Arag??

De Viquip??dia

Arag??, o l'Arag??^[1] (en castell?? i en aragon??s Arag??n), ??s una comunitat aut??noma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Arag??, i actualment regida per un Estatut d'Autonomia. Arag??, com a descendent del Regne d'Arag??, es reconegut com a nacionalitat hist??rica en el seu Estatut d'Autonomia. El Regne d'Arag??, amb el Comtat de Barcelona, el Regne de Valencia i el Regne de Mallorca van formar la hist??rica Corona d'Arag??.

??s situada al nord d'Espanya. Limita amb les comunitats aut??nomes de Castella - la Manxa, Castella i Lle??, Catalunya, La Rioja, Navarra i la Comunitat Valenciana, i amb Fran??a. Est?? formada per les prov??ncies de Osca, Terol i Saragossa. La capital n'??s Saragossa. A la zona nord, a la prov??ncia d'Osca (en castell?? Huesca, en aragon??s Uesca) i nord de la prov??ncia de Saragossa (en castell?? i aragon??s Zaragoza), s'hi parla l'aragon??s. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Llevant per als aragonesos), s'hi parla el catal??.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Pol??tica i govern 2.1 Institucions de govern 2.2 Divisi?? administrativa 3 Poblaci?? 4 Economia 5 Refer??ncies 6 Vegeu tamb?? 6.1 Hist??ria 7 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogr??fiques: els Pirineus, la Depressi?? Ib??rica i el Sistema Ib??ric.

• Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals; llur caracter??stica ??s la import??ncia del sector axial i, per tant, aquest ??s representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metam??rfiques. Aqu?? es troben les m??ximes altures: el Balait??s o Pico del Moro (3 151 m), Vinhamala (3 303 m), mont Perdut (3 355 m) i Aneto (3404 m). Una depressi?? longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berd??n, separa aquest sector axial del Prepirineu. Els Prepirineus, molt desenvolupat, ??s constitu??t per materials terciaris, especialment calc??ries amb intercalacions margoses. Sobresurten algunes elevacions com la Pe??a, Loarre, Caballera, Gabardiella, Guara, etc.
• La Depressi?? Ib??rica, entre els Pirineus, i el Sistema Ib??ric, de disposici?? sim??trica a banda i banda d'un eix central, l'Ebre. A cada cant?? s'escalona el sistema de terrasses quatern??ries de llims i c??dols que enllacen amb els peus de muntanya constitu??ts per materials detr??tics dipositats pels rius de la conca de l'Ebre. Aquest conjunt de materials quaternaris, que recobreixen, en part, els terciaris posteoc??nics (conglomerats a les vores i margues, guixos i sals a l'interior) s??n, tant els uns com els altres, postorog??nics.
• El Sistema Ib??ric, a la part m??s meridional de l'Arag??. Alguns pics superen els 2 000 m, com el Moncayo (2 313 m) i el Pe??arroya (2 019 m). En aquests punts, s'hi troben, en les formes donades pels plecs i les falles sobre les quarsites, els granits, els esquists i les calc??ries dures, petits retocs originats per antigues geleres quatern??ries.

Els rius pirinencs, els m??s cabalosos i amb crescudes a l'??poca de fusi?? de les neus, contrasten amb els menys importants i de r??gim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ib??rica. L'Ebre ??s el gran col??lector de tot aquest sistema. El seu cabal mitj?? a Saragossa ??s de 243,9 m3/s, per?? presenta acusats estiatges i fortes crescudes d'octubre a mar??.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Institucions de govern

Segons l'Estatut d'Autonomia d'Arag??, les quatre institucions del poder pol??tic d'Arag?? s??n:

• Les Corts d'Arag??
• El President de Govern: ??s el cap de l'executiu. L'actual President del Govern ??s Marcelino Iglesias Ricou, del PSOE i que ocupa aquest c??rrec des del 2 d'agost, 1999. El vicepresident n'??s ??ngel Biel, del Partit Aragon??s amb qui comparteix l'alian??a del govern d'Arag??, despr??s de les eleccions del 2003.
• La Diputaci?? General o Govern d'Arag??: ??s l'??rgan de govern conformat pel president i els ministres. Exerceix el poder executiu de la comunitat.
• El Just??cia d'Arag??: ??s el Defensor dels drets i llibertats del poble.

A m??s, existeixen dos ??rgans consultius del govern: el Consell Econ??mic i Social d'Arag??, i la Comissi?? Jur??dica Assessora.

[edita] Divisi?? administrativa

• Prov??ncia d'Osca
• Prov??ncia de Terol
• Prov??ncia de Saragossa
• Comarques de l'Arag??

[edita] Poblaci??

