Arquitectura
De Viquip??dia
L'Arquitectura ??s l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures f??siques. Una definici?? m??s ??mplia tamb?? inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn constru??t: des de l'urbanisme, passant pel disseny urb??, fins el disseny de mobles. ??s una de les sis Belles Arts. Determinats edificis o altres construccions s??n percebuts com s??mbols culturals i pol??tics i en algunes ocasions com obres d'art, ja que poden ser considerats prim??riament en funci?? de la seva forma o estructura sensible o de la seva est??tica.
El disseny arquitect??nic ??s impulsat principalment per la manipulaci?? creativa de la massa, l'espai, el volum, la textura, la llum, els materials, els pl??nols, i els elements pragm??tics, com els costos, la construcci?? i la tecnologia, a fi d'assolir un fi que ??s est??tic, funcional i, sovint, art??stic. Aix?? distingeix a l'arquitectura de l'enginyeria, que ??s impulsada principalment per la manipulaci?? creativa dels materials i formes, recorrent als principis cient??fics i matem??tics.
|
Diverses civilitzacions hist??riques sovint s??n conegudes principalment a trav??s dels seus assoliments arquitect??nics, aix?? com diverses ciutats, regions i cultures. Edificis com les pir??mides d'Egipte i el Colosseu rom?? s??n s??mbols culturals, i constitueixen una important baula de la consci??ncia p??blica.
[edita] Etimologia
El mot Arquitectura ve del grec: ?????????? que vol dir: ??cap, xef, qui t?? el comandament?? i ????????????????, ??s a dir: ??constructor o fuster??. Aix?? tenim que pels antics grecs l'arquitecte era el cap de la construcci?? i l'arquitectura era la t??cnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures, ja que pels antics grecs, el mot ???????????? (techne)?? significa saber fer alguna cosa.
[edita] Definicions
- "L'arquitectura ??s una ci??ncia adornada de moltes altres disciplines i coneixements, pel judici de la qual passen les obres de les altres arts." Marc Vitruvi, Segle I aC.
- "L'arquitecte ser?? aquell que amb un m??tode i un procediment determinats i dignes d'admiraci?? hagi estudiat el mode de projectar en teoria i tamb?? de dur a la pr??ctica qualsevol obra que, a partir del despla??ament dels pesos i la uni?? dels cossos, s'adeq??i, d'una forma molt bella, a les necessitats m??s pr??pies dels ??ssers humans."Leon Battista Alberti, 1452.
- "L'arquitectura ??s una ci??ncia intel??lectual i pr??ctica dirigida a establir racionalment el bon ??s i les proporcions dels artefactes i a con??ixer amb l'experi??ncia la natura dels materials que els componen." Carlo Lodoli, 1786.
- "Conveni??ncia i economia s??n els medis que ha d'emprar l'arquitectura i les fonts de les que ha d'extreure els seus principis.(...) Per tal que un edifici sigui convenient ??s prec??s que sigui s??lid, salubre i c??mode (...) Un edifici ser??, per tant, menys cost??s quan m??s sim??tric, m??s regular i m??s simple sigui." Louis Durand, 1801.
- "L'arquitectura ??s l'art d'aixecar i de decorar els edificis constru??ts per l'home, sigui quin sigui el seu dest??, per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la for??a i al plaer de l'esperit." John Ruskin, 1849.
- "La casa ha d'agradar a tots, a difer??ncia de l'obra d'art que no te per que agradar a ning??. La obra d'art ??s un assumpte privat de l'artista. La casa no ho ??s. L'obra d'art es situa al m??n sense que existeixi cap exig??ncia que l'obligui a n??ixer. La casa cobreix una exig??ncia." Adolf Loos, 1910.
- "L'arquitectura est?? m??s enll?? dels fets utilitaris. L'arquitectura ??s el joc savi, correcte, magn??fic dels volums sota la llum." Le Corbusier, 1923.
- "Un rafal per bicicletes ??s un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d'arquitectura. El terme arquitectura s'aplica exclusivament als edificis projectats en funci?? d'una aparen??a est??tica." Nikolaus Pevsner, 1945.
- "Primer de tot he de dir que l'arquitectura no existeix. Existeix una obra d'arquitectura. I una obra d'arquitectura ??s una oferta a l'arquitectura amb l'esperan??a de que aquesta obra pugui convertir-se en part del tresor de l'arquitectura. No tots els edificis s??n arquitectura." Louis Kahn, 1967.
