Art

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Art (desambiguaci??)??.

La Mona Lisa de Leonardo da Vinci, 1503 - 1505.

L'Art ??s l'aplicaci?? de l'habilitat i del gust a la producci?? d'una obra segons principis est??tics. El concepte d'Art va associat al concepte d'obra d'art.

L'Art ??s l'acte o la facultat mitjan??ant la qual l'home imita o expressa i crea copiant o fantasiejant, all?? que ??s material o immaterial, fent servir la mat??ria, la imatge, el so, l'expressi?? corporal, etc., o, simplement, incitant l'imaginaci?? d'altri.

L'Art ??s tamb?? el conjunt de les Belles Arts o cadascuna d'elles. Les sis Belles Arts s??n : la poesia, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la m??sica i la dansa. L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts pl??stiques. Es comunament acceptat tamb?? les seg??ents arts: 7?? art el cinema, 9?? art el c??mic.

[edita] Origen i categoritzaci?? temporal

Vista del Palau Aguilar on es van descobrir el 1960 unes pintures al fresc datades entre 1285 i 1290. Actualment el Palau Aguilar ??s seu del Museu Picasso al carrer Montcada de Barcelona i les pintures s??n al MNAC.

La paraula art ve del llat?? ars que significava ofici, coneixement t??cnic o habilitat en la realitzaci?? d'una tasca tant manual com intel??lectual. Ars era la traducci?? llatina del terme grec, tecn??, que ha evolucionat restringint el seu significat en el sentit de t??cnica.

El concepte art ??s occidental i ha evolucionat adoptant diferents significats segons l'??poca i la concepci?? filos??fica. A occident s???ha dictaminat que era i que no era susceptible de ser anomenat art. All?? que en un moment ha estat considerat com b??rbar en el sentit d'ali?? i no civilitzat despr??s ha entrat a les vitrines dels museus, sobretot a partir del segle XIX. Amb freq????ncia occident a variat la utilitat dels productes que ha considerat art??stics. Els museus descontextualitzen aquestes "obres d'art", no nom??s a les obres que s???havien considerat foranies com una m??scara de l'??frica subsahariana sin?? a les obres pr??pies com els murals d'esgl??sies rom??niques en museus moderns. Objectes que tenien una funci?? ritual, m??stica o religiosa passen a ser objectes analitzats, estudiats o admirats. Sovint, ??s la pr??pia descontextualitzaci?? la que permet veure l'objecte com a art??stic.

A la Fran??a del segle XVIII, el Sal?? comporta un fenomen que esdevindr?? imparable: l'obra d'art queda desvinculada dels mecenes tradicionals, l'aristocr??cia i l'esgl??sia; cada cop m??s, ser?? l'artista qui decideixi el contingut i la forma de les seves creacions.

En aquella ??poca es van escriure tres llibres que es consideren els fundacionals de les tres disciplines que disposen per objecte d'estudi l'art:

Johann Joachim Winckelmann, Hist??ria de l'art a l'antiguitat, 1764; pel que fa la hist??ria de l'art
Denis Diderot, Salons, 1759 - 1781; pel que fa la cr??tica de l'art
Alexander Baumgarten, Est??tica, 1750 -1758; pel que fa l'est??tica

Prenent com a motiu d'estudi els objectes dels artistes occidentals, Tatarkiewicz sustenta que l'art experimenta una transfiguraci?? radical que s'inicia al segle XIX i ens porta a l'estat actual. En primera inst??ncia hi havia un art conformista que pretenia elaborar objectes bells m??s que innovadors i aquests no pretenien molestar a l'espectador sin?? obtenir la seva aprovaci??. Despr??s d'aquest proc??s es buscar?? la innovaci?? i la provocaci?? davant la bellesa o el consens.

