Assiniboine

De Viquip??dia

Bandera dels Assiniboine de Fort Belknap

Els assiniboine s??n una tribu de parla hoka-sioux, el nom del qual prov?? del chippewa Assinipuatak (d???usin ???pedra??? i upwawa ???coure???), ???els qui cuinen amb pedres???. Tamb?? anomenats Puataka de les planures o b?? Stoney Indians. Es dividien en dos grups: Plains i Mountains. Eren els Hohe dels lakota.

[edita] Localitzaci?? geogr??fica

Origin??riament vivien vora la badia de Hudson. D???ac?? es traslladaren als marges dels llacs Saskatchewan, Assiniboine i Winnipeg. Actualment viuen a les reserves de Fort Belknap i Fort Peck (Montana), la reserva Stoney de Morley (Saskatchewan) i les reserves de Wesley i Chiniquay (Alberta).

Fam??lia assiniboine, Montana, 1890-1891

[edita] Demografia

A comen??aments del segle XIX eren uns 10.000 individus, per?? una epid??mia de verola els redu?? a 6.000 el 1836. El 1960 es calculaven 2.510 a Montana. El 1970 hi havia uns 4.000 a Montana i 1.000 a Alberta. Segons Asher, hi havia 2.500 a Montana (entre ells, 150-200 parlants de la llengua) i 3.200 a Alberta i Saskatchewan, on 1.500 encara parlen la llengua. El 1990 es calculaven en 6.000 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, en total hi havia 6.983 assiniboine entre purs, mestissos i barrejats amb altres tribus.

Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Fort Peck, compartida amb els sioux, hi havia 6.555 habitants (10.323 al rol tribal), i a la reserva Fort Berthold, compartida amb els atsina o gros ventre, hi havia 3.809 habitants (5.232 apuntats al rol tribal).

Al Canad??, hi ha 343 a Pheasant Rump, 390 a Ocean Man, 1.156 a Mosquito-Grizzlies Bear Head, 2.100 a White Bear i 2.170 a Carry the Kettle (Saskatchewan), i 1.636 a Paul, 1.294 a Wesley, 1425 a Bearspaw, 1.450 a Chiniki i 1.167 a Mosquito Grizzly???s Bear Head (Alberta).

[edita] Costums

Eren alts i forts, i es dividien en dos grups: els de la muntanya, que eren inofensius i vivien miserablement, i els de les planures, que eren vigorosos i vivien del pillatge i del comer?? de pells amb la Hudson Bay Co. Llurs cabdills rebien els instruccions de batalla mitjan??ant somnis o visions, i sovint duien amulets sagrats. Ballaven la Dansa del Sol (on hi apareixien les dues formes del Gran esperit, el D??u Sol i el D??u Tro) i la dansa de la Tenda de la Medicina.

Assiniboines a Montana, 1890-1891

Es dividien en vuit bandes: Itscheabine (banda de les filles), Jatonabine (banda de les roques), Otopachgnato (banda de l'ample), Otaopabine (banda de les canoes), Tschantoga (banda del bosc), Watopachnato (banda dels ancians), Tanintauei (gens des osayes) i Chabin (banda de les muntanyes).S??n bandes separades, cadascuna amb cabdill propi i amb consell. Les bandes movien llurs campaments amb freq????ncia per la cacera del b??fal. Amb la introducci?? dels cavalls en el segle XVIII, deixaren de moure???s a peu emprant travois tirats per gossos. Les dones realitzaven tota la feina relativa al tipi, inclosa la construcci?? i el desmantellament. Les principals proeses guerreres consistien en prendre cabelleres i cavalls, i en tocar l???enemic durant la batalla.

[edita] Hist??ria

Eren alts i forts, amics dels cree i enemics dels sioux. Cap el 1600 es van escindir dels yanktonai, i abandonaren els marges de Hudson i llac Superior pels marges del llac Winnipeg, on passeb a ser n??mades que viuen en tipis. Comerciaven pemmican als europeus a canvi d???armes. Foren vistos per primer cop el 1640 i el 1679 pels exploradors francesos, qui ja els consideraven aliats dels cree. Degut a l???enfrontament d???interesos francesos i anglesos a la zona es van moure cap a l???Oest, a les planures de Canad??, Montana i Dakota del Nord, ra?? per la qual entraren en conflicte amb els blackfoot pel control de les planures.

El 1830 s???expandiren per les planures del Canad??, junt a la frontera amb els EUA, on van fer amistat amb cree i ojibway. Des del 1840 cediren poder guerrer als cree, ja que des del 1820 patiren diverses epid??mies.

Home assiniboine a Montana. 1890

El 1836 van patir una epid??mia de verola que els redu?? en un 40 %, i malgrat la seva tradici?? guerrera, foren molt amic dels blancs, amb qui signaren el primer tractat per dur-los a una reserva el 1851, cosa que redu?? llurs moviments. El 1857 s???enfrontaren amb els sioux, i un dels seus guerrers, Jumping Bull, els deix?? per unir-se a Bou Assegut. El 1887 es constitu?? la reserva de Fort Belknap, que comparteixen amb els atsina, i el 1888 la de Fort Peck, que comparteixen amb els yanktonai.

Pel que fa als del Canad??, el 1885 guerrers assiniboine ajudaren les forces canadenques a reprimir als rebels cree i m??tis. Fred Robinson (1861-1941), indi assiniboine casat amb una sioux de Saskatoon, fou aconvertit a la religi?? Ghostdance per Kicking Bear i Wovoka el 1902 i va predicar la nova religi?? a la Siux Wahpeton Reserve de Saskatchewan. El 1971 un dels seus membres, Hank Adams, membre de l???AIM, va rebre un tret a l???est??mac de la policia de Tacoma quan treballava de pescador al riu Nisqually.