Antiga Gr??cia
De Viquip??dia
Hist??ria de Gr??cia |
|
|---|---|
| Civilitzaci?? egea | abans del 1600 aC |
| Civilitzaci?? mic??nica | ca. 1600 aC ??? 1200 aC |
| Edat fosca grega | ca. 1200 aC ??? 800 aC |
| Antiga Gr??cia | 776 aC ??? 323 aC |
| Gr??cia hel??len??stica | 323 aC ??? 146 aC |
| Gr??cia romana | 146 aC ??? 330 dC |
| Imperi bizant?? | 330 dC ??? 1453 dC |
| Gr??cia otomana | 1453 dC ??? 1832 dC |
| Gr??cia moderna | despr??s del 1832 dC |
L'Antiga Gr??cia, la Gr??cia Cl??ssica o la Civilitzaci?? Hel??l??nica s??n els noms amb qu?? es coneix el per??ode de la hist??ria grega, que abastaria gaireb?? un mil??lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el comen??ament del per??ode hel??len??stic subseg??ent. L'Antiga Gr??cia ??s considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influ??ncia en l'Imperi Rom??, el qual en portaria la seva versi?? a diverses parts d'Europa. La cultura grega ??s la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influ??t i continua influint, fins i tot en la llengua, la pol??tica, els sistemes educatius, la filosofia, la ci??ncia, l'art i l'arquitectura del m??n modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neocl??ssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Am??rica.
L'Antiga Gr??cia ??s un terme utilitzat per referir-se al m??n de parla grega de l'antiguitat. Es refereix no nom??s a la pen??nsula geogr??fica de la Gr??cia moderna, sin?? tamb?? a totes les ??rees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs:
Xipre i les illes de la mar Egea, la costa d'Anat??lia, Sic??lia i el sud d'It??lia (regi?? coneguda com la Magna Gr??cia), a m??s de diversos assentaments i col??nies dels actuals estats d'Alb??nia, Bulg??ria, Egipte, el sud de Fran??a, L??bia, la costa mediterr??nia de la Pen??nsula Ib??rica i Ucra??na (la pen??nsula de Crimea). Tamb?? s'hi inclou l'Imperi Persa d'aleshores, despr??s de les conquestes d'Alexandre el Gran.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i cronologia
Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la pen??nsula balc??nica en diverses onades a finals del tercer mil??lenni aC, la ??ltima de les quals seria la invasi?? d??rica. El per??ode de 1600 al 1100 aC ??s el per??ode de la civilitzaci?? mic??nica, coneguda per la guerres de Troia encap??alades pel rei Agam??mnon, segons els relats ??pics d'Homer. El per??ode de 1100 aC al 700 aC. ??s conegut com l'edat fosca at??s que no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueol??giques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les histories d'Herodot, la descripci?? de Gr??cia de Pausanies, la biblioteca de Diodor de Sic??lia i les cr??niques de Jer??nim, contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest per??ode. La hist??ria de la Gr??cia Antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre Magne que moriria el 323 aC. Els esdeveniments subseg??ents es descriuen com la Gr??cia Hel??len??stica que terminaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per altres historiadors, per la seva influ??ncia en l'Imperi Rom??, acabaria amb l'acceptaci?? del cristianisme com a religi?? oficial de l'imperi.
Aix?? doncs la historiografia divideix la Hist??ria de l'Antiga Gr??cia en els seg??ents per??odes:
- Per??ode arcaic: des de la fundaci?? dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heroica que coneixem per la mitologia grega, despr??s un per??ode del qual en sabem molt poc i finalment l'??poca pr??piament hist??rica.
- Per??ode cl??ssic: des de les Guerres M??diques. Hi destaquen les Guerres M??diques, la Guerra del Pelopon??s i les Guerres Maced??niques (dirigides primer per Filip II de Maced??nia i despr??s pel seu fill Alexandre el Gran).
- Per??ode hel??len??stic: des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Gr??cia per part de Roma.
La majoria dels historiadors i pol??tics grecs les obres dels quals han sobreviscut, principalment Herodot, Tuc??dides, Xenofont, Dem??stenes, Plat?? i Arist??til, eren atenesos o proatenesos. Per aix??, sabem molt m??s de la hist??ria i pol??tica d'Atenes que no pas de cap altra ciutat grega. Les obres d'aquests escriptors, a m??s, es concentren sobretot en la hist??ria pol??tica, militar i diplom??tica, i sovint ignoren la hist??ria social i econ??mica. Les hist??ries de l'Antiga Gr??cia han de superar aquestes restriccions amb l'arqueologia i altres eines de la historiografia.