En el sentit m??s ampli William Morris va donar la seg??ent definici?? :
- "L???arquitectura abasta la consideraci?? de tot l???ambient f??sic que rodeja la vida humana : en tant que formem part de la civilitzaci?? no podem sostraure???ns a ella, per que l???arquitectura ??s el conjunt de modificacions i alteracions introdu??des en la superf??cie de la Terra a fi i efecte de satisfer les necessitats humanes..." Cita de la conferencia pronunciada a la ??London Institution?? el 10 de mar?? de 1881 sota el t??tol : "The Prospects of architecture in Civilization". Recopilada en el llibre "On Art and Socialism", Londres 1947.
[edita] Teoria de l'arquitectura
L'inter??s i el sentit de la disciplina arquitect??nica han evolucionat al llarg dels temps. El primer treball escrit sobre el tema de l'arquitectura (De architectura) va ser escrit per l'arquitecte rom?? Vitruvi a principis de segle I aC. Segons Vitruvi un bon edifici hauria de satisfer els tres principis de firmitatis, utilitatis, venustatis, el que es tradueix aproximadament com :
- Durabilitat - ha d'aguantar el pas del temps i romandre en bones condicions.
- Utilitat - ha de ser ??til i funcional per a la gent.
- Bellesa - ha d'alegrar a la gent i elevar el seu esperit.
Aquesta trinitat s'ha mantingut immutable com a fil conductor al llarg de la hist??ria de l'arquitectura, si be, cada etapa ha posat els accents sobre un o altre dels tres principis.
Segons Vitruvi, l'arquitecte ha de tractar de complir cadascun d'aquests tres atributs tant b?? com sigui possible. Leon Battista Alberti, que explica en detall les idees de Vitruvi en el seu tractat, De Re Aedificatoria, va veure la bellesa primordialment com una q??esti?? de proporci??, encara que els ornaments tamb?? van ocupar un paper important. Per Alberti, la proporci?? de les normes s??n les que regeixen la idealitzada figura humana, la secci?? ??uria. L'aspecte m??s important de la bellesa ??s la part inherent d'un objecte, no pas la part superficial, i es basa en veritats i fets universals. La noci?? d'estil en les arts no es va desenvolupar fins al segle XVI, amb l'escrit de Vasari.
A principis del segle XIX, Augustus Welby Northmore Pugin va escriure Contrastos (1836) que, com el t??tol suggereix, contrasta el m??n modern i industrial que ell detestava, amb una imatge idealitzada dels m??n medieval. Per ell, l'arquitectura g??tica va ser l'??nica "veritable forma cristiana de l'arquitectura."
El segle XIX, John Ruskin, cr??tic d'art angl??s, va publicar Set Llums de l'Arquitectura (1849), limitant, en la seva opini??, el que constitueix l'arquitectura. Per a ell l'est??tica ??s de summa import??ncia i l'arquitectura ??s l' "art en que es disposen i adornen els edificis plantejats per l'home??? i la seva visi?? contribueix a la salut mental, el poder, i el plaer dels mateixos".
Sobre la difer??ncia entre els ideals de l'arquitectura i la mera construcci??, el gran arquitecte del segle XX Le Corbusier va escriure: "Vost?? empra la pedra, la fusta i el formig??, i amb aquests materials construeix cases i palaus: aix?? ??s construcci??. L'Enginy ??s en el treball. Per??, de cop i volta toca el meu cor, m'assec feli?? i dic: Aix?? ??s bell. Aix?? ??s arquitectura".
[edita] L'arquitectura com una de les Belles arts
Les peculiaritats de l'arquitectura respecte de la resta d'arts s??n:
- La primacia dels aspectes materials i t??cnics.
- L'aspecte funcional: ha de servir per a all?? pel que ha estat creada.
- L'espai interior que, definit per uns l??mits f??sics -murs- determina un volum i possibilita un recorregut interior.
- L'extrema localitzaci??, at??s que no ??s f??cilment traslladable d'un lloc a un altre.
[edita] Classificaci??
No totes les obres d'arquitectura s??n iguals, at??s que no totes persegueixen els mateixos objectius:
- L'arquitectura popular cerca la soluci?? ??ptima de la funci?? amb els materials i les t??cniques constructives pr??pies de la zona geogr??fica, amb una participaci?? directa de l'usuari en la construcci??, i amb un repertori formal senzill.
