Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Aragon??s - Viquip??dia

Aragon??s

De Viquip??dia

Aragon??s, Aragon??s
Aragon??s
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions: Fabla
Parlat a: Espanya
Regi??: Alt Arag??
Parlants: ~12.000
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica: Indoeuropeu

  Llengua it??lica
   Llengua rom??nica
    It??lica-Occiental
     It??lica-Occidental-Occidental
      Piren??ica-moss??rab
       Piren??ica
        Aragon??s
estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: Academia de l'Aragon??s
codis de la llengua
ISO 639-1 an
ISO 639-2 arg (ex roa)
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL arg (ex AXX)
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'aragon??s o aragon??s [1] ??s una llengua rom??nica parlada en diverses valls del Pirineu aragon??s, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagor??a.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragon??s s??n: Osca, Graus, Monts??, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ans??, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

El benasqu??s (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) ??s una llengua de transici?? entre l'aragon??s, el catal?? de la Ribagor??a i el gasc??.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria de la llengua

T?? com a origen el dialecte llat?? que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vasc??. Aquesta tamb?? rep, en el seu per??ode medieval, la denominaci?? entre els ling??istes de navarroaragon??s per la inicial depend??ncia aragonesa del Regne de Navarra.

L'expansi?? del Regne d'Arag?? cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb ella la llengua per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV els que la llengua hi va tenir la seua m??xima extensi??. La uni?? din??stica del Regne d'Arag?? amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Arag?? va suposar una important influ??ncia de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Real tindria el llat??, el catal?? i l'aragon??s com a lleng??es d'??s habitual, i ocasionalment l'occit??, si b?? s'utitlitzar?? un aragon??s que tamb?? anir?? adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauraci??, el 1412, de la Dinastia Trast??mara, el castell?? es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanitzaci??, quedant l'aragon??s cada vegada m??s relegat a llengua d'??mbit rural o dom??stic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V, mitjan??ant el qual se suprimia la independ??ncia pol??tica d'Arag??, i la repressi?? ling????stica de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantaci?? gaireb?? total de la llengua castellana a Arag??, on actualment ??s l'??nic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos.

A partir de la transici?? democr??tica van comen??ar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com tamb?? molts intents d'estandarditzaci?? a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van comen??ar tamb?? a aprendre l'aragon??s com a segona llengua. No obstant aix??, segons algunes enquestes de principis dels 1980, el nombre de parlants no era superior a 30.000, essent doncs l'aragon??s una de les lleng??es europees amb un major perill d'extinci?? actualment. Continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservaci?? ??s cada vegada m??s precari entre els seus parlants natius, la majoria dels quals parla un h??brid entre aragon??s i castell??.

Una iniciativa pol??tica per a millorar aquesta situaci?? ??s l'avantprojecte de la Llei de Lleng??es de l'Arag??. Lo darrer mes de juliol de 2006, dins del II Congreso de l'Aragon??s, es va constituir l'Academia de l'Aragon??s, entitat que t?? com a objectiu la salvaguarda i promoci?? de la llengua aragonesa en totes les seues modalitats locals.

Varietats ling????stiques de l'Arag??

Predominis ling????stics de l'Arag?? segons la Llei de lleng??es

[edita] Caracter??stiques de l'Aragon??s

Alguns dels trets caracter??stics de l'aragon??s s??n:

  • Les ?? i ?? ("e" i "o" breus) t??niques del llat?? vulgar, pronunciades [??] i [??], s'han convertit en els diftongs [je] i [we] com al castell??, per exemple VET'LA > biella (es: vieja, cat: vella). Sovint la diftongaci?? de ?? pot ser [ja] en parlars centrals i la de ?? pot ser [uo] (luogo).
  • P??rdua de la -E final no accentuada, exemple GRANDE > gran (es grande, cat: gran)
  • A difer??ncia del castell??, es conserva la F- al comen??ament, exemple FILIU > fillo (es hijo, cat fill)
  • La iod roman?? (GE-,GI-,I-) es converteix en africada palatal sorda ch [??], exemple IUVEN > choben (es joven, cat jove), GELARE > chel??(r) (es helar, cat gelar)
  • Igual que en portugu??s i gallec els grups cults roman??os /-ult-/ y /-ct-/ passen a [jt], exemple FACTU > feito (es hecho, cat fet)
  • Com al catal??, els grups /-x-/, /-ps-/ i /scj-/ s??n una fricativa palatal sorda ix [??], exemplo COXU > coixo (esp cojo, cat coix)
  • Com al catal??, els grups -Lj-, -C'L-, -T'L- es converteixen en lateral palatal 'll' [??], exemplo MULIERE > mull??(r) (es mujer, cat muller), ACUT'LA > agulla (es aguja, cat agulla)
  • A diferencia del castell?? i catal?? est??ndard, la -B- latina roman a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu en la segona i tercera conjugaci??: teniba (es ten??a, cat tenia)
  • En escriptura, la "b" i la "v" emergeixen en "b".
  • Existeixen pronoms adverbials com al catal?? evolucionats a partir de ENDE -> en/ne i IBI-> bi/i/ie.

