Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Angl??s - Viquip??dia

Angl??s

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre l'idioma. Per a altres significats, vegeu ??Angl??s (la Selva)??.
Angl??s
'English'
Pronunciaci??: AFI: [??????gl????]
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: Estats Units, Regne Unit, Canad??, Austr??lia, i altres pa??sos de la Comunitat Brit??nica de Nacions.
Regi??: Europa Occidental (Regne Unit, Irlanda, Nord-Am??rica (Estats Units, el Canad??, i a algunes comunitats i ciutats de M??xic), alguns pa??sos d'??frica, alguns pa??sos d'??sia, Oceania (principalment a Austr??lia i Nova Zelanda)
Parlants: 340 milions (600 milions inclouent els que la parlen com a segona llengua)
R??nquing: 2-4 (dep??n de la metodologia)
Classificaci?? gen??tica: llengua indoeuropea

  germ??nica
    occidental
      angl??s

estatus oficial
Llengua oficial de: Austr??lia, Bahames, Barbados, Bermuda, Dominica, Gibraltar, Grenada, Guyana, Irlanda, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Lucia, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago, el Regne Unit, als estats dels Estats Units i a la Uni?? Europea
Regulat per: Cap instituci??
codis de la llengua
ISO 639-1 en
ISO 639-2 eng
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL eng
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'angl??s o angl??s[1] (??udio ? i  escolteu-ne la pronunciaci?? en angl??s) ??s una de les lleng??es m??s parlades al m??n, i la m??s utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germ??nica occidental de la fam??lia indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per lleng??es llatines, principalment per al dialecte franc??s de Normandia. La llengua actual que li ??s m??s propera ??s el fris??. L'escoc??s t?? un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'angl??s, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Taula de continguts

[edita] Extensi??

L'angl??s ??s el primer idioma a Austr??lia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Am??rica, encara que a aquest pa??s no ??s oficial, sin?? de facto, i cada estat pot escollir les lleng??es oficials per al seus territoris.

Tamb?? ??s un dels idiomes principals a Belize (amb el castell??), el Canad?? (amb el franc??s), Camerun (amb el franc??s i diverses lleng??es africanes), Dominica (amb el franc??s i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el franc??s i el crioll), els Estats Federats de Micron??sia, Irlanda (amb el ga??lic), Lib??ria (amb diverses lleng??es africanes), Singapur i Sud-??frica (amb l'afrikaans i diverses lleng??es africanes).

??s oficial (per?? sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, G??mbia, l'??ndia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Nam??bia, Nig??ria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Swazil??ndia, Tanz??nia, Z??mbia i Zimbabwe.

A m??s a m??s ??s la principal llengua de treball en les relacions internacionals i una de les traduccions obligades dels documents de la Uni?? Europea. ??s considerat per molts com la lingua franca moderna, per aix?? han sorgit versions simplificades, com el Basic English, per usar-se nom??s entre persones de lleng??es diferents.

[edita] Hist??ria

L'angl??s prov?? de la llengua parlada per les tribus germ??niques (angles, sets i saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'angl??s antic parlat en aquella ??poca ??s la base de l'angl??s modern. La llengua va rebre moltes influ??ncies n??rdiques i sobretot del franc??s, despr??s de la invasi?? normanda el 1066. L'angl??s mitj?? (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llat??. Aix?? doncs, hi ha un gran nombre de sin??nims, que provenen d'arrels germ??niques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visi??), freedom o liberty (llibertat). L'angl??s modern (modern English) va comen??ar a l'??poca de Shakespeare.

L'??s de l'angl??s es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i m??s tard arreu de les col??nies de l'Imperi Brit??nic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 ??s de 402.000.000. El potencial econ??mic, pol??tic, cient??fic i cultural dels Estats Units d'Am??rica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicaci??.

[edita] Vocabulari

At??s que l'angl??s ha estat for??a influenciat per diverses lleng??es (germ??niques, llatines, escandinaves, celtes i altres), ??s la llengua amb el m??s gran nombre de mots. Les paraules d'origen germ??nic s??n usualment m??s curtes i m??s informals. Les paraules d'origen llat?? s??n m??s "educades" o "elegants". L'angl??s tamb?? adopta noves paraules amb m??s facilitat que altres lleng??es. No hi ha un estimat prec??s del nombre de mots de la llengua, per??, el Oxford English Dictionary n'inclou m??s de 500.000. Altres organitzacions estimen m??s de 800.000.

At??s que l'angl??s t?? un vocabulari prou ampli i divers, ??s dif??cil establir percentatges per l'origen de les paraules. Per??, una estimaci?? feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:

  • mots d'origen franc??s (inclou franc??s antic, dialectes del franc??s i anglo-franc??s): 28,3%
  • llat?? (inclou termes cient??fics o t??cnics): 28,24%
  • angl??s antic (origen germ??nic), angl??s mitj??, escandinau o n??rdic i neerland??s 25%
  • grec 5,32%
  • sense origen etimol??gic prec??s: 3,28%
  • derivats de noms de persones: 3,28%
  • altres lleng??es: 1%


[edita] Sistema d'escriptura

L'angl??s utilitza l'alfabet llat?? en l'escriptura. L'ortografia de l'angl??s ??s etimol??gica i no pas fon??tica, especialment per a les paraules d'origen llat?? o recentment incorporades del franc??s. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germ??nic i les adaptades antigament del franc??s, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciaci?? d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

[edita] Principals dialectes

  • dialectes de l'Anglaterra
  • dialectes americans
  • australi??
  • canadenc
  • caribeny
  • escoc??s
  • angl??s gal??l??s
  • angl??s de l'??ndia
  • dialectes de l'Irlanda
  • angl??s de Terranova
  • novazeland??s
  • sudafric??
  • angl??s de Singapur (Singlish)
  • angl??s de Mal??isia (Manglish)

[edita] Remarques

  1. ??? Angl??s en pron??ncia occidental i angl??s en pron??ncia oriental. Per a m??s informaci??, consulteu: el Llibre d'estil

[edita] Articles relacionats

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
Existeix una edici?? en angl??s de la Viquip??dia
Lleng??es germ??niques m??s parlades
Afrikaans | Alemany | Angl??s | Dan??s | Jiddisch | Neerland??s | Noruec | Suec
Lleng??es germ??niques menys parlades
Fero??s | Fris?? | Island??s | Luxemburgu??s
Lleng??es i dialectes germ??nics reconeguts
Baix alemany / baix sax?? | Limburgu??s | Scots
Assignatures a l'ESO

Matem??tiques ?? Llengua catalana ?? Llengua castellana ?? Llengua anglesa ?? Ci??ncies naturals ?? Ci??ncies socials
Educaci?? per a la ciutadania ?? Educaci?? musical ?? Educaci?? f??sica ?? Educaci?? visual i pl??stica ?? Religi??

En altres lleng??es