[edita] El sorgiment de Gr??cia
Durant el segle VIII aC, Gr??cia va comen??ar a emergir de l'edat fosca que havia succe??t la civilitzaci?? mic??nica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura mic??nica havia estat oblidada. Els grecs, per??, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van comen??ar a realitzar escrits des del 800 aC. Gr??cia va ser dividida en petites comunitats aut??nomes, un patr?? imposat per la geografia de la pen??nsula on cada illa, vall i plana ??s separada dels seus ve??ns per aigua o muntanyes.
En progressar econ??micament Gr??cia, la seva poblaci?? va comen??ar a cr??ixer m??s enll?? de la seva capacitat agr??cola en base a les terres de conreu disponibles. D'acord a l'historiador Mogens Herman Hansen la poblaci?? grega es va incrementar de 700.000 a gaireb?? 10 milions del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va comen??ar un per??ode de 250 anys d'expansi??, en qu?? els grecs van establir col??nies en totes direccions. A l'est, la costa egea d'??sia Menor va ser la primera a ser colonitzada; despr??s seria Xipre i les costes de Tr??cia, el mar de M??rmara i la costa sud del mar Negre. Gradualment, la colonitzaci?? grega a l'est va arribar al territori de la Ucra??na actual. A l'oest les costes d'Alb??nia, Sic??lia i el sud de la pen??nsula it??lica van ser colonitzades, aix?? com les costes de Fran??a, C??rsega, i el nord-est de la pen??nsula ib??rica. Al sud es van fundar col??nies a Egipte i L??bia. Les ciutats actuals de Siracussa, N??pols, Marsella i Istambul van tenir llurs or??gens com a ciutats gregues de Siracusa, Neapolis, Massilia i Bizantium.
Al segle VI aC el m??n grec s'havia convertit en una ??rea cultural i ling????stica molt m??s gran que no pas l'??rea geogr??fica de la Gr??cia actual. Les col??nies gregues, encara que no eren unides pol??ticament, mantenien enlla??os culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seva i a les col??nies s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, les polis, es van convertir en la unitat b??sica de govern grec.
Durant aquest per??ode es va produir un desenvolupament important a tot el m??n grec, acompanyat del creixement del comer?? i la manufactura. Tamb?? es va produir un millorament important dels est??ndards de vida de la poblaci?? general. Alguns estudis estimen que la grand??ria mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades m??s gran el 300 aC que el 800 aC, la qual cosa suggereix un creixement en la renda mitjana de la poblaci??. Al segle IV aC., el m??n grec era el territori m??s desenvolupat i avan??at del m??n. D'acord als historiadors econ??mics, era una de les economies preindustrials m??s avan??ades. El salari diari d'un treballador grec era, en termes de grans (13 kg), m??s de quatre vegades m??s gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).
[edita] Conflictes socials i pol??tics
Les ciutats gregues eren, originalment, monarquies, encara que molts d'elles eren massa petites i el terme rei (basileus) dels seus governants pot ser conf??s. Essent una regi?? amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocr??cia guerrera involucrant-se en petites guerres internes i aix??, van eliminar r??pidament la monarquia. Al mateix temps el naixement d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducci?? de l'??s de la moneda, el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC les aristocr??cies tenien que lluitar per no ser enderrocades i reempla??ades per l??ders populars aleshores anomenats tirans (tyranoi), una paraula sense el significat actual d'opressi?? dictatorial.
Per al segle VI aC diverses ciutats ja havien emergint com a centres dominants dels afers grecs: Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Cadascuna d'aquestes havia controlat les ??rees rurals que les envoltaven; Atenes i Corint esdevendrien pot??ncies mar??times i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominaria la pol??tica grega per generacions.
A Esparta, l'aristocr??cia terratinent encara conservava el poder, i la constituci?? de Licurg, al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un r??gim militarista sota una monarquia dual. Esparta va dominar les altres ciutats del Pelopon??s, llevat d'Argos i Acaia.
A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de Sol?? van establir un sistema moderat de govern arist??crata. Els arist??crates van ser succe??ts per la tirania de Pis??strat i els seus fills, que farien de la ciutat una pot??ncia naval i comercial. Quan els pisiatrides van ser enderrocats, Cl??stenes va establir la primera democr??cia del m??n (500 aC) amb el poder compartit per una assemblea formada per tots els ciutadans varons. Per??, cal esmentar que nom??s una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'exclo??en els esclaus, els homes lliures i els no atenesos.
[edita] Les guerres perses
A J??nia, sobre la costa egea, les ciutats gregues, que inclo??en els grans centres de Milet i Halicarn??s, no van poder mantenir llur independ??ncia i van ser conquerides per l'Imperi Persa el segle VI a.C. El 499 aC els grecs es van aixecar en la revolta j??nica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.
