Arizona
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Dades indicadores: | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Phoenix | ||||
| Ciutat més gran | Phoenix | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Superfície | 295.254 km² | ||||
| Altitud | 1.250 m (màx.:3851 mín.:21) |
||||
| Població (2000) • Densitat |
5.130.632 hab.17,43 | ||||
| Coordenades • Nord: • Sud: • Est: • Oest: |
37° N 31° 20' N 109° 3' O 114° 50' O |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
14 de febrer, 1912 48è |
||||
| Sistema polític Govern estatal • Governador: Congrés de la Unió • Senadors |
Janet Napolitano (D) John McCain (R) Jon Kyl (R) |
||||
| ISO 3166-2 | US-AZ |
||||
| Fus horari | UTC -7 sense DST | ||||
| Web | |||||
Arizona és un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48è admès a la Unió. En aquest estat es troba el Gran Canyó del Colorado.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l'antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Gran Canyó. La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3 862 m (Humphreys Peak). La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents: Gila, Petit Colorado i Williams; les rescloses construïdes per al regatge han originat els llacs artificials de Mead i Havasu, i també les rescloses de Roosevelt (sobre el Salt River) i Coolidge (sobre el Gila). El clima és àrid, amb menys de 250 mm de pluja mitjana anual; l'aridesa del clima només fa possible una vegetació pobra i xeròfila, amb moltes espècies de cactus.
[edita] Població
La densitat és baixa: 13,5 h/km² el 1994, mentre que la mitjana dels EUA se situa en 27,3 h/km². Predomina el poblament urbà, que és molt concentrat en unes poques ciutats: Phoenix i les ciutats adjacents Glendale, Scottsdale, Mesa i Tempe, que inclouen més de la meitat dels habitants de tot l'estat, i Tucson. Les reserves per als indis ocupen 79 590 km² del territori.
Segons el cens del 2000, hi havia censats a l'estat 158.873 afroamericans (3,1 %) i 297.896 amerindis nord-americans (5,7 %). Les tribus més importants són els navaho (131.166), apatxe (25.676), pàpago (16.692), pueblo (12.227), yaqui (12.128), cherokee (9.785), pima (7.895), yuma (5.054) sioux (3.011), choctaw (2.517), chippewa (1.522), indis del riu Colorado (1.472), iroquesos (1.110), i blackfoot (1.061).
Segons el mateix cens, les llengües més parlades eren: 3.523.487 anglès (74,14 %), 927.395 espanyol (19,51 %), 89.951 navaho (1,89), 30.109 altres llengües autòctones, 25.103 alemany, 17.111 xinès, 15.663 francès, 10.049 tagalog, 9.999 vietnamita i altres.
[edita] Economia
Pel que fa a l'agricultura, hom ha hagut de compensar la manca d'aigua amb la construcció d'embassaments (Hoover, Roosevelt, Glen Canyon), i amb la instal·lació de sistemes d'irrigació, que permeten uns alts rendiments en conreus com ara el cotó, cereals (ordi), melca i tarongers i d'alfals. Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina. És important l'extracció i el refinatge del coure (50% de la producció dels EUA) i de carbó. Des dels anys cinquanta la font d'ingressos més important, però, és la indústria electrònica, aeronàutica i de transformació de l'alumini. El turisme hi és considerable, per tal com l'estat disposa d'alguns dels parcs naturals més espectaculars dels EUA (Gran Canyó).
[edita] Història
El territori de l'actual estat d'Arizona fou explorats primerament per Vázquez de Coronado, i va formar part del virregnat de Nova Espanya fins a la independència mexicana. Durant aquest període atragueren una escassa població blanca. Pel tractat de Guadalupe Hidalgo (1848), Mèxic els hagué de cedir als EUA, ensems amb Califòrnia, Nevada, Nou Mèxic i Colorado. La compra Gadsden (1853) els engrandí cap al sud. Compresos de primer dins el territori federal de Nou Mèxic, foren organitzats en territori a part, el 1863, el qual fou admès com a estat federat el 14 de febrer de 1912.
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques |  |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg/20px-Flag_of_Georgia_(U.S._state).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Palmyra_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Johnston_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_Midway_Islands_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small}
