Arizona
De Viquip??dia
|
|||||
Localitzaci?? | |||||
Dades indicadores: | |||||
Pa??s/Regi?? hist??rica | Estats Units | ||||
Capital | Phoenix | ||||
Ciutat m??s gran | Phoenix | ||||
Idioma oficial | angl??s | ||||
Superf??cie | 295.254 km?? | ||||
Altitud | 1.250 m (m??x.:3851 m??n.:21) |
||||
Poblaci?? (2000) ??? Densitat |
5.130.632 hab.17,43 | ||||
Coordenades ??? Nord: ??? Sud: ??? Est: ??? Oest: |
37?? N 31?? 20' N 109?? 3' O 114?? 50' O |
||||
Admissi?? en la Uni?? Data d'admissi?? Ordre |
14 de febrer, 1912 48?? |
||||
Sistema pol??tic Govern estatal ??? Governador: Congr??s de la Uni?? ??? Senadors |
Janet Napolitano (D) John McCain (R) Jon Kyl (R) |
||||
ISO 3166-2 | US-AZ |
||||
Fus horari | UTC -7 sense DST | ||||
Web |
Arizona ??s un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48?? adm??s a la Uni??. En aquest estat es troba el Gran Cany?? del Colorado.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Format principalment per roques sediment??ries, gaireb?? horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos ca??ones provocats per l'antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Gran Cany??. La faixa central ??s formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3 862 m (Humphreys Peak). La xarxa hidrogr??fica es redueix al riu Colorado, al l??mit amb Calif??rnia, i els seus afluents: Gila, Petit Colorado i Williams; les rescloses constru??des per al regatge han originat els llacs artificials de Mead i Havasu, i tamb?? les rescloses de Roosevelt (sobre el Salt River) i Coolidge (sobre el Gila). El clima ??s ??rid, amb menys de 250 mm de pluja mitjana anual; l'aridesa del clima nom??s fa possible una vegetaci?? pobra i xer??fila, amb moltes esp??cies de cactus.
[edita] Poblaci??
La densitat ??s baixa: 13,5 h/km?? el 1994, mentre que la mitjana dels EUA se situa en 27,3 h/km??. Predomina el poblament urb??, que ??s molt concentrat en unes poques ciutats: Phoenix i les ciutats adjacents Glendale, Scottsdale, Mesa i Tempe, que inclouen m??s de la meitat dels habitants de tot l'estat, i Tucson. Les reserves per als indis ocupen 79 590 km?? del territori.
Segons el cens del 2000, hi havia censats a l'estat 158.873 afroamericans (3,1 %) i 297.896 amerindis nord-americans (5,7 %). Les tribus m??s importants s??n els navaho (131.166), apatxe (25.676), p??pago (16.692), pueblo (12.227), yaqui (12.128), cherokee (9.785), pima (7.895), yuma (5.054) sioux (3.011), choctaw (2.517), chippewa (1.522), indis del riu Colorado (1.472), iroquesos (1.110), i blackfoot (1.061).
Segons el mateix cens, les lleng??es m??s parlades eren: 3.523.487 angl??s (74,14 %), 927.395 espanyol (19,51 %), 89.951 navaho (1,89), 30.109 altres lleng??es aut??ctones, 25.103 alemany, 17.111 xin??s, 15.663 franc??s, 10.049 tagalog, 9.999 vietnamita i altres.
[edita] Economia
Pel que fa a l'agricultura, hom ha hagut de compensar la manca d'aigua amb la construcci?? d'embassaments (Hoover, Roosevelt, Glen Canyon), i amb la instal??laci?? de sistemes d'irrigaci??, que permeten uns alts rendiments en conreus com ara el cot??, cereals (ordi), melca i tarongers i d'alfals. Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina. ??s important l'extracci?? i el refinatge del coure (50% de la producci?? dels EUA) i de carb??. Des dels anys cinquanta la font d'ingressos m??s important, per??, ??s la ind??stria electr??nica, aeron??utica i de transformaci?? de l'alumini. El turisme hi ??s considerable, per tal com l'estat disposa d'alguns dels parcs naturals m??s espectaculars dels EUA (Gran Cany??).
[edita] Hist??ria
El territori de l'actual estat d'Arizona fou explorats primerament per V??zquez de Coronado, i va formar part del virregnat de Nova Espanya fins a la independ??ncia mexicana. Durant aquest per??ode atragueren una escassa poblaci?? blanca. Pel tractat de Guadalupe Hidalgo (1848), M??xic els hagu?? de cedir als EUA, ensems amb Calif??rnia, Nevada, Nou M??xic i Colorado. La compra Gadsden (1853) els engrand?? cap al sud. Compresos de primer dins el territori federal de Nou M??xic, foren organitzats en territori a part, el 1863, el qual fou adm??s com a estat federat el 14 de febrer de 1912.
Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|