Aragonès

De Viquipèdia

L'aragonès o aragonés ^[1] és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Osca, Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i el gascó.

[edita] Història de la llengua

Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonés per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.

L'expansió del Regne d'Aragó cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb ella la llengua per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV els que la llengua hi va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Aragó va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Real tindria el llatí, el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'occità, si bé s'utitlitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauració, el 1412, de la Dinastia Trastàmara, el castellà es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedant l'aragonès cada vegada més relegat a llengua d'àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V, mitjançant el qual se suprimia la independència política d'Aragó, i la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a Aragó, on actualment és l'únic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos.

A partir de la transició democràtica van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com també molts intents d'estandardització a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van començar també a aprendre l'aragonès com a segona llengua. No obstant això, segons algunes enquestes de principis dels 1980, el nombre de parlants no era superior a 30.000, essent doncs l'aragonès una de les llengües europees amb un major perill d'extinció actualment. Continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els seus parlants natius, la majoria dels quals parla un híbrid entre aragonès i castellà.

Una iniciativa política per a millorar aquesta situació és l'avantprojecte de la Llei de Llengües de l'Aragó. Lo darrer mes de juliol de 2006, dins del II Congreso de l'Aragonés, es va constituir l'Academia de l'Aragonés, entitat que té com a objectiu la salvaguarda i promoció de la llengua aragonesa en totes les seues modalitats locals.

Varietats lingüístiques de l'Aragó

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la Llei de llengües

[edita] Característiques de l'Aragonès

Alguns dels trets característics de l'aragonès són:

• Les Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar, pronunciades [ɛ] i [ɔ], s'han convertit en els diftongs [je] i [we] com al castellà, per exemple VET'LA > biella (es: vieja, cat: vella). Sovint la diftongació de Ĕ pot ser [ja] en parlars centrals i la de Ŏ pot ser [uo] (luogo).
• Pèrdua de la -E final no accentuada, exemple GRANDE > gran (es grande, cat: gran)
• A diferència del castellà, es conserva la F- al començament, exemple FILIU > fillo (es hijo, cat fill)
• La iod romanç (GE-,GI-,I-) es converteix en africada palatal sorda ch [ʧ], exemple IUVEN > choben (es joven, cat jove), GELARE > chelá(r) (es helar, cat gelar)
• Igual que en portuguès i gallec els grups cults romanços /-ult-/ y /-ct-/ passen a [jt], exemple FACTU > feito (es hecho, cat fet)
• Com al català, els grups /-x-/, /-ps-/ i /scj-/ són una fricativa palatal sorda ix [ʃ], exemplo COXU > coixo (esp cojo, cat coix)
• Com al català, els grups -Lj-, -C'L-, -T'L- es converteixen en lateral palatal 'll' [ʎ], exemplo MULIERE > mullé(r) (es mujer, cat muller), ACUT'LA > agulla (es aguja, cat agulla)
• A diferencia del castellà i català estàndard, la -B- latina roman a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu en la segona i tercera conjugació: teniba (es tenía, cat tenia)
• En escriptura, la "b" i la "v" emergeixen en "b".
• Existeixen pronoms adverbials com al català evolucionats a partir de ENDE -> en/ne i IBI-> bi/i/ie.

[edita] Codificació

[edita] Ortografia

L'aragonès coneix dues ortografies concurrents:

• La grafia d'Osca (grafía de Uesca). És majoritària en l'ús, però no completament generalitzada. Es fixà el 1987 amb una convenció que es tingué a Osca. És sostinguda pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Consell de la Llengua Aragonesa). El seu principi és notar els fonemes de manera quasi uniforme, sense tenir en compte l'etimologia. Per exemple, v i b són uniformitzats en b; també ch, j, g(+e), g(+i) són uniformitzats en ch... Certes solucions calquen l'espanyol (ñ, accents gràfics).
• La grafia SLA ha aparegut el 2004 amb la fundació de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA, Societat de Lingüística Aragonesa). És minoritària en l'ús. La seva ambició és reemplaçar la grafia d'Osca, que l'estimen massa espanyolitzada, a fi de tornar a l'aragonès les seves tradicions gràfiques medievals i per a aproximar-lo al català i l'occità. Per exemple, com en aragonès medieval, v i b són distintes; també ch, j, g(+e), g(+i) són distintes; s'escriu ny en lloc de ñ. Els accents gràfics funcionen una mica com en català i en occità.

La manca de generalització completa de la grafia d'Osca i la seva contestació per l'SLA han engendrat la creació de l'Academia de l'Aragonés (Acadèmia de l'Aragonès) el 2005. Aquest organisme nou ha rebut el suport d'institucions nombroses per a trobar una ortografia més consensual i també per a elaborar una varietat estàndard d'aragonès: el seu treball s'està fent i encara no ha publicat els seus resultats.

[edita] Estandardització

Una varietat estàndard de l'aragonès s'està elaborant però topa amb dues concepcions divergents.

• Els partidaris de la grafia d'Osca (en particular el Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboren xic a xic una varietat estàndard dita aragonès comú o aragonès estàndard, que selecciona més els trets occidentals que orientals. Però certs punts encara no s'han completament fixat. S'ha de preferir els participis passats en -ato -ata o be en -au -ada? S'ha d'admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de les formes més extenses o/a i lo/la?
• Els partidaris de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Lingüistica Aragonesa) opinen que el model precedent de l'aragonès comú, que l'anomenen pejorativament "neoaragonès", s'ha fixat amb molta imprudència, amb un desconeixement dels dialectes reals i amb tries molt artificials. Segons l'SLA, això provocaria una desconnexió greu entre els parlants naturals i un estàndard ineficaç. L'SLA preconitza de fer un estudi més aprofundit dels dialectes i de crear estàndards dialectals, que servirien de base, eventualment, a una varietat estàndard més general i ulterior, però connectada amb el coneixement real dels dialectes. També l'SLA insisteix en el fet que el benasquès és intermediari entre l'aragonès i el català i per tant ha de rebre un estàndard adaptat.

[edita] Veure també

• Literatura aragonesa
• Rock en aragonès
• Nogará

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en aragonès de la Viquipèdia

• (aragonès) Charrando - Portal de difusió i aprenentatge de la llengua aragonesa
• (aragonès) Asoziazion cultural Finestra Batalera
• (aragonès) Consello d'a fabla arognesa dins del Consell de la llengua aragonesa
• (aragonès) Sociedat de Lingüistica Aragonesa
• (aragonès)(castellà) Chuntos por l'aragonés - Manifest per la unitat de la llengua
• (aragonès) Fablans - Cercle de parlants de l'aragonès
• Curs d'Aragonés
• (anglès) Ethnologue ed. XIV
• (anglès) Ethnologue ed. XV
• (aragonès) Academia de l'Aragonés - Academia de la llengua aragonesa

[edita] Notes

1. ↑ Aragonés en pronúncia occidental i aragonès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
2. ↑ No es dóna els detalls ortogràfics permetent de notar alguns parlars locals.