Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Argentina - Viquip??dia

Argentina

De Viquip??dia

Coordenades: 26?? 15, S?? 53

Rep??blica Argentina
Bandera de l'Argentina Escut de l'Argentina
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: En Uni??n y libertad (castell?? En uni?? i llibertat)
Localitzaci?? de l'Argentina
Idiomes oficials Castell?? 1
Capital Buenos Aires
34??20'S, 58??30'W
Ciutat m??s gran Buenos Aires
Govern Rep??blica Federal
Cristina Fern??ndez de Kirchner
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)

2.766.8902 km?? (8??)
1,1%
Poblaci??
 - Estimaci?? 2005
 - Cens 2001
 - Densitat

38.592.150 (30??)
36.260.130
14 hab/km?? (200??)
Moneda Peso argent?? (ARS)
Fus horari
 - Estiu (DST)
ART (UTC-3) (UTC-3)
No, ART (UTC-3) (UTC-3)
Independ??ncia
d'Espanya 9 de juliol de 1816
Himne nacional Himno Nacional Argentino
Domini internet .ar
Codi telef??nic +54
Gentilici Argent??, argentina
1 El guaran?? ??s cooficial a la prov??ncia de Corrientes.
2 L'Argentina tamb?? reclama 1.000.000 km?? de l'Ant??rtida, les illes Malvines, Ge??rgia del Sud i les illes Sandwich del Sud

La Rep??blica Argentina, o l'Argentina, ??s un estat de l'Am??rica del Sud. Limita al nord amb Bol??via i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oce?? Atl??ntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes. La capital ??s Buenos Aires i les ciutats m??s importants s??n C??rdoba, Rosario, Mendoza, Santa Fe i La Plata.

Taula de continguts

[edita] Origen del nom

El nom Argentina prov?? del llat?? argentum (plata). L'origen d'aquest nom prov?? dels primers viatges realitzats pels conquistadors espanyols al Rio de la Plata. Els naufragants d'una expedici?? dirigida per Juan D??as de Sol??s es van trobar amb ind??genes de la regi?? els quals els van donar objectes de plata. Les not??cies sobre una Serralada de la Plata, m??tica i llegend??ria, una muntanya rica en plata, van arribar a Espanya prop del 1524. Llavors, els espanyols van reanomenar el Rio Sol??s com a Rio de la Plata. La primera vegada que es va utilitzar el nom "Argentina" va ser en el llibre de Ruy D??az de Guzm??n, Historia del Descubrimiento, poblaci??n y conquista del R??o de la Plata (Hist??ria del descobriment, poblaci?? i conquesta del Rio de la Plata) el 1612, el qual va anomenar el territori descobert per Sol??s com a Terra Argentina (Terra de Plata).

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria de l'Argentina

Al febrer de 1516, el navegant espanyol Juan D??az de Sol??s va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regi?? del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles XVI i XVII.

El pa??s es va independitzar d'Espanya el 1816. Durant les seg??ents quatre d??cades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris") fins a la proclamaci?? de la constituci?? de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.

Dues forces van crear l'Argentina del segle XIX: la introducci?? de les t??cniques agr??coles modernes i la integraci?? de la naci?? a l'economia mundial. La inversi?? estrangera i la immigraci?? d'Europa van ser una pe??a important en la revoluci?? econ??mica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regi?? central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, per??, principalment d'Espanya i It??lia. Tamb?? s'hi van establir immigrants d'Alemanya, Su??ssa, Regne Unit i R??ssia.

Eva Duarte i Juan Domingo Per??n en un acte a la Plaza de Mayo el 1951
Eva Duarte i Juan Domingo Per??n en un acte a la Plaza de Mayo el 1951

De 1880 a 1930 l'Argentina es va convertir en una de les 10 nacions m??s riques del m??n, riquesa basada en la expansi?? r??pida de l'agricultura i la inversi?? estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la pol??tica argentina fins al 1916, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva ??mfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democr??tiques van obrir les portes a l'expansi?? de la classe mitjana del pa??s, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Per??, aquest per??ode va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el 1930. Els governs conservadors d'aquesta d??cada no assolirien contenir els canvis econ??mics i socials, i van rec??rrer al frau i a la viol??ncia. Finalment, Juan Domingo Per??n va prendre el poder per mitj?? d'un altra cop d'estat, i va ser elegit president per mitj?? d'eleccions democr??tiques el 1946. Amb tend??ncies socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El 1947 va anunciar la creaci?? d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les industries que havia nacionalitzat. La seva dona, Eva Duarte de Per??n, coneguda com Evita, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Per??n va ser re-elegit el 1952, per??, despr??s d'un cop militar, el 1955 va ser exiliat.

