Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Art rom??nic - Viquip??dia

Art rom??nic

De Viquip??dia

Viquip??dia:Els 100 articles fonamentals
Per a altres significats, vegeu ??Rom??nic (desambiguaci??)??.
Absis i campanar de la bas??lica de Sant Sern?? de Tolosa, de finals del segle X
Absis i campanar de la bas??lica de Sant Sern?? de Tolosa, de finals del segle X
Homenatge a la Pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona
Homenatge a la Pau i treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona

L'art rom??nic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, despr??s de la descomposici?? de l'Imperi Carolingi.

A part de les influ??ncies clarament romanes i de les noves tend??ncies aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, tamb?? hi ha una clara assimilaci?? de modalitats orientals.

El nou estil s'estengu?? r??pidament per totes les cultures europees mediterr??nies, travessant els Alps cap els pa??sos del Rin i endinsant-se per tota la Pen??nsula Ib??rica.

En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de can??, sense ornamentacions ni obertures. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cant?? de migdia com a ??nica obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Nom??s a l'exterior dels absis i murs s'hi ressaltava alguna lesena i arcuaci?? cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.

A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentaci?? escult??rica de finestres, portals, capitells... Ser?? ara, al segle XII, quan esclata la construcci?? de les grans obres del rom??nic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Per?? sempre limitats pels recursos arquitect??nics que tant millorar?? l'estil g??tic.

Taula de continguts

[edita] L'art Rom??nic a Catalunya

Article principal: Art rom??nic a Catalunya

Com a la resta d'Europa, la desvinculaci?? gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentaci?? dels territoris musulmans en regnes de taifa, s??n clarament perceptibles en l'arquitectura rom??nica catalana.

Com a d'altres ??rees, aqu?? s'entra aviat amb caracter??stiques pr??pies com l'aplicaci?? de les voltes de can?? en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais menors i en les c??pules sota els cimboris. Per?? es segueix la mateixa evoluci?? de la rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitect??nic i escult??ric ben entrat el segle XIII.

En aquests primers temps la influ??ncia ??s de filiaci?? llombarda, que es caracteritza per l?????s general d???un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una decoraci?? exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a ??sser estretes per?? de doble esqueixada. ??s l'estil de principis del segle XI a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Pened??s.

L'Abat Oliba ??s un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esgl??sies de la seva di??cesi de Vic que despr??s s'est??n a la resta. Aix?? van n??ixer les bas??liques de Sant Vicen?? de Cardona (1040), de Sant Serni de Tav??rnoles (1040) o de Sant Pere de Casserres (1050). Tamb?? s??n d'aquesta ??poca la Catedral de Girona i la de Vic i els monestirs de Cuix??, Ripoll, Sant Pere de Rodes i de Breda.

L'austeritat d'aquesta primera etapa desencall??, a la segona meitat del segle XI, amb una major perfecci?? de l'aparell dels murs gr??cies a petits blocs regulars de pedra, a espais m??s amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de Sant Lloren?? del Munt (1064), Sant Miquel de Fluvi?? (1066), la catedral d'Elna (1069) i Sant Esteve d'Olius (1079).

Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del rom??nic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besal??.

I arriba el moment m??s majestu??s que allarg?? el per??ode fins ben entrat el segle XIII amb l'esclat escult??ric de la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i sobretot amb els claustres de Ripoll mateix, de Sant Pere de Galligants, del Monestir de Sant Cugat del Vall??s, de la Catedral d'Elna, de la Catedral de Girona, de Sant Pau del Camp, de Sant Benet de Bages i Santa Maria de l'Estany.

[edita] Arquitectura

L???arquitectura ??s la caracter??stica principal del rom??nic catal??. Es caracteritza principalment per els sostres baixos i les parets molt gruixudes.

A les esgl??sies destaquen:

  • Una distribuci?? en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central ??s la m??s alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets.
  • La seva distribuci?? ??s molt sim??trica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l???est, l???oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones).
  • Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d???altres no (les que m??s pes aguanten, com les que delimiten les naus).
  • Les columnes s???uneixen amb arcs ogivals (apuntats) o amb arcs de mig punt.
  • Els sostres de la nau central en volta de can?? i els de les naus centrals en forma de mitja volta de can??.
  • Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola.
  • El capitells decorats amb animals mitol??gics i escenes b??bliques.

Les esgl??sies tenien poques finestres per evitar que s???ensorr??s el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L???interior quedava molt fosc, que contribu??a a la por que donava a la gent.

[edita] Nomenclatura utilitzada en la descripci?? de l'arquitectura rom??nica


[edita] Pintura

La pintura t?? els mateixos temes iconogr??fics que l???escultura. Per?? a m??s, hi trobem les il??lustracions de llibres que apareixen per comentar els textos, com el ???Beat de Li??bana???.

Hi ha tamb?? pintura mural, encara que es conserva malament i n???hi ha poca. Per??, la pintura va ser molt important, ja que tots els edificis devien estar policromats. La pintura se situava preferentment en l???interior. L???absit principal era el centre organitzador del programa iconogr??fic. Es varen pintar, a m??s, les bovades i els murs.

Entre els temes predomines: el tetramorf, el pantocr??tor, els ap??stols i els sants. En els murs apareixen els temes narratius, tant del Antic com del Nou Testament, per?? tamb?? apareixen les vides dels sants, sobre tot si tenen relaci?? amb el cam?? que els fidels han de rec??rrer per obtenir la Salvaci??.

Igual que l???escultura, la pintura t?? una clara funci?? docent, i un marcat car??cter simb??lic, a m??s, d???est??tic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes: frontalitat, car??ncia de volum i profunditat, formes geom??triques i esquem??tiques, adaptaci?? al marc arquitect??nic, antinaturalisme i hieratisme, encara que aix?? es compensa amb una gran expressivitat de les figures.

T?? una for??a influ??ncia de l???art bizant??. Predomina el dibuix, amb l??nia grossa, colors plans i sense volum. L???espai es crea per la distribuci?? de les figures en l???espai. La t??cnica m??s utilitzada ??s la del fresc, el que requereix una certa preparaci?? del mur: estucat. Els colors tamb?? poden aplicar-se al temple. Donada l???amplitud dels murs, la composici?? de l???escena adquirir?? una import??ncia singular. Tamb?? es pint?? sobre una tabla, per posar en els altars. La composici?? seguia les convencions del relleu.

En la pintura rom??nica sobresurt la miniatura. La miniatura esta realitzada per gent lletrada, pensada per decorar llibres, per la gent que sap llegir, per que no t?? la intenci?? did??ctica de les altres obres. Freq??entment es creen models que despr??s models que despr??s apareixen en murals i tables. Es pinten B??blies, llibres de hores, vides de sants, llibres cient??fics, etc. En ells les miniatures ocupen els marges de les fulles, de manera de vinyeta, p??gines plenes i les inicials del comen??ament del text.


Vegeu tamb?? Art rom??nic andorr??.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Art rom??nic