a partir d'aqu?? cada 4 anys un pa??s era l'amfitri?? dels Jocs, excepte en temps de guerra.

Tot i aix?? no va ser fins els jocs d'Estocolm, al 1912 que no es van comen??ar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques, va ser en aquells jocs quan Jim Thorpe va guanyar dues medalles d'or a pentatl?? i decatl??, aconseguint el r??cord del m??n, sis mesos despr??s se li van retirar les medalles i els r??cords perqu?? cobrava 25 d??lars setmanals jugant a beisbol, el 1982, un cop ja mort, el Comit?? Ol??mpic Internacional va entregar les medalles als seus fills i el van tornar a inscriure al llibre dels R??cords.

El 20 d'agost del 1913 es va fundar la Federaci?? Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 pa??sos, per?? actualment ja l'integren 137.

Al 1976 es va acordar que tots els r??cords i proves s'expressin de forma m??trica i evitar emprar el mot milla. Actualment aix?? s'aplica a totes les proves excepte la de milla.

[edita] Proves

Les proves a l'atletisme s'acostumen a classificar en tres grans blocs: curses (velocitat, tanques, resist??ncia, marxa, relleus...), concursos (salts i llan??aments) i combinades (decatl?? i heptatl??).

[edita] Curses

Les curses s??n les proves cl??ssiques. Consisteixen en c??rrer (excepte en el cas de la marxa) una dist??ncia determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una dist??ncia determinada el m??s important ??s el temps. Les m??s importants s??n:

• 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marat?? i la marat??.
• Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles.
• Marxa.
• Relleus: 4x100 m i 4x400 m.

Les carreres de velocitat s??n les carreres on la dist??ncia a rec??rrer s??n 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 s??n categoritzades en aquest grup. Afinant m??s hi es podrien distingir les carreres d'sprin (inferior als 100 metres), per?? no ??s necessari. Aquestes carreres es caracteritzen perqu?? l'atleta comen??a la carrera ajupit als estrebs (m??s coneguts com a starting o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al m??xim; potser l'??nica excepci?? ??s a la prova dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar m??s en altres zones.

Un cop es d??na el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb l'starting i fa els 10 ?? 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Aix?? permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.

Les carreres de mig-fons s??n aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses m??s populars s??n la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. Tamb?? ho seria la milla tot i no ser ol??mpica. En aquestes carreres l'atleta segueix una estrat??gia pr??viament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la dist??ncia, tamb?? hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comen??a amb starting, sin?? de peu, i es col??loquen en una l??nia corba de la pista, sense carrer ??nic; l'??nica excepci?? s??n els 800 metres llisos on si que es comen??a amb starting i durant una dist??ncia hi ha carrer ??nic. L'atleta fa una menor obertura de cames i l'acci?? dels genolls no ??s tant important com a les proves de velocitat.

Les carreres de fons s??n totes les curses d'una dist??ncia superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marat?? (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)... Els atletes d'aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i la for??a s??n menors que a les carreres de mig-fons i de velocitat.

Les carreres de tanques s??n de 400 metres o inferiors en dist??ncia. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent al??ada segons la categoria i el sexe. La dist??ncia entre les tanques ??s diferent segons la dist??ncia que es recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la r??pidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda paral??lela al terra): la flexibilitat ??s un element clau en aquestes proves. Les carreres d'obstacles s??n semblants, la dist??ncia m??s comuna s??n els 3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.

Les carreres de relleus hi participen 3 o m??s habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una dist??ncia determinada i passant un tub r??gid anomenat testimoni al seg??ent del seu equip. El canvi s'ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haur?? de recollir i no un altre del seu equip. A m??s, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si aix?? pot interferir en un atleta contrari.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Nom??s es sancionar?? si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebr?? les targetes dels jutges. Les dist??ncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

[edita] Concursos

Els concursos s??n aquelles proves de l'atletisme que no s??n ni curses ni combinades: els salts i els llan??aments. Les proves que conformen aquest gran grup s??n molt variades i diverses. Els salts son: salt d'al??ada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt, i els llan??aments: el pes, disc, martell i javelina.

