Anoia
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la comarca de l'Anoia. Per a altres significats, vegeu «Riu Anoia». |
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Comarca de Catalunya | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques Centrals |
||
| Capital | Igualada | ||
| Gentilici | Anoienc, anoienca | ||
| Superfície | 866,28 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (2007) • Densitat |
111.655 hab. 128,89 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
33 Consell comarcal |
||
| Web | |||
La comarca de l'Anoia es troba a la zona sud-oriental de la Depressió Central Catalana. La seva capital és Igualada.
Taula de continguts |
[edita] Història
Hi ha restes arqueològiques a la comarca que mostren l'existència d'un poblament molt antic. A Sant Jaume Sesoliveres hi ha restes tribuïdes al paleolític inferior. Mentre a Capellades trobem l'important jaciment de l'Abric Romaní on trobem vestigis de poblament corresponents al Paleolític mitjà i superior.Diverses troballades del neolític fan pensar que a aquella època l'Anoia era habitada i recorreguda per grups de pastors i agricultors. A l'època ibèrica, l'Anoia era ocupada pels lacetans. Durant l'època romana el nucli urbà més important fou els Prats de Rei considerat jurídicament un municipi. A l'ultim terç del s. X, passats 250 anys de la conquesta islàmica i retirats els musulmans que poblaven la conca del Llobregat des del s. IX, fou iniciat el repoblament cristià de la comarca amb la construcció de castells a les muntanyes que l'envoltaven. La part plana de la Conca d'Òdena fou colonitzada al següent segle amb terra de campa i vinyes.
[edita] Geografia
Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.
La comarca es constitueix en 3 unitats geogràfiques bàsiques; la Conca d'Òdena situada a la part central, l'Alta Anoia i l'Anoia Sud que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades". Fora d'aquestes 3 unitats trobem el Bruc que es troba una vegada passat el Port del Bruc i la Llacuna geogràficament a l'Alt Penedès.
La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers a Cervera i Manresa mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.
Les principals unitats de relleu són:
- Serra de Miralles
- Serra de Rubió (amb un parc eòlic)
- Serra del Bruc
- Serra de la Llacuna
- Montserrat (el seu vessant sud-est, així, per exemple pertanyen a la comarca Sant Jeroni, però no la zona del monestir).
El clima de l'Anoia és de transició entre el típicament mediterrani i el continental. Els contrastos tèrmics estacionals són molt marcats. Les primaveres i les tardors són curtes, mentre, els estius i hiverns són llargs i de temperatures extremes. La vegetació natural és típicament mediterrània amb predomini d'alzines i garrigues, alternades en algunes zones amb roures, pinars, garrigues i matolls. L'acció de l'home, però l'ha degradat i ha afavorit la proliferació de pi garric i pi negre.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Argençola | 229 |
| Bellprat | 93 |
| Bruc, el | 1.743 |
| Cabrera d'Anoia | 1.192 |
| Calaf | 3.435 |
| Calonge de Segarra | 205 |
| Capellades | 5.386 |
| Carme | 811 |
| Castellfollit de Riubregós | 194 |
| Castellolí | 468 |
| Copons | 307 |
| Hostalets de Pierola, els | 2.219 |
| Igualada | 36.923 |
| Jorba | 742 |
| Llacuna, la | 878 |
| Masquefa | 7.747 |
| Montmaneu | 199 |
| Òdena | 3.161 |
| Orpí | 183 |
| Piera | 13.652 |
| Pobla de Claramunt, la | 2.193 |
| Prats de Rei, els | 537 |
| Pujalt | 196 |
| Rubió | 161 |
| Sant Martí Sesgueioles | 385 |
| Sant Martí de Tous | 1.104 |
| Sant Pere Sallavinera | 177 |
| Santa Margarida de Montbui | 9.825 |
| Santa Maria de Miralles | 128 |
| Torre de Claramunt, la | 3.466 |
| Vallbona d'Anoia | 1.337 |
| Veciana | 171 |
| Vilanova del Camí | 12.208 |
| Font: Municat | |
[edita] Demografia
Actualment, la població de la comarca es concentra majoritàriament a l'Anoia i municipis més propers, la resta, es troba en municipis més petits
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Vies de comunicació
Les principals vies de comunicació de l'Anoia són:
- Autovia [[N-II|]
- Eix Transversal Eix Transversal
- Eix Valls-Olot C-37
- Eix Garraf-Anoia C-15
Altres vies secundàries importants són:
- C-1412a, que comunica amb la zona de Calaf
- B-244, que comunica Igualada amb Martorell a través de Piera i Masquefa entre altres municipis.
Per la zona de l'Alta Anoia hi passa, també la línia de ferrocarril d'ADIF que uneix Manresa i Saragossa. Igualada, a la vegada, està comunicada amb Barcelona per un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Hi ha un projecte d'un nou eix ferroviari diagonal Lleida-Girona que travessaria la comarca per la zona de la Conca d'Òdena.
[edita] Economia
L'activitat econòmica de la comarca se centra en l'agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l'extensió de la comarca està ocupada per conreus predominant el conreu de secà, principalment cereals. excepte la plana central on es cultiva l'olivera, l'ametller, l'avellaner; la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats a l'Alt Penedès. D'altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l'avicultura, constitueix un complement a la seva economia. La comarca té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indústria tèxtil, la del cuir i la indústria paperera que són seguides en importància per la metal·lúrgica, el sector alimentari i la construcció. El comerç exerceix un paper primordial a Igualada, Calaf i Capellades. Algunes poblacions com Piera o la Llacuna han esdevingut populars zones de segona residència.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Lloc web del Consell Comarcal
- Inforamció de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Plataforma a favor de la creació d'una Vegueria per a la regió del Penedès
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
| Comarques històriques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