Continuant la tesi de Tatarkiewicz, fins a arribar a l'"art actual" s'han passat diferents etapes: el moment de l'artista rebel Poe i Van Gogh s??n artistes que actuen contra el gust establert i de manera individual; en el moment de l'artista militant, els artistes s???organitzen en grups com els simbolistes o els impressionistes per?? tampoc assoleixen una acceptaci?? p??blica; al segle XX s???assoleix la vict??ria de les avantguardes, l'artista ??s aquell que va m??s enll?? del gust establert, perqu?? albira el que ha de venir. El surrealisme i el futurisme assoleixen el cl??max d'aquesta situaci??.

Ja fora de la tesi de Tatarkiewicz i despr??s de la Segona Guerra Mundial, el pes art??stic de l'art occidental es despla??a als Estats Units. Les avantguardes es multipliquen i l'artista assoleix un alt grau de llibertat. La cr??tica ??s un factor essencial per la valoraci?? d'una obra d'art, per?? impera el domini dels mitjans de comunicaci??. L'art m??s que mai ??s un objecte mercantil.

[edita] Art i est??tica

Segons Arnold Hauser, les ??obres d'art s??n provocacions amb les quals polemitzem m??s que no ens les expliquem. Les interpretem d'acord amb les nostres pr??pies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual est?? en les nostres formes de vida i h??bits mentals. Nosaltres, de tot art amb el qual tenim una relaci?? aut??ntica en fem un art modern??.

Avui dia, l'art ha establert un conjunt de relacions que permeten englobar dins una sola interacci?? l'obra d'art, l'artista o creador i el p??blic receptor o destinatari. Hegel, en la seva Est??tica, intent?? definir la transcend??ncia d'aquesta relaci?? tot dient que : ??la bellesa art??stica ??s m??s elevada que la bellesa de la natura, ja que canvia les formes il??lus??ries d'aquest m??n imperfet, on la veritat s'amaga darrera les falses aparences per assolir una veritat m??s elevada creada per l'esperit??.

Cercar la veritat darrera les aparences !, pot haver-hi una finalitat m??s elevada i encisadora ?. L'art esdev?? aix?? el perllongament de l'acci??, ja que no tracta d'imitar o de reproduir, sin?? que tradueix una realitat metasensible tot posant l'espiritual dins l'experi??ncia quotidiana.

L'art ??s tamb?? un joc amb les aparences sensibles, els colors, les formes, els volums, els sons, etc. ??s un joc gratu??t on es crea del no res, o de poc m??s que el no res. Una aparen??a que no pret??n altra cosa que enganyar-nos. ??s un joc plaent que satisf?? les nostres necessitats eternes de simetria, de ritme o de sorpresa. La sorpresa que Charles Baudelaire considerava com l'origen de la poesia. Aix??, segons Kant, el plaer est??tic deriva menys de la intensitat i la diversitat de sensacions que de la manera, en aparen??a espont??nia, per la qual elles manifesten una profunda unitat, sensible en el seu reflex, per?? no conceptualizable.

Pel professor Sir Ernst Gombrich, ??L'art, en realitat no existeix. Tan sols hi ha artistes.??. M??s endavant, en l'Introducci?? de la seva obra The Story of Art ens diu que ??no hi ha res de dolent en que ens delectem en el quadre d'un paisatge perqu?? ens recorda la nostra casa o en un retrat perqu?? ens recorda un amic, ja que com a homes que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una muni?? de coses que per b?? o per mal influeixen sobre els nostres gustos??.

Seguint el mateix Gombrich, veurem com als artistes tamb?? els succeeix una cosa semblant : en el retrat del seu fill Nicolau, el gran pintor flamenc Rubens el represent?? bell ja que segurament se sentia orgull??s de l'aspecte del nen i ens volia transmetre la seva passi?? de pare ensems que d'artista; en el retrat de la seva mare, el gran pintor alemany Albrecht D??rer la dibuix?? amb la mateixa devoci?? i amor que Rubens sentia pel seu fill, per?? aqu?? veiem un estudi fidel de la cara plena d'inquietuds d'una dona vella, no hi ha bellesa natural per?? D??rer, amb la seva enorme sinceritat, va crear una gran obra d'art.