- L'arquitectura funcional cerca nom??s la utilitat sense cap pretensi?? art??stica. Segons els funcionalistes, si la funci?? est?? ben resolta, ??s est??tica.
- L'arquitectura org??nica
[edita] La ci??ncia de construir
La construcci?? d'edificis, conseq??entment l'arquitectura, s'inicia amb el projecte arquitect??nic que ??s el document t??cnic que, mitjan??ant pl??nols, mem??ries, amidaments, c??lculs, detalls, etc., descriu i justifica l'edifici, la seva concepci??, aix?? com els diferents elements que mitjan??ant l'??s de les t??cniques adients, donaran forma als espais o volums on l'home desenvolupar?? la seva vida i activitats.
Es poden resumir els principals sistemes constructius en funci?? dels cinc descobriments estructurals b??sics:
- L'arquitrau, on dos elements verticals poden suportar un element horitzontal, conegut com arquitectura allindada o construcci?? arquitravada.
- L'arc, que permet construir grans espais interns sense obstacles, ja que transmet el pes i les forces a les parets (arquitectura voltada), per?? amb murs exteriors de contenci?? de les forces laterals.
- L'arc parab??lic, que permet construir gran espais interns sense forces laterals i transmet el pes ??nicament als fonaments.
- L'encadirat i els entramats de fusta i metalls (especialment ferro i alumini) que permeten grans amplades de llum i estalvien pes i material.
- La fusta, el ferro i el formig??, que possibiliten la construcci?? de grans amplades de llum i d'un esquelet intern a l'edifici amb els quals els murs perden la funci?? de suport i es poden elaborar solucions agosarades.
[edita] L'arquitectura i altres professions actuals
Actualment la construcci?? d'edificis constitueix un sector econ??mic fonamental a les societats avan??ades. ??s un proc??s complex on conflueixen diversos camps d'activitat econ??mica, des del sector p??blic que estableix les normatives i gestiona les llic??ncies, passant per la pr??pia ind??stria de la construcci?? i les seves ind??stries auxiliars, fins les empreses de serveis.
L'evoluci?? cap a l'especialitzaci?? i la separaci?? d'??mbits laborals ??s similar a la d'altres professions. En els segles passats els arquitectes no s'ocupaven nom??s de dissenyar els edificis sin?? que tamb?? dissenyaven places, mobles, parcs. Aquest proc??s d'especialitzaci?? ha donat lloc a noves professions:
- Exteriorisme: Tamb?? conegut com paisatgisme, ??s l'especialitzaci?? en el disseny de parcs, jardins, places...
- Interiorisme: Especialitzaci?? en el disseny interior d'edificis, tant per ??s p??blic com privat.
- Disseny industrial: Especialitzaci?? en la creaci?? d'objectes d'us quotidi??
- Urbanisme: Especialitzaci?? en la planificaci?? del sistema urb??
[edita] Hist??ria de l'arquitectura
L'arquitectura va evolucionar primer fora de la din??mica entre les necessitats (habitatge, seguretat, culte, etc.) i de mitjans (materials de construcci?? disponibles i d'atenci?? a les qualificacions). Com les cultures humanes i els coneixements desenvolupats van comen??ar a ser formalitzats a trav??s de les tradicions orals i pr??ctiques, l'arquitectura es va convertir en un ofici. Aqu?? hi ha primer un proc??s d'assaig i error, i m??s tard la improvisaci?? o la repetici?? d'un judici amb ??xit. El que es denomina l'arquitectura vernacular segueix sent produ??da en moltes parts del m??n. De fet, els edificis vernaculars formen la majoria dels constru??ts al m??n ja que la gent experimenta cada dia.
[edita] L'arquitectura a l'antiguitat
Al principi, els assentaments humans eren en la seva majoria rurals. A causa d'un excedent en la producci?? de l'economia comen??ava a expandir-se com resultat de la urbanitzaci?? d'aquesta manera la creaci?? de les zones urbanes que va cr??ixer i va evolucionar molt r??pidament, en alguns casos, com el de ??atal Huyuk, a Anat??lia i Mohenjo Daro a l'??ndia. En moltes civilitzacions antigues, com els egipcis i mesopotamis, l'arquitectura i l'urbanisme reflecteixen el constant comprom??s amb el div?? i el sobrenatural, mentre que en altres cultures antigues com P??rsia l'arquitectura i la planificaci?? urbana es van utilitzar per a exemplificar el poder de l'estat.
