Arapaho

De Viquip??dia

Arapaho


Poblaci?? total	9.258 (2000)
Regions amb poblaci?? significativa	EUA (Wyoming i Oklahoma
Llengua	algonquina,
Religi??	Cristianisme
Grups humans relacionats	xeienne

Els arapaho s??n tribu ??ndia algonquina que parla una llengua for??a diferenciada, tamb?? anomenada err??niament gros ventre. El seu nom prov?? del pawnee tirapihu ("comerciants"), o b?? del crow alappah?? ("gent amb molts tatuatges", pel costum que tenien de gravar-se alguns cercles cerimonials a la cara), per?? ells s???anomenen a si mateixos inu-na ina ("el nostre poble"). L???idioma es divideix en tres dialectes o subdivisions: els basanw??nema, els atsina o gros ventre, que esdevingueren tribu independent, i els na??????wathinahana

[edita] Localitzaci??

Vivien a l???Alt Arkansas i al sud del Platte, al peu de les Muntanyes Rocalloses, als 39-40?? latitud nord (Colorado), on potser hi arribaren procedents de Minnesota. Actualment estan dividits entre la reserva Wind River (Wyoming), compartida amb els xoixons, i Oklahoma, on no ocupen reserva espec??fica, als comtats de Geary i Canton, on l?????ndex d???atur ??s entre el 40 i 70 per cent.

[edita] Demografia

El 1867 es calcula que hi havia uns 3.000 individus, per?? havien baixat a 2.000 pel 1920. El 1950 es calculaven uns 3.775 juntament amb els atsina, i pel 1970 es calculaven uns 2.000 a Wind River (Wyoming) i uns 3.000 m??s a Oklahoma. El 1980 sumaven encara 5.000 en total, dels quals 2.000 parlaven la llengua pr??pia. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 9.258 arapaho:

Fracci??	D???una tribu	Dues tribus	Una tribu m??s altres races	Dues tribus m??s altres races	Total
Arapahoe	2.509	415	1.366	277	4.567
Northern Arapahoe	4.410	26	142	4	4.582
Southern Arapahoe	67	2	23	-	92
Windriver Arapahoe	14	-	3	-	17
Total	7.000	443	1.534	281	9.258

[edita] Costums

Els blancs que els visitaren els descriviren com a alts, forts, tra??dors i bel??licosos. Se???ls considerava aliats dels xeienne contra els xoixons, ute, crow, pawnee, comanxe i dakota. Antigament eren n??mades, vivien en tipis i depenien del bis?? de les planures per sobreviure. Comerciaven amb mandan i arikara, i amb els establiments espanyols del Sudest. No tenien clans ni practicaven l???agricultura. Eren molt religiosos, i per a ells tenien una significaci?? especial els objectes i accions quotidianes, com els abillaments. Llur principal objecte de veneraci?? era una pipa plana que guardaven en una bossa sagrada amb un disc o una roda. La seva principal dansa cerimonial, la Dansa dels Corbs, fou modificada el 1890 com a Dansa dels Esperits (Ghostdance). Tamb?? es dividien en set societats secretes (una d???elles per a les dones) militars graduades per l???edat, i societats xam??niques, com la dels Guerrers Gossos, fan??tics guerrers que caminaven i feien les coses a l???inrev??s. I creien tots elles els havien d???ajudar a pujar els Quatre Turons de la Vida (infantesa, joventut, maduresa, vellesa). Molts d???aquests trets foren adoptats dels xeienne, amb qui estan emparentats ling????sticament.

[edita] Hist??ria

Llurs recents tradicions indiquen que emigraren d???una zona de boscos on eren agricultors (potser Minnesota). El primer blanc que els va visitar fou el franc??s Jean Baptiste Trudeau el 1795. Despr??s d???un gradual moviment cap a l???Oest, s???establiren all?? on els trobaren els blancs cap el 1830. Aquell mateix any se separaren dels atsina, mentre que els arapaho s???establien als marges de l???Arkansas.

Estigueren en guerra cont??nua contra els xoixons, ute i pawnee, i associats durant molt de temps amb els xeyenne meridionals, amb els quals lluitaren contra el general Custer fins el 1867. El primer cabdill arapaho conegut fou Friday, qui el 1850-1851 visitaria Washington i signaria un Tractat a Fort Laramie que els assegurava les terres, per?? el 1858 el territori a rapahoe fou travessat per nombrosos buscadors d???or a Paha Sapa, cosa que provoc?? nombrosos conflictes. Es calcula que el 1861 eren dividits en dos grups: el del Nord, format per 750 individus, a Wind River, dirigits per Black Bear i Medicine Man, i el del Sud, per 1.500 individus, vora l???actual Denver, per Little Raven.

El 1861 el seu cabdill Ohnasite o Little Raven (mort el 1889) signaria el Tractat de Fort Wise amb els EUA juntament amb els xeiennes, i el 1863 visit?? Washington. Per?? el 1862 es descobr?? or a Montana i el tractat fou violat novament. El 1864 intentaren detenir al General Chevington de manera pac??fica en una reuni?? a Camp Neld, vora Denver. Com a repres??lia, l???agost del 1865 Patrick Connor atacaria amb 4 columnes de soldats i mercenaris pawnee el campament del riu Tongue, provocant 50 morts i capturant mil cavalls.