El 490 aC el rei persa Darios I, despr??s de suprimir la revolta de les ciutats j??niques, va enviar una flota per castigar els grecs. Els perses van arribar a ??tica, per??, van ser derrotats en la batalla de Marat?? per l'ex??rcit grec encap??alat pel general Milc??ades. El monticle de l'enterrament dels atenesos encara es pot veure a Marat??.
Deu anys despr??s, el successor de Darios I, Xerxes I de P??rsia va enviar-hi una for??a molt m??s poderosa per terra. Despr??s de ser detinguts pel rei d'Esparta Le??nides I a les Term??piles, Xerxes va avan??ar cap a ??tica, capturant i cremant Atenes. Per??, els atenesos havien evacuat la ciutat per mar, i sota Tem??stocles, van derrotar a la flota persa a la batalla de Salamina. Un any despr??s, els grecs, sota Pausanies l'espartac, van derrotar l'ex??rcit persa a Platea.
La flota atenesa va perseguir els perses que fugien del mar Egeu i el 478 aC van capturar Bizanci. En fer aix??, els atenesos van incorporar les forces de totes les illes-estat i altres ciutats-estats en una alian??a, anomenada la Lliga de Delos at??s que la tresoreria es trobava a la ciutat sagrada de Delos. Els espartans, encara que havien participat en la guerra, van a??llar-se, permetent que Atenes s'establ??s com a pot??ncia naval i comercial ??nica.
[edita] El domini d'Atenes
Les guerres perses van produir un segle de domini aten??s sobre tots els afers grecs. Atenes era l'??nic senyor de la mar, i tamb?? la pot??ncia comercial, encara que Corint era el seu rival m??s seri??s. L'estadista m??s important d'aleshores era P??ricles, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per construir el Parten?? i altres monuments de la Gr??cia cl??ssica. A mitjans segle V aC la Lliga s'havia convertit en l'Imperi d'Atenes, un canvi simbolitzat per la transfer??ncia de la tresoreria de Delos al Parten?? el 454 aC.
La riquesa d'Atenes va atreure a intel??lectuals i artistes de tot Gr??cia. L'estat aten??s tamb?? va patrocinar l'educaci?? i les arts, especialment l'arquitectura. Atenes es va convertir en el centre de la literatura, la filosofia i les arts. Alguns dels grans homes de la cultura occidental i de la hist??ria intel??lectual van viure a Atenes durant aquest per??ode: els dramaturgs Esquil, Arist??fanes, Eur??pides i S??focles; els fil??sofs Arist??til, Plat?? i S??crates; els historiadors Herodot, Tuc??dides i Xenofont; el poeta Sim??nides, i l'escultor F??dies. La ciutat es va convertir, en paraules de Pericles, "l'escola de Gr??cia".
Els altres estats grecs van acceptar, al comen??ament, el lideratge grec en la guerra cont??nua contra els perses, per??, despr??s de la caiguda del pol??tic conservador Cim?? d'Atenes el 461 aC, Atenes es va convertir en una pot??ncia imperialista. Despr??s de la vict??ria grega en la batalla d'Eurimedont el 466 aC, els perses ja no eren m??s una amena??a, i alguns estats, com ara Naxos, van intentar separar-se de la Lliga, per??, van ser for??ats a sotmetre's. Els nous l??ders atenesos, P??ricles i Efialtes van permetre que les relacions entre Atenes i Esparta es deterioressin, i el 458 aC es va iniciar una guerra. Despr??s d'alguns anys de guerra inconclusa, es va signar un tractat de pau de 30 anys entre la Lliga de Delos i la Lliga del Pelopon??s (Esparta i els seus aliats). Aquest tractat va coincidir amb l'??ltima batalla entre els grecs i els perses, una batalla mar??tima prop de Salami i Xipre, seguida de la Pau de C??lies (450 aC) entre els grecs i els perses.
[edita] Guerra peloponesa
El 432 aC torn?? a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la guerra pelopon??sia varien segons el relat. No obstant, tres s??n les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tuc??dides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves col??nies, Corcira (avui dia Corf??) van comen??ar una disputa en la que Atenes va intervenir. R??pidament, Corint i Atenes van disputar el control de Potidea (prop de l'actual Nea Potidaia), i finalment Atenes va assetjar la ciutat. Atenes va fer p??blic una s??rie de decrets econ??mics anomenats "Els Decrets Megaris", que imposaven sancions econ??miques sobre el poble megari. Atenes va ser acusada pels aliats peloponesis de violar el Tractat de Trenta Anys de Pau, i Esparta va declarar formalment la guerra contra Atenes.
