Antoni Gaud?? i Cornet
De Viquip??dia
|
Antoni Gaud?? i Cornet (Reus o Riudoms (Baix Camp), 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte catal??, reconegut internacionalment com un dels genis m??s rellevants de l'arquitectura.
La seva contribuci?? a l'arquitectura ??s ??nica i est?? considerat com un dels m??xims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaud?? va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa i joventut
Antoni Gaud?? i Cornet va n??ixer el 25 de juny de 1852. El lloc exacte del naixement ??s discutit, segons uns, es situa a Reus, on a la seva casa natal, hi t?? una placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de Riudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva fam??lia. El que s?? que se sap segur, ??s que l'endem?? del seu naixement fou batejat a Reus.
Antoni fou el cinqu?? fill del matrimoni, des de petit va tenir un problema reum??tic que li va impedir portar una via normal per la seva edat i que l'acompany?? tota la seva vida. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeg??s de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un gran caminador. A causa de la seva malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a for??a classes, a les que hi arribava a lloms d'una burra. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres.
Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposaven d'un taller i l'habitatge de la fam??lia a l'arraval de Sant Francesc de Riudoms[1], de qui va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions.
De molt jove visqu?? les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i G??ell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col??legi de les Escoles Pies[2] i Josep Ribera i Sans, conegu?? a fons les ru??nes del monestir de Poblet que li don?? una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura hist??rica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que despr??s d'uns anys d'estudis previs curs?? entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer [3], o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formaci??, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a trav??s del reusenc Salvador Pag??s i Inglada, cooperativa per la que tamb?? n'elabora la bandera.
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germ?? Francesc, i tres anys m??s tard la seva germana Rosa, i Gaud?? ha de fer-se c??rrec de la Rosa Egea, la filla disminu??da ps??quica de la seva germana Rosa.
No fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengu?? unes quantes assignatures. Finalment, el 1878 va obtenir el t??tol d'arquitecte.
?? | Hem donat un t??tol a un boig o a un geni, el temps ho dir??. | ?? |
???Elies Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1878[4] |
[edita] Els inicis (1878-1882)
La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaud?? est?? marcada per la comuni?? amb l'ideari cooperativista, si tenim en compte que totes les obres d'aquells anys s??n de caire urb?? i social. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Mataronense amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que no es va arribar a executar, i de dues de les cases per als treballadors (1878), i el 1883 la b??scula, la porteria i el seu treball m??s destacat dels realitzats en aquest conjunt: la sala de blanqueig, del, amb una estructura de la coberta feta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que configuren arcs parab??lics. Posteriorment continuaria la seva vinculaci?? amb el disseny del conjunt de la cooperativa amb la creaci?? de l'estendard de la societat (1884) i la decoraci?? d'una sala per a una festa cultural el 1885.
Projecta tamb?? diverses obres menors com els dos fanals de la pla??a Reial i el del Pla de Palau de Barcelona i una parada de flors amb quiosc i urinari. Josep Fontser?? i Mestre encarrega la font de la cascada al jove Gaud?? al parc de la Ciutadella.
[edita] Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900)
Durant aquesta etapa utilitza, de forma molt lliure i personal l'art musulm?? i els estils g??tic o barroc, seguint la corrent historicista de moda en aquella ??poca, amb un esfor?? per superar els estils hist??rics i aconseguir una pl??stica i unes formes estructurals pr??pies. Inventa una quantitat considerable de mecanismes, sistemes i elements arquitect??nics, formulant un llenguatge arquitect??nic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la l??nia recta sobre de la corba.
L'any 1883 projecta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, a Gr??cia, per a una fam??lia benestant propiet??ria d'una fabrica de cer??mica, i inspirada en l'arquitectura isl??mica i oriental que destaca en aquell moment per l'original utilitzaci?? de la pedra, el totxo, i la cer??mica.
Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals en la vida de Gaud??, ambd??s propiciats per Joan Martorell i Montells, arquitecte que havia fet una casa a la Rambla per a l'industrial Joan G??ell i Ferrer, i que es convertia en el seu mentor: Per una banda ??s Martorell qui presenta Gaud?? al fill de Joan G??ell, Eusebi G??ell i Bacigalupi, i per l'altra se li encarrega, seguint el consell de Martorell, la continuaci?? de les obres de la Sagrada Fam??lia per diverg??ncies entre l'anterior arquitecte, Francisco de Paula del Villar, i els promotors, l'Associaci?? de Devots de Sant Josep, que l'any 1881 havia comprat un gran terreny entre els carrers de Marina, Proven??a, Sardenya i Mallorca a Barcelona, per construir-hi el temple. Aquest enc??rrec va contribuir a fer fam??s en el m??n cat??lic un arquitecte que tot just comen??ava.
G??ell i Gaud??, catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i durant 35 anys, fins al 1918, any en qu?? G??ell va morir, la relaci?? es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi G??ell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys m??s gran que Gaud??, per?? comptava amb una fortuna doncs havia heretat els negocis del seu pare i a m??s, s'havia casat amb Isabel L??pez, filla d'Antonio L??pez y L??pez, marqu??s de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.
El primer enc??rrec de G??ell va ser el p??rtic d'entrada a una finca pagesa que havia comprat als afores de les Corts, Can Cui??s de la Riera. Gaud?? va fer servir de nou l'estil neo-mud??jar a l'entrada del pavell?? de consergeria que encara es conserva, a l'avinguda de Pedralbes, i va fer tamb?? una meravellosa reixa amb un drac. Tamb?? com a resultat de la seva relaci?? amb G??ell, el mateix any Gaud?? va realitzar els pl??nols de la finca El Capricho a Comillas (Cant??bria) per a M??ximo D??az de Quijano, cunyat d'Antonio L??pez, que es construeix entre 1883 i 1885, i el 1893 va fer el projecte per una escola a T??nger[5] que mai es va arribar a executar.
Mentre, un jove Gaud?? de 31 anys tenia carta blanca per pensar un projecte diferent per al Temple Expiatori de la Sagrada Fam??lia en els terrenys de Sant Mart?? de Proven??als, un poble aleshores independent del pla de Barcelona. Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de la construcci?? del temple, que va consistir en la cripta, d'estil neog??tic (1883-1891) i l'absis (1891-1893).
G??ell li encarrega un habitatge per al seu ??s personal, el Palau G??ell del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La idea de l'industrial era que el nou edifici igual??s o super??s el Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrer de Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudio L??pez, segon marqu??s de Comillas. La construcci?? comen??a el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres del propi propietari. La fa??ana cont?? auda??os elements de ferro forjat, i una pe??a clau de la casa ??s la decoraci?? amb murals del pintor Aleix Clap??s, amic de Gaud??.
Altres obres d'aquesta ??poca s??n el Palau Episcopal d'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la construcci?? d'un nou palau episcopal al seu amic Gaud??, el Col??legi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles col??legi i casa mare de l'orde teresi?? a Barcelona, que havia estat comen??ada per l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal,[6] la resid??ncia de Bellesguard al peu de la serra de Collserola, i la Casa de los Botines de Lle??.
[edita] Modernisme. Creaci?? i innovaci?? amb estil propi (1900-1914)
La segona etapa creativa d'Antoni Gaud?? coincideix amb el moment ??lgid del modernisme, en el que desenvolupa un llenguatge personal colorista i alegre, amb un aprofundiment en la religiositat, especialment reflectida en el Temple Expiatori de la Sagrada Fam??lia.
El 23 d'octubre de 1906 mor el seu pare, Francesc Gaud?? i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc G??ell on s'havien traslladat l'any anterior, i es queda amb la companyia de la seva neboda Rosa Egea fins a la seva mort el 1912.
Les obres de construcci?? de la Sagrada Fam??lia continuen amb la segona fase, que correspon a la ??s la fa??ana del Naixement, realitzada entre 1891 i 1900, i les seves quatre torres corresponents.
D'aquesta etapa ??s la fa??ana posterior de la Casa Calvet, una de les seves obres m??s conservadores.
La torre Bellesguard (1900-1909), constru??da amb pedra i ma??, te molta m??s projecci?? vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncoc??nica coronada amb la creu de quatre bra??os tant t??pica de Gaud??. Les golfes amb els seus arcs de ma?? son una demostraci?? de mestratge en la utilitzaci?? d'aquest material, tal com tamb?? es pot veure a La Pedrera i al Col??legi de Santa Teresa de Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Dom??nec Sugra??es juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.

