Aquari (constel??laci??)

De Viquip??dia

Aquarius
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Aqr
Genitiu	Aquarii
Simbologia	l'aiguader
Ascensi?? recta	23 h
Declinaci??	???15??
??rea	980 graus quadrats Posici?? 10??
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	2
Estrella m??s brillant	Sadalsuud (?? Aqr) (Magnitud aparent 2,9)
Meteors	Aqu??rids de mar?? Eta Aqu??rids (4 de maig) Delta Aqu??rids (28 de juny) Iota Aqu??rids
Constel??lacions amb qu?? limita	Pisces Pegasus Equuleus Delphinus Aquila Capricornus Piscis Austrinus Sculptor Cetus
Visible a latituds entre +65?? i ???90?? Durant Octubre es d??na la millor visibilitat

Pel significat segons l'astrologia, vegeu: Aquari, un dels signes del Zod??ac.

Aquari o Aquarius, l'aiguader, ??s una de les constel??lacions conegudes des l'antiguitat, pertany al zod??ac, el cercle per on corre aparentment el sol. Est?? en una regi?? anomenada, a vegades, el mar degut a la profusi?? de constel??lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, et coetera. A vegades, el riu Eridanus es descriu sortint del pot d'aigua d'Aquarius.

Si b?? el Sol entra dins la constel??laci?? zodiacal d'Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de mar??, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrol??gic del mateix nom que comen??a el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.

Taula de continguts

1 Presentaci??
2 Estrelles principals
- 2.1 Sadalsud (?? Aquarii)
- 2.2 Altres estrelles
3 Estrelles notables i d'anomenada
4 Objectes celestes
5 Hist??ria
6 Articles relacionats
7 Enlla??os externs

[edita] Presentaci??

Aquarius ??s una constel??laci?? bastant gran (la 10ena del cel), per?? nom??s t?? algunes estrelles mitjanament lluminoses. S'hi troben algunes nebuloses planet??ries remarcables. Les estrelles Sadalachbiah (?? Aqr), ?? Aqr, ?? Aqr, i ?? Aqr formen un asterisme anomenat l'Urna, que seria la gerra d'on vessen les aig??es de la constel??laci??.

[edita] Estrelles principals

[edita] Sadalsud (?? Aquarii)

L'estrella m??s brillant de la constel??laci?? d'Aquarius ??s Sadalsud (?? Aquarii), amb nom??s una magnitud de 2,9. ??s una supergeganta vermella i el seu feble esclat relatiu prov?? del seu allunyament; 612 anys-llum.

El seu nom prov?? d'una expressi?? ??rab que significa ?? la m??s sortada ??. Aquesta designaci?? d'estrelles ???sortades??? es compartida per dues estrelles m??s de la constel??laci??: Sadalmelik i Sadalachbiah.

[edita] Altres estrelles

Sadalmelik (?? Aquarii), ?? l'estrella afortunada del rei ??, que es troba quasi exactament a l'equador celeste
Sadalachbiah (?? Aquarii), ?? estrella afortunada de les coses amagades ??
Albali (?? Aqr)
Ancha (?? Aqr)
Situla (?? Aqr), una estrella doble

R Aquarii ??s una variable de tipus Mira, que evoluciona amb 385 dies entre les magnituds 5,4 i 9,59. ??s tamb?? una estrella simbi??tica, el seu company ??s una nana blanca que arrabassa poc a poc parts senceres de la seva escor??a.