[edita] El per??ode cl??ssic
L'arquitectura i l'urbanisme de les civilitzacions cl??ssiques, com la grega i la romana van evolucionar d'ideals c??vics en lloc dels religiosos o emp??rics i la creaci?? de nous estils arquitect??nics desenvolupats. Textos sobre arquitectura van comen??ar a ser escrits al per??ode Cl??ssic. Aquests c??nons es van comen??ar a seguir en les obres importants, especialment l'arquitectura religiosa. Alguns exemples de c??nons es troben als escrits de Vitruvi, la KaoGongJi de l'antiga Xina i a Vaastu Shastra a l'antiga ??ndia.
L'arquitectura de diferents parts d'??sia es desenvolupa al llarg de l??nies diferents a la d'Europa, creant arquitectura budista, hind?? i sij, cadascuna d'elles amb diferents caracter??stiques. L'arquitectura budista, en particular, va mostrar una gran diversitat regional.
[edita] El per??ode medieval
L'arquitectura isl??mica va comen??ar el segle VII, desenvolupant les formes arquitect??niques de l'antic Pr??xim Orient per a adaptar-se a les necessitats socials i religioses de la societat. Alguns exemples es poden trobar per tot el Pr??xim Orient, Nord d'??frica i Espanya, i es convertirien en una important influ??ncia en l'estil d'arquitectura europea durant el per??ode medieval.
A Europa, tant en els per??odes cl??ssic i medieval, els edificis no s??n atribu??ts a individus espec??fics i els noms dels arquitectes sovint s??n desconeguts, tot i la gran escala de molts edificis religiosos existents d'aquest per??ode.
Durant el per??ode medieval gremis d'artesans es van formar per a organitzar el seu comer?? i han sobreviscut els contractes escrits, en particular en relaci?? amb els edificis eclesi??stics. En aquesta ??poca el paper de l'arquitecte ??s en general el d'un mestre constructor, excepte en alguns casos com el d'un eclesi??stic, l'abat Suger a Saint-Denis (Par??s). Durant aquesta ??poca es generen edificis d'estil rom??nic i m??s endavant, g??tic.
Amb el temps, augmenta la complexitat dels edificis i la diversitat dels mateixos. Comencen a realitzar-se obres de construcci?? civil, com carreteres i ponts, i altres nous tipus d'edifici, tals com escoles i hospitals.
[edita] L'edat moderna
Amb el Renaixement i la seva ??mfasi en l'individu i la humanitat en lloc de la religi??, i amb tots els seus avan??os i assoliments, es va iniciar un nou cap??tol. Els edificis es comencen ser assignats a determinats arquitectes - Brunelleschi, Alberti, Michelangelo, Palladio, i el culte de la persona ha comen??at. En aquesta ??poca encara no existia l??nia divis??ria entre l'artista, l'arquitecte i l'enginyer, o qualsevol altre dels aspectes relacionats. Surgeixen estils com el Manierisme, el Quattrocento o el Cinquecento, fins arribar a l'arquitectura Barroca.
[edita] La Revoluci?? Industrial
Amb els nous coneixements en els ??mbits cient??fics i el sorgiment de nous materials i la tecnologia, l'arquitectura i l'enginyeria es van comen??ar a separar, i l'arquitecte va comen??ar a perdre terreny en alguns aspectes t??cnics dels projectes d'edificis. Per tant, es va concentrar en l'est??tica i en aspectes humanistes. Alguns arquitectes van comen??ar a treballar per les noves classes socials m??s adinerades, concentrant-se principalment en les qualitats visuals derivades en general dels prototips hist??rics, donant lloc, per exemple, a moltes cases de camp de Gran Bretanya que es van crear durant el Neog??tic.
Els estudis formals d'arquitectura van comen??ar a existir durant el segle XIX, com per exemple a l'??cole Nationale Sup??rieure des Beaux-Arts, a Par??s, que van donar molta ??mfasi a la producci?? de bells dibuixos i poc al context i a la viabilitat. El gruix d'arquitectes en general va rebre la seva formaci?? a les oficines d'altres arquitectes, iniciant les seves carreres com a delineants, per exemple.
Mentrestant, la Revoluci?? Industrial va obrir les portes a la producci?? en massa i al consum. L'est??tica es va convertir en un criteri de la classe mitja i l'ornamentaci?? de productes, abans basada en costoses t??cniques d'artesania, va decaure en virtut de la producci?? i l'abaratiment de costos. L'arquitectura vernacular es va fer cada vegada m??s ornamental.