Cal esmentar que molts historiadors consideren que aquestes s??n les raons immediates de la guerra. Argumenten, per??, que la causa fonamental va ser el ressentiment creixent d'Esparta i els seus aliats contra la dominaci?? d'Atenes de tots els afers dels grecs. La guerra va durar 27 anys, en part perqu?? Atenes era una pot??ncia naval i Esparta una pot??ncia militar terrestre.
L'estrat??gia inicial d'Esparta era envair l'??tica, per??, els atenesos van suportar el setge darrera dels seus murs. Una malaltia, per??, va causar severes baixes, incloent-hi Pericles. Al mateix temps, una flota atenesa va portar tropes al Pelepon??s, que guanyarien les batalles de Naupacte (429 aC) i Pilos (425 aC). Despr??s de molts anys, el l??der moderat aten??s va signar la Pau de N??cies (421 aC).
El 418 aC, per??, la hostilitat entre Esparta i l'aliat aten??s Argos els va dur a la guerra una vegada m??s, la qual cosa portaria al partit guerrer al poder en Atenes. El 415 aC Alcib??ades va persuadir l'Assemblea atenesa per a iniciar una expedici?? contra Siracusa, un aliat pelepon??s a Sic??lia. Encara que N??cies no estava segur de l'??xit d'aquesta expedici??, va ser designat, amb Alcib??ades, caps de l'expedici??. Despr??s, per??, de ser acusat pels seus companys, va fugir a Esparta persuadint al poble de donar suport a Siracusa. Com a resultat d'aix?? l'expedici?? va ser un desastre.
Esparta va construir una flota amb el suport dels perses i va trobar un excepcional l??der militar, Lisandre, que va ocupar l'Hel??lespont, la font atenesa d'importacions de gra. Amena??ats, doncs, amb fam, els atenesos van enviar llur ??ltima flota per enfrontar-se a Lisandre, el qual els derrotaria a Egosp??tam (405 aC) La derrota de llur flota significaria la fallida d'Atenes. El 404 aC. Atenes va demanar la pau, i Esparta va establir les condicions: Atenes no nom??s perdria els murs que l'envoltaven i la seva flota, sin?? a m??s, totes les seves possessions a l'exterior. Un partit anti-democr??tic va prendre el poder a Atenes amb el suport espart??.
[edita] Dominaci?? d'Esparta i Tebes
Amb la fi de la guerra peleponesa, Esparta seria l'amo de l'Antiga Gr??cia, per?? l'elit guerrera espartana no va poder prendre el seu lloc. En pocs anys el partit democr??tic va prendre el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van remoure Lisandre del poder, i Esparta va perdre la seva supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint van amena??ar el domini espart?? en la guerra cor??ntia, la qual terminaria de manera inconclusa el 387 aC. El mateix any Esparta va sorprendre l'opini?? grega en concloure el Tractat d'Ant??lcides amb P??rsia per mitj?? del qual rendien les ciutats de J??nia i Xipre, la qual cosa va revertir els cent anys de vict??ries gregues sobre P??rsia. Esparta va intentar debilitar encara m??s el poder de Tebes, la qual cosa els va dur a una guerra en qu?? Tebes formaria una alian??a amb el seu antic enemic, Atenes.
Els generals de Tebes, Epaminondes i Pel??pides van guanyar en una vict??ria decisiva a Leuctres (371 aC). Com a resultat d'aquesta batalla es va acabar la supremacia espartana i es va establir el domini de Tebes, per??, Atenes va recuperar el seu antic poder, at??s que el poder de Tebes seria molt curt. Amb la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) la ciutat va perdre el seu m??s gran l??der, i els seus successors van iniciar una guerra inefica?? de 10 anys amb F??cida. El 346 aC el poble de Tebes va sol??licitar el suport de Felip II de Maced??nia, per lluitar contra F??cida, la qual cosa portaria als macedonis a l'escenari grec per primera vegada.
[edita] El sorgiment de Maced??nia
El regne de Maced??nia s'havia format al segle VII aC. Van jugar un paper molt petit en la pol??tica grega abans del segle V aC. A principis del segle IV aC el rei Felip de Maced??nia, un home ambici??s educat a Tebes, volia tenir un paper molt m??s important. Principalment volia ser acceptat com al nou l??der de Gr??cia, recuperant la llibertat de les ciutats gregues d'??sia del domini persa. En prendre les ciutats gregues d'Amf??polis, Metona i Pot??dea, va guanyar el control de les mines d'or i plata de Maced??nia. Aix?? el va donar els recursos per assolir les seves ambiciones.
