Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Apatxe - Viquip??dia

Apatxe

De Viquip??dia

Apatxe
Apatxe

Els apatxe s??n una tribu ??ndia atapasca o na-den??, el nom de la qual prov?? del zuni apachu ???enemic???, degut a que eren hostils a les tribus dels voltants. Ells s???anomenen a si mateixos n???de, d??n?? o tind?? ???els homes???.

Taula de continguts

[edita] Territori ocupat

Abans de l'arribada dels blancs ocupaven el territori compr??s entre Oklahoma, Nou M??xic, Arizona, Kansas, Colorado, Utah i part de M??xic. Actualment ocupen les reserves Fort Apache, Fort MacDowell, San Carlos, Camp Verde i part de Gila River, a Arizona, i les de Jicarilla i Mescalero, a Nou M??xic.

[edita] Poblaci??

Els apatxe es divideixen en nombroses subtribus, sovint hostils entre si, agrupades en dos grups:

  • Apatxes de l'est o querecho, que compr??n les subtribus:
    • Jicarilla, que es dividien entre llaneros (situats a les fonts del Canadian i els muntanyes entre els rius Canadian i Grande) i olleros (als marges del Chama).
    • Mescalero, entre el riu Pecos i Grande
    • Lipan
    • Chiricahua, a les fonts i al sud del riu Gila.
    • Fara??n
  • Apatxes de l'oest, que compr??n els:
    • White Mountain, que engloba els coyotero (anomenats aix?? pel seu aspecte salvatge), entre els rius White i Salt, i pinale??o, aix?? com els carrizo, cibecue, North Fork i White River.
    • Arivaipa
    • Gile??o amb els mimbre??o, que vivien a la vall del Mimbres, mogoll??n (el nom ve de mug-gy-own, 'gent de la muntanya'), i tonto als marges del riu Tonto, relacionats amb els yavapais.
    • San Carlos, mazetzal i Fort Apache.

Es creu que el 1600 eren uns 15.000 individus. El 1945 eren uns 8.996 indis, que augmentaren a 11.000 el 1960. El 1990 eren uns 12.600 a la reserva de San Carlos, 9.800 a la de Fort Apatxe (on hi ha 13.000 residents), 2.687 a Mescalero, 2.800 a Jicarilla i uns 600 a Camp Verde, en total 28.487 a les reserves. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia uns 96.833 apatxes, dividits d'aquesta manera:


Fracci?? D???una tribu Dues tribus Una tribu m??s altres races Dues tribus m??s altres races Total
Apache 24.582 7.611 21.200 6.754 60.146
Chiricahua 1.134 83 895 76 2.189
Fort Still 253 10 45 3 311
Jicarilla 3.132 56 304 8 3.500
Lipan 131 7 65 5 208
Mescalero 5.374 135 1.459 59 7.027
Oklahoma 454 35 150 5 644
Tonto 131 1 52 3 187
San Carlos 9.176 40 322 1 10.079
White Mountain 12.107 33 440 24 12.604
Total 57.060 7.917 24.947 6.909 96.833


Pel que fa a l'idioma, segons Sebeok, el 1962 hi havia aproximadament 14.000 parlants, dividits en grups:

  • Coyotero, 4.000 parlants
  • Jicarilla, 1.800 parlants
  • Mescalero, 1.500 parlants
  • Cibecue, 1.000 parlants
  • Pinale??o, entre 3 i 4.000 parlants
  • Chiricahua, entre 100 i 1.000 parlants
  • Tonto, uns 500 parlants
  • Lipan, entre 1 i 10 parlants

[edita] Costums

Abans eren n??mades i practicaven molt poc l???agricultura, s???alimentaven de mag??ei, baies i dels animals que ca??aven, llevat del peix i de l?????s, que els era prohibit, i sobretot de carn de cavall.

Els jicarilla feien pots, cistells i terrissa amb forta influ??ncia dels navajo i pueblo. Els de l???Est vivien en tipis o refugis de matolls en forma de tipi. Els de l???Oest vivien en wikiaps de matolls o b?? en un sostre de parasol sostingut per pals, i la seva societat es dividia en un lalrg nombre de clans; el nounat pertanyia al de la mare. Per la seva banda, els jicarilla es dividien en dues bandes o seccions.