[edita] Historiografia de l'art

[edita] Edat Antiga

[edita] Antiga Gr??cia

A l'antiga Gr??cia: el mot ?????????? (techne) significa saber fer alguna cosa. El terme fa refer??ncia a la capacitat humana per fer qualsevol objecte. La capacitat ??s la consci??ncia de les habilitats i de regles o t??cniques a emprar. Inicialment el terme techne s'aplic?? a les habilitats manuals i a les arts industrials. Segons Plat?? el terme ??s aplicable a la pintura, el brodat, la construcci?? de vaixells, etc. Arist??til parla ja de t??cniques intel??lectuals com l'orat??ria. L'ambig??itat del terme grec ??s tal que quan Plat?? volia referir-se al gran art insistia en que aquest no ??s producte d'una t??cnica apresa (techne) sin?? de la inspiraci??. Per Plat??, l'origen de l'art est?? en el mite, el culte i les cerim??nies rituals.

Els primers escrits amb especulacions filos??fiques sobre l'art i la seva ess??ncia procedeixen dels antics grecs, als quals tamb?? es deuen els primers tractats de t??cnica i de perceptiva com el C??non de Policlet i altres obres. En el segle IV aC Duris de Samos va iniciar el g??nere de les biografies d'artistes. En el segle III aC, Jen??crates de Sicione i Ant??gon de Caristos van exposar un esquema hist??ric i cr??tic de la pintura i l'escultura en base als criteris de la mimesi aristot??lica, per la qual cosa presentaven l'evoluci?? de les arts com un avan?? vers la perfecci?? que tingu?? el seu punt culminant amb l'escultor Lisip i el pintor Apel??les. Les guies art??stiques com la d'Eliodor d'Atenes i la Periegesis de Pausanias, ambdues del segle II aC, constitueixen una de les fonts principals de coneixement de l'art en el m??n grec. Durant el per??ode hel??len??stic s'inici?? la primera classificaci?? de les arts en : arts comunes i arts liberals, segons requerissin d'unes habilitats associades amb l'esfor?? f??sic o a un esfor?? intel??lectual.

Segons la tradici??, abans de Plat??, el matem??tic i fil??sof grec Pit??gores en fer vibrar una corda en tensi?? o monocord va observar com es produ??en diferents sons segons la longitud d'aquesta. En descobrir que entre els sons i les longituds de la corda hi ha una relaci??, els pitag??rics van construir la primera teoria musical. Les fraccions de la longitud d'una determinada corda es denominaven conson??ncies: la vuitena, la quarta, la cinquena, etc, i les seves addicions o multiplicacions. En el sistema de conson??ncies es basa de tot el sistema musical de la cultura occidental.

El concepte grec d'harmonia, segons el qual el Cel, la Terra, i l'??sser hum?? estan sotmesos a una mateixa Llei, la del nombre, don?? lloc a tot una filosofia basada en el simbolisme i el misticisme dels nombres. Aquesta concepci?? cosmol??gica que estava en relaci?? amb la m??sica i la matem??tica, fou una refer??ncia fonamental de la cultura a l'antiga Gr??cia, aix?? tenim que : Orfeu encantava a les feres amb la seva m??sica, Anfi?? bastia la muralla de Tebes al s?? de la lira i Pit??gores impartia la ??tica escollint els modes musicals apropiats per portar a l'esperit vers la catarsi, es a dir, la purificaci?? del cos amb la medicina i de l'??nima amb la m??sica.

[edita] El m??n Llat??

En el m??n Llat??: el mot Ars, vol dir : habilitat, ofici, coneixement de la t??cnica; com veiem, ??s un concepte pr??cticament calcat del grec tecne. En el m??n llat?? perdur?? el concepte d'Arist??til i amb el terme ars hom designava les arts liberals. D' igual forma els romans consideren ars : la gram??tica, la l??gica, la m??gia, l'astrologia, i altres. Amb el temps, l'evoluci?? de l'arrel grega (techne) ha anat associada al coneixement cient??fic mentre que l'arrel llatina (Ars) s'ha associat a les humanitats.

