Antoine Bruny d'Entrecasteaux

De Viquipèdia

Antoine Raymond Joseph de Bruny d'Entrecasteaux

Antoine Raymond Joseph de Bruny, cavaller d'Entrecasteaux (1737–1793), fou un navegant francès que va explorar la costa d'Austràlia mentre buscava l'expedició desapareguda de Jean-François de La Pérouse.

El seu nom es presenta amb diferents variants. Se'l coneix normalment com d'Entrecasteaux o Entrecasteaux, nom del castell on va néixer. Habitualment el primer nom és Antoine, però en ocasions se l'anomena Joseph. Bruny és el cognom, escrit també com Bruni.

[edita] Primers anys

D'Entrecasteux va néixer, el 1737, al castell d'Entrecasteux del departament francès de Var. Va ingressar a la marina el 1752, i es va distingir en la batalla de Menorca, el 1757, contra els anglesos. Després d'un afer familiar va voler deixar la marina, però va ser nomenat comandant de la flota a l'Índia, i governador de l'illa de França (avui Maurici), 1787-1789. El 1791 és nomenat contralmirall.

[edita] Viatge d'exploració

Les últimes notícies de l'expedició de La Pérouse eren del 25 de febrer de 1788. El 14 de juliol de 1789 té lloc l'assalt a la Bastilla de París. En plena eufòria revolucionària l'Assemblea Nacional encarrega a Claret de Fleurieu, que ja havia organitzat el viatge de La Pérouse, que n'organitzi un altre per la seva recerca.

S'encarrega a d'Entrecasteux el comandament d'una expedició per inspeccionar les costes de Nova Holanda (Austràlia) i seguir la ruta prevista per La Pérouse. Els vaixells són La Recherche («la recerca»), amb Hesmivy d'Auribeau com a lloctinent, i l'Esperance («l'esperança») amb Huon de Kermadec de capità i Denis de Trobiand de lloctinent. De la resta de la tripulació destaquen el cavaller de Rossel, encarregat de les observacions astronòmiques i que acabaria escrivint la relació del viatge; l'hidrògraf Beautemps-Beaupré, que va fer els mapes d'Austràlia, i el naturalista Houtou de La Billardière.

L'expedició parteix de Brest, el 29 de setembre de 1791, i a arribant a Ciutat del Cap reben un informe de que s'han vist indígenes a les illes de l'Almirallat amb uniformes francesos. Entrecasteaux arriba a Tasmània el 20 d'abril de 1792. Es dediquen, fins el 28 de març, a explorar i cartografiar l'illa que ja havia sigut descoberta per l'anglès Tobias Furneaux, el 1773. D'Entrecasteux descobreix que la costa sud-est està dividida en una segona illa, que anomena illa de Bruni, separada pel canal d'Entrecasteux. Els mapes que en fa Beautemps-Beaupré van decidir més tard als anglesos a colonitzar la costa sud-est de l'illa fundant l'actual capital Hobart Town. La Billardière descobreix noves espècies d'eucaliptus que s'adaptaran bé a Europa.

Sortint de Tasmània, els vents els porten fins a Nova Caledònia, descoberta per James Cook, i exploren tota la costa oest que no havia vist Cook. Els esculls els impedeixen desembarcar i segueixen per les illes Salomó i Nova Irlanda fins arribar a les illes de l'Almirallat. Durant tres dies exploren les illes però no troben cap uniforme francès. Decideixen anar fins a la colònia holandesa de l'illa Ambon per carregar queviures.

Tornen a Tasmània seguint la costa oest d'Austràlia on descobreixen l'arxipèlag Recherche i els científics descobreixen noves espècies de flora i fauna. Arriben a Tasmània el 21 de gener de 1793, el mateix dia que a París decapitaven al rei Lluís XVI.

De camí a Tonga, troba les illes Kermadec que les anomena amb el nom del capità de l'Esperance, que moriria dos mesos tard. A les illes Santa Cruz troben una illa nova que anomenen illa de la Recherche. És justament Vanikoro on havia naufragat La Pérouse. Segueixen buscant per les illes Salomó i les Louisiade fins que abandonen la recerca.

[edita] Epíleg del viatge

El 20 de juliol de 1793 mort d'Entrecasteux d'escorbut i disenteria. Auribeau es fa càrrec del comandament i Rossel és el nou capità de l'Espérance. Quan l'expedició havia partir de Brest, en plena revolució francesa, la tripulació estava dividida entre monàrquics i republicans. A la mort dels dos capitans, la situació s'agreuja. Al arribar a les colònies neerlandeses reben la notícia de la proclamació de la república. Auribeau no vol tornar a França, demana la protecció dels holandesos i els revolucionaris l'acusen de traïció. El 23 d'agost mort Auribeau i la tripulació va tornant a França en diferents vaixells francesos o holandesos. Rossel és apressat pels anglesos que copien els mapes d'Austràlia.

La Billardière publica, el 1799, la Relation du voyage à la recherche de La Pérouse, amb especial interès en els resultats dels naturalistes. El 1807, Beautemps-Beaupré publica l'Atlas du Voyage de Bruny-Dentrecasteaux, i Rossel, alliberat pels anglesos, publica el relat oficial del viatge, el 1808.

[edita] Ruta del viatge

• Brest, França, el 29 de setembre de 1791.
• Ciutat del Cap, 17 de gener de 1792.
• Terre de Van Diemen (Tasmània), 20 d'abril a 28 de març.
• île des Pins i Nova Caledònia, 17 de juny.
• Salomó
• Nova Irlanda i illes de l'Almirallat, a l'arxipèlag de Bismack, 26 de juliol.
• Ambon, 6 de setembre a 13 d'octubre
• Tasmània, 21 de gener a 27 de febrer de 1793.
• Nova Zelanda, illes Kermadec, Tongatapu
• Nova Caledònia, 21 d'abril a 9 de maig. Mort Huon de Kermadec.
• Illes Santa Cruz, 19 de maig
• Salomó, Louisiade

[edita] Vaixells i tripulació

[edita] Topònims del viatge

Els topònims utilitzats en memòria del viatge d'exploració d'Entrecasteux, i que encara són vigents avui, són:

• Illa de Bruny, al sud-est de Tasmània. El 1918 es va canviar Bruni per Bruny.
• Canal d'Entrecasteaux, entre les illes de Bruny i Tasmània.
• Esculls d'Entrecasteux, al nord de Nova Caledònia.
• Punta d'Entrecasteaux, badia Esperance, arxipèlag Recherche i D'Entrecasteaux National Park, al sud-oest d'Austràlia.
• Illes Kermadec, al nord de Nova Zelanda.
• Illes d'Entrecasteux, una de les quals és l'illa de Trobiand, a Papua Nova Guinea.