Eren magn??fics guerrers, poquies vegades lluitaven muntats a cavall, i tenien una gran habilitant cercant amagatalls al desert. Atacaven nom??s des d???un indret resguardat i per sorpresa, quan comptaven amb avantatges

Tamb?? tenien gran facilitat per escampar-se per les rutes de muntanya, dif??cils de seguir per la cavalleria. No establien aliances tribals, sin?? que, en bandes de 15, 20 o com a molt 300 guerrers atacaven i desfeien establiments i caravanes, alhora que burlaven les forces militars que els seguien.

Eren sotmesos a un dur entrenament guerrer (havien de rec??rrer alguns kil??metres a peu amb un glop d???aigua a la boca i escupir-lo en arribar al final) i les ??niques finalitats guerreres que perseguien eren el bot?? i fer esclaus, ja que, a difer??ncia dels iroquesos o sioux, atrapar o matar l???enemic no tenia cap valor especial.

Llurs costums i dances, aix?? com creences religioses, eren similars a les dels navaho i pueblo, dels quals van prendre molts trets culturals. El seu d??u originari era Jastasinan-ne (capit?? del cel) o Usen.

[edita] Hist??ria

[edita] Or??gens i primer contacte amb els europeus

Cap el segle X baixaren del Canad??, on vivien amb els altres den??s, i es creu que cap el segle XVII arribaren a Kansas i Colorado, o potser ja el 1400. S???ha trobat restes dels antics apatxes a Wupatki (800 ru??nes), els habitatges del cany?? de Walnut (potser del segle XIII), Montezuma Castle, Tuzigoot, etc, a Arizona, pertanyents a la cultura Sinagua. Tamb?? data del segle XIV la cultura Salado (a Tonto National Monument, vora Phoenix), i adoptaren l???irrigaci?? de la cultura Hohokam.

Foren visitats per primer cop el 1541 per l???espanyol Francisco V??zquez de Coronado, qui els anomen?? ???querechos???, tot i que es creu que fray Marcos de Niza ja els havia visitat el 1538, i el 1598 per O??ate, qui els definiren m??s o menys com ara, enemics d???indis i de blancs. Es mostraren hostils al cristianisme, tot i que els franciscans aconseguiren batejar el 1629 al seu cap Sanaba. Llurs incursions no trobaven gaire resist??ncia organitzada, per?? acabaren oferint recompenses per cada cabellera apatxe capturada, ja que des del 1688 organitzaren raids contra les possessions espanyoles.

Es calcula que entre el 1748 i el 1770 les seves incursions provocaren la mort de m??s de 4.000 espanyols.

Aix??, el 1786 el governador Bernardo de G??lvez va procurar que els venguessin alcohol i escopetes velles perqu?? es matessin entre ells, i amb la finalitat d'exterminar-los el 1789 Manuel Antonio Flores va organitzar una expedici?? contra ells, sense massa ??xit. Despr??s del tractat de Guadalupe-Hidalgo, el 1850 el seu territori pass?? a formar part dels EUA. Fins aleshores, el mimbre??o Mangas Coloradas/Red Sleeves, supervivent d???una matan??a feta pels minaires mexicans de Chihuahua el 1837, havia obligat a plegar les mines de Santa Rosa amb els seus atacs. El 1852 havia signat un tractat d???amistat amb els EUA, per?? com no el compliren, el 1861 s???uniria a Cochise contra la Uni?? en la Guerra civil americana; assolaren les Muntanyes Chiricahua i Mogollon, i el 15 de juliol del 1862 van fer fugir una columna de 300 soldats a Apache Pass, tot i que moriren 73 apatxes; per?? Mangas Coloradas fou capturat a Apache Tejo i mor?? en captiveri el gener del 1863.