[edita] Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms en altres designacions	magnitud aparent	magnitud absoluta	dist??ncia: anys-llum	tipus espectral	Comentaris
??	22	Beta Aquarii, Sadalsuud, Sadalsud, Sad es Saud, Sadalsund, Saad el Sund	2,90	???3,47	610	G0Ib	< ?????? ???????????? Afortunada de sa^{c^{d as-su^{c^??d} ^{sa^{c^{d as-su^{c^??d Afortunada entre les afortunades}}}}}}
??	34	Alfa Aquarii, Sadalmelik, Sadal Melik, Sadalmelek, Sadlamulk, El Melik, Saad el Melik, Ruchbah	2,95	-3,88	760	G2Ib	< ?????? ?????????? sa^{c^{d al-malik/mulk}} ^{Afortunada del rei/caputxa del rei} ^{Rucbah compartit amb ?? Cassiopeiae}
??	48	Gamma Aquarii, Sadachbia, Sadalachbia	3,86	0,44	158	A0V	< ?????? ?????????????? sa^{c^{d[u] al-axbiyah}} ^{Afortunada de les tendes (llars) [lit. refugis/recers]}
??	76	Delta Aquarii, Skat, Scheat, Seat, Sheat	3,27	??? 0,18	160	A3V	< ? ??i'at Un desig ? Seat compartit amb ?? Aquarii
????^,??	55	Dseta Aquarii	3,65	???? Aqr: 1,91. ???? Aqr: 2,08	105	F3IV, F6IV	estrella bin??ria; magnituds aparents de les components 4,42, 4,59
c??	88	88 Aquarii	3,68	???0,60	234	K1III
??	73	Lambda Aquarii, Hydor, Ekkhysis	3,73	???1,67	392	M2IIIvar	< ??????????? L'aigua; ?????????????? L'efusi?? sentimental
??	2	??psilon Aquarii, Albali, Al Bali	3,78	-0,46	230	A1V	< ???????????? alb??li^c ^L'engolidor
b??	98	98 Aquarii	3,96	0,48	162	K0III
??	62	Eta Aquarii	4,04	0,29	184	B9IV-Vn
????	71	Tau2 Aquarii	4,05	-1,28	380	K5III
??	43	Theta Aquarii, Ancha	4,17	0,33	191	G8III-IV	< Alt Alemany Antic ancha "la cuixa"
??	90	Phi Aquarii	4,22	0,05	222	M2III
????	91	Psi1 Aquarii	4,24	0,95	148	K0III
??	33	Iota Aquarii	4,29	0,67	173	B8V
b??	99	99 Aquarii	4,38	-0,50	309	K4III
????	93	Psi2 Aquarii	4,41	-0,56	322	B5Vn	Estrella Be
k	3	3 Aquarii	4,43	-1,24	445	M3IIIvar
c??	86	86 Aquarii	4,48	0,67	188	G8III
????	105	Omega2 Aquarii	4,49	1,12	154	B9V
??	13	Ni Aquarii, Albulaan	4,50	1,00	164	G8III	< ? al-bula^{c^??n} ^{Els (dos) engolidors} ^{Albulaan compartit amb ?? Aquarii.}
??	52	Pi Aquarii, Seat	4,66	-2,84	1100	B1Ve	Seat compartit amb ?? Aquarii estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
??	23	Xi Aquarii	4,68	0,99	179	A7V
g	66	66 Aquarii	4,68	-1,18	485	K3III
b??	101	101 Aquarii	4,70	-0,26	320	A0V
c??	89	89 Aquarii	4,71	-1,31	521	A3IV:
??	6	Mi Aquarii, Albulaan	4,73	1,34	155	A3m	< ? al-bula^{c^??n} ^{Els (dos) engolidors} ^{Albulaan compartit amb ?? Aquarii.}
??	31	??micron Aquarii, Kae Uh	4,74	-0,60	381	B7IVe	< ?????? (Mandar?? g??iw??) El terrat estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
??	57	Sigma Aquarii	4,82	0,27	265	A0IVs
A??	104	104 Aquarii	4,82	-1,65	643	G2Ib/II	estrella doble; magnitud dels components 4,82, 8,58
??	92	Khi Aquarii	4,93	-1,54	640	M3III
????	102	Omega1 Aquarii	4,97	1,91	134	A7IV
????	95	Psi3 Aquarii	4,99	0,58	249	A0V
??	63	Kappa Aquarii, Situla	5,04	0,76	234	K2III	< "la gerra d'aigua"
d	25	25 Aquarii	5,10	0,76	241	K0III
	47	47 Aquarii	5,12	1,37	183	K0III
	1	1 Aquarii	5,15	0,77	245	K1III
i??	108	108 Aquarii	5,17	0,20	321	Ap Si
	97	97 Aquarii	5,19	0,88	237	A3V
	94	94 Aquarii	5,20	3,62	68	G6/G8IV
??	59	??psilon Aquarii	5,21	74,2
i??	106	106 Aquarii	5,24	0,20	332	B9V
	68	68 Aquarii	5,24	0,68	266	G8III
		HR 8987	5,27	0,60	280	K3III
i??	107	107 Aquarii	5,28	1,21	212	F2:V+...
	32	32 Aquarii	5,29	1,04	231	A5m
	41	41 Aquarii	5,33	0,65	281	K1III
	42	42 Aquarii	5,34	-0,52	484	K1III
??	46	Ro Aquarii	5,35	-1,44	? 740; ? 743	B8IIIMNp...
A??	103	103 Aquarii	5,36	-0,91	585	K4/K5III
e	38	38 Aquarii	5,43	-0,75	561	B5III
h	83	83 Aquarii	5,44	1,63	188	F2V
	18	18 Aquarii	5,48	2,07	157	F0V
	21	21 Aquarii	5,48	-0,01	408	K4III
	7	7 Aquarii	5,49	-0,84	602	K5III
	12	12 Aquarii	5,53				estrella doble; magnitud de les components: 5,89, 7,31
	49	49 Aquarii	5,53
	77	77 Aquarii	5,53
	5	5 Aquarii	5,55
f	53	53 Aquarii	5,55				estrella doble; component magnitudes: 6,35, 6,57
	30	30 Aquarii	5,55
	96	96 Aquarii	5,56
	26	26 Aquarii	5,66
????	69	Tau1 Aquarii	5,68		260
	19	19 Aquarii	5,71
	44	44 Aquarii	5,75
h		h Aquarii	5,76
	50	50 Aquarii	5,76
	51	51 Aquarii	5,79
	35	35 Aquarii	5,80
	74	74 Aquarii	5,80
	15	15 Aquarii	5,83
	16	16 Aquarii	5,87
	60	60 Aquarii	5,88
	45	45 Aquarii	5,96
	2	2 Aquarii	5,99
	17	17 Aquarii	5,99
	39	39 Aquarii	6,04
	82	82 Aquarii	6,18
	70	70 Aquarii	6,19
	78	78 Aquarii	6,20
	11	11 Aquarii	6,21
	81	81 Aquarii	6,23
	100	100 Aquarii	6,24
	56	56 Aquarii	6,36
	20	20 Aquarii	6,38
	29	29 Aquarii	6,39
	58	58 Aquarii	6,39
	61	61 Aquarii	6,40
	37	37 Aquarii	6,64
	24	24 Aquarii	6,66
		EZ Aquarii	12,66	11,26			estrella fulgurant pr??xim

