Antípater (regent de Macedònia)
De Viquipèdia
Antípater（Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre.
Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia (334 aC) i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III de Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferencies entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre.
El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes.
Antípater fou derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leònatos amb forces macedònies va obligar als atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leònatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar als grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució.
Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas.
El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes; Demades fou detingut i executat al presentar-se probes de que havia mantingut correspondència amb Perdicas.
A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
 |
Аrgéada | Caranos • Comos • Perdicas I • Argeu I • Filip I • Аеrop I • Alcetes I • Аmintes I • Аlexandre I • Perdicas II • Arquelau I • Orestes i Aerop II • Arquelau II • Amintes II • Pausànies • Amintes III • Argeu II • Amintes III • Alexandre II • Ptolomeu I1 • Perdicas III • Amintes IV • Filip II • Alexandre III el gran • Antipater1 • Filip III Arrideu2 • Alexandre IV2 • Perdicas d'Orèstia1 • Antípater1 • Polipercó1 • Cassandre1 |
| Antipàtria | Cassandre • Filip IV • Alexandre V • Antípater I | |
| Аntigònida | Demetri I Poliorcetes • Lisímac de Tràcia i Pirros d'Epir • Ptolemeu II Ceraune • Meleagre • Antípater II Etèsies • Sostenes • Antígon II Gònates • Demetri II • Antígon III Dosó • Filip V • Perseu | |
|
1 Tan sols regent de Macedònia 2 Tan sols rei titular |