[edita] Les guerres amb els EUA

Per tardor del 1862 es produ?? una matan??a de mescalero, comandats per Chato, Cadette i Estrellas. Foren confinats a Bosque Redondo, per?? el 1863 fugiren a M??xic. Cochise, qui havia estat tancat a la pres?? acussat injustament d???haver raptat un nen i que havia vist exterminar la seva fam??lia pels "cassaques blaves" el febrer del 1861, s???ajunt?? amb Victorio, reuniren m??s de 300 guerrers i van saquejar la frontera de Rio Grande i El Paso; el 21 d???abril del 1865 Victorio i Nana intentaren signar la pau amb els EUA, per?? foren confinats a una reserva; Cochise es refugi?? a les Muntanyes Drag??, i amb 200 guerrers chiricahua va atacar Tucson, Alburquerque i d???altres ciutats frontereres fins que va signar la pau el 1872. El 1868, per??, chiricahua i mescalero foren internats a la reserva de Bosque Redondo.

Pel febrer del 1871 Eskimizin i 150 aravaipa s???establiren a Camp Grant amb el tinent R.A. Whitman, i pel mar?? s???hi establiren uns 100 m??s. Per?? foren atacats el 30 d???abril per una partida de sis nordamericans, 42 mexicans i 92 mercenaris p??pago, dirigits per William S. Oury des de Tucson: 144 apatxes moriren i 27 foren fets presoners. Encara que hi hagu?? judicis i Whitman fou destitu??t, no es va fer just??cia. Pel juliol hi enviaren al general Crook, qui signaria la pau amb Eskiminzin, per?? no ho acceptaren ni Cochise ni Delshay, cap dels tonto. Tanmateix, pel setembre del 1872 obtingueren una pau honrosa a la reserva del seu territori merc?? els oficis del general Otis Howard.

Aix??, l???abril del 1873 Crook rodej?? Delshay i els tonto, que es rendiren i foren traslladats a la reserva de White Mountain amb els coyotero. Delshay, per??, en fug?? pel juliol cap a la reserva de Campo Verde, on fou assassinat per mercenaris apatxe. Alhora, el febrer del 1873 Eskiminzin i els arivaipa foren traslladats a la reserva San Carlos, per?? en fugiren un altre cop entre gener i abril del 1874. Aquella mateixa primavera va morir Cochise, i fou substitu??t com a cap dels Chricahua pels seus fills Taza i Naiche.

El 1875 la BIA va crear l???Ag??ncia San Carlos, on s???hi pretenia traslladar als Chiricahua el 3 de maig del 1876. Taza n???era partidari, per?? una part de la tribu no el va seguir i fug?? amb el bruixot Goyathleh; uns 322 chiricahua foren duts a Warm Springs i poc despr??s Taza moriria de pulmonia.

El 1877 Victorio i els apatxe de Warm Springs foren traslladats a la reserva de San Carlos, per?? el 2 de setembre s???escap?? cap a Ojo Cliente amb 80 guerrers. S???entregaria, per??, el febrer del 1878, per?? l???estiu del 1879, quan intentaren novament arrestar-lo, fug?? definitivament i pass?? a M??xic, on declar?? ??guerra eterna?? als EUA.

Cap el 1879 els caps chiricahua Nana i Victorio, que havien aplegat 200 guerrers mescalero i chiricahua, assolarien la frontera, van fer incursions cruels que provocaren l???oferta de 3.000 $ pel seu cap. Mexicans i nordamericans organitzaren el 14 d???octubre del 1880 una emboscada a Tres Castillos, i mataren Victorio i 77 guerrers, mentre que 68 dones i nens foren fets presoners. Uns 30 guerrers escaparen amb Nana i assol?? la frontera durant tot el 1881.

Goyathleh ('el que badalla'), m??s conegut com a Geronimo, s???hi escaparia el mateix 1880 amb un grapat de guerrers, alhora que Naiche s???escapava de White Mountain, i tornaren ben armats l???abril del 1882. Venceren Forsyth a Horseshoe Canyon, per?? els mexicans mataren nombroses dones i nens, ra?? per la qual s???uniren a Nana. Alhora, el profeta dels White Mountain, Nakaidoklini, influ??t per Wovoka, pel juliol del 1881 va introduir una nova dansa a San Carlos que ressucitava els capdills morts. Per aquest motiu, el 30 d???agost del 1881 el colonel de Fort Apache, E.A. Carr, amb 85 soldats i 23 scouts va atacar-los i mat?? el profeta.

