Aran??s

De Viquip??dia

L' aran??s (en occit??: aran??s) ??s una varietat de l'occit??, del dialecte gasc??, af?? a les varietats de Comenge. ??s llengua pr??pia de la Vall d'Aran (era Val d'Aran). ??s llengua oficial a tota la Comunitat Aut??noma de Catalunya conjuntament amb el castell?? i el catal?? des de l'aplicaci?? del nou estatut el 9 d'agost del 2006. A la Vall ??s la llengua vehicular de l'ensenyament des de 1984.

Taula de continguts 1 ??s de la Llengua 2 Gram??tica 3 Normativitzaci?? de l'aran??s 4 Hispanitzaci?? de l'aran??s 5 Enlla??os externs

[edita] ??s de la Llengua

	Xifres absolutes	Percentatge
El compr??n	6712	88,88 %
El sap parlar	4700	62,24 %
El sap llegir	4413	58,44 %
El sap escriure	2016	26,69 %
Font: IDESCAT, Cens ling????stic de 2001

Gaireb?? el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situaci?? de minoritzaci?? en relaci?? al castell??.

[edita] Gram??tica

Alguns trets de l'aran??s;

• o, ??: es pronuncia com la "u" del castell?? o catal??, Arr??.
• ??: amb accent greu es pron??ncia "o" oberta, com en catal??, Vilam??s.
• u, ??: es pronuncia com la "u" del franc??s: Salard??. En posici?? del diftong, es pronuncia "u" del castell?? o catal??, mau.
• ??: amb accent greu es pronuncia "e" oberta com en catal?? o franc??s: Aub??rt.
• lh: es pronuncia com la "ll" del catal?? o castell??: Vielha.
• nh: es pronuncia com la "ny" en catal??, "??" en castell?? o "gn" en franc??s i itali??: Unha.
• sh, ish: es pronuncia com en catal?? "x/ix" o en franc??s "ch": peish.
• th: es pronuncia sempre com una "t".
• h: ??s muda, per?? en qualques pobles es pronuncia aspirada: hum.
• n: ??s muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular: camins.

Quadre comparatiu amb altres lleng??es rom??niques

LLAT??	franc??s	itali??	castell??	catal??	aran??s
FESTA	f??te	festa	fiesta	festa	h??sta
LUNA	lune	luna	luna	lluna	lua
MELE	miel	miele	miel	mel	m??u
CASTELLUM	ch??teau	castello	castillo	castell	cast??th
ILLA	elle	lei	ella	ella	era
RIDERE	rire	ridere	re??r	riure	arrir
CAPRA	ch??vre	capra	cabra	cabra	craba

[edita] Normativitzaci?? de l'aran??s

L'aran??s est?? normativitzat segons la norma cl??ssica i unit??ria de l'occit??, definida inicialment per Lo??s Alib??rt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aran??s) des del 1999.

Per?? alguns detalls de l'adaptaci?? d'aquesta normativa a l'aran??s s??n diferents de l'??s preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses s??n en teoria possibles tamb?? en altres varietats de gasc??, per?? en pr??ctica s'usen nom??s en aran??s, ja que la resta del gasc?? prefereix solucions m??s unit??ries. Essencialment es tracta:

• de la forma de plural femen?? en -es en comptes de la grafia -as que ??s m??s unit??ria i englobant (podent pronunciar-se [es/??s/as] segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").
• de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que ??s m??s unit??ria i englobant (podent pronunciar-se [w/??] segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").

Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aran??s utilitzi les formes gr??fiques m??s unit??ries com ara -as i v.

La normativa de l'occit??, aplicada a l'aran??s i a alguns parlars gascons ve??ns, nota certes peculiaritats morfol??giques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre m??s coses.

[edita] Hispanitzaci?? de l'aran??s

Degut a la seva pertinen??a a l'Estat espanyol, l'aran??s ??s sotm??s a influ??ncies pesants de la llengua castellana i alhora del catal??. Aix?? l'aran??s ha incorporat aquestes darreres d??cades una allau de neologismes "hisp??nics" com actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), laborau, matr??cula (vs. inscripcion), oficina (vs. bur??u) o sollicitud al seu vocabulari t??cnic.

Un problema similar ocorre amb l'occit?? de l'estat franc??s que rep un allau de gal??licismes, i l'occit?? de les Valls Occitanes (estat itali??) que rep una muni?? d'italianismes.

[edita] Enlla??os externs

• Traductor catal??-aran??s i aran??s-catal??
• (occit??)Curs i enlla??os sobre l'aran??s
• Curs d'aran??s
• P??gina de la Generalitat de Catalunya sobre l'aran??s
• (occit??)P??gina sobre l'aran??s, amb diccionari incl??s
• Diccionari infantil catal??-aran??s

Lleng??es rom??niques amb tradici?? liter??ria  v??d??e
aragon??s ?? asturi?? o lleon??s ?? castell?? o espanyol ?? catal?? ?? d??lmata (extingida) ?? franc??s
francoproven??al ?? gallec ?? itali?? ?? occit?? ?? portugu??s ?? retorom??nic ?? roman??s ?? sard