El Parc G??ell (1900-1914) havia de ser una urbanitzaci?? de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jard??, als voltants de la ciutat i amb una vista panor??mica sobre tot Barcelona per?? va resultar un frac??s comercial, venent-se nom??s dues parcel??les. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la m?? i l'estil peculiar de Gaud??, evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de la superf??cies estan cobertes amb trencad??s, trossos de cer??mica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc est?? constitu??t per una immensa pla??a buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc est?? recobert tamb?? de trencad??s fet de petites peces de cer??mica i vidre obra de Josep Maria Jujol. La pla??a est?? parcialment sostinguda per la Sala de les cent columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars all?? on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats sim??tricament al voltant d'una escultura de sargantana que s'ha convertit en l'emblema del jard??. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudini??, amb sostres de corbes suaus, ap??ndixs estranys i motius geom??trics.
La Casa Batll?? (1904-1906) ??s el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional constru??da l'any 1877 per Emili Sala Cort??s.
La reforma de la Catedral de Palma (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucci?? d'alguns elements com el corredor dels ciris mud??jar, per?? que elimin?? el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule g??tic i comen???? a obrir els finestrals i rosasses. Avan???? l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mud?? el cadirat des del cor renaixentista del mig de la nau central fins als murs laterals de la capella Reial, i entre la capella Reial i la primera columna constru?? unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i col??loc?? les trones a continuaci?? de les columnes esmentades. S??n obra de Gaud??, tamb??, la decoraci?? de cer??mica amb els escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de cada costat de la c??tedra episcopal, i els texts del Pontifical Rom?? amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti; tamb?? ??s obra de Gaud?? la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements; els lampadaris de les columnes (popularment, les trobigueres), la maqueta del baldaqu?? penjat amb cables i amb il??luminaci?? el??ctrica interior, que havia de ser provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o trona major, i el disseny dels s??mbols de la bas??lica (tintin??bul i conopeu) i altres elements. Col??laboraren amb Gaud??, Joan Rubi?? i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
La Casa Mil?? (1905-1907), coneguda com 'La Pedrera', molt pol??mica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la fa??ana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui tamb?? va projectar alguns dels cels rasos de guix.
En la darrera etapa de les seves construccions predominen els elements geom??trics. D'aquesta etapa en s??n: la cripta de la Col??nia G??ell, una de les col??nies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitect??nica situada a Santa Coloma de Cervell??, en la que va projectar una esgl??sia que no es va construir, amb una planta que reprodueix i reinterpreta l??evoluci?? de la planta g??tica, amb un plantejament ovoide de cinc naus, una central i dues m??s a banda i banda, sobre la cripta existent, a la que s'accediria per una escala ja realitzada. La cripta est?? constru??da amb ma?? de pedra bas??ltica i presenta columnes que aguanten l??empenta dels arcbotants.
[edita] La dedicaci?? exclusiva a la Sagrada Fam??lia (1914 - 1926)
A la mort del seu amic ??ntim i col??laborador Francesc Berenguer i Mestres, i de la interrupci?? el mateix any de les obres de la l'esgl??sia de la Col??nia G??ell i del Parc G??ell, at??s que resulten un frac??s econ??mic, Antoni Gaud?? decideix treballar ??nicament en el Temple de la Sagrada Fam??lia, tot i que acumulava un gran d??ficit econ??mic [7]que no pogu?? veure acabat i encara avui continua en construcci??, i dels que va deixar nombrosos pl??nols, projectes i esbossos, aprofitant les t??cniques i solucions arquitect??niques amb les que va experimentar a la cripta de la Col??nia G??ell.
El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaud?? caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona. Havia creuat el carrer de Bail??n prop de la Pla??a Tetuan. Era un cam?? que feia molts vespres per anar de l'esgl??sia de Sant Felip Neri fins a la Sagrada Fam??lia. Per?? aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. Pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu i ??s enterrat el dia 12 a la cripta de la Sagrada Fam??lia, a la capella del Carme.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Fam??lia, respecten el projecte original de Gaud?? en el seu conjunt, per?? no en els detalls, que estan adaptats a l'est??tica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. Les parts que va poder acabar del projecte son la Cripta i la fa??ana del Naixement
[edita] Gaud?? i el catalanisme
Gaud?? donava suport al moviment catalanista i l'independentisme [8] incorporant elements de la cultura catalana en les seves obres. A m??s a m??s, donava suport la Lliga Regionalista. Aix??, l'11 de setembre de 1924 les autoritats espanyoles (governant el dictador Primo de Rivera) van tancar les esgl??sies de Barcelona per tal d'evitar la celebraci?? de la Diada, Gaud??, per??, an?? a l'Esgl??sia de Sants Just i Pastor i va ser arrestat per negar-se a respondre en castell?? a la policia [9].