Pel juliol del 1866 els caps Black Bear i Sorrel Horse s???uniren als dakota de Mahpiua Luta o Red Cloud contra els EUA fins la firma del Tractat de Fort Laramie el 6 de novembre del 1868. Els del Nord, per??, no es volgu?? rendir fins la desfeta xeyenne infligida per Custer despr??s de la matan??a del riu Washita. El 1868 signaren una nova pau amb els xoixons, per?? foren atacats pels colons, que assassinarien els seus capdills Medicine Man (1871) i Black Bear (1868).

El seu nou cap, Black Coal (mort el 1893) intent?? evitar novament els atacs que els infligiren blancs i xoixons el 1874 tot aconseguint que el 1875 els incloguessin dins la reserva de Mahpiua Luta. El 1877 visitaria al president dels EUA per aconseguir una reserva a Wind River (Wyoming) amb els xoixons, els seus tradicionals enemics, amb qui havien signat la pau definitiva el 1871. Es calcula que el seu nombre el 1885 era de 972 individus, per?? el 1893 havien estat redu??ts a 823, principalment per la manca d???aliments a la reserva, les malalties i l???alcoholisme.

Endem??s, patiren l???establiment de tota mena de sectes cristianes, per?? nom??s els episcopalians hi establiren escoles des del 1917. Des del 1887 se???ls intentaria aplciar la Dawes Act merc?? la qual la terra tribal era repartida en parcel??les individuals, per?? finalment el 1904 s???acord?? cedir-los els 2/3 de la reserva per ells.

Aix?? no milloraria la situaci?? de depauperaci?? i malalties que patien, malgrat les protestes dels seus caps Lone Bear (1854-1920), cap de la tribu des del 1901, i Yellow Calf (1860-1938), successors de Black Coal i que el 1908 visitaren Washington amb Little Wolf per protestar per la seva situaci??.

Els del sud foren obligats a acceptar els termes del Tractat de Medicine Lodge Creek del 1867, pel qual una bona part de la tribu (entre mil i mil cinc-cents invididus), amb Ohnasite (qui el 1870 visitaria altre cop Washington), era traslladada a Fort Sill, Territori Indi (ara Oklahoma) el 1869. El 1871 sumaven uns 1.650 individus, i de seguida foren invadits per predicadors religiosos de tota mena de sectes cristianes, principalment els mennonites, qui els introduiren en el conreu del moresc.

Pel fet de no comptar amb reserva pr??pia com els del nord, els va fer m??s propensos a l???aculturaci??, ja que, en no comptar amb reserva, no eren reconeguts com a tribu. Ja el 1879 el capdill Little Raven enviaria el seu fill a estudiar a l???escola Carlisle de la BIA per tal de demostrar lleialtat als EUA. El 1890 foren visitats per l???antrop??leg James Mooney, qui estudiaria entre ells el moviment Ghost dance. Aquest moviment fou propiciat per la situaci?? de depauperaci?? provocada per la manca d???aliments, ja que, privats de la cacera, depenien totalment dels subsidis de la BIA. El 1889 s???havien redu??t a 1.137 individus, i aix?? facilitaria la predicaci?? del profeta Black Coyote, arapaho de Windriver, qui va rebre nombrosos adeptes entre ells. Anys m??s tard, molts d???ells es passarien al culte peyote. El 1891 els d???Oklahoma reberen 4 milions d???acres de terres i 25 anys d???exempci?? fiscal, per?? el 19 d???abril del 1892 la seva terra fou oberta a 30.000 colons, i cap el 1901 en perdrien la propietat efectiva. El 1899 el mateix Black Coyote marx?? amb una delegaci?? a Washington a protestar, per?? no serv?? de res. Pel 1900 havien estat redu??ts a 981 individus, i pel 1929 a 820. Cap els anys vint, ja tots ells vivien en cases i havien abandonat els habitatges tradicionals.

El 1937 el Congr??s dels EUA don?? 500.000 $ als arapahoe de Wind River en compensaci?? per les terres que els havia assignat per tractat i que no havien rebut. Pel 1936 ja havien augmentat a 1.128 individus a Wind River, i el 1955 s???uniren als Arapaho del Sud per reclamar terres a l???Indian Claims Commission. Fins el 1938 no fou escollida una dona, Nellie Scott, com a membre del Consell Tribal a Wind River. El 1970 els de Windriver cobraren 4,5 milions $ en royalties per l???explotaci?? del petroli de la seva reserva, cosa que millor?? la seva situaci?? econ??mica en fer-se d???una bona part el repartiment individual entre els 4.000 membres de la tribu.

[edita] Llista d'arapaho famosos

[edita] Bibliografia

FOWLER, Loretta (1989) The arapahoe Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
BROWN, Dee (1970) Enterrad mi coraz??n en Wounded Knee Bruguera, Barcelona.
WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983