Art modernista a Badalona

De Viquip??dia

L'Art modernista a Badalona forma part del moviment modernista sorgit a finals del segle XIX i que perdur?? fins al primer decenni del segle XX, s'ent??n des d'una doble vessant: com una actitud de modernitat est??tica que arracona les tend??ncies academicistes del segle XIX; i com un prop??sit per modernitzar la cultura i la societat.

[edita] L'arquitecte Joan Amig?? i Barriga

El principal representant del Modernisme a Badalona dins l'??mbit de l'arquitectura ??s el prol??fic Joan Amig?? i Barriga (Badalona, 1875 ??? 1958). Les obres d'Amig?? s'inspiren i introdueixen formes de l'art modernista vien??s, anomenat Sezessionstil, sobretot dels arquitectes Otto Wagner (1841 ??? 1918) i Joseph Maria Olbrich (1861 ??? 1908); i tamb?? del grafisme ornamental de l'arquitecte escoc??s Charles Rennie Mackintosh (1868 ??? 1928). Els edificis modernistes eren encarregats pels membres de la burgesia: empresaris i directors, t??cnics industrials, professionals liberals, comerciants.

[edita] Obres modernistes de l'Eixample badalon??

Les principals obres d'Amig?? es troben a l'eixample de Badalona, definit en el Pla Pons (1895), a l'entorn de la zona de la Plana del Corb o d'en T??pies, entre els trams baixos de la riera de Canyet o d'en Folch (l'actual av. Mart?? Pujol), i la riera d'en Jornet (l'actual carrer Sant Ignasi de Loiola).

En l'avinguda Mart?? Pujol, a prop de l'estaci?? de tren, es troba la casa Enric Mir (1910), n??mero 45 ??? 47; la casa Le??n Leprevost (escola Gitanjali) de 1908, n??mero 37 ??? 41; la casa Pavillard (1906), n??mero 23 ??? 25 en la cantonada amb el carrer Moss??n Anton, l'obra m??s completa d'Amig?? destinada a ser l'habitatge del gerent de la f??brica Lorilleux. En el carrer Moss??n Anton hi ha l'entrada a la biblioteca de can Casacuberta, instal??lada en l'antiga f??brica de teixits Josep Gir??, de 1907 (a partir de 1920, va canviar de nom en comprar-la Salvador Casacuberta), exemple d'arquitectura industrial emprant-se un sistema de columnes i j??sseres de ferro colat realitzades per l'industrial badalon?? F??lix Gallent. L'entrada original es trobava situada al carrer Dos de Maig - on existia un mosaic de l'artista Llu??s Br?? i Salelles - on ara hi ha uns pisos, per?? de l'estructura es conserva una part de l'edifici que d??na al carrer Enric Borr??s i el mur de tancament al carrer Colom. La continuaci?? del carrer Moss??n Anton amb el carrer de la Ind??stria porta a una altra mostra significativa del patrimoni arquitect??nic local, obra de Joan Amig??: la f??brica Gottardo de Andreis, ???La Llauna??? (1906), en la cantonada dels carrers Sagunt amb Ind??stria. La visi?? des de la pla??a del Gas, situada enfront de l'edifici reconvertit en seu de l'institut B-4, permet resseguir els detalls decoratius de les fa??anes (tamb?? s??n molt interessants els mosaics en forma de medall?? fets per Llu??s Br?? i Salelles que es troben en la fa??ana del darrere, al carrer Eduard Maristany, on es visualitza la f??brica de l'An??s del Mono). En la cantonada dels carrers Sant Ignasi de Loiola i Enric Borr??s s'hi troba el temple neog??tic de Sant Josep (1920 ??? 1928 ??? 1945), obra tardana de Joan Amig?? que contrasta amb una s??rie d'edificis propers d'inspiraci?? modernista que va projectar: la casa Gafarel??lo (1921 ??? 1923), cantonada carrers Enric Borr??s i Dos de Maig, recentment restaurada; la casa Llu??s Paqu??n, i la casa Joan Tolr?? amb el taller adossat (seu de la Uni?? Gimn??stica Esportiva des de 1926) de 1909, al carrer Enric Borr??s.

[edita] Altres obres de Joan Amig?? a Badalona

Altres construccions modernistes de Joan Amig?? a Badalona s??n la tomba per a la fam??lia Bosch (1907) al cementiri de Sant Crist (cementiri Vell); la casa per al t??cnic t??xtil Pau Rod??n (1905 ??? 1907) al carrer Museu, 18; el Col??legi Germans Maristes (1905 ??? 1907) al carrer Temple, 19; la casa en xamfr?? per al fabricant de perfums Pere Busquets (1912) al carrer Temple, 25; la casa per al seu padrastre Jaume Botey i Barriga (actual edifici administratiu de l'Hospital de Badalona), de 1916, al carrer Gaiet?? Soler, 1; la casa Planas. Santiago Domenech (1917) a l'av. Mart?? Pujol, 188 ??? 190; la casa per a l'industrial Francesc Prats (1921 ??? 1922) al carrer de Mar, 15; les reformes en les farm??cies Surroca (no ha perdurat despr??s d'unes s??bries reformes sota els c??nons de l'art dec??, el 1931) i Serentill al carrer de Mar; la casa Miquel Badia, ???Ca l'Eco??? reformada el 1907 per Joan Amig?? al carrer Sant Pere. Algunes d'aquestes obres, com altres edificis d'Amig?? realitzats a Badalona els anys vint i trenta del segle XX, transcendeixen l'??mbit del modernisme i han d'interpretar-se dins l'??mbit est??tic i cultural del noucentisme.

[edita] Edificis modernistes de diferents autors

M??s construccions modernistes d'altres autors a Badalona s??n la casa Agust?? (1895) del reconegut arquitecte Llu??s Dom??nech i Montaner, situada al carrer Roger de Flor / pla??a Pep Ventura; la casa Cascante reformada el 1903, obra d' Aureo Bis Mas de Xaxars, situada al carrer Canonge Baranera, 115. D'altra banda, hi ha multitud d'elements d'iconografia modernista en la decoraci?? de balconades, fa??anes i remats d'edificis constru??ts en les primeres d??cades del segle XX.

[edita] Bibliografia

• Albaladejo, Jordi, Bocanegra, M?? Dolors: Badalona Modernista. Fet a m??. Badalona, 2003.
• Massot, Josep M.: L'arquitectura de la ciutat. Revista Carrer dels Arbres, n??m. 7, Tercera ??poca. Museu de Badalona, 1996.
• Sol??, Pepa: Joan Amig?? i l'arquitectura modernista a Badalona. Revista Carrer dels Arbres, n??m. 1, Tercera ??poca. Museu de Badalona, 1990.