[edita] Codificaci??

[edita] Ortografia

L'aragon??s coneix dues ortografies concurrents:

  • La grafia d'Osca (graf??a de Uesca). ??s majorit??ria en l'??s, per?? no completament generalitzada. Es fix?? el 1987 amb una convenci?? que es tingu?? a Osca. ??s sostinguda pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Consell de la Llengua Aragonesa). El seu principi ??s notar els fonemes de manera quasi uniforme, sense tenir en compte l'etimologia. Per exemple, v i b s??n uniformitzats en b; tamb?? ch, j, g(+e), g(+i) s??n uniformitzats en ch... Certes solucions calquen l'espanyol (??, accents gr??fics).
  • La grafia SLA ha aparegut el 2004 amb la fundaci?? de la Sociedat de Ling??istica Aragonesa (SLA, Societat de Ling????stica Aragonesa). ??s minorit??ria en l'??s. La seva ambici?? ??s reempla??ar la grafia d'Osca, que l'estimen massa espanyolitzada, a fi de tornar a l'aragon??s les seves tradicions gr??fiques medievals i per a aproximar-lo al catal?? i l'occit??. Per exemple, com en aragon??s medieval, v i b s??n distintes; tamb?? ch, j, g(+e), g(+i) s??n distintes; s'escriu ny en lloc de ??. Els accents gr??fics funcionen una mica com en catal?? i en occit??.

La manca de generalitzaci?? completa de la grafia d'Osca i la seva contestaci?? per l'SLA han engendrat la creaci?? de l'Academia de l'Aragon??s (Acad??mia de l'Aragon??s) el 2005. Aquest organisme nou ha rebut el suport d'institucions nombroses per a trobar una ortografia m??s consensual i tamb?? per a elaborar una varietat est??ndard d'aragon??s: el seu treball s'est?? fent i encara no ha publicat els seus resultats.

