Aspirina
De Viquip??dia
Aspirina
|
|||||
![]() |
|||||
![]() |
|||||
?? | |||||
|
|||||
|
|||||
??cid 2-(acetiloxi)benzoic | |||||
Origen | ? | ||||
Diana terap??utica | ? | ||||
|
|||||
n??mero CAS | 50-78-2 | ||||
codi ATC | A01AD05 B01AC06, N02BA01 | ||||
PubChem | 2244 | ||||
DrugBank | APRD00264 | ||||
|
|||||
F??rmula | C9H8O4 C6H4(OCOCH3)COOH |
||||
Pes mol. | 180.16 g/mol | ||||
Sin??nims | ??cid 2-acetiloxibenzoic ??cid 2-acetoxibenzoic acetilsalicilat ??cid acetilsalic??lic ??cid O-acetilsalic??lic |
||||
Dades f??siques | |||||
Densitat | 1,40 g/cm3 | ||||
Punt de fusi?? | 136??C (409K) | ||||
Punt d'ebullici?? | 140??C (413K) | ||||
Solubilitat en aigua | 4,6 mg/mL (20??C) | ||||
|
|||||
Biodisponibilitat | r??pida i completa | ||||
Uni?? proteica | 99.5% | ||||
Metabolisme | hep??tic | ||||
Vida mitja | dosi de 300-650 mg 3,1-3,2 hores dosi d'1 g 5 hores dosi de 2 g 9 hores |
||||
Excreci?? | renal | ||||
|
|||||
Cat. d'embar??s |
? |
||||
Estatus legal |
OTC(US) |
||||
Administraci?? | oral |
L'aspirina o l'??cid acetilsalic??lic (acetosal o AAS) ??s un f??rmac de la fam??lia dels salicilats, sovint emprat com a analg??sic (mals menors i dolor agut), antipir??tic (contra la febre), i antiinflamatori. L'aspirina va ser la primera en descobrir-se la classe de f??rmacs anomenats antiinflamatoris no estero??dals (AINE). Tamb?? t?? un efecte anticoagulant i, per aix??, s'usa a baixes dosis durant llarg termini per a evitar atacs al cor.
L'aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formaci?? del trombox?? A2 in plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregaci?? plaquet??ria evitant la producci?? de co??guls i reduint la incid??ncia d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest prop??sit, s??n les emprades per a xiquets (aspirina infantil) que venen en p??ndoles de 75 o 81 mg. Per a despr??s d'un atac al cor tamb?? s'utilitza l'??cid acetil salic??lic per?? en grans dosis. Aquest nivell de dosi tamb?? inhibeix la s??ntesi de protrombina i pot tamb?? produir un segon i diferent efecte anticoagulant.
Ocorren m??s de cent sobredosis fatals d'aspirina anualment, encara que la gran majoria dels seus usos s??n beneficiosos. Els efectes secundaris principals, especialment en dosis altes, s??n l'estr??s gastrointestinal (incloent ??lceres g??striques i hemorr??gies estomacals) i ac??fens. Un altre efecte secundari, a causa de les seues propietats anticoagulants, ??s l'augment del flux sanguini en la menstruaci??. A causa de la relaci?? entre l'aspirina i la s??ndrome de Reye, l'aspirina ??s emprada per a controlar els s??mptomes de processos gripals en menuts.[1]
Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel qu??mic alemany Felix Hoffman. La seua propietat terap??utica com a analg??sic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmac??leg alemany Heinrich Dreser. ??s un compost que ja era utilitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escor??a de salze la qual cosa va propiciar que s'investigu??s quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma ??cida i fent-la reaccionar amb anh??drid ac??tic, fins que es va trobar l'aspirina.
[edita] Refer??ncies
- ??? Macdonald S (2002). ??Aspirin use to be banned in under 16 year olds??. BMJ 325 (7371): 988. PMID 12411346.