[edita] Gaud?? i la religi??
Gaud?? tenia un profund sentiment religi??s cristi?? que el feu dedicar-se en la part final de la seva vida exclusivament a la construcci?? del temple de la Sagrada Fam??lia. Actualment est?? en proc??s de beatificaci?? per part de l'Esgl??sia cat??lica.
[edita] Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO va declarar el 1984 [10] i el 2005 [11] com a Patrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'Antoni Gaud??: el Parc G??ell, el Palau G??ell, la Casa Mil??, la fa??ana del Naixement i la cripta de la Sagrada Fam??lia, la Casa Vicens i la Casa Batll?? a Barcelona, juntament amb la cripta de la Col??nia G??ell, a Santa Coloma de Cervell??.
[edita] Obres [12]
[edita] Astorga
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1889-1893 | Palau Episcopal d'Astorga | Obra encarregada pel bisbe Grau, qui havia conegut Gaud?? quan va estar a la di??cesi de Tarragona. | Correcte |
[edita] Barcelona
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1883 - 1888 | Casa Vicens | C/Carolines, 24 | Casa unifamiliar feta per a Manuel Vicens i Montaner. | Correcte | ![]() |
1884 - 1887 | Finca G??ell | Av. Pedralbes | Eusebi G??ell encarreg?? a Gaud?? la realitzaci?? de diverses obres a la finca que tenia entre les Corts i Sarri??. Les obres consistiren en la tanca amb tres portes, la porteria i les cavallerisses, un mirador, una font i la capella de la casa-resid??ncia. | Correcte | ![]() |
1884-1926 | Sagrada Fam??lia | P??a.Sagrada Fam??lia | La Sagrada Fam??lia ??s una esgl??sia ubicada al districte de l'Eixample de Barcelona. ??s un dels m??s coneguts exemples del modernisme catal?? i est?? catalogada com a Patrimoni de la Humanitat. | Correcte. En construcci?? | ![]() |
1885 - 1889 | Palau G??ell | C/Nou de la Rambla | Casa unifamiliar encarregada per Eusebi G??ell, mecenes de Gaud??. | Correcte | ![]() |
1888 - 1890 | Col??legi de les Teresianes | C/ Ganduxer 85 | Gaud?? rep l'enc??rrec del pare Oss??, fundador de la companyia de Santa Teresa, de finalitzar un projecte ja iniciat. ??s desconeix l'autor del projecte original. | Correcte | ![]() |
1900 | Casa Calvet | C/ Casp 48 | Edifici realitzat per a un fabricant t??xtil, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. | Correcte | ![]() |
1900-1909 | Bellesguard | C/ Bellesguard, 16-20 | Habitatge unifamiliar constru??t a l'antic empla??ament d'un castell de Mart?? l'Hum??. Gaud?? s'inspir?? en aquest fet per al seu disseny. | Correcte | ![]() |
1900-1910 | Parc G??ell | C/ Olot s/n | Parc p??blic amb les construccions comunit??ries d'un projecte d'urbanitzaci?? de luxe frustrat per la primera guerra mundial. | Correcte | ![]() |
1905-1907 | Casa Batll?? | Pg. de Gr??cia, 43 | Remodelaci?? integral d'un edifici del 1877, encarregada per l'industrial t??xtil Josep Batll??. | Correcte | |
1906-1910 | Casa Mil?? | Pg. de Gr??cia | Coneguda popularment com "la Pedrera", era una casa d'habitatges feta per al comerciant Pere Mil??. Inspirada en el paisatge de la Capad??cia, actualment est?? catalogada com a Patrimoni de la Humanitat | Correcte | ![]() |
1908-1909 | Escoles de la Sagrada Fam??lia | P??a.Sagrada Fam??lia | Ubicades en una cantonada del solar que ocupa la Sagrada Fam??lia, es varen construir -de forma provisional- per atendre l'educaci?? del fills dels treballadors. | Regular | ![]() |
[edita] Comillas (Cant??bria)
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1883 | El Capricho | Casa d'aire oriental encarregada per M??ximo D??az de Quijano, cunyat del marqu??s de Comillas. | Correcte | ![]() |
[edita] Lle??