Comparaci?? entre les dues ortografies de l'aragon??s[2]
fonemes grafia d'Osca grafia SLA
/a/ a a
/b/ b
Ex: bien, serbizio, bal, autibo, cantaba		 b, v segons l'etimologia, com en catal?? i occit??.
Ex: bien, serv??cio, val, activo, cantava
/k/
  • c
  • qu davant de e, i
  • c
  • qu davant de e, i
/kw/ cu com en espanyol
Ex: cuan, cuesti??n		 Com en catal?? i una mica com en occit??:
  • qu davant de a, o.
  • q?? davant de e, i.
    Ex: quan, q??estion.
/t??/ ch
Ex: chaminera, minchar, chustizia, cheograf??a
  • ch.
  • j (g davant de e, i) segons l'etimologia, com en catal?? i occit??.
    Ex: chaminera, minjar, just??cia, geografia
/d/ d d
/e/ e e
/f/ f f
/g/
  • g
  • gu davant de e, i
  • g
  • gu davant de e, i
/gw/
  • gu davant de a, o
  • g?? davant de e, i
  • gu davant de a, o
  • g?? davant de e, i
h etimol??gica, muda des del llat?? No notada.
Ex: istoria		 Notada com en aragon??s medieval i en catal??.
Ex: hist??ria
/i/ i i
/l/ l l
/??/ ll ll
/m/ m m
/n/ n n
/??/ ?? com en espanyol
Ex: a??ada		 ny com en aragon??s medieval i com en catal??
Ex: anyada
/o/ o o
/p/ p p
/r/ r r
/rr/
  • rr
  • r- a l'inici d'un mot
  • rr
  • r- a l'inici d'un mot
/s/ s (tamb?? entre dues vocals, mai ss*) s (tamb?? entre dues vocals, mai ss*)
/t/ t t
-t final etimol??gica, muda en aragon??s contemporani No notada.
Ex: sozied??, deb??n, chen		 Notada com en aragon??s medieval, en catal?? i en occit??.
Ex: sociedat, devant, gent
/u, w/ u u
/j??/ (dialectes orientals)
/??/ (dialectes occidentals)		 x
Ex: baxo
  • ix (dialectes orientals).
  • x (dialectes occidentals).
    Ex: baixo (oriental) = baxo (occidental)
/j/
  • y a l'inici d'un mot i entre dues vocals
  • i en els altres casos
  • y a l'inici d'un mot i entre dues vocals
  • i en els altres casos
/??/ z
Ex: zona, Probenza, fez, zentro, serbizio, realizar.
  • z davant de a, o, u, a l'inici d'un mot.
  • ?? davant de a, o, u, a l'interior d'un mot.
  • z a la fi d'un mot.
  • c davant de e, i.
  • z en els mots internacionals (mots cultes grecs, manlleus, amb una z a l'origen).
    Ex: zona, Proven??a, fez, centro, serv??cio, realizar.
Formes cultes Es noten les tend??ncies a l'assimilaci??.
Ex: dialeuto, estensi??n per?? lecsico.		 No es noten totes les tend??ncies a l'assimilaci??.
Ex: dialecto, extension i lexico.
Notaci?? de l'accent t??nic (en negreta en els exemples) Model espanyol.
Ex:
  • istoria, grazia, serbizio
  • mitoloch??a, cheograf??a, Mar??a, r??o
  • atenzi??n
  • choben, cantaban
 Model catal?? i occit??.
Ex:
  • hist??ria, gr??cia, serv??cio
  • mitologia, geografia, Maria, rio
  • atencion
  • joven, cantavan ("jove, cantaven")

[edita] Estandarditzaci??

Una varietat est??ndard de l'aragon??s s'est?? elaborant per?? topa amb dues concepcions divergents.

  • Els partidaris de la grafia d'Osca (en particular el Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboren xic a xic una varietat est??ndard dita aragon??s com?? o aragon??s est??ndard, que selecciona m??s els trets occidentals que orientals. Per?? certs punts encara no s'han completament fixat. S'ha de preferir els participis passats en -ato -ata o be en -au -ada? S'ha d'admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de les formes m??s extenses o/a i lo/la?
  • Els partidaris de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Ling??istica Aragonesa) opinen que el model precedent de l'aragon??s com??, que l'anomenen pejorativament "neoaragon??s", s'ha fixat amb molta imprud??ncia, amb un desconeixement dels dialectes reals i amb tries molt artificials. Segons l'SLA, aix?? provocaria una desconnexi?? greu entre els parlants naturals i un est??ndard inefica??. L'SLA preconitza de fer un estudi m??s aprofundit dels dialectes i de crear est??ndards dialectals, que servirien de base, eventualment, a una varietat est??ndard m??s general i ulterior, per?? connectada amb el coneixement real dels dialectes. Tamb?? l'SLA insisteix en el fet que el benasqu??s ??s intermediari entre l'aragon??s i el catal?? i per tant ha de rebre un est??ndard adaptat.

[edita] Veure tamb??

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
 Existeix una edici?? en aragon??s de la Viquip??dia

[edita] Notes

  1. ??? Aragon??s en pron??ncia occidental i aragon??s en pron??ncia oriental. Per a m??s informaci??, consulteu: el Llibre d'estil
  2. ??? No es d??na els detalls ortogr??fics permetent de notar alguns parlars locals.
  Lleng??es rom??niques amb tradici?? liter??ria  v??d??e 
aragon??s ?? asturi?? o lleon??s ?? castell?? o espanyol ?? catal?? ?? d??lmata (extingida) ?? franc??s
francoproven??al ?? gallec ?? itali?? ?? occit?? ?? portugu??s ?? retorom??nic ?? roman??s ?? sard