Aranès

De Viquipèdia

L'aranès a Bossòst (Vall d'Aran)

L' aranès (en occità: aranés) és una varietat de l'occità, del dialecte gascó, afí a les varietats de Comenge. És llengua pròpia de la Vall d'Aran (era Val d'Aran). És llengua oficial a tota la Comunitat Autònoma de Catalunya conjuntament amb el castellà i el català des de l'aplicació del nou estatut el 9 d'agost del 2006. A la Vall és la llengua vehicular de l'ensenyament des de 1984.

[edita] Ús de la Llengua

Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al castellà.

[edita] Gramàtica

Alguns trets de l'aranès;

• o, ó: es pronuncia com la "u" del castellà o català, Arró.
• ò: amb accent greu es pronúncia "o" oberta, com en català, Vilamòs.
• u, ú: es pronuncia com la "u" del francès: Salardú. En posició del diftong, es pronuncia "u" del castellà o català, mau.
• è: amb accent greu es pronuncia "e" oberta com en català o francès: Aubèrt.
• lh: es pronuncia com la "ll" del català o castellà: Vielha.
• nh: es pronuncia com la "ny" en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: Unha.
• sh, ish: es pronuncia com en català "x/ix" o en francès "ch": peish.
• th: es pronuncia sempre com una "t".
• h: és muda, però en qualques pobles es pronuncia aspirada: hum.
• n: és muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular: camins.

Quadre comparatiu amb altres llengües romàniques

[edita] Normativització de l'aranès

L'aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l'occità, definida inicialment per Loís Alibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999.

Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, peró en pràctica s'usen només en aranés, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta:

• de la forma de plural femení en -es en comptes de la grafia -as que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [es/ɔs/as] segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").
• de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [w/β] segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").

Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara -as i v.

La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre més coses.

[edita] Hispanització de l'aranès

Degut a la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants de la llengua castellana i alhora del català. Així l'aranès ha incorporat aquestes darreres dècades una allau de neologismes "hispànics" com actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), laborau, matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) o sollicitud al seu vocabulari tècnic.

Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep un allau de gal·licismes, i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.

[edita] Enllaços externs

• Traductor català-aranès i aranès-català
• (occità)Curs i enllaços sobre l'aranès
• Curs d'aranès
• Pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre l'aranès
• (occità)Pàgina sobre l'aranès, amb diccionari inclòs
• Diccionari infantil català-aranès