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1891-1892 | Casa Botines | P??a. de San Marcelo | El nom original ??s "Casa Fern??ndez-Andr??s" i va ser encarregada per uns comerciants t??xtils de Lle?? relacionats amb Eusebi G??ell. | Correcte |
[edita] Matar??
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1878 - 1883 | Cooperativa Obrera Mataronense | Carrer de la Cooperativa amb carrer Thos i Codina | Dues cases per treballadors, una sala de blanqueig industrial, uns sanitaris i l'estendart. | Parcial. Mal estat | ![]() |
[edita] Monistrol de Montserrat
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1903 - 1916 | Primer Misteri de Gl??ria del Rosari Monumental de Montserrat | Cam?? de la Santa Cova de Montserrat | Grup escult??ric de la Resurrecci?? de Crist, amb escultura de Josep Llimona i Dion??s Renart. | Bo | ![]() |
[edita] Santa Coloma de Cervell??
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1908 - 1914 | cripta de la Col??nia G??ell | Col??nia G??ell, Carrer de Reixach s/n | Les parts executades del projecte del 1898 son la cripta i l'escalinata | Bo | ![]() |
[edita] Sitges
Any | Nom | Ubicaci?? | Descripci?? | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1895-1901 | Celler G??ell del Garraf | C-246 Km 24,5 | Celler i annexes, actualment formen part d'un restaurant | Bo | ![]() |
[edita] Galeria d'obres
Temple de la Sagrada Fam??lia: Fa??ana de la Passi?? |
Drac de trencad??s del Parc G??ell |
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? Gaud??, de Riudoms en cos i ??nima [1]
- ??? Mireia Freixa, Gaud?? en el seu context social i cultural [2]
- ??? Sabine Thiel-Siling, Icons of Arquitecture p10
- ??? Judith Rodr??guex Vargas, Antoni Gaud??, la visi??n de un genio [3]
- ??? Juan Jos?? Lahuerta: Verdaguer i Gaud?? al nord d'??frica [4] p.8
- ??? Ressenya del Cat??leg de la s??rie de llic??ncies d'obres particulars del fons documental de l'antic ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles. (1843-1897) a la web de l'ajuntament de Barcelona
Colegio Teresiano in the view point of architectural history and documentation 1957-2002, de Jos Tomlow (angl??s) - ??? segons Sagradafam??lia.com [5]
- ??? Antoni Gaud?? Independentista, llibre gratu??t en PDF[6]
- ??? Arrest de Gaud?? l'11 de setembre de 1924, PDF [7]
- ??? Sessi?? 8 del comit?? del patrimoni de la humanitat de la UNESCO [8]
- ??? Sessi?? 29 del comit?? del patrimoni de la humanitat de la UNESCO [9] p222
- ??? Llista d'obres completes [10]
[edita] Enlla??os externs
- Arquitectura Barcelona-Recopilaci?? tem??tica d'articles sobre Antoni Gaud??
- Gaud??, per Josep Pla (un Homenot)
- La Sagrada Fam??lia, per Josep Pla (Primera volada - Barcelona)
- Estudis sobre el lloc de naixement d'Antoni Gaud??
- Gaud?? en el seu context social i cultural
- Gaud?? Centre Reus
|
|
---|---|
Art | Rococ?? |
Arquitectura | Antoni Gaud?? i Cornet ??? Casa de la Ciutat de Barcelona ??? Castell de Bellver ??? Catedral de Barcelona ??? Catedral de Girona ??? Catedral de Ja??n ??? Catedral de Palma ??? La Seu Vella de Lleida ??? Manuel Joaquim Raspall i Mayol ??? Palau de la Generalitat de Catalunya |
M??sica | Llu??s Llach i Grande ??? Maurice Ravel ??? Manuel de Falla ??? ??pera |
Pintura | Artemisia Gentileschi |