Felip va establir el domini macedoni sobre Tess??lia (352 aC) i Tr??cia, i el 348 aC va controlar tota la regi?? al nord de Term??piles. Va usar la seva riquesa per subornar els pol??tics grecs, i creant aix?? un "partit macedoni" en cada ciutat de Gr??cia. La seva intervenci?? en la guerra entre Tebes i F??cida el va donar el reconeixement i l'oportunitat perqu?? Maced??nia fos una pot??ncia en els afers grecs. Dem??stenes, en una s??rie de discursos (fil??piques), va aixecar una resist??ncia contra l'avan??ament de Felip.
El 339 aC Tebes i Atenes van formar una alian??a per a resistir la creixent influ??ncia de Felip. Felip va ser el primer a atacar, avan??ant cap a Gr??cia i derrotant els aliats a Queronea el 338 aC. Aquesta vict??ria marca l'inici del declive de les ciutats-estat, encara que van sobreviure amb certa autonomia fins als temps romans.
Felip va intentar guanyar els atenesos amb presents i afalacs, per??, amb poc ??xit. Va organitzar les ciutats en la Lliga de Corint, i va anunciar que encap??alaria la invasi?? de P??rsia per alliberar les ciutats gregues i venjar les invasions perses del segle anterior. Per??, no ho va realitzar: va ser assassinat el 336 aC.
[edita] Les conquestes d'Alexandre
Felip va ser succe??t pel seu fill de 20 anys d'edat, Alexandre, qui es proposaria posar a terme el plans del seu pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, va cridar al poble aten??s i a llurs tradicions per a destruir al rei persa. Va viatjar a Corint, on les ciutats gregues el van recon??ixer com a l??der dels grecs. Despr??s viatjaria al nord per a reunir les seves forces. L'ex??rcit amb el qual va envair l'Imperi Persa era fonamentalment macedoni, encara que molts idealistes de les ciutats gregues havien participat. Mentre Alexandre era a Tr??cia, va escoltar que les ciutats gregues s'havien rebel??lat. Es va dirigir al sud, va capturar i destruir Tebes, com a advert??ncia a la resta de les ciutats gregues que el seu poder no hauria de ser oposat.
El 334 aC Alexandre va avan??ar cap a ??sia Menor derrotant els perses en el riu Gr??nic. Aix?? va guanyar el control de la costa j??nica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Despr??s va avan??ar de Cil??cia cap a S??ria on va derrotar Darios III a Issos (333aC). Despr??s va avan??ar de Fen??cia cap a Egipte on va tenir molt poca resist??ncia; els egipcis el rebien com alliberador de l'opressi?? persa.
Darios volia fer les paus amb Alexandre i retornar a casa seva triumfalment, per??, Alexandre estava determinat a conquerir P??rsia i m??s enll??. Va avan??ar de S??ria cap a Mesopot??mia, i va derotar Dario a Gaugamela (331 aC) Darios va fugir i va ser mort per un dels seus seguidors, i Alexandre es va convertir en l'amo de l'Imperi Persa, ocupant Susa i Pers??polis sense cap resist??ncia.
Mentrestant, les ciutats gregues volien fugir del control macedoni. A Megal??polis el 331 aC, el regent d'Alexandre, Ant??pater va derrotar els espartans, els quals s'havien refusat a unir-se a la Lliga de Corint i a recon??ixer la supremacia maced??nia.
Alexandre continuava avan??ant sobre les ??rees dels estats actuals d'Afganistan i Pakistan cap a la vall del riu Indus. El 326 aC va arribar a Punjab. Hauria avan??at cap al Ganges i a Bengal, per??, el seu ex??rcit el va conv??ncer que ja es trobaven a la fi del m??n i es refusaven a anar m??s enll??. Alexandre va retornar, i va morir de febre a Babil??nia el 323 aC.
L'imperi d'Alexandre es va dividir despr??s de la seva mort, per??, les seves conquistes van canviar per sempre el m??n grec. Milers de grecs van viatjar amb ell o despr??s de la seva mort per establir-se a les noves ciutats que fundava, la m??s important, Alexandria a Egipte. Els regnes de parla grega a Egipte, S??ria, Iran i B??ctria van ser establerts. El per??ode hel??len??stic havia comen??at.
[edita] Societat
Les caracter??stiques ??niques de la divisi?? social de l'Antiga Gr??cia eren la divisi?? entre l'home lliure i l'esclau, els papers diferenciats de l'home i la dona, la import??ncia de la religi??, i la poca import??ncia del naixement per a basar l'estatus social. La forma de vida dels atensos era comuna a tot el m??n grec, a difer??ncia del sistema espart??.