Durant les d??cades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encap??alat per militars i civils, per??, ni les dictadures ni els governs democr??tics van aconseguir el ple desenvolupament de l'economia de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econ??miques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposici?? van comen??ar a utilitzar el terrorisme durant la d??cada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Per??n. L'11 de mar??, 1973, es van realitzar eleccions generals per primera vegada despr??s de 10 anys. H??ctor C??mpora, simpatitzant de Per??n va ser elegit, per?? va renunciar quatre mesos despr??s. Despr??s de les noves eleccions generals, Per??n va guanyar amb una vict??ria decisiva amb la seva tercera dona, Mar??a Estela Isabel Mart??nez de Per??n, com a vicepresidenta. En aquest per??ode els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementaci?? de decrets d'emerg??ncia que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb viol??ncia.

Monument a les v??ctimes de la Guerra de les Malvines a Ushuaia
Monument a les v??ctimes de la Guerra de les Malvines a Ushuaia

Despr??s de la mort de Per??n, un altre cop d'Estat va remoure a la seva dona el 1976, i les forces armades van governar el pa??s, per??, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressi?? civil. La pau va ser establerta, per??, el cost va ser alt??ssim, amb 30.000 persones "desaparegudes" durant el per??ode 1976-1983. Els problemes econ??mics severs, la corrupci??, i la derrota en la Guerra de les Malvines, van propiciar la caiguda de la dictadura.

A partir de l'obertura democr??tica de 1983 s'han produ??t eleccions que han assolit consolidar el progr??s democr??tic del pa??s, per?? no han aconseguit resoldre la situaci?? econ??mica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la poblaci??. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econ??miques la d??cada de 1990, el 2001 es va enfonsar en la pitjor crisi econ??mica de la hist??ria.

[edita] Pol??tica

La Casa Rosada, el palau del govern argent??, a Buenos Aires
La Casa Rosada, el palau del govern argent??, a Buenos Aires

L'??ltima dictadura, que va comen??ar el 1976, va iniciar la seva caiguda amb la derrota de l'Argentina en la Guerra de les Illes Malvines, i el 1983 es van realitzar eleccions democr??tiques. Ra??l Alfons??n, el primer president democr??tic, va enfrontar-se a diversos reptes, incloent un aixecament militar, i va renunciar sis mesos abans de la fi del seu per??ode. Carlos M??nem va ser designat president, i despr??s d'una reforma constitucional, va aconseguir reelegir-se per un per??ode de quatre anys m??s, fins al 1999, data en la qual Fernando de la R??a va ser elegit, sent la primera transici?? pac??fica en moltes d??cades.

La constituci?? argentina de 1853, estableix una separaci?? de poders definida dins d'un sistema presidencialista. El president i el vicepresdient governen per un per??ode de quatre anys amb la possibilitat de reelecci??. La branca legislativa est?? representada pel Congr??s de la Naci?? (Congreso de la Naci??n, en espanyol), compost pel Senat, amb 72 membres, i la Cambra de Diputats (C??mara de Diputados) amb 257 membres.

Els partits pol??tics m??s grans de l'Argentina s??n el Partit Justicialista (PJ), un partit d'origen peronista, i la Uni?? C??vica Radical (UCR), fundada el 1890.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Prov??ncies de l'Argentina.
Prov??ncies de l'Argentina.

La Rep??blica Argentina ??s una rep??blica federal integrada per vint-i-tres prov??ncies i una ciutat aut??noma, Buenos Aires, que ??s la capital de la federaci??. Les prov??ncies tenen tots els poders que no han estat expl??citament delegats al govern federal en la constituci?? nacional. Les prov??ncies s??n encarregades d'impartir just??cia i de gestionar els afers relacionats amb l'educaci?? prim??ria i d'assegurar el r??gim municipal.

Les prov??ncies argentines s'organitzen internament en un sistema congressual, elegint els representants del poder legislatiu i el governador de la prov??ncia (poder executiu) de manera separada. Te??ricament, el president de l'Argentina t?? la facultat d'intervenir a les prov??ncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la pr??ctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en qu?? el govern provincial ha estat acusat de corrupci??.

La majoria de les prov??ncies del centre i nord del pa??s antecedeixen la creaci?? de l'Argentina com a estat independent (??s a dir, formaven part dels virregnats espanyols de Sud-Am??rica). No obstant, les prov??ncies amb pres??ncia significativa d'amerindis o amb una baixa poblaci?? eren territoris nacionals administrats pel govern federal abans de convertir-se en prov??ncies aut??nomes. L'??ltim territori a convertir-se en prov??ncia ha estat Terra del Foc, Ant??rtida i Illes de l'Atl??ntic Sud, el 1991.