• En el salt d'al??ada l'atleta ha de superar un llist?? saltant-hi per sobre. La t??cnica emprada actualment ??s la de fosbury.
• El salt amb perxa t?? aspectes comuns amb el salt d'al??ada: l'objectiu es passar un llist?? per sobre, en aquest cas, per??, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
• El salt de llargada consisteix en fer el salt a major dist??ncia horitzontal del punt de batuda.
• El triple salt ??s igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).
• El llan??ament de pes consisteix en llan??ar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el m??s lluny possible sense sortir d'un cercle de llan??ament.
• El llan??ament de disc i el llan??ament de martell consisteixen, tamb??, en llan??ar el m??s lluny possible un disc o un martell respectivament donant unes voltes pr??vies per agafar impuls, sense sortir del cercle de llan??ament.
• El llan??ament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llan??ament es fa en un passad??s, tamb?? s'ha d'intentar llan??ar el m??s lluny possible la javelina.

[edita] Combinades

Es tracten de "conjunts" d'algunes de les proves esmentades anteriorment. S??n el decatl?? i heptatl??. En aquestes competicions es compten els punts guanyats a cada prova, que varien segons la marca aconseguida, comptant com a 10.000 la marca ideal, en el cas del decatl??.

• Al decatl?? es realitzen les seg??ents proves: (primer dia) 100m llisos, salt de llargada, llan??ament de pes, salt d'al??ada, 400m llisos; (segon dia) 110m tanques, llan??ament de disc, salt amb perxa, llan??ament de javelina i 1500m. Aquesta prova nom??s ??s masculina.
• A l'heptatl?? es realitzen les seg??ents proves: (primer dia) 100m tanques, salt d'al??ada, llan??ament de pes, 200m llisos; (segon dia) salt de llargada, llan??ament de javelina i 800 metres llisos. Aquesta prova nom??s ??s femenina.

[edita] Pista

L'atletisme, normalment es duu a terme a una pista ovalada descoberta formada per un m??nim de 4 carrils (acostumen a ser 8, la recta d'arribada ha de tenir un m??nim de 6 carrils) on es realitzen les curses i, a l'interior dels carrils, una zona on s'hi fan els salts i llan??ament. No obstant, tamb?? es pot disputar a pistes cobertes, que s??n m??s petites i es caracteritzen per no ser a l'aire lliure. Totes les pistes han de passar un control de la IAAF per controlar-ne la qualitat. Per ??ltim, algunes proves es desenvolupen a espais exteriors com camins o carreteres.

La superf??cie les pistes s'anomena tartan i ??s un material sint??tic. S'acostuma a pintar de color marr?? o en alguns casos blau. Algunes pistes no oficials o actualment en des??s poden tenir el terra mineral, d'argila, de cendra o fins i tot d'herba.

Les pistes, al llarg de la hist??ria han variat molt. Al principi eren de sorra per dificultar la velocitat dels atletes, actualment aix?? ??s diferent i estan dissenyades per a facilitar-la. Els materials han canviat, cada cop les infraestructures s??n m??s resistents. La dist??ncia d'una volta, a m??s, ha anat variant cont??nuament: 1896 (Atenes) - 333,33m; 1900 (Par??s) - 500m; 1904 (St. Louis) - 536,45m (un ter?? de milla); 1908 (Londres) - 536,45m; 1912 (Estocolm) - 383m; 1924 (Par??s) - 500m; actualment s??n de 400 metres.

[edita] Pista descoberta

Els estadis importants tenen accessos a l'estadi a les quatre cantonades i estan envoltades per grades, on s'hi situa el p??blic.

La construcci?? d'aquestes pistes ??s molt costosa i dif??cil degut a l'elevat preu de construcci??, la gran superf??cie que ocupen, juntament amb tot el material necessari. Fet que provoca que s'acabin aprofitant els espais lliures per a desenvolupar-hi altres esports.

