Andorra

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Per a altres significats, vegeu ??Andorra (desambiguaci??)??.


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Virtus Unita Fortior
(??La uni?? fa la for??a?? en llat??)

Idiomes oficials

Catal??

Capital Andorra la Vella
42?? 30' N, 1?? 31' E

Ciutat m??s gran Andorra la Vella

Govern

Copr??ncep episcopal
Copr??ncep franc??s
President del govern

coprincipat parlamentari
Joan Enric Vives i Sic??lia
Nicolas Sarkozy
Albert Pintat Santol??ria

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 468 km?? (178??)
despreciable

Poblaci??
- Estimaci??
- Cens 2006
- Densitat (181??)
81.222
174 hab/km?? (-)

Moneda Euro?? (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independ??ncia

1278

Himne nacional

El gran Carlemany

Domini internet .ad

Codi telef??nic +376

Gentilici Andorr??, andorrana

¹Fins el 1999, la pesseta espanyola i el franc franc??s.

Andorra, o el Principat d'Andorra (nom oficial), ??s un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, la capital del qual ??s Andorra la Vella. Segons la Constituci?? andorrana, la figura del cap d'estat andorr?? est?? dividida en dos copr??nceps que corresponen a les persones del President de la Rep??blica Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell. L'idioma oficial d'Andorra ??s el catal??.

Durant molt de temps pobra i a??llada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud (Catalunya) i Fran??a al nord (Llenguadoc-Rossell?? i Migdia-Pirineus), va comen??ar a prosperar t??midament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els b??ndols.

Des dels anys 1960 ha aconseguit una notable prosperitat gr??cies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant d'Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de Fran??a. Un dels factors que m??s atreu el comer?? i els clients ??s el fet que els impostos s??n sensiblement menors que als estats de la Uni?? Europea.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Pol??tica
3 Subdivisi?? administrativa
4 S??mbols
5 Geografia
6 Economia
7 Demografia
8 Transports
9 Cultura
10 Telecomunicacions
- 10.1 R??dio i televisi??
11 Vegeu tamb??
12 Enlla??os externs
13 Refer??ncies

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria d'Andorra

A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansi?? d'aquest comtat cap al sud (Mur, ??ger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys m??s f??rtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir inter??s per al Comte. Per aix?? les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellb?? i, mitjan??ant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aqu?? Andorra ser?? un Co-senyoriu encap??alat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges (1278 i 1288), documents que fixen els l??mits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aqu?? al Regne de Fran??a). A partir d'un Edicte del Rei franc??s Enric IV de Fran??a promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de Fran??a (avui el President de la Rep??blica Francesa).

Andorra en l'Imperi Napole??nic (1812-1814).
Departament del Segre (D??partement du S??gre)

Aquesta estructura arribar?? fins a l'actualitat, i ??s el que ha perm??s a Andorra mantenir la seva independ??ncia, excepte en curts per??odes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Franc??s es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerd??, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, Fran??a va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions.

El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei Bor??s I d'Andorra pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Gu??rdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i m??s endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal.

De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament franc??s a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny de 1940 ??s la data en qu?? Fran??a es rendeix a l'ex??rcit alemany). L'any 1958 Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya, referent a la Primera Guerra Mundial; Andorra fou oblidada en el Tractat de Versalles, per la qual cosa els dos pa??sos varen estar legalment en guerra fins aleshores^[1]. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial.

L'any 1981 amb la creaci?? del govern andorr??, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separaci?? de poders al pa??s i el proc??s de reformes que culminar?? amb l'elaboraci?? de la primera Constituci??, votada pel poble en refer??ndum el 14 de mar?? de 1993.

La ind??stria tur??stica i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional a??llament del pa??s, que es va dotar d'una moderna constituci?? el 1993.

[edita] Pol??tica

Fins fa ben poc, el sistema pol??tic d'Andorra no tenia una divisi?? de poders clara entre l'executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constituci?? estableix Andorra com una democr??cia parlament??ria sobirana que t?? els Copr??nceps com a Caps d'Estat; els dos Copr??nceps s??n considerats en un mateix nivell i tenen un poder simb??lic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern ??s qui ret?? el poder executiu.

El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, en nombre no superior a deu, ??s el responsable de la pol??tica nacional i internacional de l'Estat andorr?? i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa de la Vall a Andorra la Vella), que ??s qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir m??s de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres s??n escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d'abast nacional i l'altra meitat en representaci?? de cadascuna de les set parr??quies.

La defensa ??s responsabilitat de Fran??a i Espanya.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Vista del Pas De La Casa des d'Envalira (primera ciutat andorrana despr??s de la frontera andorrano-francesa).