[edita] El modernisme i la reacci?? de l'arquitectura
La insatisfacci?? amb aquesta situaci?? general a principis del segle XX va donar lloc a moltes noves l??nies de pensament que serveix com precursors de l'arquitectura moderna. Arran d'aquests fets, l'escola Bauhaus, fundada a Alemanya el 1919, rebutja conscientment la hist??ria i defineix l'arquitectura com una s??ntesi de l'art, l'artesania i la tecnologia.
Immediatament despr??s de la Primera Guerra Mundial, els arquitectes d'avantguarda modernista van tractar de desenvolupar un nou estil apropiat per a un nou ordre social i econ??mic, centrat en la satisfacci?? de les necessitats de les classes mitges i treballadores. Van rebutjar la pr??ctica de l'arquitectura acad??mica i el perfeccionament dels estils hist??rics. L'enfocament modernista dels arquitectes era reduir els edificis de formes pures, la suprimir les refer??ncies hist??riques i ornamentar en favor de detalls funcionalistes.
Va apar??ixer la tend??ncia a mostra els detalls de la construcci?? i l'estructura dels edificis, com l'exposici?? de les bigues d'acer i les superf??cies de formig??, en lloc d'amagar-se darrere de les formes tradicionals. Arquitectes com Mies van der Rohe van treballar en l'elaboraci?? de bellesa basada en les qualitats inherents dels materials de construcci?? i en modernes t??cniques de construcci??, basant-se en simplificades formes geom??triques, celebrant els nous mitjans t??cnics i m??todes possibles gr??cies a la Revoluci?? Industrial.
[edita] Arquitectura d'avui
Un grup important d'arquitectes, va respondre als problemes del modernisme i postmodernisme anant al que consideraven l'arrel del problema. Al seu judici, l'arquitectura no era una filosofia personal o est??tica realitzada per individualistes, sin?? que m??s aviat havia de considerar les necessitats quotidianes de la gent i utilitzar la tecnologia per a donar un entorn habitable.
Van comen??ar a realitzar-se estudis sobre comportament, viabilitat mediambiental i social i tota aquesta informaci?? va comen??ar a format part del proc??s de disseny d'edificis. La complexitat de les construccions van comen??ar a augmentar (en termes d'aspectes estructurals, com els sistemes, serveis i tecnologies) i l'arquitectura va comen??ar a ser m??s multidisciplinar que mai. L'arquitectura d'avui en general, requereix d'un equip de professionals especialitzats, amb l'arquitecte que ??s un dels molts, encara que en general el l??der de l'equip.
Durant els dos ??ltims decennis del segle XX i en el nou mil??lenni, el sector de l'arquitectura ha vist l'ascens d'especialitzacions dintre de la pr??pia professi?? pel tipus de projecte, els coneixements tecnol??gics o dels m??todes d'execuci?? de projectes. A m??s, s'ha produ??t un augment de la separaci?? entre l'arquitecte de disseny i l'arquitecte de projecte.
Un dels esdeveniments recents m??s significatius en la professi?? ??s la incorporaci?? de la sostenibilitat. La sostenibilitat en l'arquitectura es va utilitzar per primera vegada en els anys 70 per arquitectes com Ian McHarg als Estats Units i Brenda i Robert Val al Regne Unit i Nova Zelanda. L'acceleraci?? en el nombre d'edificis que tenen per objecte satisfer principis de disseny sostenible est?? en l??nia amb la cada vegada major consci??ncia dels riscos del canvi clim??tic.
[edita] Premis d'arquitectura
- Premi Pritzker
- Prix de l'??querre d'Argent
- Premi d'Arquitectura Contempor??nia Mies van der Rohe
- Premi Stirling
- Praemium Imperiale
- Premi Alvar Aalto
- Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Arquitectura Barcelona - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del g??tic fins a l'arquitectura contempor??nia.
- WikiArquitectura.com - Estudis sobre cases i edificis del mon de la m?? dels estudiants d'arquitectura de Barcelona.
- Teoria de l'arquitectura, l'ordre i l'ornament. Pere Hereu Payet
- Arquitectura, econom??a y ecologia
| Principals camps de les Ci??ncies aplicades |
|---|
| Arquitectura | Estad??stica | Inform??tica | Ci??ncies de la salut | Ci??ncies socials |