[edita] Curses

Per una pista ideal, el carrer 1 (l'interior) fa 400 metres cada volta. Hi ha dues rectes paral??leles (d'uns 84 metres) i dues corbes amb el mateix radi cada una (d'uns 36,5m), ??s a dir, la pista ??s sim??trica per 2 eixos. Les voltes que fan els corredors s??n en el sentit contrari de les agulles del rellotge, ??s a dir, de les dues parts aniran sempre per la de la dreta. A l'inici de la recta hi ha d'haver un espai amb tartan d'uns 3 metres i al final d'uns 17 perqu?? els atletes no tinguin problemes a l'hora de frenar. A l'interior del carrer 1, per separar la zona de carreres i la d'altres proves, hi ha una vorada d'uns 5 cent??metres d'al??ada i 5 d'amplada que acostuma a ser met??l??lica. Tot i aix?? tamb?? hi ha d'haver una l??nia blanca que delimiti la zona, i en cas d'haver-se de moure la vorada per la realitzaci?? de concursos o determinades curses s'haur?? de marcar amb cons o banderes (de 20 cent??metres d'al??ada, com a m??nim) el recorregut original de la pista, tanmateix no podran estar a m??s de 4 metres entre un i l'altre.

F??rmula matem??tica de la pista:

84,39m (cada recta) x 2 = 168,78m

36,80 (radi de les corbes) x 3,1416 (nombre pi, aprox.) = 115,61m

115,61 (cada corba) x 2 = 231,22m

168,78 (les dues rectes) + 231,22 (les dues corbes) = 400m

La dist??ncia dels carrers es compta a la l??nia externa. Cada carrer fa 1,22 metres d'amplada (amb una variaci?? possible d'1 cent??metre), senyalat per ambdues bandes per l??nies blanques de 5 cent??metres d'amplada. La inclinaci?? de la pista no pot superar 1:100 (normalment cap a l'interior) i el desnivell l'1:1.000 cap a la direcci?? de la carrera. Les zones de seguretat s??n de m??s d'un metre a l'interior i d'aproximadament un metre a l'exterior, on no hi pot haver material, obstacles, etc. a m??s, tots els sistemes de drenatge que hi hagi en aquesta zona hauran d'estar al mateix nivell que la pista. La "riera" emprada a proves d'obstacles ha d'estar a l'interior o exterior de la segona curva i ha de tenir unes dimensions de 3,66m x 3,66m x 0,70m.

Just abans de la sortida de la recta hi ha d'haver el n??mero de cada carrer pintat de color blanc, de m??s de mig metre d'al??ada i llegibles en la direcci?? de la carrera. A l'arribada es poden posar dos pals blancs r??gids, a m??s de 0,30 metres de dist??ncia de la pista sempre i quan no dificultin la feina de la foto-finish, les seves mides hauran de ser d'uns 1,40 x 0,08 x 0,02 metres. En les carreres on es comen??a amb carril propi, per?? acaben amb carrer lliure (com els 800 metres llisos) es deixaran un prismes o cons just a la zona on es produeixi el canvi.

Tamb?? hi ha d'haver un passad??s especial per enlla??ar les proves que es fan fora la pista (marat??, mitja marat??) i que acaben a dins.

[edita] Salts

• El salt de llargada es desenvolupa en un carrer d'uns 40 metres de llargada de la mateixa amplada que els carrers de les curses (1,22m). La taula de batuda fa 0,20m ?? 0,02 x 0,10m ?? 0,01. La fossa de caiguda haur?? d'estar plena de sorra i no podr?? fer menys de 2,75 metres d'amplada i no podr?? estar m??s aprop de 10 metres de la taula de batuda.
• El triple salt es realitza en les mateixes instal??lacions que el salt de llargada, amb un ??nic canvi: en competicions internacionals la batuda es sit??a a 13 metres de la fossa en els cas dels homes i a 11 en el de les dones.
• El salt d'al??ada es fa en un passad??s semicircular amb un m??nim de 20 metres de radi i un matal??s d'un m??nim de 3 x 5 metres. El llist?? ??s una barra feta de metall, fusta o fibra de vidre amb els extrems plans per obtenir una major estabilitat als suports. L'objectiu del saltador ??s saltar per sobre el llist?? sense fer-lo caure. Pot pesar, com a m??xim 2 kg i fa 4 metres de llarg??ria.
• El salt amb perxa compta amb un carrer d'uns 40 metres x 1,22, un caixet?? on posar la perxa i un matal??s de caiguda de 6,50m x 5m.