Parr??quies d'Andorra

Andorra es divideix en set Parr??quies. La seg??ent llista est?? per ordre protocol??lari, amb els codis postals introdu??ts l'any 2004:

Canillo	AD100
Encamp	AD200
Ordino	AD300
La Massana	AD400
Andorra la Vella	AD500
Sant Juli?? de L??ria	AD600
Escaldes-Engordany	AD700

Aquestes Parr??quies porten el nom de cadascuna de les set principals ciutats. Escaldes-Engordany va ser creada l'any 1978 de la divisi?? de la Parr??quia d'Andorra La Vella.

[edita] S??mbols

Escut d'Andorra a la Casa de la Vall

[edita] Escut

L'escut del Principat d'Andorra, el lema del qual ??s "Virtus Unita Fortior" (La uni?? fa la for??a), est?? format per quatre cases (2 per cada Copr??ncep).

Caserna superior esquerre: Mitra daurada i un b??cul d'or en direcci?? d'una barra en la seva part posterior sobre un camp de gules.
Caserna inferior esquerre: Quatre barres de gules del Principat de Catalunya sobre camp d'or.
Caserna superior dreta: Tres barres de gules del comtat de Foix sobre camp d'or.
Caserna inferior dreta: Vaques del vescomtat de Bearn.

[edita] Bandera

La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment en 1866 i est?? formada per tres franges verticals en blau, groc i vermell. Al centre es mostra l'escut d'Andorra, per diferenciar-la de les banderes de Mold??via, Txad i Romania.

[edita] Himne

La lletra de l'himne, titulat El gran Carlemany, la va escriure Joan Bell-lloc i Viu i la m??sica va ser composta per Enric Marfany Bons. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.

[edita] Geografia

antic mapa d'Andorra

El Principat d'Andorra t?? una superf??cie de 468 km2 i es situa al vessant mediterrani dels Pirineus orientals. El territori andorr?? ??s predominantment muntany??s, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y solcades pels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, que s'ajunten per formar la Gran Valira que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que ??s el punt m??s baix d'Andorra, a 870 m). Al nord-est del pa??s l'anomenada solana d'Andorra, al voltant del Pas de la Casa, drena vers l'oce?? Atl??ntic a trav??s de l'Ari??ja, que fa de frontera amb Fran??a.

Els l??mits geogr??fics es troben: al nord, a Basers de Font Blanca (42?? 39' 15" N); al sud, Conangle-Riu Runer (42?? 25' 38" N); a l'oest, coll de l'Aquell (1?? 25' 34" E); a l'est, riu de la Palomera i riu Ari??ja (1?? 47' 19" E).

El clima andorr?? ??s similar al dels seus ve??ns (clima temperat), per?? a causa de l'altitud s'hi donen m??s dies de neu a l'hivern i unes temperatures m??s fresques a l'estiu.

[edita] Economia

El turisme, el principal recurs de la petita per?? pr??spera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i m??s de 10 milions els turistes que visiten anualment el pa??s, atrets per una taxaci?? menys forta (comer??os), les pistes d'esqu??, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist redu??t per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen m??s b??ns de consum i uns preus m??s atractius que pel passat. ??s segurament per aquesta ra?? que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el pa??s cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al per??ode hivernal que l??gicament s'adre??a al major nombre amb un dels m??s vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern).

El sector bancari, en un pa??s considerat com un parad??s fiscal, tamb?? contribueix substancialment a l'economia. La producci?? agr??cola ??s limitada ???nom??s el 2% de la terra ??s cultivable??? i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera ??s la cria de bestiar ov??. Els principals productes manufacturats s??n el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.

Andorra no ??s un membre de ple dret de la Uni?? Europea, per?? gaudeix d'una relaci?? especial dins de la Uni??; per exemple, ??s tractada com un membre m??s de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, ??s tractada com un pa??s no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no t?? moneda pr??pia i usa la dels estats ve??ns. Abans de 1999 utilitzava el franc franc??s i la pesseta espanyola, que foren substitu??des per la moneda ??nica, l'euro. A difer??ncia dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com M??naco, San Marino o el Vatic??), Andorra no encunya les seves pr??pies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Uni?? Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pr??pia moneda.

[edita] Demografia

Els andorrans s??n minoria en el seu propi pa??s; nom??s un 33% del total de la poblaci?? t?? la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majorit??riament, despr??s catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos).

L'??nica llengua oficial ??s el catal??. Andorra comparteix molts trets culturals amb els altres territoris dels Pa??sos Catalans, si b?? el castell??, el portugu??s i el franc??s tamb?? hi s??n lleng??es d'??s habitual. La religi?? predominant ??s la cat??lica.

