Arg??

iso.	AN (%)	Per??ode de semidesintegraci??	CD	ED (MeV)	PD
³⁶Ar	0,336	Ar ??s estable amb 18 neutrons
³⁸Ar	0,063	Ar ??s estable amb 20 neutrons
³⁹Ara	Sint??tic	269 anys	??^-	0,565	³⁹K
⁴⁰Ar	99,6	Ar ??s estable amb 22 neutrons
⁴²Ar	Sint??tic	32,9 anys	??^-	0,600	⁴²K

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.
^???Calculat a partir de distintes longituds
d'enlla?? covalent, met??l??lic o i??nic.

L'arg?? ??s un element qu??mic de nombre at??mic 18 i s??mbol Ar. ??s el tercer dels gasos nobles, incolor i inert com ells, constitueix entorn de l'1% del aire.

[edita] Caracter??stiques principals

T?? una solubilitat en aigua 2,5 vegades la del nitrogen i la del oxigen. ??s un gas monoat??mic inert, incolor i inodor tant en estat l??quid com gas??s. No es coneixen compostos verdaders de l'arg??, havent-se anunciat un compost amb fluor molt inestable l'exist??ncia de la qual encara no s'ha provat. L'arg?? pot formar clatrats amb aigua quan els seus ??toms queden atrapats en una xarxa de mol??cules d'aigua.

[edita] Hist??ria

Henry Cavendish, al 1785, va exposar una mostra de nitrogen a desc??rregues el??ctriques repetides en pres??ncia d'oxigen per a formar ??xid de nitrogen que posteriorment eliminava i va trobar que al voltant de l'1% del gas original no es podia dissoldre, afirmant llavors que no tot el ??aire flogisticat?? (aire sense oxigen) era nitrogen. Al 1892 Lord Rayleigh va descobrir que el nitrogen atmosf??ric tenia una densitat major que el nitrogen pur obtingut amb m??todes qu??mics. Raleight i Sir William Ramsay van demostrar que la difer??ncia es devia a la pres??ncia d'un segon gas poc reactiu m??s pesat que el nitrogen, anunciant el descobriment de l'arg?? (del grec ?????????? (argos), inactiu, vague o peres??s) al 1894, anunci que va ser acollit amb for??a escepticisme per la comunitat cient??fica.

Al 1904 Rayleight va rebre el premi Nobel de F??sica per les seues investigacions sobre la densitat dels gasos m??s importants i el descobriment de l'exist??ncia de l'arg??.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

El gas s'obt?? per mitj?? de la destil??laci?? fraccionada de l'aire liquat, en el que es troba en una proporci?? d'aproximadament el 0,94%, i posterior eliminaci?? de l'oxigen residual amb hidrogen. L'atmosfera marciana cont?? un 1,6% d'Ar-40 i 5 ppm d'Ar-36.; la de Mercuri un 7,0% i la de Venus traces.

[edita] Is??tops

Els principals is??tops d'arg?? presents a la Terra s??n Ar-40 (99,6%), Ar-36 i Ar-38. L'is??top K-40, amb una per??ode de semidesintegraci?? d'1,205??10⁹ anys, es desintegra un 11,2% a Ar-40 estable per mitj?? de captura electr??nica i desintegraci?? ??⁺ (Emissi?? d'un positr??), i el 88,8% restant a Ca-40 per mitj?? de desintegraci?? ??^- (emissi?? d'un electr??). Aquests r??tios de desintegraci?? permeten determinar l'edat de roques.

En l'atmosfera terrestre, l'Ar-39 es genera per bombardeig de rajos c??smics principalment a partir de l'Ar-40. En entorns subterranis no exposats es produeix per captura neutr??nica del K-39 i desintegraci?? ?? del calci.

L'Ar-37, amb una vida mitjana de 35 dies, ??s producte del deca??ment del Ca-40, resultat d'explosions nuclears subterr??nies.