[edita] Llan??aments

• El llan??ament de pes es desenvolupa en un cercle de llan??ament de 2,135 metres, un contenidor d'1,22 m. ?? 0,01 x 0,112 x 0,10 m. ?? 0,02 i el sector de caiguda de 25 metres de radi i 17,10 de corda.
• El llan??ament de disc compta amb un cercle de llan??ament de 2,50m, una g??bia protectora i un sector de caiguda de 80 metres de radi i 54,72 de corda.
• La instal??laci?? del llan??ament de javelina consisteix en un passad??s de 30 a 36,50 metres amb una amplada de 4, un arc amb un radi de 8m i un sector de caiguda de 100 metres de radi i 50 de corda.
• La instal??laci?? del llan??ament de martell ??s un cercle de llan??ament de 2,135 de di??metre, g??bia protectora i un sector de caiguda de 90 metres de radi i 61,56 de corda.

Estranya vegada alguns d'aquests llan??aments poden desenvolupar-se a descampats adjacents a la pista, normalment per no fer malb?? la gespa de l'interior, que molts cops s'utilitza com a camp de futbol, rugbi o hoquei sobre herba.

[edita] Pista coberta

Tamb?? pot ser que es desenvolupi a pistes cobertes, on la recta fa nom??s 50 metres, la meitat d'una pista normal, no s'hi poden fer proves com el llan??ament de disc o javelina per l'esc??s espai del qual es disposa. Una caracter??stica d'aquestes pistes ??s que a l'interior no hi ha gespa i que just a la meitat hi ha una recta per desenvolupar-hi els 60 metres llisos.

[edita] Exteriors

Tot i aix?? hi ha proves com els crossos, algunes curses de marxa i les maratons que es desenvolupen a camins o carreteres. Les maratons molts cops acaben fent una volta a la pista.

[edita] Equipament i material

El material necessari ??s molt variat segons la prova que es vulgui fer. En les curses ??s imprescindible disposar dels tacs de sortida (tamb?? anomenats estrebs o starting). En el salt amb perxa i el d'al??ada es necessita un matal??s per aturar les caigudes. En els llan??aments, l??gicament es necessiten els instruments que es llan??aran. Totes les pistes, a m??s han de comptar amb valles i obstacles per poder desenvolupar les proves.

El material que han de portar els jutges tamb?? varia segons la prova i segons el paper que tenen. Per exemple en un salt de llargada, uns s'encarregaran d'allisar la sorra, uns altres de mesurar, i uns altres de verificar que el salt ??s v??lid. Per tant ??s molt dif??cil fer una llista de tot el material que es pot necessitar a l'hora de fer de jutge.

L'equipament de roba consisteix en un conjunt format per una samarreta i uns pantalons (molt curts) o unes malles i el cal??at corresponent que la majoria de cops consisteix en unes botes de claus, aquestes poden tenir claus nom??s a la part davantera (per a curses) o a tota la planta (per a alguns salts), si es fan llen??aments el les botes no tenen claus sin?? que tenen una sola llisa per poder lliscar pel cercle de llan??ament.

[edita] Entrenament

Al principi de l'entrenament d'un atleta, aquest comen??a practicant moltes proves i molt diverses. Amb el temps, l'esportista s'anir?? especialitzant, d'acord amb les seves habilitats i prefer??ncies. Si l'atleta no t?? cap prova "especial" pot dedicar-se a fer proves combinades.

Com pr??cticament tot el relacionat amb l'atletisme, l'entrenament tamb?? ??s molt variat segons les proves que es disputin. Tot i aix?? es pot apreciar que els sprins, la flexibilitat i la for??a tant de cames com de bra??os s??n molt importants en la majoria de disciplines.