El 2004 el creixement de la poblaci?? andorrana va ser del 6,30% respecte a l'any anterior. Aquest increment correspon a una bona part a la regularitzaci?? dels rebuts rosa, autoritzaci?? de treball antiga en vigor des del 1998. Aquest valor hauria doncs de distribuir-se entre el 1998 i el 2004 i s???estima que ??s per a unes 7.500 persones. El 2004 destaca tamb?? un increment real de la poblaci?? de prop de 2.500 persones per sobre del creixement te??ric de la regularitzaci??.

Per parr??quia, el creixement ha estat for??a irregular, amb una augment a Canillo del 13,97%, a Encamp del 9,23%, a Ordino del 10,81%, a la Massana del 9,76%, a Andorra la Vella del 3,85%, a Sant Juli?? del 6,88% i a Escaldes-Engordany del 3,15%. Aix?? confirma la tend??ncia de la poblaci?? a moure???s cap a les parr??quies altes des de fa alguns anys.

L'any 2006 la poblaci?? ??s de 81.222 habitants.

[edita] Transports

Andorra es comunica amb l'exterior a trav??s de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discussi?? des de fa diversos anys amb el govern espanyol i catal?? per a la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell), per?? t?? una infraestructura de carreteres prou ??mplia per poder cobrir la major part del pa??s (cal tenir en compte que el fet de ser un pa??s muntany??s en dificulta i n'encareix la construcci??).

Tamb?? es possible accedir al Principat amb les l??nies regulars d'autob??s, que connecten Andorra amb pr??cticament qualsevol punt d'Europa.

A notar que diverses noves realitzacions s??n en curs: ampliaci?? dels ??ltims trams dif??cils sobre les carreteres principals i t??nels, del qual un que permetr?? anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen una Y...).

Una altra manera d'arribar-hi ??s a trav??s dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. ??bviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els pa??sos d'alta muntanya.

Article relacionat: Projecte de l??nia Barcelona-Andorra

[edita] Cultura

La cultura, la llengua i la tradici?? a Andorra s??n catalanes. La Constituci?? d'Andorra defineix el catal?? com a llengua oficial de l'estat. Altres lleng??es que s'hi parlen provenint de la immigraci?? s??n, per ordre, el castell??, el portugu??s i el franc??s.

Segons l'Observatori del Centre de Recerca Sociol??gica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos ling????stics a Andorra s??n els seg??ents:

	Llengua materna	Llengua habitual
Catal??	38,8%	58,3%
Castell??	35,4%	37,3%
Portugu??s	15,0%	3,5%
Franc??s	5,4%	2,2%
Font: L'Observatori de l'Institut d'Estudis Andorrans

Les altres lleng??es d'??s menor s??n el gallec, l'angl??s, l'??rab i l'hindi. Per nacionalitats, tenen com a llegua materna el catal?? el 64% de la poblaci?? amb nacionalitat andorrana i el 36% dels residents amb nacionalitat espanyola. Malgrat que la llengua d'??s m??s habitual hi ??s el catal??, un 68,7% de la poblaci?? t?? la percepci?? que la llengua m??s parlada ??s el castell??.

L'oficialitat del catal?? en un estat independent li permet una certa pres??ncia en l'??mbit internacional. L'ingr??s d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la hist??ria l'??s del catal?? en una assemblea d'aquesta organitzaci??. Tamb?? Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Can???? d'Eurovisi?? l'any 2004 amb Marta Roure i la can???? Jugarem a estimar-nos. Fins el moment, en cap de les 4 participacions ha pogut passar de la semifinal.

[edita] Telecomunicacions

[edita] R??dio i televisi??

La primera emissora de r??dio comercial que va emetre des d'Andorra va ser R??dio Andorra (va estar en actiu des del 1939 fins al 1981). El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la r??dio i la televisi?? com serveis p??blics essencials al crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat p??blica ???R??dio i Televisi?? d'Andorra, S. A.???

El 1990 es va fundar la r??dio p??blica R??dio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores FM i hi havia 16.000 aparells de r??dio.

Com canal de televisi?? aut??cton ??nicament existeix la cadena p??blica nacional Andorra Televisi??, creada el 1995, encara que el Govern promou l'emissi?? de canals internacionals dintre del Principat. Les primeres emissions anal??giques de televisi?? van anar amb les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2, la catalana TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i ??dhuc emetent en anal??gic, van anar introduint???se el canal catal?? Canal 33 (actualment [[K3/300]), la cadena espanyola Antena 3 i la francesa M6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre del 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La Sexta, el canal catal?? 3/24, el canal franc??s NRJ12, la portuguesa RTP, la nord-americana CNN International, la brit??nica BBC World i el francoalemany ARTE.