[edita] Estructura social
Nom??s els homes lliures podien ser ciutadans i rebre la protecci?? completa de la llei a qualsevol ciutat-estat. A la majoria de les ciutats estats, a difer??ncia de Roma, la promin??ncia social no conferia cap dret especial. Per exemple, n??ixer en una fam??lia en particular no portava cap privilegi especial. De vegades, eren les unitats familiars les que controlaven les funcions religioses p??bliques, per??, aix?? no els donava poder de govern. A Atenes la poblaci?? es dividia en quatre classes socials basades en llur riquesa; les persones podien canviar de classe social si tenien m??s diners. A Esparta, tots els ciutadans rebien el t??tol d'"igual" si acabaven llur educaci??. No obstant, els reis espartans, caps militars i religiosos, provenien nom??s de dues fam??lies.
Els esclaus no tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de tenir una fam??lia i comprar propietats, per??, no tenien cap dret pol??tic. El 600 aC el concepte d'esclavatge va incloure el concepte de propietat; ??s a dir, els esclaus podien ser venuts i comprats. Al segle V aC, un ter?? de la poblaci?? d'algunes ciutats-estat eren esclaus.
La majoria de les fam??lies tenien esclaus com a servents o agricultors, fins i tot les fam??lies pobres en tenien un o dos. Els amos no podien copejar ni matar els seus esclaus. Els amos sovint els prometien la llibertat per fer que treballessin m??s. A difer??ncia de Roma, els esclaus que eren alliberats no podien ser ciutadans sin?? que es mesclaven amb la poblaci?? d'estrangers.
Les ciutats-estats podien tenir esclaus p??blics, amb m??s independ??ncia que no pas els esclaus particulars. A Atenes, els esclaus p??blics s'encarregaven de buscar monedes falses, i els esclaus dels temples eren els servent de les de??tats.
[edita] Educaci??
Per a estar preparats pel servei militar, els homes practicaven l'exercici f??sic tots els dies. Totes les ciutats-estats tenien, almenys, un gimn??s, un edifici per a practicar l'exercici f??sic, una pista per c??rrer, banys p??blics, una sala de lectura i un parc. A la majoria de les ciutats (llevat d'Esparta) els gimnasos eren exclusius pels homes, i els exercicis, els practicaven sense roba. Els festivals eren un esdeveniment d'entreteniment i cultura. Els d??us eren honrats amb m??sica, teatre i poesia. Els atenesos deien tenir una festivitat cada dos dies. Els esdeveniments panhel??lenics es realitzaven a Ol??mpia, Delfi, Nema i ??stmia.
Per a la majoria dels grecs d'aleshores, l'educaci?? era privada, llevat d'Esparta. (No obstant durant el per??ode hel??len??stic algunes ciutats-estat van establir escoles p??bliques). Nom??s les fam??lies riques podien pagar un mestre. Els nens aprenien a llegir, escriure i a memoritzar les obres liter??ries. Tamb?? aprenien a cantar i a tocar un instrument musical; tamb?? eren entrenats com a atletes i soldats. No estudiaven per a aconseguir una feina, sin?? per a ser ciutadans efica??os. Les nenes tamb?? aprenien a llegir, escriure i a realitzar operacions aritm??tiques simples, per a administrar llurs llars. Despr??s de la infantesa, per??, ja no rebien educaci??.
Un petit nombre de nens continuaven amb llur educaci?? despr??s de la infantesa. En l'adolesc??ncia estudiaven filosofia com a guia moral i la ret??rica per a fer discursos persuasius en les corts de l'assemblea p??blica. Durant el per??ode cl??ssic, aquest tipus d'entrenament era indispensable per a tots els joves. Un element important de l'educaci?? dels adolescents era la relaci?? amorosa que mantenien amb un home major, llur mentor. L'adolescent aprenia del mentor, observant les seves activitats pol??tiques a l'??gora, el donava suport en la realitzaci?? de les seves tasques p??bliques, s'exercitaven f??sicament en el gimn??s i assistien als simposis. Els estudiants m??s rics continuaven llur educaci?? en una universitat a les ciutats m??s grans. Aquestes universitats eren organitzades pels famosos professors de l'antiguitat. Algunes de les universitats m??s importants d'Atenes eren el Liceu i l'Acad??mia.