L'entrenament dep??n de la proximitat de competicions, de l'estat de l'atleta, de les condicions meteorol??giques, etc. per?? normalment acostuma a seguir un patr??: primer un exercicis d'escalfament (fer footing, estiraments...), despr??s unes proves generals (exercicis de multi-salts, abdominals i flexions...), posteriorment exercicis especialitzats per la prova que es vol treballar i finalment exercicis per "deixar-se anar" com s??n el footing i els estiraments.

[edita] Categories

Com en tots els esports a l'atletisme hi ha diferents categories segons l'edat.

• Promoci?? (regides per la Federaci?? Catalana d'Atletisme a Catalunya)
  • Alev?? (10-11 anys)
  • Infantil (12)
  • Cadet (13-14)
• Regides per la IAAF
  • Juvenil (15-16)
  • J??nior (17-18)
  • S??nior
  • Veterans (normalment a partir del 35)

[edita] Proves m??s importants

• El Campionat del M??n l'organitza la Federaci?? Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. En un principi es disputava cada quatre anys, per?? degut al gran ress?? medi??tic i econ??mic que tingu?? la competici??, a partir de la seva tercera edici??, el 1991, es pass?? a disputar cada dos anys.
• Els Jocs Ol??mpics d'estiu s??n un competici?? internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comit?? Ol??mpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions m??s prestigioses i amb m??s audi??ncia arreu del m??n. Els competidors hi participen representant el seu Comit?? Ol??mpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que tamb?? hi prenen part diverses nacions sense estat.
• La Golden League ??s una s??rie de competicions anuals que organitza la Federaci?? Internacional d'Atletisme (IAAF) des de 1983. Aquesta competici?? es va formar per millorar l'efici??ncia de les millors competicions atl??tiques. Els atletes que guanyen en les sis competicions comparteixen un premi d'un mil?? de d??lars.
• La Copa del M??n d'Atletisme, que es una competici?? internacional de sel.lecions continentals de proves en pista.
• El Campionat d'Europa d'Atletisme ??s un esdeveniment atl??tic organitzat per l'Associaci?? Europea d'Atletisme(EAA), i que se celebra cada quatre anys a una ciutat diferent, pr??viament designada. La primera edici?? es va celebrar el 1934 a la ciutat de Tor??, It??lia, i fins el 2006 s'han disputat en 19 edicions. ??nicament es va deixar de disputar l'edici?? del 1942 a causa de la Segona Guerra Mundial.

[edita] Els millors medallistes de la hist??ria

Els millors medallistes de la hist??ria
Posici??	Atleta				Total	Anys Premiats	Disciplina premiat
1	Raymond Clarence Ewry	10	0	0	10	Del 1900 al 1908	Triple Salt
2	Paavo Nurmi	9	3	0	12	Del 1920 al 1928	-
3	Carl Lewis	9	1	0	10	Del 1984 al 1996	Sprint
4	Martin Sheridan	5	3	1	9	1904 i 1908	[1]
5	Ville Ritola	5	3	0	8	1924 i 1928	-
6	Michael Johnson	5	0	0	5	1996 i 2000	Sprint
7	Eric Lemming	4	0	3	7	Del 1900 al 1912	-
8	Jim Lightbody	4	1	2	7	Del 1904 al 1908	-
9	Evelyn Ashford	4	1	0	5	Del 1984 al 1992	Sprint
10	Hannes Kolehmainen	4	1	0	5	1912 i 1920	-
11	Meyer Prinstein	4	1	0	5	Del 1900 al 1906	-
12	Melvin Sheppard	4	1	0	5	Del 1908 al 1912	-
13	Emil Z??topek	4	1	0	5	1948 i 1952	Carrera de fons, Marat??
14	Fanny Blankers-Koen	4	0	0	4	1948	-
15	Betty Cuthbert	4	0	0	4	1956 i 1960	-
16	Robert Korzeniowski	4	0	0	4	Del 1996 al 2004	-
17	Alvin Kraenzlein	4	0	0	4	1900	-
18	Al Oerter	4	0	0	4	Del 1956 al 1968	Llan??ament de disc
19	Jesse Owens	4	0	0	4	1936	-
20	Lasse Viren	4	0	0	4	1972i 1976	-
21	B??rbel W??ckel	4	0	0	4	1976 i 1980	Sprint

