Annibale de Gasparis

De Viquipèdia

Annibale de Gasparis (Bugnara, 9 d'abril de 1819 - Nàpols, 28 de març de 1892). Astrònom i matemàtic italià.

Va ser director de l'Observatori de Capodimonte de Nàpols des de 1864 a 1889, professor d'astronomia en la Universitat local des de 1853 i Senador designat del Regne d'Itàlia (1861).

Un gran observador de petits planetes, va arribar a descobrir visualment:

• (10) Higia (12 d'abril de 1849)
• (11) Partènope (11 de maig de 1850)
• (13) Egeria (2 de novembre de 1850)
• (14) Irene (independentment de John Russell Hind)
• (15) Eunomia (29 de juliol de 1851)
• (16) Psyche (17 de març de 1852)
• (20) Massalia (19 de setembre de 1852, independentment de Jean Chacornac.
• (24) Temis (5 d'abril de 1853)
• (63) Ausonia (10 de febrer de 1861)
• (83) Beatriz (26 d'abril de 1865)

[edita] Premis i reconeixements

• Medalla d'or de la Reial Societat Astronòmica (1851)
• Medalla Herschel de la Reial Societat de Londres (1852)
• Duen el seu nom l'asteroide (4279) de Gasparis, un cràter lunar (De Gasparis i el Rimae de Gasparis (una fractura de 93 km de longitud prop del cràter).