[edita] Geografia de l'Antiga Gr??cia
[edita] Nom
El nom Hellas (del que deriva Hel??lens) corresponia al comen??ament a un petit districte de Phthiotis a Tess??lia, des del que es va estendre com a denominaci?? a tota Gr??cia. No obstant durant el temps d'Homer no era com?? de la naci?? grega. Homer anomena als grecs com a danes, aqueus o argius; per?? al comen??ament del per??ode hist??ric el nom ja s'havia est??s a tota la naci?? que es considerava descendent d'un ancestre com?? de nom Hel??len. Qualsevol lloc poblat per grecs era part del mon hel??l??nic. Hellas s'utilitzava tamb?? per designar les terres entre el golf d'Ambr??cia i l'istme de Corint: Dicaercos i Scylax l'anomenaven Hellas Continua i els historiadors moderns Hellas pr??pia.
El romans van anomenar al pa??s Gr??cia (Graecia) i als hel??lens els hi van dir grecs (graeci). El primer autor que es troba utilitzant aquesta denominaci?? ??s Arist??til que diu que antigament el poble es deia grecs i m??s tard els van dir hel??lens. Es creu que el gentilici grecs fou usat pels habitants de l'oest de Gr??cia (la Magna Gr??cia) i fou el primer conegut pels romans, per?? no es va estendre a tot el poble, sin?? que el nom usat a l'est, hel??lens, fou el que va predominar. Quan Gr??cia fou dominada pels romans la prov??ncia central es va dir Acaia (Achaia) i no pas Gr??cia.
[edita] Muntanyes
El Mont Pindos forma la frontera entre Tess??lia i Epir. Diverses branques surten de les muntanyes Pindos a la zona de mont Tymphrestos (avui Velukhi); al est les dos cadenes de Othrys i Oeta cap al mar; al oest del Tymphrestos continuen les muntanyes epirotes cap al sud. Al sud del Tymphrestos la cadena del Pindos es divideix en dues branques una cap al sud-oest que passa per Et??lia, amb els noms de Corax i Taphiassos, fins al cap Antirrhion a l'entrada del golf de Corint, al altre costat del cap Rhion al Pelopon??s; l'altra branca, cap al sud-est, passa per F??cida, Be??cia i ??tica, sota els noms de Parnassos, Helic??, Cithaeron, i Hymettus, fins a Sunion, la punta sud de l'??tica, i fins i tot les illes Ceos, Citnos, Serifos i Sifnos son continuaci?? de la cadena. Un altra cadena que surt de l'extrem est de l'Oeta, s'est??n per la costa de la mar d'Eubea, creua L??crida i Be??cia (sota els noms de Cnemis, Ptoon, i Teumessos, fins que s'uneix a la cadena Parnes, branca lateral dels monts Cithaeron. Al sud del Parnes la cadena de Pent??licos, on es produeix el c??lebre marbre pent??lic.
Des el mont Pindos cap el est es troba la plana de Tess??lia flanquejada per dues cadenes: les muntanyes Cambunies i el Mont Othrys. Les primeres tenen final a la costa prop del mont Olimp, la muntanya mes alta de Gr??cia amb uns 2956 metres, casi sempre coberta de neu a la part alta. Mont Othrys arriba a la mar entre els golfs Pag??sic i M??lic. Al sud de l'Olimp una cadena de muntanyes primer anomenat Ossa i despr??s Pelion, corre per la zona costera paral??lela al Pindos. Tess??lia tancada per aquestes muntanes, nom??s es accessible al nord per la vall de Tempe, entre l'Olimp i Ossa, per la que el riu Peneios corre cap a la mar; per?? al sud Tess??lia es oberta al mar formant els dos golfs ja esmentats; Epir al oest de Tess??lia es completament muntany??s amb muntanyes que van de nord a sud. A l'illa d'Eubea les muntanyes son continuaci?? de les cadenes Ossa i Pelion i es perllonga cap a Andros, Tenos, Mikonos, i Naxos.
Al peu del mont Lacmon (avui Zygo), el punt on les muntanyes Pindos es divideixen, neixen quatre rius importants: el Aous i el Haliacmon, que reguen Il??l??ria i Maced??nia; i el Peneios i Aquelos, que reguen Tess??lia i Epir. El riu Aquelos forma la frontera entre Acarn??nia i Et??lia fins a desembocar a la mar J??nica a l'entrada del Golf de Corint.
Al sud del mont Tymphrestos, Gr??cia s'arronsa per una esp??cie d'istme o dos golfs un a cada costat: el golf d'Ambr??cia i el golf M??lic. Aquest istme separa la pen??nsula de Gr??cia central de Tess??lia i Epir. La pen??nsula de Gr??cia central es divideix en dos parts: al oest Et??lia i Acarn??nia, muntanyoses com l'Epir; al est, les muntanyes formen un pas conegut per les Term??piles.
Entre el Parnassos i el Oeta hi ha la plana de D??rida corre el riu Cef??s que desaigua al llac Copais. Tamb?? rega Be??cia . ??tica t?? forma triangular amb la base unida a la terra.