Fins al 1825, ??poca en qu?? les Prov??ncies Unides del Riu de la Plata comen??aven a utilitzar oficialment el nom d'"Argentina", la Prov??ncia Oriental (que el 1829 esdevindria la Rep??blica Oriental de l'Uruguai) i la prov??ncia de Tarija (que despr??s formaria part de Bol??via) eren prov??ncies constitucionals argentines.


  1. Ciutat Aut??noma de Buenos Aires
  2. Buenos Aires (prov??ncia)
  3. Catamarca
  4. Chaco
  5. Chubut
  6. C??rdoba
  7. Corrientes
  8. Entre R??os
  9. Formosa
  10. Jujuy
  11. La Pampa
  12. La Rioja
  1. Mendoza
  2. Misiones
  3. Neuqu??n
  4. Rio Negro
  5. Salta
  6. San Juan
  7. San Luis
  8. Santa Cruz
  9. Santa Fe
  10. Santiago del Estero
  11. Terra del Foc, Ant??rtida i Illes de l'Atl??ntic Sud
  12. Tucum??n

[edita] Geografia

Cascades d'Iguaz??, al nord del pa??s
Cascades d'Iguaz??, al nord del pa??s

La geografia argentina pot ser dividida en tres regions:

  • les planes f??rtils de les Pampes, al centre del pa??s, i les quals s??n el centre de la riquesa agr??cola de l'Argentina
  • l'altipl?? de la Patag??nia que s'est??n del centre cap al sud (Tierra de Fuego, que en catal?? vol dir Terra de Foc)
  • la cadena muntanyosa dels Andes, a l'oest del pa??s, a la zona fronterera amb Xile, on es troba el punt m??s alt del pa??s, l'Aconcagua amb 6.960 m.

Els rius principals (i els quals s??n molt amples en comparaci?? amb els rius europeus) s??n el Paraguai, el Bermejo, el Colorado, l'Uruguai, i el m??s gran, el Paran??. Els ??ltims dos rius s'uneixen formant l'estuari del Riu de la Plata. El clima argent?? ??s predominantment temperat, amb extrems subtropicals al nord, i ??rids-ant??rtics al sud.

[edita] Economia

Article principal: Economia de l'Argentina
Economia
PIB (PPP) $483 mil milions
PIB per c??pita $12.400
Creixement real PIB 8,3%
RNB per c??pita $3.720
Inflaci?? anual 6,1%
Taxa d'atur 14,8%
Importacions $22.006 milions
Exportacions $33.700 milions
Font: CIA Factbook i el [1]

L'Argentina es beneficia de grans recursos naturals, una agricultura orientada a les exportacions, i una ind??stria diversificada. Al comen??ament del segle XX l'Argentina era un dels 10 pa??sos m??s rics del m??n, riquesa basada en l'agricultura i la inversi?? estrangera. No obstant aix??, l'Argentina no assoliria el ple desenvolupament. Despr??s de la recessi?? de 1929 el pa??s va experimentar diverses crisis econ??miques, va acumular un enorme deute extern, i en els anys vuitanta la hiperinflaci?? va arribar al 200% mensual. El govern de Carlos M??nem va establir un sistema de convertibilitat de la moneda, i l'economia va cr??ixer en els anys noranta, per?? a la fi del seu segon terme, la situaci?? econ??mica va decaure. Per mitj?? de la convertibilitat, amb la qual la taxa de canvi del peso argent?? era mantinguda artificialment a l'una del d??lar nord-americ??, la inflaci?? va ser controlada, per??, les exportacions argentines van perdre competitivitat, elevant el percentatge de la poblaci?? en pobresa a nivells hist??rics. Les villas miseria, els barris pobres sense serveis p??blics (i fins i tot nom??s constitu??ts per construccions de cartr?? i alumini) van cr??ixer considerablement a les grans ciutats, principalment a Buenos Aires.

Fernando de la R??a, electe el 1999 no va aconseguir estabilitzar l'economia i despr??s de manifestacions violentes, va renunciar el 2001. Despr??s de 4 presidents interins, el Congr??s va seleccionar a Eduardo Duhalde com a president, qui va acabar amb el sistema de la convertibilitat de la moneda. Aquesta crisi, la pitjor de la hist??ria del pa??s, va enfonsar a m??s del 50% de la poblaci?? en pobresa. El govern de N??stor Kirchner ha assolit importants avan??os econ??mics, va realitzar una sorprenent reestructuraci?? del deute, i l'Argentina va cr??ixer 8% durant el 2003 i 2004, en recuperaci?? de les caigudes del PIB des de 1998. Per??, d'acord a diversos analistes financers, Kirchner ha de resoldre el problema energ??tic, i promoure inversions superiors als 2 milions de d??lars en aquest sector per aconseguir un creixement sostingut de l'economia.

