Alpinisme

De Viquip??dia

2 alpinistes

L'alpinisme ??s un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. ??s considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.

Taula de continguts

1 Apunts d'hist??ria del Alpinisme
2 Alguns perills objectius en la practica de l'Alpinisme
3 Materials b??sics per la pr??ctica de l'alpinisme
4 Actituds de l'Alpinista
5 Alpinistes
- 5.1 Alpinistes catalans
- 5.2 Relacionats
6 Enlla??os externs

[edita] Apunts d'hist??ria del Alpinisme

La primera muntanya que es va pujar per motius purament esportius, sembla que va ser el Mont Aiguille, al sud de Fran??a. Antoine de Ville, per ordre del rei Carles VIII, el va pujar, ajudat de cordes i escales de fusta, a l'any 1492.

Abans d'aix?? ja s???havien pujat muntanyes, sempre amb una o un altra finalitat i ??s probable que amb el pas dels anys i dels segles, altres muntanyes fossin pujades, per pastors, ca??adors o aventurers. Res se'n sap d'aquestos. Aix?? el seg??ent pas reconegut i documentat de la hist??ria de l'alpinisme es presenta tres segles m??s tard.

Al 1760 un ric ginebr??, dit Horace-Benedict de Sausure, marxa al pa??s del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapa?? d'??sser el primer en pujar, ofereix for??a diners al que trobi un cam?? practicable fins al cim del Mont Blanc. Aix?? trigaria 26 anys.

Al 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any despr??s, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, trepitja tamb?? el cim, acompanyat de un grup de guies de Chamonix.

A partir d'aquell moment, de manera accelerada a la segona meitat del segle XX, una a una van essent ven??udes totes les muntanyes del m??n. Des de les mes altes fins les mes dif??cils. Malgrat aix??, dia a dia tamb?? van sorgint nous reptes i es fan paleses dificultats i possibilitats que abans no havien estat tingudes en compte. Fins i tot pics que ja formaven part de ?? la hist??ria ?? revifen l'inter??s dels alpinistes, amb vies noves i itineraris espectaculars.

Actualment l'entrenament i la t??cnica de muntanya, el perfeccionament dels materials i la relativa seguretat que proporcionen els sistemes de comunicaci?? i rescat han popularitzat considerablement la pr??ctica d'aquest esport. Aix?? mateix l'especialitzaci?? de professionals de la muntanya ???guies, portadors o acompanyants- fa possible que persones limitades per l'edat o la manca de capacitat, o que simplement no vulguin pujar per si mateixes, tinguin al seu abast un ventall ample i atractiu d'itineraris.

[edita] Alguns perills objectius en la practica de l'Alpinisme

??s un esport de risc, aix?? comporta l'exist??ncia de factors aliens al practicant, intr??nsecs al medi en que es desenvolupa, els principals a tenir en compte son:

La meteorologia amb r??pids i freq??ents canvis: el fred, la tempesta de neu, pluja, vent i la boira.
Les allaus de neu, el despreniment de cornises, la caiguda de masses de gel (seracs). Tots tres esdeveniments poden ser espontanis o provocats pel mateix alpinista.
El despreniment de roques i les esllavissades de pedres, tamb?? espontanis o provocats.
Les escletxes a les superf??cies glacials, ja siguin evidents o siguin cobertes per neu recent o en forma de ponts.

[edita] Materials b??sics per la pr??ctica de l'alpinisme

Es tracta d'una s??rie d'elements espec??fics, producte d'una t??cnica esmerada i en cont??nua evoluci?? i perfeccionament. Un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment. ??s de preu elevat.

Cal??at adequat: botes r??gides o semirigides.
Grampons d'acer i dotze puntes, encara que en la pr??ctica de l'esqu?? de muntanya (esqu?? alpinisme) ??s freq??ent utilitzarlos d'alumini i de nom??s deu puntes.
Roba d'intemp??rie, a base de teixits paravent transpirables.
Gorro i guants adequats al clima esperat o possible.
Talabard (tamb?? conegut com baudrier) adequat a l'activitat prevista.
Casc protector si ??s prevista o possible la seva utilitat.
Corda din??mica, de gruix i llargada adequades (la cl??ssica es 8/10mm i 40 metres).
Bagues de diverses mides.
Piolet curt, t??cnicament adaptat a l'activitat.
Mosquetons, vuit per descens en doble corda (r??pel), claus de gel, pitons, friends...

I el material com?? a totes les activitats de muntanya: motxilla, llum frontal, aigua i queviures, instruments d'orientaci??, ressenyes i mapes, manta t??rmica.

[edita] Actituds de l'Alpinista

Un c??lebre guia alp?? i escriptor, Lionel Terray, va donar als alpinistes el t??tol de ???conqueridors de l'in??til???. ??s una pr??ctica materialment improductiva, excepte naturalment per a les persones que fan de la muntanya una professi?? remunerada. Aquest ???no-res??? que s???espera permet a l'alpinista adoptar i transmetre actituds enriquidores: amb el seu esfor?? no superar?? sin?? a si mateix. ??xits i fracassos, com els freds i la calor, la por i la joia, pertanyen a la intimitat de cadascun. Les fotos al cim i els reconeixements p??blics de qu?? s??n objecte els millors alpinistes s??n no-res i res poden afegir a aquells que s??n posse??ts per la passi?? de la muntanya.

L???alpinista ??s tamb?? aquell que va i torna i als dos viatges fica la mateixa empenta. Mentre ??s a la plana estudia els itineraris, comprova i repassa el material i calcula un a un els passos que far??. Quant ??s ja a muntanya avalua i torna a avaluar all?? que t?? enfront, el pendent, tan segur a les hores fosques de la nit per?? que ser?? un corredor de blocs de gel o de pedres soltes despr??s del primer raig de sol. No es distreu ni dedica la seva energia a res diferent del que desitjava a la plana. I quan ja ??s de tornada nom??s pensa en la propera... i tornar a comen??ar.

La muntanya ??s perillosa. Ning?? com l'alpinista sap de la fragilitat de la seva exist??ncia i ning?? sap millor que conservarla ??s la millor forma de progressar.