La densitat ??s molt inferior a la mitjana espanyola, ja que, al seu ja esc??s potencial hum??, cal afegir-hi un tradicional ??xode rural, a l'exterior de la regi?? (el qual, per??, s'atur?? vers la fi de la d??cada dels setanta). El seu extens territori ??s ocupat per nuclis humans no gaire grans, particularment a les ??rees muntanyoses. Saragossa, a la vora de l'Ebre, ??s gran nucli urb??, que agrupa el 70,5% dels habitants de la regi??. Fora de les capitals provincials (Saragossa, Osca i Terol), cap municipi no assoleix els 20 000 habitants; altres municipis importants s??n Calataiud, Eixea, Monts??, Barbastre, Tarassona, Jaca, Fraga, Alcany??s, Casp, Sabi????nigo, Andorra i Bin??far. ??nicament la prov??ncia de Saragossa mostra un creixement demogr??fic notable; la de Terol t?? un creixement vegetatiu negatiu, i Osca, amb un d??bil creixement vegetatiu, no ha pogut deturar la davallada de poblaci?? produ??da per l'emigraci??, dirigida principalment a Saragossa, a Barcelona i a la mateixa capital provincial. De fet, les prov??ncies de Terol i Osca tenien m??s poblaci?? l'any 1900 que ara, i la disminuci?? continua, cosa que les ha situat entre les prov??ncies m??s despoblades d'Espanya. El dinamisme de Saragossa ha fet que la poblaci?? absoluta de l'Arag?? hagi augmentat al llarg del segle passat i l'actual, b?? que no ha pogut evitar, sobretot en les d??cades del darrer ter?? del s XX, una clara tend??ncia a l'estancament demogr??fic (en 1981-91 l'increment de la poblaci?? fou del 0,7%). Tanmateix, la participaci?? de l'Arag?? en la poblaci?? total espanyola durant aquests mateixos anys ha disminu??t: 5,70% el 1860, 4,90% el 1900, 4,38% el 1930, 3,89% el 1950, 3,22% el 1981 i 3,08% el 1991.

[edita] Economia

A la vall de l'Ebre es conreen farratge, bleda-rave sucrera, cereals, hortalisses i fruiters, amb rendiments elevats. Les zones m??s humides dels Pirineus comprenen ??mplies extensions de pastures i superf??cie forestal, com tamb?? n'hi ha, en mesura inferior, al Sistema Ib??ric. Al sec?? (somontanos pirinenc i del Sistema Ib??ric) predominen els conreus de vinya, blat i olivera. La vinya domina al Campo de Cari??ena i l'olivera al Baix Arag??, mentre que el blat t?? una distribuci?? m??s homog??nia. Dintre els sistemes de regadiu, destaquen el Canal Imperial d'Arag?? (90 km de longitud), que rega 30 000 ha a la vora dreta de l'Ebre, el de Tauste (44 km), a la vora esquerra, i el d'Arag?? i Catalunya, que rega 40 000 ha a la comarca de la Llitera. Nous canals s??n el de las B??rdenas (150 km i 80 000 ha), el dels Monegres (100 000 ha) i el del Cinca, que despr??s de regar 50 000 ha aboca les aig??es sobrants al canal dels Monegres.

Quant a la ramaderia, el bestiar ov??, fins fa poc el m??s important, ??s format per ramats que en r??gim de transhum??ncia van de les zones muntanyenques (Pirineus i Sistema Ib??ric) a les plan??ries. Amb els nous regadius i el conseg??ent increment de la producci?? farratgera ha augmentat el ramat estabulat en granges industrials. La mineria ??s basada en les explotacions de lignit (Aliaga, Andorra, Montalb??n i Utrillas) i ferro (Ojos Negros). Les reserves de gas natural de El Serrablo (Osca) es compten entre les m??s rellevants d'Europa. La ind??stria es polaritza b??sicament a la ciutat de Saragossa i el seu entorn (80% del valor de la producci?? de la comunitat aut??noma), on se situen instal??lacions per a la producci?? metal??l??rgica, de transformats met??l??lics, ind??stria aliment??ria, qu??mica, muntatge d'autom??bils (planta de la General Motors a Figueruelas) i, en grau inferior, t??xtil, del cal??at, de la confecci?? i del cuir. De fet, la industrialitzaci?? aragonesa s'inici?? aprofitant l'energia hidroel??ctrica, com a Sabi????nigo i a Monts?? (Osca), amb ind??stries electroqu??miques i de l'alumini.

El gran centre de l'activitat terci??ria aragonesa ??s Saragossa, que centralitza i articula des dels serveis bancaris, comercials i financers fins als culturals i universitaris. El turisme ha experimentat un fort increment des del final dels anys setanta a les valls pirinenques. Tamb?? les vies de comunicaci?? m??s importants convergeixen a Saragossa, ciutat que, a m??s d'aprofitar la conflu??ncia de tres rius (Ebre, Huerva i G??llego), ocupa una posici?? estrat??gica en les comunicacions entre el Pa??s Basc i Catalunya, i entre aquesta i Madrid, i que t??, a m??s, aeroport internacional (Valenzuela).

[edita] Refer??ncies

[edita] Vegeu tamb??

• Comarques de l'Arag??
• Fam??lies amb el cognom Arag??. Es tracta de fam??lies que s???han originat de branques de la casa reial, que porten el cognom Arag?? donat per convencionalisme, ja que els reis de l'Arag?? mai portaren cap cognom.
• Franja de Ponent

[edita] Hist??ria

• Llista de comtes d'Arag??
• Llista de reis d'Arag??
• Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Arag??
• Llista de Lloctinents del Regne d'Arag??

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Arag??

• Govern de l'Arag?? (castell??)
• Les Corts d'Arag?? (castell??)
• Portal tur??stic d'Arag?? (angl??s)
• Senderos d'Arag?? (castell??)
• Portal sobre l'Arag?? (castell??)(aragon??s)(angl??s)
• Arag?? a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici?? de 1911 de la Encyclopaedia Britannica (angl??s)
• Mitjans de comunicaci??:
  • El Periodico de Arag??n (castell??)
  • Heraldo de Arag??n (castell??)