Arc (arquitectura)
De Viquip??dia
Un arc ??s un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esfor??os de flexi?? ni tracci??. La seva utilitat principal ??s la de salvar llums relativament elevades amb peces petites (anomenades dovelles, que solen ser de pedra, cer??mica o de formig?? prefabricat) o amb materials que no resisteixen la tracci??, com el formig?? en massa.
Un arc funciona com un mecanisme de transport de c??rregues (ja siguin del seu pes propi o addicionals) que rep fins als murs o els pilars que el suporten. Per la seva morfologia treballa b??sicament sotm??s a compressi?? (evitant l'aparici?? d'esfor??os de tracci??), per la qual cosa t?? la peculiaritat d'originar empentes horitzontals cap a enfora en els punts de suport, de manera que tendeix a provocar-ne la desestabilitzaci?? per bolcada. Per contrarestrar aquestes accions, quan els murs o pilars no disposen de prou massa, es disposa d'un sistema de travament mitjan??ant contraforts (boterells), arcbotants (arcs boterells) o tirants.
Taula de continguts |
[edita] Origen de l'arc
Segons Alexandre Deulofeu i Torres, l???origen de l'arc a la mediterr??nia es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopot??miques. En un pa??s on no existia la pedra ni la fusta, els ??nics materials de construcci?? que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se???n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma seg??ent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues l??nies paral??leles. Els feixos verticals s???inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successi?? d???arcs. Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang. La casa de canyes o cabanya solia ser un t??nel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d???elles s???encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l???escalfor; i aix?? s???originar?? l???arc. Per construir vertaders arcs n???hi havia prou en col??locar els rajols sobre una carcassa de canyes.
[edita] Elements constructius d'un arc
- Directriu (1): La l??nia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intrad??s i l'extrad??s.
- Dovelles (2): Peces en forma de tasc?? que componen l'arc i es caracteritzen per la seva disposici?? radial. La dovella del centre, que tanca l'arc, s'anomena clau (1), i les dues dovelles adjacents contraclaus. Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l'arc, s'anomenen salmer, coixins o dovelles d'arrencada. Les dovelles properes a aquestes s'anomenen ronyons.
- Extrad??s (3): La cara exterior de l'arc.
- Imposta (4): Pe??a o filera de peces on arrenca l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, de funci?? decorativa, en forma de cornisa.
- Intrad??s (5): La cara interior de l'arc.
- Carcanyol (8): Espai compr??s a sobre de l'arc i els elements propers.
[edita] Dimensions de l'arc
- Fletxa (6): al??ada de l'arc, que es mesura des de la l??nia d'arrencada fins a la clau.
- Llum (7): amplada de l'arc.
- Fond??ria: profunditat de l'arc.
- Cantell: gruix de les dovelles.
[edita] Arcs segons la forma de la seva directriu
- arc de mig punt o de semicircumfer??ncia
- arc rebaixat
- arc capal??at: el que t?? una forma diferent, amb m??s amplada i al??ada en un parament que en l'oposat.[1] Parlem d'arc atrompetat si es mat?? la forma en els dos paraments per?? varia la mida.
- arc ogival o de punta d'ametlla
- arc de ferradura
- arc de cordill, de jardiner o el??l??ptic: amb la directriu en forma d'el??lipse
- arc carpanell o d'ansa de cistell, d'ansa de paner o d'ansa-paner
- arc parab??lic: amb la directriu en forma de par??bola
- arc pla o de llinda adovellada
- arc guerxo o de doble curvatura
- arc escar??er
- arc esbiaixat
 Arc de mig punt |
 Arc de ferradura |
 Arc parab??lic |
[edita] Arcs segons la seva disposici?? en el conjunt de la construcci??
- arc boterell o arcbotant
- arc cec, arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals, molt caracter??stic en l'estil rom??nic llombard.
- arc de creuer
- arc diafragma
- arc faix??
- arc former
- arc invertit
- arc tercelet
- arc toral
[edita] Refer??ncies
- ??? FULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcci?? 5a ed. Palma de Mallorca, 1988. Ed. Moll ISBN 84-273-0372-6
[edita] Bibliograf??a de refer??ncia
DEULOFEU, ALEXANDRE. Les cultures irano-sum??ria-caldea, hitita i eg??pcia, ed. AACC i CEE 2005
[edita] Enlla??os externs
| Elements d'arquitectura eclesi??stica | |
|---|---|
| ??rees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | N??rtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Cap??alera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Fa??ana | Fris | G??rgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timp?? | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | C??pula | Galeria | Llantern?? | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | L??bul | Medall?? | Torrell?? | Traceria | Ull de bou |
