Arrel (botànica)

De Viquipèdia

L'arrel o rel és la part inferior d'una planta, generalment subterrània, que creix en sentit oposat al tronc, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Com a suport dels òrgans aeris, a més, a través d'ella circula la saba bruta cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions.

Segons el seu origen distingim:

• Rel principal que prové de la radícula de l'embrió i fa de clau que s'endinsa a terra.
• Rels adventícies que provenen de teixits madurs interns. Es produeixen espontàniament en els nusos, pel cantó de la tija que toca terra i abundosament en tota mena de rizomes.

Algunes plantes tenen arrels comestibles, com ara la pastanaga, el rave i el nap, que no s'ha de confondre amb els tubercles (com la patata), els rizomes (com el gingebre) o els bulbs (com la ceba i l'all), que són tiges subterrànies i no arrels. Altres plantes són mancades d'arrel i s'anomenen arrizes.

[edita] Ramificació

La rel principal es ramifica produint rels secundàries laterals més primes que ella. Aquestes s'ordenen en rengleres a tota la llargada de la rel principal i no creixen verticalment terra endins, sinó que formen amb aquesta angles diversos, constants en cada espècie. De les rels secundàries provenen les terciàries, d'aquestes les quaternàries, etc.; totes aquestes s'anomenen en conjunt radicel·les.

[edita] Forma

Segons la forma, la rel pot ser axonomorfa, que és la que té un eix principal més desenvolupat que els laterals i és pròpia de les gimnospermes i les dicotiledònies; o fasciculada que és aquella en què les rels secundàries creixen tant o més que la principal i és pròpia de les monocotiledònies.

[edita] Tipus de rels

Moltes rels s'allunyen de les descrites anteriorment i n'hi ha de molt diverses menes, com, per exemple :

• Tubercles radicals: són rels engruixides i carregades de nutrients. Presenten tubercles radicals moltes espècies d'orquidàcies.
• Rels napiformes: són les rels principals que s'especialitzen a emmagatzemar substàncies de reserva; la pastanaga (Daucus carota), el nap (Brassica napus) i el rave (Raphanus sativus) en són exemples.
• Rels caulògenes: són rels aèries, curtes i rígides d'algunes plantes enfiladisses que s'arrapen a les parets i a les tiges, com les de l'heura (Hedera helix).
• Rels xucladores: són típiques de plantes paràsites i tenen una estructura força simplificada, transformada en un xuclador (haustori) que penetra en els teixits vius d'altres plantes i n'absorbeix les substàncies nutritives; el vesc (Viscum album) n'és un típic exemple.