Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Amsterdam - Viquip??dia

Amsterdam

De Viquip??dia


Amsterdam
Pa??s Holanda
Prov??ncia Imatge:Noord-Holland coat.gif Holanda Septentrional
Altitud 0 msnm
Poblaci?? 742.951 hab. 2006
Idioma oficial Holand??s
Coordenades 52?? 51??? N, 04?? 52??? ECoordenades: 52?? 51??? N, 04?? 52??? E
Superf??cie 130 Km??
Codi postal 10xx
Prefix telef??nic (+031) 20
Fundaci?? Segle XII
Alcalde Job Cohen
Localitzaci?? d' Amsterdam

Amsterdam ??s la capital dels Pa??sos Baixos (si b?? la seu del govern n'??s l'Haia). Est?? situada a l'oest del pa??s, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la prov??ncia d'Holanda Septentrional.

Ara ??s la ciutat m??s gran del pa??s i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva poblaci?? era de 742.209 habitants, i la de l'??rea metropolitana d'1,5 milions.

Juntament amb Rotterdam, Utrecht i l'Haia ??s una de les ciutats m??s importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (dam en neerland??s. L'any 1275 va passar a ser ciutat.

Els primers habitants van adquirir un talent per al comer?? i a partir del segle XIV el comer?? amb les ciutats hanse??tiques es va desplegar.

Al segle XVI va comen??ar la guerra holandesa per la independ??ncia contra Espanya. Tot i trobar-se originalment del b??ndol espanyol, la ciutat va canviar de b??ndol l'any 1578. Com resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva ??poca. Les guerres santes cremaven en tota Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes fam??lies adinerades jueus d'Espanya i Portugal, mercaders reeixits d'Anvers i hugonots de Fran??a van buscar refugi a la ciutat holandesa.

El segle XVII va ser l'edat daurada. En arribar a Am??rica del Nord, Indon??sia, Brasil i ??frica, les embarcacions d???Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i pol??tic. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El fam??s pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta ??poca. El port es torn?? el m??s important del m??n.

Els segles XVIII i XIX van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i Fran??a arran de la guerra francoholandesa van produir moltes baixes. A finals del segle XIX la revoluci?? industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicaci?? amb la resta d'Europa i del m??n. Amsterdam va obtenir un nou impuls, per?? mai va tornar a arribar a la seva magnific??ncia anterior.

La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire ja que els Pa??sos Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comer?? i la ind??stria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, eliminant la seva poblaci?? jueva gaireb?? per complet.

Pr??viament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comer?? de diamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desapar??ixer gaireb?? completament despr??s de la guerra. Continua sent un centre important del comer?? de diamants, per?? Anvers a B??lgica n'??s l'actual capital mundial.

[edita] Topon??mia

Riu Amstel de NitTela per pintor Frans Koppelaar
Riu Amstel de NitTela per pintor Frans Koppelaar

Al principi del segle XIII els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i Fran??a van construir un dic a trav??s del riu Amstel. La ciutat situada a l'empla??ament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escur??ar a Amsterdam. Encara avui en dia A'dam es utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.

[edita] Demografia

Canals d'Amsterdam
Canals d'Amsterdam

[edita] Llocs d'inter??s

Amsterdam t?? un dels centres hist??rics m??s grans d'Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una s??rie de canals semi-circulars. Alguns llocs d'inter??s a la ciutat s??n el Rijksmuseum, el Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d'Anna Frank, el Concertgebouw (sala de concerts de l'orquestra), aix?? com el districte roig.

[edita] Esports

Amsterdam ??s la llar de l'Ajax, equip de la Lliga de Futbol Neerlandesa. L'equip juga de local sl modern estadi Amsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. L'equip comparteix el recinte esportiu amb els Amsterdam Admirals, un equip de futbol americ?? que va guanyar la World Bowl de la NFL Europe l'any 2005 per primera vegada. La ciutat tamb?? compta amb un club de hoquei, l'Hockei Club Amsterdam.

L'any 1928, Amsterdam va ser seu dels IX Jocs Ol??mpics. L'Estadi Ol??mpic constru??t per a l'ocasi?? ha estat completament restaurat i actualment s'utlitza per a esdeveniments culturals i esportius.

[edita] Transport

L'aeroport d'Schiphol, situat al sud de l'aglomeraci?? (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), ??s el m??s gran dels Pa??sos Baixos, i el quart m??s gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.

[edita] Clima

Promig de temperatures

  • Gener 2??C
  • Juliol 17??C

Promig anual de precipitacions

  • 850mm

[edita] Formaci?? universit??ria

Amsterdam
Amsterdam

Amsterdam te dues universitats: L'Universitat d???Amsterdam (Universiteit van Amsterdam o UvA) i l'Universitat Lliure (Vrije Universiteit o VU). La seva acad??mia d???art modern, De Rietveldacademie te el nom de l'arquitecte Gerrit Rietveld i gaudeix de bona reputaci?? internacional.

[edita] Vida nocturna

Amsterdam te un intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que es celebren a clubs i a locals p??blics. Segons alguns, competeix amb Rotterdam per el t??tol de "ciutat m??s hippy". Els locals amb m??s fama s??n el Chemistry, l'Escape, l'iT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, el Melkweg, el Korzakoff i el Paradiso.


[edita] Festes i events

  • Koninginnedag ??? L???aniversari de la Reina mare, el 30 abril de cada any. Els carrers s??n una festa i es fa un mercat lliure en el que cadasc?? ven les seves coses antigues.
  • Uitmarkt ??? Festa que es realitza cada any a l'agost; ??s l'anticipaci?? del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen mols espectacles gratu??ts i m??sica en viu.
  • Amsterdam Roots - Festival musical internacional, l'??ltima setmana de juny.
  • Amsterdam Pride ??? Cada any a l'agost, la setmana de l'orgull gai.
  • Amsterdam Marathon - La marat?? d???Amsterdam, a meitats d???octubre.
  • Kwakoe festival - Festival dels surinamesos (als Pa??sos Baixos viuen m??s surinamesos que a Surinam). Se celebra del 30 de juliol al 5 d'agost a l'aire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i d'una gran oferta de m??sica en viu,
  • Cannabis Cup - La copa del cannabis. La tercera setmana de Novembre

[edita] Fills i filles il??lustres de la ciutat

[edita] Altres

  • El lema oficial de la ciutat ??s Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (valorosa, decisa i misericordiosa). Les tres creus de Santa Andrea sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.
  • Una llegenda popular associa les tres X de l'escut amb les tres amenaces hist??riques que ha patit la ciutat: l'aigua, el foc i la pesta.
  • A l'actualitat tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams de marihuana o haixix als locals anomenats ???Coffee shops??? que es troben sota el control legal i impositiu del Govern Holand??s. Les drogues anomenades ???dures??? estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Amsterdam