L'Argentina ??s membre del Mercosur.

[edita] Demografia

Demografia
Poblaci?? 39 milions
Taxa de natalitat 16,9/1000
Taxa de mortalitat 7,56/1000
Taxa de creixement 0,98%
Taxa de fecunditat 2,19 fills
Taxa neta de migraci?? 0,4/1000
Esperan??a de vida 75,9 anys
Mediana d'edat 29,4 anys
Alfabetisme 97%
Font: CIA Factbook

[edita] Ciutats

L'Argentina t?? el percentatge m??s gran de poblaci?? urbana d'Am??rica Llatina. La majoria dels immigrants europeus, que van arribar especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) es van establir a les ciutats, les quals oferien feines, educaci?? i altres oportunitats per a ingressar a la classe mitjana. Els treballadors agr??coles tamb?? es van a establir a les grans ciutats, especialment a Buenos Aires que ha centralitzat el creixement del pa??s. Des de la d??cada de 1990, molts pobles rurals han estat despoblats arran de l'aband?? del servei ferroviari i de la importaci?? massiva de productes barats importants que van reempla??ar els productes locals produ??ts a petita escala, quan es va introduir el sistema de convertibilitat que mantenia el valor del d??lar nord-americ?? artificialment baix. Avui dia un ter?? de la poblaci?? total del pa??s viu a l'??rea metropolitana de Buenos Aires, tamb?? coneguda com al Gran Buenos Aires. Les seg??ents s??n les ??rees metropolitanes amb poblaci?? superior al mili?? d'habitants:

  1. Buenos Aires (ciutat: 3 milions, ??rea metropolitana: 13 milions)
  2. C??rdoba (1,4 milions)
  3. Rosario (1,3 milions)

[edita] Etnografia

La major part de la poblaci?? argentina ??s d'ascend??ncia europea, principalment d'It??lia i d'Espanya (prop del 80% de la poblaci??), encara que hi ha grans comunitats d'origen alemany, angl??s, su??s, rus i polon??s. Hi ha tamb?? un gran nombre de descendents d'immigrants del Orient Mitj??, principalment de S??ria i L??ban, i de l'??sia, principalment de Corea del Sud i Xina. Els pobles amerindis representen un petit percentatge de la poblaci??, i estan localitzats sobretot a les prov??ncies del nord. Un controvertible estudi gen??tic recent, per??, ha establert que prop del 50% de la poblaci?? blanca argentina t?? un avantpassat amerindi [2].

[edita] Religi??

La Rep??blica Argentina no ??s un estat confessional. No obstant aix??, l'Esgl??sia Cat??lica compta amb un estatus jur??dic diferenciat respecte al de la resta d'esgl??sies i confessions, ja que l'estat nacional la suporta econ??micament. El 77% dels argentins es consideren cat??lics. Hi ha nombroses comunitats jueves, isl??miques i protestants. El 16% ??s atea.

[edita] Lleng??es

L'espanyol ??s la llengua oficial de l'Argentina a nivell nacional. Per??, el 2004, la prov??ncia de Corrientes va declarar la cooficialitat del guaran?? en l'ensenyament i en els actes de govern. A las comunitats ind??genes es parla tamb?? el qu??txua, l'aimara i el mapudungun (la llengua dels maputxes). Tamb?? es parlen moltes lleng??es d'origen europeu (rus, dialectes italians i alemany) a les grans ciutats.

[edita] Catalans notables en la hist??ria argentina

A la hist??ria de l'Argentina hom pot trobar la participaci?? de molts catalans. Pol??tics com Dom??nec Matheu i Xicola, Joan Larreu (Juan Larrea) i Felip de Senillosa, intel??lectuals com Ricard Monner i Sans, metges com Cosme Mari?? Argerich, m??sics com Blai Parera (autor de l'himne argent??) i molts altres.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Argentina

[edita] Govern

[edita] Peri??dics


 
Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Argentina Bol??via Bol??via Brasil Brasil Col??mbia Col??mbia Equador Equador Guyana Guyana Paraguai Paraguai Per?? Per?? Surinam Surinam

Uruguai Uruguai Vene??uela Vene??uela Xile Xile

Depend??ncies: Malvines Illes Malvines | Fran??a Guaiana Francesa


En altres lleng??es