Andalusia

De Viquip??dia

Andalusia (en castell?? Andaluc??a) ??s una comunitat aut??noma d'Espanya. Limita al nord amb Extremadura, Castella-La Manxa i la regi?? de M??rcia, a l'est amb la mar Mediterr??nia, a l'oest amb Portugal. Andalusia t?? 87.268 km?? de superf??cie total. Tenia 7.478.432 habitants l'any 2003. Est?? formada per les prov??ncies d'Almeria, Cadis, C??rdova, Ja??n, Granada, Huelva, M??laga i Sevilla. Andalusia ??s la comunitat aut??noma m??s poblada d'Espanya i la segona m??s extensa. Andalusia es troba a l'extrem sud-occidental d'Europa, limitant al sud amb l'estret de Gibraltar.

Andalusia ??s reconeguda en el Pre??mbul de l'Estatut d'Autonomia del 2007 com a realitat nacional, que la constituci?? espanyola reconeix com a nacionalitat hist??rica, a l'empara del disposat a l'article segon de la Constituci?? espanyola, que reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les mateixes. A Andalusia, hi ha grups pol??tics i socials que propugnen pel reconeixement d'Andalusia com a naci??.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia 3 Pol??tica i govern 3.1 La Junta d'Andalusia 3.2 Estatut d'autonomia 3.3 Divisions administratives 4 Demografia 5 Economia 6 Refer??ncies

[edita] Topon??mia

L'origen del mot Andalusia encara ??s controvertit. Prov??, indubtablement, del terme Al-??ndalus, que es referia a la pen??nsula Ib??rica musulmana -al comen??ament, tota la pen??nsula llevat dels petits enclaus cristians independents del nord) des del 711 al 1492. Durant la Reconquesta cristiana, aquest nom va designar exclusivament el sud peninsular, i es va convertir, com a denominaci?? castellanitzada, el terme per referir-se a l'??ltim territori a ser reconquerit. La primera hip??tesi sobre l'origen del mot suggereix que Al-??ndalus es fruit de l'evoluci?? d'"Atlas" cap a "Antalas" - "Andalas" - "??ndalus", aix?? suggerint que prov?? del terme m??tic de l'"Atl??ntida" at??s el desenvolupament de la civilitzaci?? de Tartessos. Una altra hip??tesi suggereix que Al-??ndalus prov?? de la degeneraci?? ling????stica de Landahlauts, nom germ??nic del sud d'Hisp??nia durant el temps dels visigots, la pronunciaci?? de la qual era l??ndalos. Aquest terme provendria de landa, "terra" i hlauts, "sorteig". Segons aquesta hip??tesi els ??rabs van afegir-hi l'article ??rab al-.

[edita] Geografia

Vegeu tamb??: Rius d'Andalusia

El relleu d'Andalusia ??s format per tres unitats fonamentals:

• Sierra Morena el l??mit natural entre la plana castellana i Andalusia, amb una altitud m??xima de poc m??s de 1.300 msnm.
• Les serralades B??tiques (Penib??tica i Subb??tica) paral??leles a la mar Mediterr??nia. Compr??n entre d'altres a la Sierra Nevada, on est troba la cota m??s alta de la pen??nsula Ib??rica: el pic Mulhac??n (3.478 m).

• La vall de Guadalquivir: un territori gaireb?? pla que s'obre al Golf de Cadis al sud-oest.

Andalusia ??s situada dins del domini clim??tic mediterrani, amb hiverns plujosos i estius secs i c??lids. El relleu accidentat hi produeix fortes variacions, amb illes de clima de muntanya a les serres m??s elevades (Nevada, G??dor) i zones de tend??ncia m??s continental (vega de Granada). Les precipitacions disminueixen d'oest cap a l'est; el punt que rep m??s precipitacions ??s la Serralada de Grazalema (2.218 mm anuals) i els menys pluj??s ??s al Cap de Gata, que alhora ??s el punt m??s sec d'Europa (amb 117 mm anuals). La temperatura mitjana anual d'Andalusia ??s superior als 16??C, encara que amb variacions geogr??fiques, oscil??lant entre els 18,5??C a M??laga fins als 15,1??C a Baeza. El mes m??s fred ??s el gener (6,4??C de temperatura mitjana a Granada) i el m??s calor??s ??s agost (28,5??C de temperatura mitjana a ??cija).

Andalusia t?? una gran diversitat hidrol??gica ja que els seus rius drenen tant cap a l'Atl??ntic com al Mediterrani. De la vessant atl??ntica s??n les conques de Guadiana, Odiel-Tinto, Guadalquivir, Guadalete-Barbate, i de la vessant mediterr??nia les del Guadiaro, Guadalhorce, Guadalmedina, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] La Junta d'Andalusia

L'organitzaci?? institucional d'Andalusia es denomina Junta d'Andalusia. Est?? integrada pel Parlament d'Andalusia, el President de la Junta d'Andalusia i el Consell de Govern.