A l'antiga Roma, la Hist??ria Natural de Plini el vell, els Mirabila de Pasiteles en el segle I aC aix?? com altres obres, van contribuir a difondre les teories hist??rico-cr??tiques dels fil??sofs grecs que en el per??ode hel??len??stic establien que F??dies represent?? el cim del seu passat art??stic. Pensadors romans com Cicer??, Quintili?? i altres, formularen observacions cr??tiques d'inter??s sobre l'escultura i la pintura per??, en conjunt, l'aportaci?? de l'antiga Roma a la historiografia de l'art rau en la descripci?? de les obres i la transmissi?? de les not??cies i els coneixements segons els precedents grecs perduts.

En l'arquitectura, els romans desenvoluparen la seva pr??pia t??cnica aix?? com una est??tica basada en els ordres cl??ssics inspirada, en part, en l'arquitectura grega cl??ssica. El fam??s tractat Els Deu Llibres d'Arquitectura de Vitruvi fou el primer resum de teoria i pr??ctica de l'arquitectura grecoromana. La import??ncia del tractat de Vitruvi rau en el fet de ser l'??nic d'arquitectura antiga que ens ha arribat de forma ??ntegra. Vitruvi fou un arquitecte de segon nivell que exerc?? en l'??poca de la Rep??blica Romana, la seva teoria ??s for??a conservadora i no t?? en compte les innovacions de l'??poca imperial. La paradoxa ??s que aquest tractat mediocre fou clau en la renovaci?? arquitect??nica del Renaixement.

[edita] Edat Mitjana

A l'Edat Mitjana les ??arts comunes?? comencen a revaloritzar-se, se les anomena com ??arts mec??niques??, per?? continuaran tenint un paper subaltern respecte de les ??arts liberals??. La poesia no era inclosa en l'??mbit conceptual de l'art, ja que un poeta era considerat un bard que composava els versos inspirat per D??u.

Durant l'Baixa Edat Mitjana l'artista individual comen??a a tenir consideraci?? social, els artistes comencen a signar les obres i alguns d'ells es fan autoretrats en les seves obres com l'escultor Peter Parler que va fer un bust d'ell mateix en una de les portes de la Catedral de Praga.

Durant l'Edat Mitjana, malgrat es van escriure algunes guies per a pelegrins amb descripcions sobre els tresors de les esgl??sies i dades sobre monuments i objectes art??stics, la tradici?? historiogr??fica de l'antiguitat cl??ssica es va interrompre. En forma a??llada i marginal, el pensament medieval sobre les arts i la seva naturalesa apareix en obres que polemitzen contra els corrents imperants, el m??s destacat dels quals fou la cr??tica de l'art Rom??nic per Sant Bernat, que arrib?? a influir en l'evoluci?? de l'arquitectura g??tica amb l'anomenat estil del C??ster, una arquitectura sense ornamentaci??, on l'amplada guanya en detriment l'al??ada de de les naus de les esgl??sies.

La m??sica t?? la seva pr??pia hist??ria : L'obra de Boeci (480 - 525), ??De institutione m??sica??, va estendre la seva influ??ncia en els segles de l'Alta Edat Mitjana. En aquest compendi de tots els coneixements musicals de l'antiguitat, des d'un punt de vista matem??tic especulatiu es definia la m??sica com una ci??ncia, no com un art. La classificaci?? segons els models pitag??rica en : m??sica mundana, m??sica humana i m??sica instrumental fou un lloc com?? durant aquest per??ode.

El Papa Gregori I (540 - 604), juntament amb altres papes anteriors o posteriors (malgrat la tradici?? nom??s el senyala a ell), renov?? el cant lit??rgic. El document ??Ordini romani?? trobat al Monestir de Saint Gail en un manuscrit del segle IX, descriu el ceremonial rom?? des del segle VI al IX, i en ell s'atribueix al conjunt de papes, encap??alats pel citat Greori I, haver organitzat el cicle de cants per tot l'any. L'anomenat Cant gregori??, fou aix??, el primer conjunt sistem??tic de m??sica i el preludi de la notaci?? musical actual.