La serralada del Cithaeron es perllonga al est sota el nom de Parnes i arriba al golf de Corint i continua formant el pa??s muntany??s de la Meg??rida on sorgeixen les muntanyes Geraneies que creuen Meg??rida per l'oest fins al golf Sar??nic, essent l'illa Salamina continuaci?? de la cadena. Les muntanyes Oneies, paral??leles a les Geraneies, arriben a Corint amb la fortalesa d'Acrocorint i l'istme de Corint.
Les muntanyes del Pelopon??s estan desconnectades de les altres muntanyes de Gr??cia. Sorgeixen a l'Arc??dia, al centre. Al nord una cadena va cap al oest i cap al est i acaba en el mont Cyllene (Z??ria), de 2.373 metres; la punta occidental es l' Erymanthos (Olonos), de 2224 metres i entre aquest i el Cyllene es troben les muntanyes Aroanies (Khelm??s), de 2354 metres; la part oriental es perllonga cap al sud on formen la serralada del Artemision (Turn??ki), de 1772 metres, i Parthenion (R??ino), de 1217 metres. La cadena acaba al Parnon. Al sud d'Arc??dia hi ha una s??rie de muntanyes on neixen els tributaris de l'Alfeios i l'Eurotes; cap el sud-oest la serralada de Lycaeos (Dhiof??rti), de 1420 metres. Des les muntanyes Lycaeos una cadena corre al sud i es troba amb l' Erymanthos, fent el l??mit occidental d'Arc??dia, sense tenir cap nom especial excepte al nord on es anomenada Pholo??; la part occidental es trencada per l'Alfeios que corre cap a la mar.
Les altres muntanyes del Pelopon??s son a Lac??nia i Mess??nia i al sud d'Arg??lida, al est, a l'??lide, al oest; i a Acaia, al nord. Al sud d'Arc??dia les muntanyes Taygetos de nord a sud formen el l??mit entre Mess??nia i Lac??nia, i acaben al cap de Taenarion, l'extrem sud de Gr??cia i d'Europa. La cadena del Taygetos es la mes llarga i alta de la regi?? i arriba als 2408 metres. Des el mont Parnon, cap al sud-est d'Arc??dia una cadena corre de nord a sud paral??lela a la costa i a la cadena del Taenaros i acaba al cap de Malea. Entre aquesta cadena del Parnon i la del Taygetos hi ha la vall de l'Eurotes, on es troba Esparta. Mess??nia es regada pel Pamisos, amb una plana extensa. El riu Neda separa Mess??nia de l'??lide on es troben muntanyes derivades de les d'Arc??dia per?? amb for??a planes, la principal la de Pisa, a la regi?? del riu Alfeios, i una mes al nord al riu Peneios. Acaia t?? tamb?? una cadena muntanyosa amb planes a la zona costera i algunes valls. Arg??lida en el seu mes ampli sentit (entre el golf Sar??nic i el golf Arg??lic) te una cadena muntanyosa amb abund??ncia de planes.
[edita] Rius
Al nord de Gr??cia el Peneios, el Aquelos, el Evenos (a Et??lia paral??lel al Aquelos), el Esperqueios, el Cef??s, el Asopos, el Ilissos (a ??tica), el Alfeios, el Eurotes (a Lac??nia), el Pamisos (a Mess??nia) i el Peneios del Pelopon??s.
[edita] Llacs
Els llacs son a Tess??lia (Nessonis i Boebeis), a Et??lia (Triconis), a Be??cia (Copais) i a Arc??dia (l'Estimpalis i altres menors).
[edita] Volcans i terratr??mols
Algunes zones presenten rastres d'activitat volc??nica: aig??es calentes a les Term??piles, a Aedepsos (Eubea) i a la pen??nsula de Methana, entre d'altres llocs. A l'illa de Tera es troba el volc?? mes important on es va produir una gran erupci?? el 1650.
Els terratr??mols son freq??ents especialment al Pelopon??s. Un terratr??mol especialment greu es va produir el 464 aC amb milers de morts. Algunes ciutats han estat destruides per terratremols com H??lice i Bura a Acaia. El 1817 la ciutat de Vostitza (antiga Aegion) fou casi destru??da.
[edita] Vegeu tamb??
- Art grec:
- Arquitectura grega cl??ssica
- Escultura grega
- Cer??mica grega
- Poesia grega: Homer, P??ndar, S??focles, Arist??fanes
- Llistes de personatges cl??ssics
- Mitologia grega
- Filosofia grega: S??crates, Plat??, Arist??til
- Gr??cia moderna
