Anníbal Barca
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Anníbal (desambiguació)». |
Anníbal o Hanníbal (247 aC – 182 aC) fou un polític i cabdill militar de l'antic imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica: comandà un exèrcit per la península Ibèrica, el qual travessà penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia a combatre els romans.
L'any 221 aC Asdrúbal morí assassinat a Cartago Nova, i el seu cunyat Anníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès.
Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare Amílcar Barca que, a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.
[edita] Continuació de l'expansionisme púnic
Abans de morir, Asdrúbal havia fet progressar el territori controlat pels púnics des de Cartagena fins al cap de la Nau a Xàbia, però Anníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.
A la llum del tractat romanocartaginès de l'any 226 aC aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin el riu Ebre. No obstant això, en la pràctica hi havia un enutjós obstacle en el procés d'expansió: la ciutat de Sagunt.
La correlació d'aliances a Sagunt i el seu hinterland era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la pro cartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu del turboletes, veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial a Cartago.
[edita] La presa de Sagunt
Anníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir-li a Anníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué (218 aC). Roma, immediatament, li declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos. Vegeu l'article Guerres púniques.
[edita] El final d'Anníbal
Anníbal es veié obligat a anar a ajudar Cartago tot i que aquesta no li volgué enviar tropes per acabar amb Roma, va combatre a la plana de Zama però en perdre la batalla de Zama (202 aC) a mans d'Escipió Anníbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal·lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es féu nomenar sufet, un càrrec equivalent al de cònsol romà.
Set anys després de la desfeta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l'ànim d'Anníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exilià en secret i s'establí a l'Àsia Menor, on intentà aixecar una revolta contra Roma. En descobrir-se els seus plans, es refugià a la cort del rei Prússies de Bitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se amb verí per no ser capturat. Era l'any 183 aC.
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