Balbulus Notker (830 - 912) i Hucbald de Saint Amand (840 - 931) van fer servir les set primeres lletres de l'alfabet llat?? per distingir els sons fonamentals. Uns anys m??s tard, el monjo benedict?? Guido d'Arezzo (995 - 1050), va resumir totes les aportacions i experi??ncies anteriors i va resoldre el problema que suposava la denominaci?? dels sons i la fixaci?? de la seva al??ada. El nom de les set notes musicals, en els pa??sos llatins, deriva de la famosa carta al monjo Miquel que citem :

Si vols imprimir a la mem??ria un s?? o un grup de sons que pots trobar en un cant qualsevol - que et sigui o no conegut -, ??s necessari que notis i recordis b?? el t?? inicial de cada s?? que vols aprendre de mem??ria; per exemple, aquest cant del qual jo m'en serveixo per ensenyar als nois:

??Ut queant laxis??

??Resonare fibris??

??Mira gestorum??

??Famuli tuorum??

??Solve polluti??

??Labii reatum??

??Sancte Ioanes??

Excepte a Fran??a, Ut es transform?? en Do als pa??sos llatins, mentre que a centreeuropa s'ha mantingut, amb alguns canvis, la notaci?? alfab??tica.

[edita] Edat Moderna

Autorretrat, Oli 1498, (52 x 41 cm), Albrecht D??rer, (Nuremberg, 1471 - 1528), Museu del Prado, Madrid.

Durant el Trecento a It??lia, les al??lusions de Dant a Cimabue i a Giotto, o les de Petrarca a Simone Martini constitueixen el preludi del Renaixement. Durant el Quattrocento florent?? es formul?? una teoria i una historiografia d'acord amb la nova pr??ctica i mentalitat art??stica. El genere de les ??biografies d'artistes??, oblidat des de l'antiguitat cl??ssica es torna a cultivar : Cenino Cennini amb el seu Libro dell Arte, els Comentari de L. Ghiberti i, sobretot, els tractats De la Pintura i De la Arquitectura de L. B. Alberti, s??n el testimoni m??s eloq??ent de la profunda renovaci?? que el Renaixement va portar en el pla de la literatura art??stica. Leonardo da Vinci en el Cinquecento va continuar aquesta tradici?? te??rica amb els seus escrits i tractats.

Les Vides (1550) de Giorgio Vasari constitueixen una obra fonamental que exerc?? una enorme influ??ncia en tota la historiografia de l'art que es desenvolupa posteriorment. Les Vidas aporten una visi?? de conjunt sobre el Renaixement amb matisacions i precisions cr??tiques que defineixen els artistes i les seves obres.

En el Renaixement ??s generalitz?? el reconeixement p??blic dels artistes. L'art es separ?? de la ci??ncia i de l'artesania mentre la posici?? social dels millors artistes va millorar notablement.

Al segle XVIII la filosofia comen??a a parlar de l'art en el sentit en que avui ??s ent??s amb noves elaboracions te??riques que consagren la difer??ncia entre art i t??cnica.

Si fins ben entrada l'Edat Moderna no es consolida un terme com Belles Arts, ni existeixen institucions espec??fiques, com l'Acad??mie des Beaux-Arts[[1]] ??s perqu?? fins llavors no s'apreciaven les activitats art??stiques com una cosa independent. A partir dels rom??ntics es considera que hi ha una arrel comuna a totes les activitats art??stiques. Aquest punt de vista, que ??s el dominant en l'actualitat, no exclou, sin?? que accentua l'ambig??itat pr??pia del terme Art, ja que aquest designa objectes i activitats tan diversos com : una tomba etrusca, una esgl??sia rom??nica, una pintura rupestre, un duet musical, un poema d'amor, una dansa popular, un gerro, una pel??l??cula dels germans Marx etc.