1. ??? Premiat a les disciplines de llan??ament de pes, de disc, de pedra, salt de llargada dret i salt d'al??ada dret

[edita] Clubs dels Pa??sos Catalans

[edita] Catalunya

Regits per la Federaci?? Catalana d'Atletisme:

[edita] Pa??s Valenci??

Regits per la Federaci?? d'Atletisme de la Comunitat Valenciana:

[edita] Illes Balears

Regits per la Federaci?? d'Atletisme de les Illes Balears:

[edita] Atletes dels Pa??sos Catalans

[edita] Catalunya

Les proves en les que han destacat hist??ricament els atletes catalans han estat les de marxa atl??tica amb Josep Mar??n, Jordi Llopart, Valent?? Massana, Maria Vasco, Mari Cruz D??az, Mar??a Reyes Sobrino o Daniel Plaza i en les proves de mig fons amb atletes com Tom??s Barris, Reyes Est??vez, Monserrat Pujol al Cross Carles Castillejo, als 3000 m obstacles Juan Carlos Blanco, Marco Antonio Cepeda i Rosa Mar??a Morat?? i als 10000 m Gregorio Rojo, Constantino Miranda, Antoni Amoros i marat?? Jos?? Rios.

En proves de velocitat sobresurten David Canal, Gaiet?? Cornet, Jordi Mayoral i Teresa Rion??

Altres atletes destacats s??n l'heptaatleta Imma Clop??s, amb salt de llargada Antonio Corgos, amb salt amb perxa Javier Garc??a Chico la llan??adora de pes Berta Castells i Carles Sala.

[edita] Pa??s Valenci??

[edita] Illes Balears

[edita] Fonts

• Portal de Atletismo (castell??)
• Atletismo (castell??)
• Atletismo de l'Encarta (castell??)
• Historia del Atletismo (castell??)
• La historia del atletismo (castell??)
• HISTORIA DEL ATLETISMO (castell??)
• La pista de atletismo (castell??)
• Athletics News and Video (angl??s)
• Llista de clubs de Catalunya
• Llista de clubs del Pa??s Valenci?? (castell??) (PDF)
• Llista d'escoles de les Illes Balears

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Atletisme

• Federaci?? Catalana d'Atletisme
• Federaci?? d'Atlestisme de les Illes Balears
• Calendari de curses populars de Catalunya, Pa??s Valenci??, Illes Balears i Andorra
• Atletisme al YouTube.
• R??nkings del Mundo (Veteranos) (ingl??s)
• Llista de totes les pistes de Catalunya (PDF)
• Millors marques actuals - Web del diari Marca (castell??)
• Esquema d'una pista d'atletisme amb totes les mides (imatge)

Principals proves de l'atletisme

Velocitat: 60 m | 100 m | 200 m | 400 m ".." Tanques: 100 m tanques | 110 m tanques | 400 m tanques Mitja dist??ncia: 800 m | 1500 m | 3000 m | 3000 metres obstacles Llarga dist??ncia: 5,000 m | 10,000 m | mitja marat?? | marat?? ultramarat?? | curses de varis dies | cross del pa??s Relleus: 4 x 100 m | 4 x 400 m ".." Llan??aments: Disc | Pes | Javelina | Martell Salts: Salt d'al??ada | Salt de llargada | Perxa | Triple salt Combinades: Pentatl?? | Heptatl?? | Decatl?? Marxa

Llista de proves de l'atletisme

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Esport
Futbol	Copa del M??n de Futbol 2006 ??? Futbol Club Barcelona  ??? Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
Altres	Atletisme ??? Pilota valenciana ??? Tarradellas Cup 2007 masculina