El 4 de setembre del 1882 el general Crook reform?? el sistema de reserves a favor dels indis, i pel maig del 1883 organitz?? una expedici?? a M??xic contra Geronimo. Per l???acord del 30 de maig del 1882, tornarien a la reserva 251 dones i 123 guerrers amb Nana i Loco; Ger??nimo, despr??s de diverses incursions frontereres es rend?? amb Chato al general Crook el febrer del 1884.

Per?? els blancs conspiraven contra ell, i el 18 de maig del 1885 tornaria a escapar-se de la Reserva San Carlos (Arizona), i amb els caps Nana, Sleeves i Chiricahua, trenta guerrers, vuit nois i 92 dones i nens s???escaparia perqu?? el volien detenir, burlaria l???ex??rcit de Crook i s???amagaria a M??xic. El 25 de mar?? del 1886 s???entregaren novament a Crook, per?? Geronimo i Naiche tornarien a fugir. El 12 d???abril del 1886 el general Nelson Miles dispos?? de 5.000 soldats, 500 exploradors apatxes i 2.000 voluntaris civils contra Geronimo i 24 guerrers. Cansat, l???estiu del mateix any es rendiria al general Nelson Miles, i per aix?? fou traslladat amb Naiche, Chato, els guerrers, Eskiminzin i 40 arivaipas a la pres?? de Fort Marion (Florida) fins el 1894, en qu?? fou confinat amb 340 apatxes m??s a Fort Sill (Oklahoma), on va morir el 1909. Tanmateix, algunes partides continuaren lluitant, amagades a les muntanyes.

Des del 1900 tingueren conflictes amb els colons que els volien usurpar les terres per tal de dedicar-les a al ramaderia, i el 1918 la grip mat?? la meitat dels jicarilla. Aix??, els jicarilla passaren de ser 995 el 1905 a 588 el 1920; a San Carlos hi havia 1.172 apatxes el 1909, mentre que a White Mountain eren 1.900 el 1871. Fins el 1937 no es constituiria el Consell Tribal dels Jicarilla. Tamb?? van rebre noves aportacions religioses, com la del peyote, predicat entre ells pel lipan Billy Chiwat (1870-1915).

Des del 1960, la seva economia es basava en una estaci?? d???esqu?? d???un mili?? de d??lars, propietat dels mescalero; un centre comercial dels jicarilla; un pol??gon industrial pels San Carlos, gestionat merc?? el seu l??der Marvin Hull; i un centre tur??stic amb 26 llacs artificials pels White Mountain. Endem??s, el 1970 l???artista San Carlos Ted DeGrazia fundaria l???empresa de joieria Tsee yo???ba gowa (Casa de Joieria de Pedres) per tal de revitalitzar aquest art entre la tribu.

Tanmateix, el 1971 el BLM s???expropi?? 89.535 acres de terra apatxe per treure petroli i gas, alhora que Hoesch afirma que no cal informes sobre l???impacte mediambiental ja que no es tracta de terra p??blica. Aix?? provoc?? nombroses protestes, ra?? per les quals el 1975 el cap de l???AIM entre els apatxe, Angel Mart??nez, va morir misteriosament en un accident de tr??nsit a Nou M??xic.

El 1988 l?????ndex d???atur entre els mescalero era del 70%.

[edita] Llista d'apatxes c??lebres

[edita] Refer??ncies

  • MELODY Michael E., The apache, Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York, 1989.
  • WISSLER Clark, Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104, Barcelona, 1993.
  • BROWN Dee, Enterrad mi coraz??n en Wounded Knee, Bruguera, Barcelona, 1970.
  • Encliclopaedia Britannica, Ed. E.B. Inc, 1970.
  • The New Enciclopaedia Britannica-Micropaedia.
  • Enciclopaedia Americana, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Apatxe