Viquip??dia:Articles de qualitat
De Viquip??dia
Articles de qualitat a la Viquip??dia En aquesta p??gina es destaquen aquells articles complets i d'una qualitat especial. Com que tenim desenes de milers d'articles a la Viquip??dia, ac?? teniu la possibilitat de fer un seguiment dels que s??n especialment valuosos. Per a proposar la inclusi?? d'un article en aquesta p??gina, heu d'afegir-lo en una llista d'articles on el seu contingut ser?? analitzat i valorat, aix?? com tamb?? el seu estil, la redacci??, la informaci?? que abasta, l'exactitud, i la neutralitat. Si b?? els articles que es llisten ac?? els considerem part del nostre millor material, estem sempre treballant-los i millorant-los cada vegada m??s, aix?? que no vos talleu si voleu actualitzar-los. A hores d'ara hi ha pocs articles seleccionats, per?? aix?? no significa necess??riament que la Viquip??dia no disposi d'articles de qualitat, perqu?? aquest proc??s de selecci?? oberta tot just va comen??ar a rutllar fa poc temps. A m??s a m??s, si considereu que un dels articles d'aquesta llista no t?? la qualitat necess??ria, podeu comentar-ho a la p??gina de discussi??. D'altra banda, si trobeu el senyal de destacat a algun article de la llista, aix?? significa que l'article ha estat mostrat de manera destacada en la plana principal de la Viquip??dia. Si tradu??u articles de qualitat d'altres Viquip??dies, tamb?? podeu apuntar-vos al Viquiprojecte de traducci?? d'articles de qualitat. Actualment hi ha 87 articles de qualitat.
|
Guia per a fer un article de qualitat:
Vegeu tamb??: |
Smilodon ("dent ganivet" en grec antic) ??s un g??nere extingit de grans f??lids de dents de sabre macairodontins. Els mascle m??s grans d'una de les esp??cies, S. populator, arribaven a 300 kg, rivalitzant amb el tigre actual per la distinci?? de f??lid m??s gran de tots els temps,[1] Aparegueren a Am??rica del Nord a finals del per??ode Plioc?? i s'estengueren a Am??rica del Sud durant el gran intercanvi americ??.[2] La seva caracter??stica m??s coneguda s??n les seves dents de sabre, que en fan un dels mam??fers prehist??rics m??s coneguts pel p??blic general. En ocasions se'ls denomina "gats de dents de sabre" (incorrecte perqu?? han existit altres felins de dents de sabre que no hi tenien relaci??) o "tigres de dents de sabre" (incorrecte perqu?? no eren tigres).[3] S'extingiren degut als canvis clim??tics que tingueren lloc a finals del Plistoc?? i la modificaci?? dels ecosistemes que comportaren aquests canvis, per?? ??s possible que l'arribada dels humans tamb?? contribu??s a la seva extinci??.[4] |
Una edat glacial ??s un per??ode de llarga durada en qu?? baixa la temperatura global del clima de la Terra, donant com a resultat una expansi?? del gla?? continental, els casquets polars i les glaceres. Glaciol??gicament, el terme edat glacial se sol usar per referir-se a un per??ode amb casquets glacials tant a l'hemisferi nord com al sud; segons aquesta definici??, encara ens trobem en una edat glacial (perqu?? encara hi ha casquets polars a Grenl??ndia[5] i l'Ant??rtida). M??s col??loquialment, quan es parla dels ??ltims milions d'anys, s'utilitza edat glacial per referir-se a per??odes m??s freds amb extensos casquets glacials a Nordam??rica i Eur??sia: segons aquesta definici??, l'edat glacial m??s recent s'acab?? fa 10.000 anys. Aquest article usar?? el terme edat glacial en el primer sentit, el glaciol??gic; el terme glacials pels per??odes m??s freds de les edats de gel; i interglacials pels per??odes m??s c??lids. |
El Big Bang [6]("Gran Explosi??") ??s el model cosmol??gic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condici?? primig??nia en la que existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. Aquesta paraula que designa el principi de la dilataci?? i l'expansi?? de l'univers, comparada abusivament amb una explosi??, fou proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel f??sic angl??s Fred Hoyle en un programa de r??dio de la BBC, The Nature of Things (??La natura de les coses??), el text del qual fou publicat en el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sin?? que se'n reia del concepte, doncs ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. |
Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1597 ??? N??pols, vers el 1654) va ser una pintora caravaggista italiana, filla del pintor tosc?? Orazio Gentileschi (1563-1639). Va viure a la primera meitat del segle XVII. Va aprendre del seu pare Orazio el rigor del dibuix,[1] donant-li una forta accentuaci?? dram??tica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estil??stic va contribuir a la difusi?? del caravaggisme a N??pols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630. Artemisia Gentileschi va n??ixer a Roma el 8 de juliol del 1593. Fou la filla gran del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l'escola romana de Caravaggio. Artemisia va ser introdu??da a la pintura al taller del seu pare, mostrant m??s talent que els seus germans, que van treballar al seu costat. Va aprendre dibuix, com empastar els colors i com donar brillantor als quadres. At??s que l'estil del seu pare, en aquells temps, es remetia expl??citament a l'art de Caravaggio (amb el qual Orazio tenia relacions de familiaritat),[2] tamb?? els primers passos art??stics d'Artemisia es van situar, per motius diversos, cap al despertar del gran pintor llombard. Tanmateix, la seva aproximaci?? als temes era diferent de la del seu pare. |