• El Parlament d'Andalusia ??s l'assemblea legislativa de la comunitat, les funcions principals de la qual s??n la proposici??, elaboraci?? i aprovaci?? de les lleis, aix?? com l'elecci?? del President de la Junta.
• El President de la Junta d'Andalusia, al seu torn, ??s el representant suprem de la comunitat aut??noma i el cap de govern aix?? com el representant ordinari de l'Estat espanyol. S'elegeix per majoria absoluta amb el ple del Parlament i ??s anomenat posteriorment pel rei d'Espanya.
• El Consell de Govern d'Andalusia ??s l'??rgan pol??tic i administratiu superior de la comunitat presidit pel President de la Junta; ??s a dir, ??s la branca executiva del govern andal??s. Est?? constitu??t per consellers nomenats pel President de la Junta que s'encarreguen dels diversos ministeris o conselleries.

El poder judicial recau sobre el Tribunal Superior de Just??cia d'Andalusia; tanmateix, el tribunal no ??s un ??rgan propi de la comunitat ans forma part del Poder Judicial de l'Estat espanyol, ??nic per a tot el regne i que no pot ser transferit a les comunitats aut??nomes.

Els partits pol??tics amb representaci?? al Parlament d'Andalusia s??n:

• El Partit Socialista Obrer Espanyol d'Andalusia
• El Partit Popular d'Andalusia
• L'Esquerra Unida LV CA
• El Partit Andalusista.

[edita] Estatut d'autonomia

Andalusia va accedir a l'autonomia per mitj?? de l'article 151 de la constituci?? espanyola de 1978. Andalusia es va constituir com a comunitat aut??noma de l'Estat espanyol el 28 de febrer, 1980; el seu dret autonomia es basa, segons l'Estatut d'Autonomia de 1980, en la "identitat hist??rica, i l'autogovern que la constituci?? permet a tota nacionalitat, en plena igualtat amb la resta de les nacionalitats i regions que composin Espanya, i amb el poder que emana de la constituci?? i el poble andal??s".

L'octubre del 2006, la Comissi?? Constitucional de les Corts Generals d'Espanya aprov?? amb els vots favorables dels PSOE, IU i PP, un nou estatut d'autonomia que reconeix, al Pre??mbul, la realitat nacional d'Andalusia. El 2 de novembre, 2006, el Congr??s dels Diputats va ratificar el text amb cap vot en contra; ??s, de fet, el primer estatut d'autonomia que s'aprova sense cap vot en contra. Va ser aprovat pel Senat espanyol el 20 de desembre, 2006 i ratificat per refer??ndum pel poble andal??s el 18 de febrer, 2007.

[edita] Divisions administratives

Andalusia es divideix en vuit prov??ncies que, alhora, es divideixen en 770 municipis. Les vuit prov??ncies d'Andalusia s??n:

• Almeria, que es divideix en 102 municipis.
• Cadis, que es divideix en 44 municipis.
• C??rdova, que es divideix en 75 municipis.
• Granada, que es divideix en 168 municipis.
• Huelva, que es divideix en 79 municipis.
• Ja??n, que es divideix en 97 municipis.
• M??laga, que es divideix en 100 municipis.
• Sevilla, que es divideix en 105 municipis.

A m??s, Andalusia es divideix en 62 comarques. No obstant, aquesta subdivisi?? territorial no t?? cap autonomia ni s??n regulades oficialment, com ??s el cas de les comarques de Catalunya, ans s??n reconegudes pel seu ??mbit cultural.

[edita] Demografia

Andalusia ??s la comunitat m??s poblada d'Espanya, que el 2006, era superior als 7,9 milions d'habitants. Aquesta poblaci?? es concentra, sobretot, a les capitals provincials i a les ??rees constaneres. La meitat de la poblaci?? andalusa es concentra en les 28 ciutats amb m??s de 50.000 habitants.

Les ??rees metropolitanes m??s grans d'Andalusia, el 2005 eren:

• ??rea de Sevilla (1.427.060 habitants)
• ??rea de M??laga (1.074.074 habitants)
• Badia de C??dis (620.000 habitants)
• ??rea de Granada (473.714 habitants)
• ??rea d'Almeria (369.998 habitants)
• ??rea de C??rdova (321.164 habitants)
• ??rea de Ja??n (233.561 habitants)

La capital i ciutat m??s gran ??s Sevilla que amb 709.975 habitants el 2003 ??s la quarta ciutat d'Espanya i la tercera ??rea metropolitana d'Espanya. Sevilla es troba a l'oest de la comunitat, a la vora del curs baix del Guadalquivir.

[edita] Economia

Segons dades del 2005,^[1] el Producte interior brut andal??s, a preus del mercat, er ade 127.682 millons d'euros, amb un creixment mitj?? del 3,65% entre el 2000 i el 2005, superior a la taxa de creixement de l'Estat espanyol i de l'Eurozona. Aquest creixement ha perm??s que Andalusia increment??s la seva participaci?? del PIB des del 2000 en cinc d??cimes, al 13,8% de l'Estat. No obstant, durant el mateix per??ode, la poblaci?? andalusa ha experimentat un creixement substancial, de 459.000 persones, sobre tot degut a la immigraci??, la qual cosa no ha elevat de manera important el PIB per c??pita andal??s en relaci?? amb les comunitats del nord. El 2005, el PIB per c??pita era poc superior als 16.200 ??? per persona, al 75,5% de la mitjana de la Uni?? Europea, l'objectiu de converg??ncia.

[edita] Refer??ncies

FiestasdeAndalucia.com Portal de fires i festes tradicionals d' Andalusia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Andalusia