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

[edita] Objectes celestes

A Aquari hi podem trobar dues nebuloses planet??ries: NGC 7009, l'anomenada nebulosa de Saturn a causa de la seva forma semblant a la del planeta, i al sud-est d'?? Aquarii; i NGC 7293, la famosa nebulosa H??lix, al sud-oest de ?? Aquarii.

Tamb?? hi podem trobar els c??muls globulars M2 i M72. Tamb?? s'hi troba M73, tradicionalment catalogat com a c??mul obert, per?? que estaria compost en realitat d'estrelles sense cap connexi?? entre elles. Hi ha dos punts radiants de meteorits a la regi?? d'Aquari: els Eta Aqu??rids (devers el 4 de maig) i els Delta Aqu??rids (devers el 28 de juny), amb tots dos sumen uns 20 meteorits a l'hora.

[edita] Hist??ria

Com les altres constel??lacions del Zod??ac, Aquarius ??s molt antiga. Sembla que era anomenada Daulo pels caldeus.

Aquarius ha estat identificat amb diferents personatges en el curs del temps; la mitologia m??s coneguda vol que sigui Ganimedes, un noi encisador del qual Zeus rest?? enamorat. El va dur al mont Olimp per servir de coper als d??us; la Crater (la Copa) ??s de vegades identificada com a la seva.

Durant la d??cada del anys 1960 es proclam?? l'era d'Aquari, si b?? sembla que no hi ha cap definici?? per les eres astrol??giques, i l'era d'Aquarius podria comen??ar o b?? en el 2150, o b?? en el 2660, segons la definici?? preferida.